Utopia o realitat? Quatre propostes per a millorar el bou a Puçol

Utopia o realitat? Quatre propostes per a millorar el bou a Puçol

11 Agost 2005

Des del meu punt de vista, estem en una època en què la festa dels bous hauria de canviar-se (insistisc, sempre des del meu punt de vista), perquè Puçol torne a ser el que va ser antany: el poble punter de la província de València i un dels millors de la Comunitat Valenciana.

Després d'escoltar a molts veïns i aficionats, crec que el regidor de festejos taurins hauria de prendre mesures perquè el sistema siga un altre, i evitar així que la festa del 7 de setembre es vaja degradant més.

De tots és sabut el sistema d'elecció de la comissió: s'ajunta una quadrilla d'amics i, si no són suficients, busquen a altres, amb la qual cosa només compten amb un element per a fer el bou: la il·lusió.

Per què estes quadrilles no es plantegen fer el bou en Ferro, Hostalets o el Barri? Només il·lusió, no hi ha afició, i així ens ve passant des de fa alguns anys: gent que s'acovardix, cartells d'espant...

Crec que així Puçol no va enlloc.

Sense afició no es poden fer bé les coses: ramaders, cartells per al dia 7... No hem d'oblidar que Puçol ha sigut l'espill on molts altres pobles es miraven i hui, en canvi, ens estan passant perquè eixos altres pobles tenen afany per fer les coses ben fetes.

Per tot el que exposa i per moltes altres coses que en este moment no val la pena discutir, vinc a exposar el que al meu entendre, i segons el parer de molts i bons aficionats, podria ser en anys successius una revolució en el món taurí de Puçol.

En este poble hi ha molt de xafardeig i la resta de gent que s'emportaria les mans al cap dient que Pepe està boig (encara que jo els he sentit en altres pobles, lluny de Puçol i d'una càmera de televisió, que hi ha coses que han vist i podríem fer-les a Puçol), per això no negue que açò comportaria més d'un debat i moltes crítiques, però a la llarga eixirien guanyant el poble i els bons aficionats: més cadafals, menys recorregut i un Consell Taurí (per cert, on està?), tot això amb la supervisió del regidor corresponent.

No els anomenaré, però hi ha infinitat de pobles que han canviat els criteris. Pobles amb menys tradició que el nostre, però que han sabut adaptar-se als temps que corren. Un exemple: en quants pobles la televisió local no emet només un dia de bous i es va acabar, sinó que emeten tots els dies perquè la resta de veïns puguen veure des de les seues cases?

En este poble hi ha molts que s'anomenen aficionats, però que estan en contra de tots estos avanços, pel simple fet de la tradició. I jo em pregunte: quantes tradicions s'han trencat en este poble quan li ha interessat a l'ajuntament o als membres de la comissió?

Per això, ara expose els punts que podrien significar l'autèntic boom de la festa del bou a Puçol (sense oblidar que sempre és bo debatre, discutir i que es puguen canviar coses).

Punt 1r: crear un Consell Taurí. D'entrada podria ser l'autèntic valedor perquè el regidor de torn i, en un moment donat, la comissió poguera ser aconsellada per este col·lectiu. Encara que en anys successius no s'hauria de descartar que els membres d'este consell foren els que s'encarregaren d'organitzar els bous de l'ajuntament.

Punt 2n: que hi haja una comissió per al bou del carrer Alacant. Atés que en el poble hi ha distints barris on es fa bou, mentres que en l'avinguda i el carrer Alacant -com tot el món sap i reconeix, inclosos els mateixos festers- són molt poc seriosos a l'hora del pagament dels cartons i la voluntat, hauria d'instar-se des de la regidoria que hi haguera una comissió independent i autònoma -com succeïa fa anys-, igual que en els altres barris de la població: Ildefonso Ferro, Hostalets, el Barri, i si no hi ha comissió no

Es jubila Paquito, l'home tranquil que donava color i seguretat als bous

Es jubila Paquito, l'home tranquil que donava color i seguretat als bous

30 Maig 2005

S'anomena Francisco Planells Puchol, encara que eixe nom poc diu als veïns de Puçol. No obstant, si diem que es tracta de Paquito ''l'aufegaet'' ràpidament ens ve a la ment la imatge d'un home alt, espigat, seré, sempre amb el somriure en la cara, vestit amb la camiseta de la comissió taurina de torn... i amb les claus de tots els caixons en la mà.

Durant molts anys ha sigut l'home de les claus, la persona sense la qual no es podia obrir el caixó del bou i, per tant, no podia començar la festa. De la seua bona relació amb totes les comissions que han passat pel municipi dóna bona idea el que sempre va vestit amb els cridaners colors de les camisetes de cada comissió, és la seua forma de donar-li color a la festa. En els seus més de trenta anys dedicat al bou al carrer ha vist de tot, encara que preferix recordar com s'ha portat de bé amb tot el món.

