Història de Puçol (4): el captivitat de la imatge de la Verge al Peu de la Cruz

Història de Puçol (4): el captivitat de la imatge de la Verge al Peu de la Cruz

(Text extret del llibre de les festes populars i patronals 2004.)

En el següent text, podran llegir la narració de la captivitat de la imatge de la Verge al Peu de la Creu tal com ho va escriure el cronista del nostre poble, el senyor Paco Roca, en el llibre editat l'any 1970 amb motiu de les festes patronals del IV centenari.

Per a això, el senyor Paco Roca va acudir a les memòries de l'amo de la casa on la imatge va trobar recer i refugi durant la Revolució i Guerra de 1936-39, el senyor Juan Bautista Esteve Sanchis.

A més d'este, el senyor Juan Bautista Piñol Torres també va donar recer en sa casa a la Sagrada Imatge, en els dies de prova, que pareixia cauria el tresor en mans dels iconoclastes, que projectaven dirigir les seues urpes a la casa del senyor Esteve, notícia que en secret li va donar un amant de la Verge, Vicent Piñol Esteve.

Va arribar la segona quinzena del mes de juliol de 1936: se succeïen les notícies d'incendis, profanació de temples de la capital i pobles veïns... El rector de Puçol, el senyor Vicente Valero Almudéver, va pensar en la possible pèrdua de la imatge de la Verge al Peu de la Creu i davant del temor que sentia que també fóra profanat i destruït el nostre temple, en la vesprada del dia 19 de juliol de 1936 va prendre les seues previsores mesures. En primer lloc va voler salvar la imatge de la Nostra Patrona, i per a això, amb l'ajuda del sagristà el senyor Juan Bautista Claramunt, i en presència d'alguns fidels que es trobaven en l'església, va retirar la Santa Imatge de la seua capella.

Ocorria açò, com hem dit, el 19 de juliol de 1936 i el senyor capellà va guardar en la seua Casa-Abadía el preat tresor, on va estar fins a la vesprada del dia 22 del propi mes de juliol. I en este dia 22, a la vesprada, va ser requerit el rector perquè per orde del Comité Revolucionari, entregara les portes de l'església i  que ''en el termini de dos hores desallotjara la Casa-Abadía''. L'incendi i profanació de l'església, va ser el dia 28 del mateix mes i any.

Cridat amb la màxima urgència pel senyor capellà un feligrés de la seua confiança, el senyor Juan Bautista Esteve Sanchis, a este li va encarregar la guarda i custòdia de la Sagrada Imatge.  Als pocs minuts, eixia de l'Abadia una dona amb un embolcall que no cridava l'atenció, era el retaule de la Verge embolicat en un mocador.

La misteriosa dona, lleugera i tranquil·la, al paréixer, avançava amb sigil cap al carrer de Sant Pere i en la casa número 29, que es va obrir sense ser volguda, va penetrar amb la seua dolça càrrega, era la casa del senyor Esteve (Àlies Trabuix).

A casa del senyor Esteve hi havia un buit que va quedar arran d'una reforma, davall del lloc on tenien una ''còmoda'', semblant als que durant la guerra carlistes es feien per a amagar joies i a l'efecte el van reomplir, sense pensar tan sols en el destí que la Providència donaria a tal amagatall, situat entre el pis superior i la paret. Van pensar a aprofitar aquell buit, encara que sospitant que seria insuficient per a amagar la imatge.

Però quan van col·locar la imatge en el dit amagatall pareixia fet per a tal joia, ni faltava ni sobrava lloc, era un lloc ideal per a la seua missió.

En este lloc va quedar la imatge de la Verge fins al dia 31 de gener de 1939, en el que amb motiu de la detenció i empresonament d'un membre d'esta família i altres veïns, i davant del temor dels nombrosos escorcolls que es practicaven en les cases dels detinguts i que no es respectaven barandats, va augmentar el temor de la família Esteve, que junt amb l'anunci secret de Vicente Piñol Esteve, pertanyent als directius rojos, segons hem dit al principi d'este article, va decidir buscar una altra casa-refugi. Esta va ser la del senyor Juan Bautista Piñol Torres, en el carrer

29 Agost 2004
FaceBook  Twitter  

Altres