Sant Miquel, una tradició que millora amb els anys... com el bon vi

Sant Miquel, una tradició que millora amb els anys... com el bon vi

Després de finalitzar les festes populars i patronals, el 10 de setembre, sis veïns del carrer Sant Miquel es van posar mà a obra per a concretar el programa d'activitats de la seua pròpia festa, molt menys ambiciosa, com correspon a un sol carrer del nucli antic... però també una festa amb gran tradició i, sobretot, realitzada amb la màxima il·lusió.

''Vam començar demanant als veïns del carrer una aportació voluntària de dotze euros, amb els que pensàvem que podríem cobrir tots els actes previstos'' -recorda Mari Carmen Siurana, una de les organitzadores-. ''Encara que va haver-hi alguna persona major que es va mostrar més titubejant, al final vam reunir els diners que, sumat a les subvenció que ens va donar l'Ajuntament, ens va permetre contractar la música, comprar les flors, pagar la missa, adquirir una traca correguda i, en definitiva, costejar els sopars d'aixellet de tots els veïns''.

El programa va començar el diumenge 26 de setembre, amb la col·locació de banderes entre tots els veïns. I, a partir del dilluns, festa i diversió, però sense que faltara cap dia el bon sopar, perquè si eixe dia era la nit de paelles (acompanyades amb xaranga fins a la una de la matinada), el dimarts va haver-hi xocolatà i sopar d'aixellet, i el dimecres, novament tots a sopar junts en el carrer.

''Els dinars i sopars són una fórmula perfecta perquè els veïns passem més temps junts, a això ajuda la cervesa i un bon vi. Però també vam organitzar els altres actes: des del bou embolat Miguelito, que ja sabeu que és un bou de cartó, fins a la pujada del sant per tot el carrer perquè tots els veïns, inclús els més majors, puguen vore'l''.

Mari Carmen té clar que esta tradició que naix en el segle XIX, encara que arrela en el carrer després de la guerra civil (''perquè llavors no hi havia diners i va haver-hi que embolar un bou de cartó, a què continuem anomenant afectuosament Miguelito''), ha de mantindre's any rere any, perquè ajuda als veïns a integrar-se, a disfrutar uns d'altres, com ho demostra la multitudinària cavalcada en què fins als més refractaris acaben desfilant sense por al ridícul: vampirs, fantasmes, bruixes, exorcistes, posseses... tot un cúmul de personatges típics darrere dels quals moltes vegades u no acabava d'encertar qui s'amagava realment.

Tot al final ha funcionat tan bé que ella ho té molt, molt clar: ''l'any que ve repetiré com a part de l'organització, perquè quan estàs en el rebombori disfrutes molt més''.

 

22 Octubre 2004
FaceBook  Twitter  

Altres