Budd Boetticher, el director de cine torero, clausura la Setmana de cine taurí

Budd Boetticher, el director de cine torero, clausura la Setmana de cine taurí

 

 

 

 

 

 

 

 

Per a tancar la programació de la segona Setmana de cine taurí es va projectar Santos el magnífico, pel·lícula dirigida per Budd Boetticher en 1955, un personatge mític que abans d'assentar-se a Hollywood va ser boxejador, atleta, jugador de futbol americà... i torero a Mèxic!Seguint amb un programa que ha sigut innovador perquè ha permés disfrutar d'un clàssic nord-americà excel·lentment restaurat (Sangre y arena), i la recuperació d'un títol mític que es creia desaparegut (Brindis a Manolete), la proposta per a l'últim dia era encara més curiosa: Santos el magnífico, segona pel·lícula de temàtica taurina dirigida per Budd Boetticher, després de l'èxit d'El torero y la dama, i molt abans de la seua gran obra inacabada: Arruza.

Setanta persones es van donar cita per a esta última projecció de la segona Setmana de cine taurí, que va ser presentada pel coordinador del cicle i del llibre Bous al passeig, editat amb motiu de la setmana. Sabín és, a més, coautor amb Adolfo Bellido del primer llibre que es va dedicar a l'obra cinematogràfica de Boetticher: va ser editat per la Filmoteca Valenciana en 1995, com a complement a un cicle sobre el director programat en Cinema Júpiter i el seu títol és Budd Boetticher, un caminante solitario.


Precisament es complien durant esta setmana de cine dotze anys de la visita de Boetticher a València, per a presentar el llibre i l'homenatge. Conéixer i conviure durant uns dies amb ''un dels grans directors maleïts del cine americà'' va servir al moderador per a estendre's sobre molts detalls de la seua vida i la seua obra.

En eixe ampli context, no és Santos el magnífico la seua pel·lícula més significativa, però sí un bon exemple d'un cine que ja no es fa i, sobretot, una bona mostra de tant que sabia Boetticher del món taurí: les escenes prèvies a la correguda mai s'havien mostrat abans en cine, però el més sorprenent és la gran correguda final, assessorada pel mateix Carlos Arruza ''i filmada a Mèxic construint rases per a les càmeres, dins de la plaça de bous, de tal forma que el punt de vista de l'espectador siga en contrapicat, el que dóna un caràcter mític i un enfocament inèdit als plans del lluita entre l'home i el bou. Molts anys després, encara ningú ha filmat una correguda amb tanta saviesa'', va assegurar el responsable del cicle en la presentació.

Després de la projecció, Fernando Ferrer, membre del Consell Assessor Taurí, va clausurar la setmana amb tres gestos: va agrair a l'organització el seu interés per acostar la programació al que va ser en el seu moment el cine taurí en la terrassa d'estiu; va felicitar el públic per la seua assistència; i va desitjar que ''l'any que ve hi haja encara més espectadors, per al que buscarem els títols que més interessen als veïns i intentarem projectar-los ací, a l'aire lliure''.

 

17 Juliol 2007
FaceBook  Twitter  
  • Imprimeix