José i Juan, José Antonio i Julián

En plena temporada taurina, el periodista local Salvador Ferrer recupera les seues Torerías en la pàgina web. Gallo i Belmonte —José i Juan— van ser dos genis del toreig de principis del segle XX. L'Edat d'Or del toreig, diuen, amb permís del senyor Mariano Tomás. Com ho són Morante i El Juli des de finals del XX i començaments del XXI.

José Gómez Ortega està considerat com el “Rei dels toreros”: el més llarg, capaç i poderós. El torejador total, dominador de totes les sorts. En 1920 a Joselito el va matar un bou en Talavera, que és on viu el mestre Joselito de la nostra època. Abans, en 1915, José i Juan van torejar la seua primer mà a mà a Màlaga. En eixa plaça, un segle després toregen també mà a mà José Antonio i Julián. Belmonte va revolucionar el toreig. Es va quedar quiet, va canviar el modus operandi: el torero va deixar de moure els peus per a moure “només” els braços. De la lidia al toreig. Encara que una cosa no existix sense l'altra.

En l'actualitat, el toreig està amerat pel concepte revolucionari que va desenrotllar Juan, encara que hui a això se l'anomena toreig clàssic. El toreig, troballa, fon revolució i classicisme. Belmonte es va passar els bous molt prop, va canviar els fonaments del toreig. No obstant això, a Juan no el va matar un bou i va acabar pegant-se un tir en la seua finca de Gómez Cardeña. Al torejador total un bou li va partir la vida i el revolucionari del toreig se la va llevar ell mateix.

Ara que Manuel Benítez El Cordobés ha torejat en públic un jònec als seus 77 anys s'han disparat, amb raó, els elogis. El V Califa de Còrdova, una icona d'Espanya, va ser i continua sent el torero més taquiller de la història. Polèmic, ídol, geni, amb una esquerrana colossal. El Benítez va popularitzar el “quilo” per correguda en època franquista de cartilles de racionament. Probablement a José Antonio i Julián els passarà una cosa paregudat. Ignore si hauran d'arribar als 77 anys perquè per unanimitat es diga que el de la Pobla del Riu i el del barri de Sant Blai són dos genis històrics com ho van ser el de Gelves i el de Triana.

José Antonio, artista del toreig, està fora de catàleg. És d'una altra galàxia, el toreig de totes les èpoques. Julián és el poder, la capacitat, la tècnica pluscuamperfecta, el torero que més per baix porta i pot als bous. El poder en el toreig sempre ha sigut una matriu. Torejar sense poder al bou potser ni siga toreig. Julián i José Antonio, o al revés, tenen molt de José i Juan. Dos immensos capoters i mulaters. Una amalgama de tauromàquia com cal, total, rotunda, torejadora, profunda, poderosa, artística, creativa.

Bones notícies arriben de Las Ventas. La primera orella de l'any a Madrid la va tallar un torejador de jònecs de Borriana, Vicente Soler, davant d'una gran correguda de jònecs dels Chospes. Repetirà en la capital el 27 d'abril. A Saragossa bufen aires de futur. Simón Casas, que controla el Mediterrani amb València, Alacant, Màlaga i el que no és el mar (Saragossa, Nimes…) s'ha tret de la copalta un mà a mà Finito-Morante per al 23 d'abril. Dia propici —Sant Jordi— per a regalar un llibre, una rosa i una entrada per a veure en estat de gràcia a dos artistes en la terra del senyor Francisco de Goya. Haguera flipat Goya amb les Tauromàquies de Morante, Juli...

Algemesí, Vinaròs, Requena, Gandia, Benidorm, Chelva o Alacant caminen programant espectacles taurins. Fires, corregudes de bous, corregudes de jònecs, piques, retalls, classes pràctiques... El bou és un element que cohesiona i vertebra, per molt que s'espante la ignorància, la cultura a Espanya i en la nostra Comunitat. Llàstima que, excepte polítics valents que són l'excepció, el suport públic al sector taurí es calcula amb pors i complexos davant de les urnes. Igualito que van fer els fenòmens amb la Fórmula 1.

Informa: Salvador Ferrer | Foto: Tendido Jove

20 abril 2014
FaceBook  Twitter  

Altres