Divendres passat 13 de maig es jubilava i l'Ajuntament li rendia un xicotet homenatge en companyia de la seua dona, Luisa Ruiz Salmerón. Per a Paquito comença ara una nova vida, en la qual potser podrà dedicar encara més temps a la seua gran passió: els bous.

*****

-D'on ve el malnom de Paquito ''l'aufegaet''?

-Sent xiquets, quan eixíem del cole ens n'anàvem a nadar a un clot que hi havia en la séquia major, prop del pou. Una vegada quasi m'ofegue i des de llavors tot el món m'ha anomenat així.

-Hi ha hagut molts canvis en els trenta-tres anys que has treballat en els bous?

-En realitat el meu treball va ser primer amb la Germandat de Llauradors i Ramaders, després amb la Cambra Agrària i finalment amb l'Ajuntament. Però més enllà d'anar amb el tractor, a mi el que m'agraden són els bous, per això sempre he estat lligat a la festa. I sí, ha canviat molt, perquè abans es posaven carros, bigues, portes velles i en qualsevol lloc es feia el rogle... curiosament, mai passava res.

-Ara hi ha moltes més mesures de seguretat.

-Imagina't, abans portava tot el meu material de treball en una bicicleta. Ara porte la furgoneta plena i quasi no em cap: caragols, cadenes, reblades, claus, cartells anunciadors...

-Sabran apanyar-se les comissions sense tu?

-Hem estat parlant de continuar col·laborant amb la festa i, de fet, les barreres ja les he deixat muntades, però ara en Sant Joan serà la primera vegada que no estiga organitzant el muntatge de les barreres en molts anys.

-Quin és el treball habitual en un dia de bou al carrer?

-La vesprada anterior es munten les barreres, durant la matinada les revisem i poc abans de les huit es tanquen les últimes per a la jornada matinal. També ens ocupem de l'arena en la plaça i de la seguretat dels caixons. Quan finalitza el bou, ja de bon matí, ens encarreguem de llevar les barreres, els pilars, netejar d'arena els carrers... i ja fins al següent dia de bou. Al finalitzar la temporada, es desmunten les barreres i es guarden classificades en el magatzem... encara que a mi no em fa falta estudiar-les molt, quasi em sé de memòria on van les barreres en cada un dels recorreguts.

-Només tu pots obrir els cadenats dels caixons?

-Sí, les claus dels cadenats sempre les porte jo. Encara que això va començar a fer-se en la dècada dels noranta, perquè abans els caixons no portaven cadenat, fi

Dissabte que ve 19 de març, el torero de Puçol Juan Àvila, prendrà l'alternativa en la plaça de bous de València

14 Març 2005

Dissabte que ve 19 de març, el torero de Puçol Juan Àvila, prendrà l'alternativa en la plaça de bous de València.

El CENTRE D'INFORMACIÓ JUVENIL, situat en la tercera planta de la Casa de Cultura obri els dilluns, dimecres i divendres de 17 a 21 hores. Entre la seua oferta per als jóvens inclou l'assessorament, punt d'informació, connexió gratuïta a Internet i, si tens la Targeta Jove, la possibilitat del préstec gratuït de CDs de música. Podeu realitzar consultes en el telèfon 961 424 038 i en l'e-mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .

DEPARTAMENT D'URBANISME DE L'AJUNTAMENT DE PUÇOL. Obertura d'oficines administratives per a consulta d'expedients:

Dilluns: de 16.30 a 19.00 hores. De dimarts a divendres (ambdós inclusivament): de 10.30 a 13.00 hores.

CONSULTES ALS TÈCNICS MUNICIPALS:

Dilluns: de 16:30 a 19:00 hores. Dijous: de 10.30 a 13.00 hores.

La resta del temps estaran tancades al públic les dependències d'Urbanisme.

De dilluns a diumenge la CASA DE CULTURA està oberta de 10 a 22 hores. Entre les seues activitats es troben les escoles municipals de cultura, exposicions, xarrades, conferències, cine, teatre, música... Per a conéixer la seua programació setmanal podeu consultar en el telèfon 961 421 949 o en la seua pàgina web: www.casacultura.net. També podeu realitzar consultes en l'e-mail: casacultura@puzol.e.telefònica.net.

La TREBALLADORA SOCIAL de l'Ajuntament té el seu horari d'atenció al públic els dilluns i dimecres, de 8.30 a 14.00 hores en la planta baixa de l'Ajuntament.

L'EDUCADORA DE SERVEIS SOCIALS de l'Ajuntament té el seu horari d'atenció al públic els dilluns i dimecres, de 8.30 a 14.00 hores en la planta baixa de l'Ajuntament.

