Crònica taurina del barri (setembre 2003)

Crònica taurina del barri (setembre 2003)

Any rere any, la Peña Taurina “El Barri”, inclou dins de la seua programació de festes, una sèrie d'actes culturals, dedicats en especial atenció  als xiquets de la població com són el famós bou de cartó, els jocs infantils, la xocolatà i la gran cavalcada. Enguany, en substitució a típica sardinà realitzada en anys anteriors, va ser cuinada una paella gegant para al voltant de mil tres-centes persones, que en van donar compte.

Dia 20 de setembre:

Seguint la tònica de l'any anterior, la Peña Taurina “El Barri”, va preparar per al seu primer dissabte de festes, un cartell de luxe, que si bé és cert, el joc dels bous, especialment durant la nit, no va complir amb les expectatives que tenia la penya.

En primer lloc es va donar solta al bou marcat amb el núm. 116 de la ramaderia de Torrestrella de nom Lentisco. Exemplar bonic de formes, de pelatge negre bragat meano axiblanc, el qual va tindre com a major perdició l'eixir prompte de l'arena i ser contínuament atabuixat pels rodadors. Va tindre certa qualitat en les seues envestides, ficant bé la cara i protagonitzant algunes bones envestides.

Seguidament va ser soltat el bou Jacarando, marcat amb el núm. 19 de la ramaderia sevillana del Marqués d'Albaserrada. Va ser un bou, que si bé no es va emprar tant com l'anterior, va acusar massa l'asfalt, esvarant reiteradament.

A continuació, i en tercer lloc va ser desencaixonat el bou, que atenia al nom de Chucero, marcat amb el núm. 22 de Santiago Domecq. Un bou, sense fixesa, del que poc es pot dir del seu toreig.

Després d'estos tres bous, i a causa de l'èxit de l'any anterior de la ramaderia de Germán Vidal, van ser soltats de rogle quatre bous de dit ramader, que van complir en el seu menester. Com és costum a Puçol, la vesprada va acabar amb l'embolada d'una vaca, sent l'encarregat de tallar la corda Francesc Durbá.

A la nit, van ser embolats els mateixos bous de la vesprada, els quals van tindre un comportament avorridíssim. Les embolades van ser dutes a terme pels membres de la penya amb el material de l'embolador local Fernando Ferrer Rallat, els encarregats de tallar les cordes José Comes, Daní Martí i José Pastrana.

Dia 27 de setembre:

Per a este dia la penya va preparar la desencaixonada d'altres tres bous, potser de ramaderies de menys renom que l'anterior setmana, però els quals van tindre una gran presentació i un comportament millor.

Carasucia, núm. 14 de Manzanares va ser el primer a eixir. Bou noble en les seues envestides durant la vesprada, i que va complir en l'embolada. A continuació va ser desencaixonat el bou Ruixat, núm. 28 de Guadiamar. Un altre bou que va entretindre els aficionats, l'estona que va estar solt. En tercer lloc va ser desencaixonat un altre exemplar de Guadiamar, Serranito, marcat amb el núm. 29, bou amb molta cara que va complir.

A continuació van ser soltades quatre vaques, que van donar un gran joc de la ramaderia de Germà Vidal. A la nit, va ser embolada una vaca del mateix ramader, tallà la corda el jove aficionat Gonzalo Alcácer.

A la nit van ser embolats els mateixos bous de la vesprada i el bou Careto, de Germán Vidal. Els encarregats de tallar les cordes als dits bous van ser Alfons Àvila, Ximo Soriano (al bou Careto), Francisco Durbá i Ramón Fabra.

15 Febrer 2004

FaceBook  Twitter  
  • Imprimeix