Història de Puçol (10): Troballa de la Santa Imatge

Història de Puçol (10): Troballa de la Santa Imatge

 

Imatge antiga de la Verge

 

Estant en oració el germà Pedro Muñoz en la seua contemplativa ermita de Sant Julià li pareixia que intel·lectualment es trobava a Puçol i que allí veia caure del cel cinc resplendents estreles cap a la vila del Puche. Va donar-se dubtat per la repetició d'esta visió interior i mogut de superior impuls se'n va anar a la seua pàtria, Puçol i des d'ella va vore ocularment repetides vegades del cel en forma i nombre de cinc estreles que els servia de sepulcre l'eminència del pujolet anomenat cabeçol del Puche, que està situat en el terme del Puche i entre esta vila i el lloc de Puçol. Veient tan portentós succés i que desprendre’s del cel cinc estreles i ocultar-se davall la terra ni era casual, ni deixava de tindre cap misteri, va comunicar l'ermità la visió amb el seu cordial amic el venerable Fra Pedro Nicolás Factor, religiós franciscà que llavors era guardià del convent de la Vall de Jesús de la Santa Recol·lecció, situat a les arrels d'una muntanyeta propera a Puçol. Animat perquè el bon ermità amb la resposta del serf de Déu Fra Nicolás Factor va ser previngut a l'eminència del pujolet anomenat Cabeçol i donà l'avís a les estreles de caure i amagar-se, va començar allí a cavar animós però, tancada ja la nit i com era ja ancià, va desistir cansat amb intenció de tornar a l'alba del dia següent per a donar fi a la seua encetada tasca cobrant forces amb algun curt descans. Però dos llauradors que van vore l'ànsia amb què llaurava l'ermità, els quals habitaven a l'alqueria de l'inquisidor Micer Cristóbal Roig, discorrent a allò humà buscar algun tresor terrestre per a enriquir-se amb ell, després que se'n va anar l'ermità Pedro Muñoz cavant i aprofundint més la terra, allí mateix van trobar admirats la Santa Imatge de La Mare de Déu al Peu de la Creu i cavant la van trencar amb un colp d'aixada un trossiu del cantó inferior de la part destra. Pensaren els llauradors plens de goig que aquella Santa Imatge era el tresor que semblava ser buscava l'ermità i així, contents i satisfets amb la troballa, van desistir de cavar i es van retirar alegres amb la Santa Imatge se la van emportar a l'alqueria de Micer Roig on habitaven, amb la determinació de quedar-se-la per a si com a penyora que els havia abstret tots els sentits per a venerar-la en la seua habitació A l'alba del dia següent va tornar l'ermità Pedro Muñoz i arribant a l'eminència del pujolet i veient que havien aprofundit més la terra i que el clot era major que el començat per ell, va quedar amb intel·ligència sabedor de la troballa de la Santa Imatge i dels seus individuals senyals, qui eren els que se la van emportar i els que la tenien. Va ser gran el desconsol de l'ermità, li feia mala consciència la seua humilitat, era causa la seua inadvertència d'estar la Santa Imatge en aliena possessió, va lluitar la desconfiança d'aconseguir-la amb l'esperança d'aconseguir-la, però considerant que la paciència és mitjà per a omplir els nostres desitjos i, tement les circumstàncies, cregué convenient anar a l'alqueria i que si els donava els senyals als llauradors aconseguiria la seua petició: la possessió de la Santa Imatge, i va resultar que va tindre el desengany amb la resposta que li van donar els llauradors. Gran va haver de ser el desconsol que va tindre l'ermità amb la resposta negativa dels llauradors, però com les visions que van precedir a la troballa van ser sobrenaturals i el fi, per a esta Santa Imatge venerada com a Patrona de Puçol, va disposar el Senyor tornar la tristesa de l'ermità en goig i l'oculta invenció de la Santa Imatge en pública manifestació del succés. Mogut interiorment tot va ser un, anar a València a vore's amb el Senyor Patriarca d'Antioquia i Arquebisbe de València el senyor Juan de Ribera, informar-lo del fet i trobar consol en la seua resposta i remei en la pretensió perquè, li constava a Muñoz que era home d'exemplar vida i de coneguda veritat, ermità i reconeixent la raresa de la invenció i abellidor de la Santa Imatge, se'n va anar el senyor Patriarca amb l'ermità a l'alqueria de l'inquisidor Roig, va demanar pels hòmens i els va donar els senyals. Van confessar la veritat i van entregar la Imatge de La Mare de Déu al Peu de la Creu en mans del Senyor Patriarca, que va admetre ple de goig i content i venerada la Santa Imatge per la seua Il·lustríssima i tots els altres que allí estaven la va entregar a l'ermità Pedro Muñoz, amb l'expressió que aquella Santa Imatge havia d'entregar-la al lloc de Puçol perquè allí, com a Patrona fóra venerada i amb esta condició la va admetre i al seu temps va complir la seua promesa i veient la Santa Imatge en les seues mans l'ermità, ple de goig va proferir ensenyat de les paraules de la saviesa: “tots els tresors vaig aconseguir tenint esta Santa Imat

05 Agost 2003
FaceBook  Twitter  

Altres