Hui dilluns estarà TANCAT L'ECOPARC de Puçol. Per a poder depositar qualsevol tipus de material reciclable o problemàtic, pots acostar-te de dimarts a divendres de 9 a 14 hores i de 16 a 19 hores, a més dels dissabtes i diumenges de 9 a 13 hores.

HORARI D'ATENCIÓ DE REGIDORS:

Ximo Galcerá: dilluns i dimecres d'11.00 a 13.30 hores.

Salvador Claramunt: dilluns i dimecres de 10.00 a 12.00 hores.

Eloisa Rosa: dilluns d'11.00 a 13.00 hores.

Mª Dolores Ramos: dilluns d'11.00 a 13.00 hores.

Mariano Sanchis: Dilluns de 16.30 a 19.00 hores i dijous de 10.30 a 13.00 hores.

L'HORARI DE LES OFICINES DE RECAPTACIÓ VOLUNTÀRIA I EXECUTIVA és: de dilluns a divendres de 9 a 13 hores i dilluns a la vesprada de 17.00 a 19.00 hores. 

Ara és més fàcil realitzar qualsevol tràmit municipal en l'OFICINA D'ATENCIÓ AL CIUTADÀ, situada en la planta baixa de l'Ajuntament, gràcies al seu ampli horari d'atenció al públic. L'horari d'hivern de l'oficina és el següent: dilluns i dimarts, de 8'00 a 19'00 hores; dimecres i dijous de 8'00 a 17'00 hores; divendres de 8'00 a 14'30 hores i dissabtes de 10'00 a 13'00 hores.

L'horari de l'ARXIU MUNICIPAL és de dilluns a dijous de 8 a 11 hores. És necessari formular primer la petició per registre d'entrada.

L'horari d'atenció de l'AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL (ADL) és de dilluns a divendres de 8 a 14.30 hores de dilluns a divendres i els dilluns de 16 a 19 hores.

Demà dijous, a les 8 vesprada, en la Casa de Cultura: vídeo homenatge als 25 anys de bous en el Barri.

22 Setembre 2004

Demà dijous, a les 8 vesprada, en la Casa de Cultura: vídeo homenatge als 25 anys de bous en el Barri. Entrada gratuïta.

Horari del Parc Ribelles:

Dimarts a Divendres: 10:30 a 14:00 hores i 16:00 a 20:00 hores.

Dissabtes i Diumenges: 10:00 a 14:30 hores i 16:30 a 20:00 hores.

Tots els dimecres al matí, d'11 a 15 hores, en la planta baixa de l'Ajuntament està obert el servici d'atenció directa de l'OMIC (OFICINA D'INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR). Durant este horari poden realitzar-se consultes, reclamacions, denuncias, assessorament i tot allò que s'ha relacionat amb els nostres drets com a consumidors.

La TREBALLADORA SOCIAL de l'Ajuntament té el seu horari d'atenció al públic els dilluns i dimecres, de 8'30 a 14'00 hores en la planta baixa de l'Ajuntament.

L'EDUCADORA DE SERVICIS SOCIALS de l'Ajuntament té el seu horari d'atenció al públic els dilluns i dimecres, de 8'30 a 14'00 hores en la planta baixa de l'Ajuntament.

Ara és més fàcil realitzar qualsevol tràmit municipal en l'OFICINA D'ATENCIÓ AL CIUTADÀ, situada en la planta baixa de l'Ajuntament, gràcies al seu ampli horari d'atenció al públic.

 

Festes del Barri (7): crònica taurina dels 25 anys de bous en 'El barrio'

Festes del Barri (7): crònica taurina dels 25 anys de bous en 'El barrio'

22 Setembre 2004

Quan fa dos anys celebrem el desé aniversari de la Penya Taurina El Barri, no pensàvem que arribaria tan prompte la pròxima celebració.

Un bon dia, en una xarrada distesa, vam comentar la possibilitat de celebrar els vint-i-cinc anys de bous en el nostre barri. A continuació, tractaré de destacar els fets i curiositats més destacats d'estos. Tal vegada, els ressenyats a partir de 1993 siguen més extensos, pel fet que, qui subscriu, els ha viscut en primera persona.

 Els festejos taurins van donar començament en 1979, gràcies a la iniciativa de dos grans aficionats com són José María Ejarque i Vicente Almenara. Segons ens conta este últim, la idea és deguda al fet que son pare li va recriminar afectuosament l'estar ficat en diverses comissions i no fer bou en el seu barri. D'enguany, destacar els molts agraïments que va haver de donar la comissió per a dur a terme el festeig (al ramader Vicent Peris, a l'embolador Joan Bernal, etc.) i el fred tan espantós que va fer eixe dia.

