Història de Puçol (11): Antiguitats romanes de Puçol

Història de Puçol (11): Antiguitats romanes de Puçol

En el 1608 es van arreplegar diverses restes arqueològiques en el camp denominat el Villar situat entre Puçol i El Puig, que van continuar apareixent en el 1745, 1765 i 1777, auspiciats per l'Arquebisbat i les restes del qual van passar a formar un incipient Museu que es va crear en el Palau Arquebisbal. Este museu va ser destruït per una bomba incendiària llançada per les tropes napoleòniques en el 1812 a l'assetjar València.

Al febrer de 1915, en rompre uns terrenys en el lloc conegut com Trull dels Moros va ser trobada per un veí de Massamagrell, el senyor Ramón Ferrer Fenollera, un cap mutilat d'un jovençà Bacus llaurada en marbre. Es va conéixer esta troballa com el cap de moro, per ser atribuït tal com era el sentir popular amb tot l'antic, com a obra de moros.

Va continuar este important descobriment consistent en monedes romanes i restes humanes, grans àmfores amb ossos, rajoles de massa compacta, lloselles de marbre, fragments de capitells, ceràmiques, etc. I el principi d'un corredor de murs amb carreus ennegrits que pertanyerien a algun temple romà o necròpolis.

El senyor Luis Tramoyeres Blasco, corresponsal de la Reial Acadèmia de la Història, va visitar el 15 de març d'eixe mateix any el lloc acompanyat del principal propietari del camp el senyor Francisco Boví, per a confirmar, després d'haver inspeccionat el lloc del descobriment, que havia sigut en temps de l'Imperi una important vila romana. Estos terrenys formaven part de la denominada partida de Gausa que, al costat de la de la Rif, ja apareixen mencionades repetides vegades en el Repartiment (1238), llibre en què figuren anotades totes les finques rústiques i urbanes que va fer Jaume I i que el van ajudar en la conquista de les terres velencianes.


22 Setembre 2003
FaceBook  Twitter  

Altres