Rècord de participació en l'intercanvi gastronòmic

Rècord de participació en l'intercanvi gastronòmic

Divendres, 23 de gener, a La vesprada: en l'espai social La Barraca a la cuina no donen coll. Quatre algerians cuinen cus-cus, un veí de Togo Prepara fu-fu amb salsa de peix, tres marroquins se les apanyen amb quatre pollastres amb espècies. Mentrestant, els seus companys es donaven pressa per a tindre a punt els pastissets marroquins i el té amb herba-sana. Faltaven poques hores per al sopar i no era qüestió de desil·lusionar els 150 invitats.

Espai Social La Barraca, eixa mateixa nit, a las 21'30 hores: els invitats no paren d'arribar. Són representants de clubs i associacions de Puçol. Tots vénen amb els seus plats, per a oferir-los als altres.

Les 22 hores: continuen arribant invitats. Al final, la xifra supera els 250 comensals. Els tècnics del Centre d'Acollida d'Immigrants, que s'han passat les dos últimes setmanes confirmant l'assistència a l'Intercanvi Gastronòmic, no poden donar crèdit al que veuen: han batut, amb diferència, el rècord de participació en este acte de convivència entre els immigrants del Centre d'Acollida i els veïns de la població. Sobre la marxa, han de buscar noves taules i cadires per a ubicar els assistents d'última hora.

En La Barraca es donen cita membres del Club Municipal de Jubilats i Pensionistes, ASVAT, Cáritas, les ames de casa Tyrius, el grup ecologista La Costera, ASOM, l'Agrupació Extremenya, la Coral, la Jove Orquestra, els júniors Apocalipsi, els júniors Caminar, l'Agrupació de Penyes, els Festers de 2004, l'associació de Veïns de la platja, l'associació de Donants de Sang, Ballant Balant, la Junta Local Fallera, l'associació de Balls del Sindicat, el Club de Gimnàstica Rítmica, la Confraria Verge al Peu de la Creu i representants de la Corporació Municipal.

I no van vindre només a sopar. Allò era un intercanvi i tot el món va aportar el seu granit d'arena. Entre altres, eixa nit es podia degustar plats com la caldereta extremenya, la paella, l'all I pebre, el conill amb creïlles, l'escalibada, truites de diversos tipus, Coques casolanes salades, coques dolces, carabasses i una impressionant col·lecció de braços de gitano.

El sopar va ser un moment inoblidable. Molta gent. Molts plats... Encara que potser va faltar més intercanvi, un major contacte entre tots els presents. Feia la impressió que cada grup estava prèviament establit, els amics de sempre, els companys del club, i no s'acabava de produir el desitjat “contacte”.

“És sens dubte l'any que més participació hem tingut” –recorda Leo Guzmán, la directora del Centre d'Acollida d'Immigrants–, “això demostra que Puçol és un poble solidari, sens dubte, però tire a faltar un major contacte d'uns amb altres... potser és que l'autèntic esperit de l'intercanvi gastronòmic no sempre és entés per tots”.

Per no haver-hi, inclús es va tirar en falta el tradicional discurs de les autoritats i de representants dels immigrants, i l'habitual intercanvi de detalls. Tot es va limitar al sopar. Va haver-hi menjar, participació ciutadana i algun tímid ball. Tècnicament l'intercanvi va ser el de major èxit de tots els que s'han celebrat, encara que a alguns, com a la directora del centre, ens quedava la sensació  que faltava alguna cosa: potser cal, en definitiva, tingué molt de gastronòmic i poc d'intercanvi.

Potser la pròxima vegada.

 

29 Gener 2004
FaceBook  Twitter  

Altres