A l'any següent i amb més o menys les mateixes persones, i com no, amb problemes econòmics, es torna a organitzar un altre festeig, consolidant ja les festes de bous en el barri dins del calendari taurí de Puçol.

En 1981 la comissió adquirix per primera vegada dos exemplars. A estos, s'afig un bou de Celestino Cuadri, que, encara que amb un defecte ocular, va resultar ser prou brau. Si l'any anterior, la comissió es va desplaçar a terres andaluses, enguany de 1982, va tindre el primer contacte amb el bou de Salamanca, on és adquirit un exemplar d'Atanasio Fernández (la ramaderia amb més solera del camp xarro).

Segons em va comentar Salva Almenara, este bou va portar certes discrepàncies al si de la comissió. A l'any següent, 1983, a causa del curt pressupost, probablement siga l'únic any en què no es córrega cap bou salvatge en el barri.

En 1984, una comissió jovençà i plena d'il·lusió, organitza  per primera vegada dos dies de festejos taurins, que compten amb l'al·licient de dos proves de bestiar al migdia. Este és un acte, que la Penya ha intentat reeditar, però que compta amb l'impediment del mercat dels dissabtes que se celebra en el barri. En 1985, igual que en altres ocasions va succeir, es munta una plaça portàtil per a recaptar fons per a les festes. A part de les tradicionals vaquetes i bous embolats, seria important ressaltar l'actuació d'un jove anomenat Enrique Ponce (no cal dir, on ha arribat) el qual alternant amb Vicent Peris i Josep García, el Jose, ens va delectar amb la seua gran facilitat torejadora.

L'any següent, 1986, són adquirits dos exemplars de Gregorio Ortega, un dels quals de capa sabonera, va donar algun esglai als aficionats.

En 1987, la comissió torna a comprar bous de la localitat castellonenca de Catí, curiosament on es va adquirir el primer exemplar d'esta història. Són anys en què no falta el tancament del migdia.

En 1988, s'instal·la una altra plaça portàtil, on prenen part la flor i nata de les ramaderies de la Comunitat Valenciana, amb els seus millors animals. Vam tindre ocasió de veure interessants desafiaments amb bous que van marcar una època com Dragón, Culebro, Cabiloso,... Eixe mateix any, durant les festes  del barri, mentre es descarregava el bestiar de Ferran Machancoses, es va escapar  un dels bous que seria torejat, creant el desconcert entre els assistents, inclosa una burra, d'un veí pròxim.

De l'any 1989, dir que Puçol assistix al debut com a ramader d'un gran aficionat local, Pepe López. L'exemplar, de nom Cariñoso, no ho va ser tal al seu amo a causa del seu trist joc (que conste que el ramader va suggerir a la comissió que canviaren el bou). D'

Festes del Barri (5): bous cerrils exhibits en estos 25 anys

Festes del Barri (5): bous cerrils exhibits en estos 25 anys

22 Setembre 2004

Any 1979: Presumido, de Tabernero Hernández.

Any 1980: Palomito, de Palomo Linares.

Any 1981: Un bou de Sánchez Cobaleda, un altre de Soto de la Fuente i un de Celestino Cuadri.

Any 1982: Un bou d'Atanasio Fernández.

Any 1983: Un bou de Prieto de la Cal.

Any 1984: Rabalero i  Abejonero, estos dos de Ángel Macua.

Any 1985: Brillante, Tendero i Rastrero  de José María Arnillas, Noguero de José Nogue i Pobletà d'Atanasio Antón.

Any 1986: Presumido i Tranquilo, estos dos de Gregorio Ortega.

Any 1987: Cantinero i Velaor, estos dos dels Germans Badal-Badal.

Any 1988: Campeón, de Manuela Frías, i Pocove, de Tomás Fredes.

Any 1989: Portugués, de Sanchís Piquer, Afectuoso de José López i Torrio de José Ros.

Any 1990: Gracioso, Sereno i Rinconero, de El Puerto de San Lorenzo; Barrilete, de procedència portuguesa; i un bou d'Antonio Arenere.

Any 1991: Papelero, de Sanchís Piquer; Valenciano, del Marqués de Albayda; i Gitano, de Jesús Miguel Álvarez.

Any 1992: Airoso, Presumido, Bolero i Voluntario, tots de Terrubias.

Any 1993: Roquero, Chiquito, Serrano i Salamero, tots de José Ros.

Any 1994: Soberano, de Sanchís Piquer; Burlero, de Rancho Sola; Peluquero i Tabernero estos dos d'Octavio Besalduch.

Any 1995: Dependiente, Presumido, Chalinito i Cuervito, tots de La Laguna.

Any 1996: Botellero, de Juan Miguel Alonso; Codicioso, de Jacinto Ortega; i Saltatodo, Solariego i Pastelero, de La Laguna.

