José Tomás: zels i recel a un geni

José Tomás: zels i recel a un geni

Folga quasi general del G-10 en la Fira del Toro de Pamplona. Ni Manzanares, ni Talavante, ni Morante, ni Cayetano, ni Ponce, que si està compta com un dels manaires. En eixe context, El Juli s'anuncia dos vesprades.

Juli és qui mana en el toreig actual, qui més governa les envestides dels bous i qui lidera el G-10. A València i per Julio, l'absència de Ponce haguera sigut una derrota més que simbòlica. No és fútil el fet que el mestre de Chiva estiga en un cartell que estava amb cadenat. L'aposta de José Tomás per València porta missatge i vida per a Sant Jaume. Si haguera optat per Santander, “podríem haver tancat la plaça”, ens ha dit un dels empresaris de València, on esta setmana s'obrin les taquilles per als abonaments julians.

Manzanares, que ahir va tallar quatre orelles i cua en Nîmes en l'alternativa a cavall del seu germà Manuel, s'ha portat el premi al triomfador de Sant Isidre si bé les dos millors faenes les ha firmat Talavante, que ha sigut l'únic a desorellar un bou en la capital. El d'Alacant també es va portar el “gros” del jurat en Falles: de triomfador res però indiscutible la millor faena. Des de març, Manzanares està arrasant en una temporada de “ací estic jo”. Tant de bo no siga moda ni estat de gràcia passatger. Les figures aguanten l'estirada fins al Pilar i “a l'octubre parlem”, va dir El Juli.

Em preguntava un periodista d'El Correu via Facebook que quantes figures hi ha en el toreig actual i a qui catalogar com a tal. Per descomptat, no és figura un torero que porta tres mesos triomfant. Ni potser dos anys. Ponce, José Tomás i El Juli. I Morante, que quan toreja agrana fins a les etiquetes. Els altres, fins que el temps no demostre el contrari, van per ratxes. Cid, Castella, Perera, Manzanares o Talavante igual juguen Champions que UEFA o ni estan a Europa. Incidixen també les modes i la gent biutiful que diu el meu amic Carlos Ilián, crític del diari Marca.

Els rius de tinta, recels i enveges que està provocant la tornada de José Tomás són dignes d'estudi. Hi ha toreros que no es deixen manifassejar (“aprofitar una situació privilegiada per a fer grans negocis”, diu el DRAE) i un d'ells és José Tomás. Si l'estructura de la Fira de Julio no ha augmentat no és culpa, com s'ha dit, del de Galapagar. Segons fonts de l'empresa, José Tomás “no vol que ningú especule amb ell”. Abans de tornar a les arenes, alguns —tan polítics, prudents, cauts i permissius amb certs capritxos— van ja amb el plomall a l'aire. Se'ls nota el nerviosisme. Esta setmana s'ha publicat en Expansió un informe que assegura que José Tomás genera 1.5 milions d'euros per correguda. Però d'eixe pastàs, ni un euro per a “sobres”.

El passador, qual trinxantàs saborós de Finito, porta la firma de Juan Serrano: “hauríem d'anar tots a donar-li les gràcies a José Tomás pel que fa per la Festa, per la seua defensa de no deixar-se televisar i per moltes més coses però el nostre orgull ens ho impedix”. De torero és sempre ser un home vestit de paisà. Gràcies, José Tomás.

Escriu: Salva Ferrer

 

25 Juny 2011
FaceBook  Twitter  
  • Imprimeix