El tancament va ser la gran novetat del 7 de setembre

El tancament va ser la gran novetat del 7 de setembre

Any rere any, amb la proximitat de la data més taurinament parlant per als puçolencs, el 7 de Setembre, són preparats una sèrie d'actes culturals, que a poc a poc, ajuden a engrandir més encara esta data. Si en anys anteriors, van ser inagurats un monument taurí i compost un pasdoble, enguany, dos grans aficionats locals com són Juan Sebastiá i Fernando Ferrer ''Rallat'', han escrit una magnífica poesia dedicada al 7 de Setembre, amb la qual crec que se senten identificats la major part dels aficionats locals.

Entrant ja de ple en el festeig taurí d'este dia, direm que el tradicional tancament que obri la jornada, va tindre la novetat de ser un recorregut tancat al llarg de dos estrets carrers del recinte habitual, que va donar com a resultat un magnífic tancament d'uns mil metres de longitud, per on van córrer agrupats sis bous de la ramaderia de Vicente Benavent, de Quatretonda. Després del tancament, van ser desencaixonats dos bous de la mateixa ramaderia.

Ja a la vesprada, i amb moltíssima gent, comença un dels actes més identificadors amb esta població, la baixà de caixons del dia 7. És un espectacle peculiar i únic, carregat de gran ambient festiu, que arrossega a tota la massa de la població, des dels més xicotets que comencen a participar en este acte, passant pels més jóvens fins als més majors que ho seguixen des de les seues cases o a través de la televisió. A l'arribar els caixons a la plaça, comença el moment àlgid del dia, la desencaixonada.

En primer lloc va ser soltat el bou Figurito, núm. 48 de la famosa ramaderia de Fills de D. Eduardo Miura. Impressionant bou roig de prop de set-cents quilos, que com en anys anteriors ho van ser Partido de Resina i Victorino Martín, era la guinda del cartell, i l'encarregat de donar encara més prestigi a esta data. El bou, va fer una ràpida eixida del caixó buscant els aficionats, però lamentablement la falta de forces de l'exemplar i l'aclaparament constant dels rodadors, va fer que el bou s'entregara ràpidament. En segon lloc va ser desencaixonat el bou Pitorro, núm. 85 de la ramaderia gaditana de Hdros. De Cebada Gago. Bou ben presentat, i de bonic pelatge, marca de la casa, el qual va donar la cara en tot moment, encara que va resultar un poc reservat. Finalment, es va donar solta al bou Juncoso, núm. 69 de Nuñez del Cubillo. Bou pobre de presentació, que va defugir de tota baralla. És una llàstima, que a causa d'haver de presentar els papers dels bous per a sol·licitar el permís pertinent, este bou no poguera ser canviat per un altre en millors condicions. Després de les tres desencaixonades, la vesprada la van completar vaquetes de Benavent, una de les quals, va ser embolat tallant la corda Vicent Pérez.

A la nit, va ser un verdader encert l'embolada de caixó a piló d'Atigrado, de Santolaya, el qual va realitzar una gran embolada al no haver sigut soltat a la vesprada. Li va tallar la corda Pep Alcamí. Seguidament van ser embolats els bous de la vesprada i un de Vicente Benavent, van tallar les cordes Josep Antoni Soriano, José Enrique López, Mario Sanchís ''Xato'' i Fernando Ferrer ''Rallat''. Totes les embolades van ser dutes a terme per les quadrilles d'emboladors de Ximo & Xato i Rallat & Juanjo.

 

Una crònica d'Alfonso Ávila.


02 Octubre 2003
FaceBook  Twitter  

Altres