Any 1997: Siervo i Bonitín, de Valverde; Limonero, Garrotillo, Imbutado i Costoso, de Molero Germans.

Any 1998: Clavelero, Lioso i Conductor, de José Escolar; Marqués, Buenas Tardes i Caracolo, de Herederos de Miguel Zaballos.

Any 1999: Garrotero, de Herederos de Félix Hernández; Colegial, de Herederos de Salvador Guardiola Fantoni; Gladiador, de Fermín Bohórquez; Cabezavano i Jarano, de Lora Sangrán.

Any 2000: Azulejo, de La Cardenilla; Gamito, de Javier Molina; Sabrosón i Florón, de Antonio Gavira.

Any 2001: Lumbrito, Pajarito i Sorpresa, de Juan Antonio Ruiz Román Espartaco; Artillero, Carafea i Rompepuertas, de Alcurrucén.

Demà viernes, a las 8'30 vesprada, comencen les Festes Populars El Barri 2004, amb el bou de cartó

16 Setembre 2004

Demà viernes, a las 8'30 vesprada, comencen les Festes Populars El Barri 2004, amb el bou de cartó i, a continuació, una paella gegant amenitzada amb una disco mòbil.

Demà divendres, ple especial per a tractar el tema dels pressupostos municipals per al 2004. Serà en el saló de plens de l'ajuntament, a les 7 vesprada.

Ja està en marxa el SERVICI MUNICIPAL D'ARREPLEGADA DE ROBA I SABATES USADES. Per a això s'han instal·lat quatre contenidors especials en el nucli urbà, un en les urbanitzacions i un altre en la platja. A més de la protecció mediambiental, part del diners obtinguts amb el reciclatge d'esta roba es destina al ''Projecte Home'', centrat en la rehabilitació de toxicòmans.

L'HORARI ACTUAL DE L'ESPAI SOCIAL DELS MAJORS és el següent: Matins: de dimecres a diumenge, de 10 a 12 hores. Vesprades: de dimarts a dijous, de 17 a 21 hores. Divendres i dissabte: horari especial, de 17 a 23'30 hores. Amb este horari es cobrix sobretot l'interés dels nostres majors per disposar d'un ampli horari en cap de setmana per a realitzar els seus ''famosos balls'', una de les activitats que més expectació ha alçat en els últims anys.

Com tots els dijous, hui és el dia en què els veïns del nucli urbà PODEN DEPOSITAR ELS SEUS MOBLES VELLS perquè siguen retirats per la brigada municipal. L'únic requisit que cal complir és telefonar amb anterioritat a l'Ajuntament (961 421 303) indicant en quins contenidors deixaran els materials. Recordem que este servici municipal també es realitza els divendres per a aquells veïns que viuen en la platja. Per a depositar qualsevol altre tipus d'efectes, per exemple electrodomèstics, han de fer-ho en l'Ecoparc.

 

Els ecologistes, la tradició i els 'bous al carrer'

Els ecologistes, la tradició i els 'bous al carrer'

24 Juliol 2004

Fa unes setmanes va aparéixer, en la premsa, una notícia que va sorprendre a tot el món taurí. Una organització ecologista va mostrar la seua pretensió de denunciar tots aquells festejos taurins (bous al carrer) que no tingueren ''tradició''. El primer dubte que sorgix respecte d'això és la següent: què entén eixa gent per tradició? Si eixa ''tradició'' suposa que eixe tipus de festejos es realitzen en eixa població durant diverses dècades, en la que menys, i aconseguix dur a terme una mobilització massiva de gent de la població, així com de poblacions veïnes, quina és la població en què consideren que no existix ''tradició''?

És més, si l'Ajuntament de la localitat permet la realització del festeig, i esta té lloc davall l'empara de la Legislació preceptiva, com poden pretendre oposar-se a un acte que la Llei protegix i el mateix Ajuntament de la població defensa?

I, quina és en realitat el fons de la raó de la seua protesta? El maltractament animal? Tots nosaltres, aficionats, assistim durant la temporada a multitud de festejos taurins a la Comunitat Valenciana: algun de vosaltres ha pogut observar signes de maltractament a alguna cap durant estos? Pensem que no. Pareix que estes persones continuen vivint en l'època de Paco Martínez Sòria, en la qual sí que era comú veure pels pobles les típiques canyes preparades amb un clau en l'extrem per a moure els animals. Algú les veu pels pobles hui en dia?

