Blázquez i De la Rosa es retroben per la porta del triomf en la plaça de bous de València

Blázquez i De la Rosa es retroben per la porta del triomf en la plaça de bous de València

Plaça de bous de València, un terç d'entrada en una vesprada fresca i tardorenca.

--Antonio Ruiz Soro; silenci-silenci (lleus xiulets a l'abandonar la plaça).

--Víctor Manuel Blázquez; orella-orella.

--Ángel de la Rosa; orella amb lleu petició de la segona i dos voltes a l'arena- orella després d'avís amb dos voltes a l'arena.

*****

El solemne himne regional que va prologar la correguda del 9 d'octubre va fer recordar als més despistats que era el dia de la Comunitat Valenciana. El cartell també era de valencians, però la vesprada, la vesprada va ser de Ángel de la Rosa, encara sense llevar un àpex al legítim i treballat triomf de Víctor Manuel Blázquez. El tancament que va enviar Carlos Núñez a València va estar ben presentat, un poc desigual però molt en núñez, fins de caps, astifins, si bé alguns van lluir excessius quilos. Es van tallar quatre orelles, però no s'enganye ningú, els toreros van fer més mèrit per a això.

El públic va cobrir un terç de la plaça, aspecte este poc sorprenent també per esperat. La nota trista la va protagonitzar Antonio Ruiz Soro. Primer perquè va demostrar tanta incapacitat com falta de quasi tot: d'ofici, que ho intuíem, però d'actitud, no ho esperàvem. El seu lot, és cert, va ser el més impossible, per manso, deslluït, complicat, però quan un torero aposta de veritat, si no s'emporta orelles, almenys pot sumar crèdit. Per això, encara que em dolga, Antonio Ruiz Soro no va sumar res, si de cas descrèdit. Ni va poder, ni va voler justificar la seua sorprenent presència en el cartell. I això, que el públic ho va tractar de forma exquisida, a penes molt pocs xiulets entre un silenci de respecte més pel que ha representat El Soro i el sorisme en esta terra, que ha sigut molt, que pel que mereixia esta actuació, es diguera com es diguera el torero. Haurà de reflexionar. Per cert, en els seus bous van destacar Rafael Perea Boni i Domingo Navarro, tan lluïts com eficaços amb percala i en els pals.

A Víctor Manuel Blázquez, segon del cartell, li va tocar remuntar l'ambient tan desangelat que va precedir en els seus dos bous. I ho va aconseguir. El de Burjassot banderillà amb més laboriositat que brillantor. Paradoxalment, el seu primer Núñez va quedar un poc aplomat després dels avivadors, però un a un, Blázquez va saber extraure tota l'aigua que quedava en el pou. Després d'una punxada, va passejar una orella. Menys aigua tenia el pou, valga la metàfora, que va fer quint. Molt parat, agarrat al pis que dirien a Mèxic, Blázquez va plantejar una faena de recursos i varietat. Per a rematar i assegurar el triomf no hi havia una altra alternativa. I li va eixir bé. Perquè va agarrar una estocada, més eficaç que ben col·locada, que li va valdre una altra orella i la merescuda eixida a coll.

Ángel de la Rosa també va eixir per la Porta Gran, però amb un altre caire. Amb el segell tan singular que imprimix De la Rosa. La faena al seu primer, amb sentit de l'estètica, va ser un aperitiu de la seua segona actuació. Perquè en el primer, tan noble com faltat de forces, no el podia obligar gens ni miqueta. Potser per això a les muletades -la tela a penes fregava l'albero- els va faltar una miqueta més de traç. Va matar d'estocada sense punta i va tallar una orella. Va haver-hi petició, minoritària, i desproporcionada de la segona, però Juan Moreno, usía del festeig, es va negar amb encert.

En el sext, els màxims trofeus, no s'hagueren pogut negar. La faena va ser de dos. I el toreig... de cinc, de cinc estreles, se sobreentén. L'obra va ser més massissa, més compacta i millor traçada, perquè a més va haver-hi lligam. Les muletades van tindre regust, tremp, solatge, qualitat, i suavitat. Els tocs van ser precisos, justos, mesurats. I va haver-hi tres o quatre naturals li va tirar la tela al morro, antològics. Un monument a la plasticitat i a l'harmonia. Però a este, que calia rebentar-lo amb l'e

20 Octubre 2003
FaceBook  Twitter  

Altres