Història de Puçol (13): el jardí botànic del Palau Arquebisbal

Història de Puçol (13): el jardí botànic del Palau Arquebisbal

És de tots sabuda l'existència en el nostre poble, fins fa uns anys, d'un palau que va ser utilitzat pels arquebisbes de la seu valentina com a palau de recreació i residència temporal, donada la proximitat a la capital i la benignitat del clima. El palau pròpiament dit ocupava part del que hui és plaça de Joan de Ribera i els seus jardins estaven limitats per un mur de tancament que es conserva fins als nostres dies i que ha sigut encertadament restaurat recentment.

Estos jardins van passar per diverses vicissituds al llarg dels temps ja que en un principi van complir la missió pròpia de qualsevol residència d'este tipus, açò és, per a ús i gaudi dels residents en el palau. Posteriorment van ser ampliats i convertits en un verdader Jardí Botànic d'aclimatació, precisament en uns temps en què el Jardí Botànic de la Universitat de València no passava pels seus millors moments. Finalment va ser desmantellat i els seus terrenys convertits en camps de cultiu probablement propiciat, entre altres motius, per la creació de l'actual Jardí Botànic de València.

Vegem, quina va ser la necessitat d'un Jardí Botànic i la seua evolució.

La càtedra de Simples o Botànica Mèdica, també coneguda, d'Herbes o Vespres, va ser junt amb la càtedra d'Anatomia la que va aportar el gran prestigi que va tindre la Facultat de Medicina de València entre els segles XVI - XVII.

El titular d'esta càtedra, a més d'explicar coneixements teòrics, impartia als futurs mèdics els coneixements pràctics necessaris perquè, per mitjà d'excursions per a herboritzar, arribaren a conéixer les distintes herbes medicinals. Les Constitucions de 1611 de l'Estudi General de la Insigne Ciutat de València prescriuen que ''haja de exir per temps de trenta dies fora de la present ciutat per les muntanyes e altres parts... per a mostrar als estudiants la cognició de les herbes... e perquè tinga compte ab hun ort en lo qual se planten les herbes que parexeran necessàries''.

Estes excursions es feien regularment pel barranc del Carraixet, barranc de Torrent, La Murta, Picaltejo i a altres llocs que era costum per l'abundància o raresa de les dites plantes. A més d'estes eixides, els alumnes complementaven les ensenyances pràctiques en el xicotet hort o Jardí Botànic on es cultivaven aquelles herbes més rares o menys conegudes.

Este hort o Jardí Botànic, que va ser el primer de caràcter universitari a Espanya, havia sigut creat en 1567 a instàncies del catedràtic de la matèria, Juan Plaza, encara que llavors no era més que un xicotet hort on es cultivaven les herbes medicinals.

Este jardí no va haver de persistir molt de temps ja que el catedràtic de la matèria entre 1623 i 1635, Gaspar Pons, va aconseguir en 1633 que s'obrira un nou Jardí Botànic en l'hort de l'Hospital de Sant Llàtzer, en el carrer Sagunt. Estava a càrrec d'un jardiner i regit per una junta administradora.

A l'abril de 1684 el catedràtic Gaudencio Senach va ser nomenat únic responsable de l'hort de les herbes medicinals, es va adquirir també en el carrer Sagunt una casa amb el seu hort així com part d'un hort contigu situats estos dos enfront del col·legi de Sant Pere Nolasc.

En 1796 un memorial de la Real Societat Econòmica d'Amics del País de 20 de juny de 1796 sol·licitava a la ciutat la cessió de terrenys per a la creació d'un jardí botànic adduint '' que en el regne només hi ha un model en la casa de la mitra de la Vila de Puçol''. Esta proposta pareix que es va portar a terme en 1798 amb la creació d'un jardí en la Torre de Santiago que tenia horta annexa situada al costat de l'Albereda.

Finalment en 1802 es crea, pel rector de la Universitat Vicente Blasco, l'actual Jardí Botànic de la Universitat de València en l'anomenat hort de Tramoyeres al carrer Quart Extramurs. El seu primer director va ser el catedràtic de Botànica de la Universitat Vicente

03 Octubre 2003
FaceBook  Twitter  

Altres