'Brindis a Manolete' bat el rècord de públic en la Setmana de cine taurí

'Brindis a Manolete' bat el rècord de públic en la Setmana de cine taurí

 

 

 

 

 

 

 

 

Més de huitanta persones es van donar cita el dimecres a la nit, en la sessió central de la segona Setmana de cine taurí. Es va haver d'afegir cadires a les inicialment distribuïdes pel passeig de la Constitució i alguns fins van aprofitar els bancs allí instal·lats per a seguir la projecció, encara que fóra a distància.En 2007 es complixen seixanta anys de la mort de Manolete, el que ha sigut considerat el millor torero de la història. La maquinària hollywoodense, que no és aliena a este tipus d'efemèrides, ja té llista la seua particular forma de celebrar-ho: una luxosa producció titulada Manolete, dirigida per l'holandés Menno Meyjes (el que fóra guionista d'El color púrpura de Spielberg) i protagonitzada per Adrien Brody (guanyador de l'Òscar per El Pianista) i Penélope Cruz. Els que han pogut veure els primers passes de prova asseguren que bous hi ha pocs, encara que acostar-se sí que s'acosta el protagonista... sobretot a Penélope Cruz.


Tampoc va ser alié a esta celebració l'Ajuntament de Puçol a l'hora de programar la seua segona Setmana de cine taurí, d'ací que s'incloguera una de les pel·lícules més importants i al mateix temps més desconegudes sobre el tema: Brindis a Manolete, dirigida en 1948 per Florián Rey, és a dir, un any després de la mort del mite.

''Esta proximitat en la data de producció va fer que s'utilitzara material de l'autèntic Manolete filmat en algunes de les seues últimes actuacions'', va explicar Vicente Almenara durant la presentació de la pel·lícula. ''De fet, com a curiositat, podreu comprovar que la volta a l'arena que dóna en una escena la fa en sentit contrari a les agulles del rellotge, quan en tot Europa es fa seguint el sentit de les agulles. Són imatges documentals i açò succeïx perquè a Mèxic és l'única plaça en què la volta a l'arena es dóna al revés''.

Després de la introducció, es va projectar la pel·lícula que més públic va tindre durant la setmana: més de huitanta persones. Molts la veien per primera vegada, altres van acudir atrets per la presència de Paquita Rico en el repartiment, i la majoria per veure algunes imatges de l'autèntic Manolete... del que tant han sentit parlar i tan poc han pogut veure.

Encara que la còpia no estava en molt bon estat, hui en dia és un cas excepcional, com es va poder comprovar al descobrir que alguns inserits (primers plans) amb notes manuscrites per ''Dolores'' a un altre castís personatge andalús estaven escrites en alemany! L'explicació és simple: les còpies espanyoles s'han perdut i van haver de traure un màster a partir de la versió alemanya que està en millor estat, després es va sincronitzar amb diversos fragments de distintes bandes sonores espanyoles i es va realitzar una versió que, a pesar de certes deficiències tècniques, ha permés recuperar un clàssic del cine espanyol perdut durant anys.

 

29 Juliol 2007
FaceBook  Twitter  

Altres