Javi Alcácer transforma la plaça del País Valencià en un joc entre públic i privat

Javi Alcácer transforma la plaça del País Valencià en un joc entre públic i privat

El dimecres 30 de juny, els veïns que creuaven enfront de la plaça del País Valencià (la mateixa que al setembre acull la major part d'actuacions de les festes populars i patronals) no donaven crèdit als seus ulls: unes enormes teles blanques rodejaven la plaça, que estava completament buida... excepte per algunes peces de roba interior esteses d'uns cables just en el centre, com si estigueren eixugant-se.

Alguns veïns entraven a la plaça, uns altres la rodejaven. Els que anaven amb cotxe solien minorar la marxa, inclús parar, encara que pocs baixaven a inspeccionar l'interior. Al llarg del dia va haver-hi qui va creuar la plaça diverses vegades i els que, finalment, es van animar a acostar-se i inclús tocar la roba.

Reaccions diverses que estaven sent gravades en vídeo des d'una terrassa pròxima per un jove alumne de primer de Belles Arts, Javi Alcácer, que ha sigut l'autor d'esta instal·lació d'art públic: ''volia fer un joc entre la intimitat i el públic. Traure la roba interior a un espai públic i, al mateix temps, convertir este espai públic en privat aïllant-ho amb teles blanques''.

Res de color. Només el blanc. Esta decisió, per a evitar qualsevol identificació amb la roba interior d'una persona concreta i reduir-la a la idea genèrica de la ''intimitat'', donava a la instal·lació un aire més enigmàtic si és el cas: la plaça del País Valencià, ''eixa plaça de la qual només ens recordem en el mes de setembre'', es convertia per un dia en un museu viu, en una forma de ''tirar-te l'art a la cara, vulgues o no, perquè entropesses amb ell i, prengues la decisió que prengues, ja estàs participant del fet artístic''.

La idea de Javi va comptar amb dos suports importants per a poder materialitzar-se: alguns companys de classe i l'Ajuntament.

Els companys van estar pegant-li voltes durant un mes al disseny i la construcció dels distints elements, sobretot les grans teles blanques que, a manera de cortines, cobrien els laterals de la plaça. ''A més, la seua col·laboració ha sigut imprescindible per a poder muntar-ho tot en només dos hores i mitja, el dimarts a la nit'', assenyala agraït el jove autor.

D'altra banda, també té paraules d'elogi cap a l'Ajuntament, per haver-se atrevit a apostar per un jovençà autor local i perquè gràcies al suport municipal ''podem fer que esta manifestació artística arribe a la gent del carrer, a qui li costa molt entrar en un museu o inclús en la casa de cultura''.

Els elogis li són tornats per José Vicente Martí, regidor de Cultura, qui va acceptar el repte presentat pel jove estudiant de Belles Arts perquè ''és cultura, és distinta, és innovadora i realitzada per un jove del poble; hem de fomentar els desafiaments dels nostres jóvens artistes i si, al mateix temps, podem aprendre alguna cosa de les respostes dels nostres veïns davant d'allò que és desconegut, l'experiència haurà sigut plenament satisfactòria''.

De moment, esta instal·lació d'art públic és una experiència aïllada, d'un sol dia de duració, encara que en poblacions com Alfafar hi ha locals destinats precisament a crear propostes d'art efímer d'este tipus, una cosa que a Puçol encara no pot dur-se a terme per mancar d'un espai adequat per a això.

Per la seua banda, Javi Alcácer no sols ha aconseguit muntar a Puçol el seu projecte, el títol del qual és Aplazado, sinó que al setembre esta instal·lació formarà part de l'exposició ''Dial-Art'', que es realitza a Vila-real amb el suport de la Universitat Politècnica de València. Aquells que no vau poder disfrutar d'ella el 30 de juny, ja ho sabeu... quedeu ''emplaçats'' per al mes de setembre a Vila-real.

 

07 Juliol 2004
FaceBook  Twitter  

Altres