Servisca d'exemple de defensa de la integritat de la festa i l'atenció dels animals per part dels propis aficionats i els municipis, el cas ocorregut a principis del mes de setembre: es va torejar en una població un bou d'un conegut ramader de la zona. Bou brau i encastat, que estava realitzant bones actuacions on era torejat. Un desaprensiu es va atrevir a tirar un poal de calç sobre el cap de l'animal, quan passava per davall d'un cadafal. L'animal va sofrir greus ferides en els ulls de les quals, afortunadament, es recupera favorablement. A l'instant, tant els aficionats allí presents i els que van conéixer la notícia posteriorment, com el mateix Ajuntament del municipi, van mamprendre accions legals contra este individu, i va deixar en mans dels tribunals el cas. I davant de tal mobilització contra algú que s'atrevix a dur a terme este ''atemptat'' contra la festa, es continuen atrevint els ecologistes a dir que no defensem la integritat de l'animal i el benestar animal?

Pensem que no haurien d'entremetre's en una matèria que ni tan sols coneixen i deixar de presentar protestes que no tenen cap lògica ni cap tipus d'argumentació.

Potser eixa ''tradició'' de la qual parlen tinga ja un sentit, i és el de la tradició que ells, eixos ecologistes que estan en contra dels bous al carrer i en contra de la contaminació, però es desplacen amb cotxe i gasten desodorants d'esprai, han d'entremetre's on no tenen cap raó de fer-ho i de no fer ni més menys que molestar a una festa els principals criteris de la qual són els de defensar la integritat de l'animal i la defensa del benestar del qual és el centre i rei de la nostra festa: el bou.

Vicente Soriano

Art valencià: ballant amb bous

Art valencià: ballant amb bous

02 Juliol 2004

Potser va ser una insolació provocada pels minuts acumulats en la plaça Joan de Ribera esperant el chupinazo. Potser va ser l'alegria provocada pels gots de sangria acumulats al llarg del cercavila realitzat fins a arribar al poliesportiu. Potser, simplement, que era l'inici de la segona Setmana Taurina i es respirava eufòria per tot arreu.

Este cronista no arriba a comprendre els motius, però la veritat és que el 24 de juny, cap a les set i mitja de la vesprada, u tenia la sensació que eixir a la plaça i jugar amb les vaquetes era cosa fàcil. Quasi, quasi una tasca de xiquets.

Allí estaven Chupi, Jota, Majete, Seco i Juno, acompanyats d'alguns il·lustres retalladors de Puçol, per a demostrar que el seu compromís amb els bous (o les vaques, tant fa) és una miqueta més que un idil·li.

Durant la primera part de la seua ''Exhibició d'art valencià'', estos jóvens van fer les acrobàcies més increïbles amb el bestiar que compartia cartell amb ells en la plaça: rebre'l de genolls, esquivar-lo de genolls, botar per damunt amb ajuda d'una perxa, botar sense perxa, rodejar-lo, marejar-lo i, finalment, enviar-lo als corrals absolutament esgotat... el bestiar, no ells.

Però això era només la primera part... i eixa era la part seriosa!

Un descans per a reposar forces, el respectable, i per a maquillar-se, els artistes. I torna a començar. Però amb un to molt distint: per a començar, els artistes ixen maquillats de pallassos i repartint caramels al públic. I per a continuar, alguns artefactes del mes curiosos: engrunsadores, capots, motos...

I quina segona part! Una de les vaques va acabar tombada en l'arena, amb els rodadors tombats al seu voltant, a penes a uns centímetres, rodejant-la i demanant-li tranquil·litat. L'altra, bé, l'altra va ser treta de la plaça a braços dels mateixos rodadors: després de perseguir inútilment un parell de motos durant diversos minuts, la pobra va caure esgotada en l'arena i ja no va poder tornar a alçar-se.

Potser va ser una insolació provocada pels minuts acumulats en la plaça Joan de Ribera esperant el chupinazo. Potser va ser l'alegria provocada pels gots de sangria acumulats al llarg del cercavila realitzat fins a arribar al poliesportiu. Potser, simplement, que era l'inici de la segona Setmana Taurina i es respirava eufòria per totes bandes. Però la veritat és que u va eixir de la plaça amb la sensació que l'art valencià potser no siga art amb majúscules, però sens dubte el que assistix a una exhibició d'estos jóvens artistes no pot apartar la vista un minut: podria perdre's una imatge absolutament insòlita.

 

Dissabte que ve 19 de juny Juan Àvila toreja en la Plaça de bous de València

15 Juny 2004

Dissabte que ve 19 de juny Juan Àvila toreja en la Plaça de bous de València.

De dimarts a divendres a la vesprada (17 a 20 hores) està oberta al públic l'AULA D'INTERNET, situada en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068. En ella pots accedir de forma gratuïta a navegar per Internet i també reservar els ordinadors per a tot tipus de treballs (ofimàtica, diseño...). Durant el mes d'agost l'Aula d'Internet roman tancada.

