Llorenç, un mestre que viu del conte

Llorenç, un mestre que viu del conte

És contacontes, músic, mestre, mag i amic dels xiquets. Parla sempre en valencià. Defén l'horta i les coses populars, fins i tot en la forma de vestir. Li encanta estar rodejat dels més xicotets. I sempre sap com traure un somriure, quan no una àmplia carcallada, de tots aquells que s'asseuen al seu voltant per a participar d'eixa tradició ancestral que consistix a entusiasmar l'audiència només amb una bona narració.

Bé, només no, perquè Llorenç porta sempre una enorme bossa de la qual, com capell de copa alta d'un mag, no para d'extraure tot tipus d'artefactes que servixen per a animar a llegir, però també per a riure, aplaudir, cantar i, en definitiva, disfrutar en companyia.

''A mi em diuen Joan, però quan esternude em diuen Jesús''. És un succeït, però contat en el moment precís, just després de l'esternut d'un dels assistents a la funció, es convertix en una miqueta més, demostra la permanent interacció entre Llorenç i el seu públic: un que s'espanta, un altre que no s'atrevix a aplaudir per timidesa, una que s'amaga després de la cadira quan se li acosta el supòsit mag, aquella que acudix a l'acte amb el seu inseparable nino... tots ells formen part de l'espectacle, sobretot perquè amb Llorenç és una utopia romandre impassible en la sala, u es veu obligat a cantar, aplaudir, ballar, comptar històries i qui sap quines coses més.

I tot això sense cap tipus de tramoia: ni llums, ni decorat, ni música, ni vestidor, només Llorenç, la seua veu i la seua inseparable bossa-capell. ''Per això exigisc espais tancats, per a poder vore el públic. La meua força està en el contacte directe, a més no use micròfon, perquè així qualsevol pot participar en l'espectacle i contar un conte o cantar una cançó sense necessitat de cap artefacte''. Un raonament lògic que demostra la seua efectivitat cada vegada que reunix un bon grapat d'ansiosos espectadors en qualsevol espai, siga una plaça del poble (''però sense trànsit, si no és impossible''), un xicotet teatre (''en els quals solc tancar el teló i asseure'm en la vora de l'escenari, al costat del públic'') o la Casa de Cultura de Puçol, on una vegada més ha actuat d'ací a la setmana cultural entorn del 9 d'Octubre.

És expert a mantindre entusiasmats els alumnes dels instituts, encara que siga canviant el saló d'actes del centre per un aula on els xics estan més prop ''i així és molt difícil que algú em boicotege la funció''. Viu a Alfafar, però és de sobra conegut en tota l'Horta, on contínuament reivindica les coses senzilles, els contes tradicionals i els jocs populars, tots ells arraconats pels ordinadors i unes playstations que majorment servixen per a aprimar-se el cervell i engreixar els culs de molts dels nostres fills. Llorenç aposta per la diversió col·lectiva, on tots aporten alguna cosa, inclús els pares que solen acompanyar als més xicotets reben de tant en tant un succeït només per a adults o un joc de paraules a què només acompanyen les rialles còmplices de què s'asseuen allà al fons, mentre els menudets de la primera fila es miren estranyats i es pregunten per quin motiu estaran rient els seus papàs.

''Quan vaig començar el contacontes era una actuació només per a xiquets, però amb ''El club de la comèdia'' en televisió s'ha estés una nova afició per a adults, la de narracions en pubs i el que molts anomenen el café-conte, com una extensió natural del café-teatre''. Una nova forma de diversió que alguns reclamen amb insistència. A Puçol hem tingut en l'últim mes la presència de diversos d'estos ''contistes'' (que ara s'anomenen intèrprets de ''monòlegs''): Jeremy Williams, Xavi Castillo, Llorenç... i el públic demana més, com ho demostra la insistència de diversos pares que es van quedar a xarrar amb Llorenç després de la seua actuació per a realitzar-li una petició del més curiosa: més sessions nocturnes de contes només per als papàs!!

Precisament Jeremy Williams el va cridar per a treballar en TV3, en El terrat, però les seues actuacions havien de cenyir-se a un guió escrit i açò li va fer renunciar a la temptació: ''sóc incapaç de seguir un esquema fix, preferisc adaptar-me a c

14 Octubre 2003
FaceBook  Twitter  

Altres