José Tomás o el Toreig de Plató

José Tomás o el Toreig de Plató

Sense paraules es queda un moltes vegades davant de la Bellesa. Aclaparat. Flipant. El toreig en si o la idea de Toreig, que diria Plató, existix. Tampoc és un descobriment de José Tomás, ull, perquè jo he vist torejar amb l'essència de l'immortal i el perfecte a altres toreros.

Però la idea (teoria i praxi) del toreig etern la va posar sobre l'arena José Tomás Román Martín com qui la recita plàcidament davant d'un escenari mil·lenari i un auditori de 14.000 persones impactades.

El toreig fet redonesa, serenitat, suavitat, tacte, pols, gràcia, imaginació, creativitat. Art. La intensitat del que espolsa ànimes amb l'essència de la veritat. Com qui t'embadalix parlant lentament de coses profundes. Josétomás va fer en Nîmes el toreig que els àngels no somiaran en la seua puta vida. No es pot torejar més lentament, més fluid o més per baix, segons el bou.

És difícil que a un torero li isca una vesprada, o un matí, millor que la del diumenge passat en el Coliseu romà francés. La climatologia va ser com el toreig dilucidat, que diria el magistrat Mariano Tomás: plàcid, temperat, lluminós, intens, brillant, dens, autèntic. Pur. Sorprenent.

José Tomás va tallar onze orelles i un cua i va indultar un bou de Parladé. Això de menys és la dada. La gent va embogir de contemplar toreig. Jo vaig veure gent plorar, cridar, abraçar-se, rota, desencaixada… Una lliçó magistral i majestuosa, un compendi, una antologia amb capot, crossa i espasa. Amb la seua veritat de sempre i la puresa cristal·lina de les seues grans vesprades condensades. Participe de la idea de Carlos Ruiz Villasuso en la crònica de mundotoro: “Va agafar José Tomás tots els josetomases possibles de la seua memòria i els va escampar sobre l'arena”. Això va ser, això és i serà.

Una consideració sociològica. O sociopolítica. Nîmes té molt de València en Falles. El carrer està presa per les gents en ambient col·lectiu d'eufòria: Festa, paraula de Hemingway. Enrotlla la joventut, plou el champagne, bandes de música, xarangues, sevillanes, el guitarreo flamenc d'un local chic, o les fotos exposades de José Tomás en discoteques cool.

I el bou, el toreig i els seus icones per totes les bandes.  Als francesos del Sud els apassiona el toreig, el flamenc i la cultura espanyola. Sense complexos d'on provinga la gènesi del que els fa sentir i disfrutar. Diferència fonamental respecte als de Bildu, la progressia illetrada o els animalistes irracionals, que, contumaços, posen en dubte la moral de l'art del toreig. A França, este divendres, el Consell Constitucional va blindar la Festa. I no crec que els francesos es tiren per a arrere com va passar a València amb el BIC. És un pressentiment.

José Tomás és l'exemple de la revolució, amb el bou i sense ell, de la llibertat que enrotlla, triomfa i es passa al sistema pel forro. Mal exemple per a una societat aborregada i referent per a un escalafó en què s'amuntonen els alamars sense brillantor. El Juli va sintetitzar emocions en twitter: “Històric això de José Tomás en Nîmes. Un privilegi viure'l”. Ara ja n'hi ha i els haurà que per a desprestigiar el mestre de Galapagar diran que si el bou açò o allò altre. José Tomás ha obert 7 vegades 7 la Puerta Gran més gran: Las Ventas. On ix el bou més gran. També.

Vam veure aficionats de València, Alacant i Castelló. Al diputat Isidro Prieto, a Nacho Lloret, que ha repartit facilitats per als aficionats llevantins que es van desplaçar, a gents de la Federació Taurina Valenciana, d'Estés Jove... La Comunitat taurina Valenciana va tindre la seua representació simbòlica en una jornada històrica. Un privilegi viure'l, paraula del mestre Juli.

Escriu: Salvador Ferrer
Este article ha sigut publicat prèviament en El mundo

 

24 Novembre 2012
FaceBook  Twitter  

Altres