De dimarts a divendres a la vesprada (17 a 20'30 hores) i també els dissabtes al matí (10'30 a 13 hores) tens a la teua disposició la LUDOTECA MUNICIPAL, situada en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068. En ella els xiquets de 5 a 10 anys podran disfrutar de distintes activitats de caràcter lúdic i formatiu.

De dilluns a divendres a la vesprada està oberta la BIBLIOTECA MUNICIPAL, situada en la primera planta de la Casa de Cultura. El seu horari és de 17 a 21 hores. També està oberta els dissabtes al matí, de 10 a 13 hores. Per a qualsevol consulta podeu telefonar al 961 424 086 o en l'e-mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .

L'ESPAI SOCIAL LA BARRACA obri les seues portes de dimarts a dijous, de 17 a 22 hores. Els divendres i dissabtes el seu horari és de 17'30 a 2'00 hores. Finalment, els diumenges està obert de 17 a 21 hores. En este local tenen la seua seu distints clubs i associacions de la població i a més organitzen distintes activitats: xarrades, col·loquis, exposicions, balls... Per a qualsevol consulta podeu telefonar al telèfon 961 424 056.

Com tots els dimarts, L'EXTENSIÓ MUNICIPAL EN L'ESPAI SOCIAL MARTÍNEZ COLL ESTÀ OBERTA per a atendre qualsevol sol·licitud sense caldre abaixar a l'edifici de l'Ajuntament. El seu horari d'atenció al públic és al matí de 8 a 14'30 hores i a la vesprada de 16'30 a 19 hores.

Crònica taurina del bou de l'Avinguda (setembre del 2003)

Crònica taurina del bou de l'Avinguda (setembre del 2003)

10 Febrer 2004

Amb l'arribada de la tardor, l’anomenat bou de l'avinguda tanca la temporada taurina a Puçol. Si en anys anteriors es trobava a faltar el poc nombre de bous salvatges correguts en este barri, enguany  la comissió va preparar la solta de cinc bous el primer dia.

Dia 4 d'octubre:

En primer lloc es va donar solta a l'exemplar de García Fernández Palacios, que atenia al nom de Aviadillo. Animal de noble envestida, que es va parar prompte. A continuació va eixir Lironero, núm. 35 de Manzanares. En tercer lloc va ser desencaixonat el bou Taconcito, marcat amb el núm. 6 de la ramaderia de García Fernández Palacios. Exemplar roig de bonica làmina, el qual va protagonitzar llargues envestides als aficionats, ficant molt bé la cara i no refusant de la baralla en cap moment. Finalment, va ser soltat el bou Cocinero, marcat amb el núm. 36 de la ramaderia de Manuel López Aragó. Bou cinqueño, de curta envestida, però assabentant-se i entrant als cites amb certa perillositat. A la nit, va voltejar a l'aficionat local Peño, afortunadament sense conseqüències greus.

La vesprada continue amb solta de vaquetes del ramader de Cabanes, Germán Vidal, les quals van entretindre prou els assistents. Com és tradicional a Puçol, la vesprada va acabar amb l'embolada d'una vaca del mateix ramader, tallant la corda Pascual Villalba.

A la nit van ser embolats els mateixos bous de la vesprada, més un, corregut en primer lloc, en la modalitat de caixó a piló. Este bou, va ser un exemplar de  García Fernández Palacios, de nom Extranjerillo, el qual va tindre uns primers moments d'embolada prou acceptables, per a posteriorment anar apagant-se. Totes les embolades del dia van anar a càrrec de les quadrilles de Ximo & Xato i Rallat & Juanjo, tallant les cordes Vicent Sebastiá, Rallat, Salva Valls i Xato, en dos ocasions.

Dia 11 d'octubre:

Des de fa un parell d'anys, este últim dia de bous a Puçol, destaca per la presència d'animals de reconeguda fama i de les més prestigioses ramaderies de la Comunitat Valenciana, ja que és un bon recorregut perquè estes desenvolupen el seu bon quefer en els carrers.

Si en els anys anteriors vam poder veure una gran vesprada de vaques a càrrec de Jaume Domenech (Amorosa, Perseguida... i el bou Tauró) i una altra tard, no tan bona, de Machancoses (Perezoso i Viola), per a este any es va preparar un desafiament de dos vaques a la vesprada i un bou embolat de les ramaderies de Germans Orero Lecris, Germans Benavent i Germán Vidal.

Com a aperitiu de la vesprada, es va soltar un bou de García Fernández Palacios, patrocinat pels aficionats Ximo & Dani. Bou roig, que atenia al nom de Gargantolo, el qual va protagonitzar una bonica eixida de caixó, acudint a tots els retalls, però que prompte es va veure aclaparat per la gran quantitat d'aficionats que el retallaven. En una de les seues envestides, va donar una puntadeta a un aficionat local, afortunadament sense conseqüències. Seguidament, es donà solta a les vaques dels tres ramaders actuants, les quals totes van complir en el seu menester, divertint els aficionats.

