Història de Puçol (9): El retaule de la Verge al Peu de la Creu

Història de Puçol (9): El retaule de la Verge al Peu de la Creu

 

Sant Joan de Ribera

 

Conta la història, que l'ermità, natural de Puçol, Pedro Jerónimo Muñoz, veia caure, des de la seua residència en l'ermita de Sant Julià, cinc estreles en les proximitats Del Puig. Temps després, este va traslladar la seua residència a Puçol, en una ermita que el beat Nicolás Factor li va oferir, situada als peus del Muntanya Pica-jo. Des d'allí, va continuar observant com les estreles queien sobre la xicoteta muntanya del Cabeçol, en les proximitats del municipi Del Puig. Inquiet, es va entrevistar amb l'anteriorment nomenat Nicolás Factor, qui li va suggerir que cavara en aquell lloc. Per a això, el venerable Pedro Muñoz, va consultar el cas amb l'Arquebisbe de València, Juan de Ribera, qui per llavors era, a més, Senyor de la nostra vila. Este el va autoritzar iniciar l'excavació. Eixe mateix dia va iniciar les tasques, que va abandonar a poqueta nit, moment que va ser aprofitat per dos jornalers de l'Alqueria de l'Inquisidor para, amb ànim de robatori, continuar cavant. Estos, van trobar un retaule amb la imatge de la Mare de Déu que sostenia a Crist mort en la seua falda. Era el 6 de Setembre de 1570. Quan l'endemà va tornar l'ermità per a continuar amb la seua excavació, quina va ser la seua sorpresa quan va trobar el terreny saquejat. Vaig-se a València, amb la intenció d'informar a Juan de Ribera. Estos dos van tornar a Puçol, amb tal fortuna que van donar amb els jornalers autors del furt, als que van instar a tornar-los la imatge. Segons conta la tradició, la imatge trobada va quedar en possessió de la família de Pedro Muñoz, fins que, transcorregut un temps, es va produir un incendi a casa del mateix, incendi de què la imatge es va salvar. Com a conseqüència, va ser traslladada a la primitiva església, on es va col·locar en el nínxol-fornícula sobre la porta de la Sagristia. Les primeres celebracions en honor a la Verge daten de l'any 1600 aproximadament. Estes festes per llavors ja es van començar a celebrar a principis del mes de Setembre; es creu que en un primer moment eren dedicades als fadrins, fins que amb el temps va quedar establit que el dia 8 era celebrada amb els festers fadrins, i el dia 9, amb les parelles de casats. Corria l'any 1607, quan la imatge va ser traslladada al nou temple parroquial, acabat d'inaugurar per llavors. Es va col·locar en una capella lateral del mateix, i allí va romandre fins que en 1936 va ser portada al domicili de Juan Bta. Esteve Sanchís, on va romandre fins al 31 de Gener de 1939, data en què se la va traslladar a la residència de Juan Bta. Piñol Torres, on va estar uns tres mesos, exactament fins al 28 de Maig de 1939, dia en què es va instal·lar en la capella del Sagrario (amb anterioritat, capella de la Immaculada). La nostra Verge va ser declarada patrona canònica cap a l'any 1925, i coronada com tal en 1970. Ara ja se sap que el retaule trobat és una massa d'algeps i alabastre fos en un motle. Durant molt de temps, es va creure que el material de què estava construït era pedra, a jutjar per l'aspecte que presentava. Va ser l'any 1664 quan es va descobrir que la imatge estava feta d'alabastre. Després va quedar plenament provat que tant les imatges com la taula estaven modelades en algeps, ja que el dia 23 de Juliol de 1746 es va abaixar la imatge del nínxol, para, en presència del llavors Arquebisbe de València, Dr.D. Andrés Majoral, realitzar les proves pertinents. En aquells anys, era rector del poble el Dr.D. Tomás Corbea, qui, junt amb un grup reduït de persones, també va estar present durant l'execució de les proves. La taula i les figures són de color moreno amb brillantor metàl·lic. Pareix que este to aconseguit s'atribuïx a l'acció del temps.

 

Imatge de la Verge al Cabeçol

05 Agost 2003
FaceBook  Twitter  

Altres