Història de Puçol (12): el Palau Arquebisbal

Història de Puçol (12): el Palau Arquebisbal

Com a monument i edifique emblemàtic de la nostra població, hui en dia desaparegut i que encara molts recordaran, cal destacar el Palau que el Prelat tenia al costat de l'església dels Santos Joans, i que servia de residència per als bisbes de València.

La casa residència es trobava en l'ala nord del Palau, i tenia la seua entrada per la porta cotxera, situada en la placeta tancada per la paret de l'hort botànic, hui plaça de Pius XII.

La porta cotxera tenia un pati sobri i senyorial amb una cisterna-algibe. A continuació una gran escala que desembocava en un pati amb finestrals a un costat i a l'altre, on es trobaven les habitacions dels arquebisbes. Va ser l'arquebisbe Majoral qui, entre 1738 i 1769, va construir l'ala sud, des dels arcs fins a la plaça Sant Joan de Ribera.

El propi palau tenia una dimensió de 1194 m2 i el seu hort mesurava 29916 m2. Actualment, de l'hort i palau només es conserven els murs del camp de futbol.

Este hort existent en el Palau, era el més antic botànic d'Europa, i tal vegada el primer existent a Espanya. En ell es cultivaven tant plantes aromàtiques com medicinals, així com kakis, junt amb plantes exòtiques i del país. Creixia en ell un arbre que els veïns denominaven 'dels patets', per les seues flors en forma d'aneguets de vistosos colors, encara que sense aroma ni fruit útil. El Dit arbre mai va ser classificat pels tècnics que venien exclusivament per a vore'l, entre ells l'important i conegut botànic Cabanilles.

És necessari destacar que en este jardí es va cultivar, com a assaig, el cacauet, que va ser introduït a Espanya per l'arquebisbe de València D. Francisco Fabián i Fur l'any 1773; un any més tard, es va continuar el seu cultiu pel canonge D. Francisco Tabarés d'Ulloa.

El final d'este jardí data del període comprés entre els anys 1824 i 1831, durant els quals va ser destruint-se progressivament.

Encara que el senyoriu episcopal es va perdre en 1814, el Palau va continuar pertanyent a l'Arquebisbat fins al 1942, data en què este i el seu hort van ser venuts, sent el seu comprador D. José Sánchez Martínez, qui, el dia 12 de Maig de 1950, el va vendre a l'Ajuntament per la quantitat de 900.000 pessetes. Va ser en 1967, durant el mes d'Agost, quan es va derrocar el nostre emblemàtic palau, que, per a llavors, comptava amb una antiguitat de 360 anys.

30 Setembre 2003
FaceBook  Twitter  

Altres