A poqueta nit, s'embolà una vaca de Germán Vidal, tallà la corda Marí Creu Ferrer “Rallaeta”. Ressaltar que esta embolada va ser duta a terme únicament per membres de la família Rallat.

A la nit, va ser embolat de caixó a piló, el bou Vianchi

Blázquez i De la Rosa es retroben per la porta del triomf en la plaça de bous de València

Blázquez i De la Rosa es retroben per la porta del triomf en la plaça de bous de València

20 Octubre 2003

Plaça de bous de València, un terç d'entrada en una vesprada fresca i tardorenca.

--Antonio Ruiz Soro; silenci-silenci (lleus xiulets a l'abandonar la plaça).

--Víctor Manuel Blázquez; orella-orella.

--Ángel de la Rosa; orella amb lleu petició de la segona i dos voltes a l'arena- orella després d'avís amb dos voltes a l'arena.

*****

El solemne himne regional que va prologar la correguda del 9 d'octubre va fer recordar als més despistats que era el dia de la Comunitat Valenciana. El cartell també era de valencians, però la vesprada, la vesprada va ser de Ángel de la Rosa, encara sense llevar un àpex al legítim i treballat triomf de Víctor Manuel Blázquez. El tancament que va enviar Carlos Núñez a València va estar ben presentat, un poc desigual però molt en núñez, fins de caps, astifins, si bé alguns van lluir excessius quilos. Es van tallar quatre orelles, però no s'enganye ningú, els toreros van fer més mèrit per a això.

El públic va cobrir un terç de la plaça, aspecte este poc sorprenent també per esperat. La nota trista la va protagonitzar Antonio Ruiz Soro. Primer perquè va demostrar tanta incapacitat com falta de quasi tot: d'ofici, que ho intuíem, però d'actitud, no ho esperàvem. El seu lot, és cert, va ser el més impossible, per manso, deslluït, complicat, però quan un torero aposta de veritat, si no s'emporta orelles, almenys pot sumar crèdit. Per això, encara que em dolga, Antonio Ruiz Soro no va sumar res, si de cas descrèdit. Ni va poder, ni va voler justificar la seua sorprenent presència en el cartell. I això, que el públic ho va tractar de forma exquisida, a penes molt pocs xiulets entre un silenci de respecte més pel que ha representat El Soro i el sorisme en esta terra, que ha sigut molt, que pel que mereixia esta actuació, es diguera com es diguera el torero. Haurà de reflexionar. Per cert, en els seus bous van destacar Rafael Perea Boni i Domingo Navarro, tan lluïts com eficaços amb percala i en els pals.

A Víctor Manuel Blázquez, segon del cartell, li va tocar remuntar l'ambient tan desangelat que va precedir en els seus dos bous. I ho va aconseguir. El de Burjassot banderillà amb més laboriositat que brillantor. Paradoxalment, el seu primer Núñez va quedar un poc aplomat després dels avivadors, però un a un, Blázquez va saber extraure tota l'aigua que quedava en el pou. Després d'una punxada, va passejar una orella. Menys aigua tenia el pou, valga la metàfora, que va fer quint. Molt parat, agarrat al pis que dirien a Mèxic, Blázquez va plantejar una faena de recursos i varietat. Per a rematar i assegurar el triomf no hi havia una altra alternativa. I li va eixir bé. Perquè va agarrar una estocada, més eficaç que ben col·locada, que li va valdre una altra orella i la merescuda eixida a coll.

Ángel de la Rosa també va eixir per la Porta Gran, però amb un altre caire. Amb el segell tan singular que imprimix De la Rosa. La faena al seu primer, amb sentit de l'estètica, va ser un aperitiu de la seua segona actuació. Perquè en el primer, tan noble com faltat de forces, no el podia obligar gens ni miqueta. Potser per això a les muletades -la tela a penes fregava l'albero- els va faltar una miqueta més de traç. Va matar d'estocada sense punta i va tallar una orella. Va haver-hi petició, minoritària, i desproporcionada de la segona, però Juan Moreno, usía del festeig, es va negar amb encert.

En el sext, els màxims trofeus, no s'hagueren pogut negar. La faena va ser de dos. I el toreig... de cinc, de cinc estreles, se sobreentén. L'obra va ser més massissa, més compacta i millor traçada, perquè a més va haver-hi lligam. Les muletades van tindre regust, tremp, solatge, qualitat, i suavitat. Els tocs van ser precisos, justos, mesurats. I va haver-hi tres o quatre naturals li va tirar la tela al morro, antològics. Un monument a la plasticitat i a l'harmonia. Però a este, que calia rebentar-lo amb l'e

Altres