Victòria Gigante, alcaldessa per un dia

Victòria Gigante, alcaldessa per un dia

Dimarts passat 16 de desembre va tindre lloc en la sala d'actes de l'Ajuntament un ple juvenil amb motiu de la celebració del Dia de la Constitució. Van participar alumnes de l'Institut de Secundària i del Centre Verge al Peu de la Creu. Va presidir la sessió l'alcaldessa Victòria Gigante Pérez, que ens fa arribar la seua experiència personal:

Quan la meua professora Elvira va manifestar en classe el projecte de realitzar un ple en l'Ajuntament del meu municipi, protagonitzat per adolescents de la meua mateixa edat, tots els meus companys van acollir de bon grat la notícia. La idea que per un dia tinguérem l'oportunitat que se'ns escoltara, ens va paréixer molt interessant, i pensar que se'ns prenguera ''seriosament'' i poder canviar alguna cosa, ens va motivar prou.

L'elecció dels regidors no va ser difícil, ja que a la majoria tenien inconvenient de parlar en públic, per la qual cosa no va haver-hi discussions per l'ocupació dels càrrecs.

Personalment sempre m'ha agradat debatre i ja que sóc un poc ''manadoreta'', em va entusiasmar tindre l'honor de ser l'alcaldessa de la meua generació.

Prompte vam començar amb els preparatius per a redactar les propostes, se'ns va assignar un tema (que vam triar entre tots els meus companys prèviament) i a poc a poc va anar prenent forma fins que, després d'uns retocs i del treball en equip, li vam donar la consistència que havia de tindre, per a estar a l'altura davant dels treballadors del nostre Ajuntament.

El dia previ a la celebració del ple, vam acudir a un assaig, en el qual ens van explicar el desenvolupament, la forma d'asseure'ns i uns consells de protocol.

Tots coneixíem els passos que havíem de seguir i el dia assenyalat per a la realització del ple, vam acudir puntualment al nostre Ajuntament.

Una vegada tots reunits ens vam adonar que en uns minuts hauríem d'estar allí asseguts i els nervis van començar a fer el seu efecte. Tots els nostres amics estarien allí i l'alcalde i una càmera registrarien cada un dels nostres moviments.

Una sensació de vertigen (una cosa així com quan puges a una muntanya russa) es retorcia subtilment en el meu estómac. Seria la primera a parlar i havia de donar començament a la sessió. Tot seguit vaig jurar la Constitució i vaig llegir el meu discurs en homenatge als seus 25 anys. Estava tan nerviosa que les paraules s'amuntegaven en la meua boca i em van fer augmentar el ritme (vaig llegir molt ràpid i em vaig equivocar una vegada, però els oients van disculpar els meus nervis). A poc a poc em vaig anar tranquil·litzant i vaig adquirir una major seguretat en la meua mateixa. Vaig agarrar pràctica i el ple va transcórrer amb normalitat.

La veritat és que va ser una experiència molt interessant, vam aprendre com funciona la burocràcia de la nostra localitat i, sincerament, li vaig agarrar gustet a l'alcaldia.

Encoratge a tots els estudiants a què es plantegen el repte de participar, perquè una vegada realitzat, resulta molt gratificant. A més, hem aconseguit fer-nos sentir, I esperem que el Senyor alcalde tinga en compte les nostres propostes. Sincerament, ens recorda que per jóvens que siguem podem canviar alguna cosa, que no ens hem de conformar encreuant-nos de braços per no tindre la majoria d'edat.

Som jóvens, però tenim drets.

Victòria Gigante Pérez


05 Gener 2004
FaceBook  Twitter  

Altres