La Unión: un gran espectacle dalt i baix l'escenari

La Unión: un gran espectacle dalt i baix l'escenari

Aprofitant la gira promocional del seu últim disc, un recopilatori commemoratiu dels vint anys del seu major èxit, ''Lobo hombre en París'', La Unión era el protagonista del concert que posava punt i final a les festes d'enguany a Puçol. Encara que hi havia alguns dubtes sobre el seu estirada després de tants anys en el candeler, Mario, Luis i Rafa van donar un recital del que és un directe i del que ha de ser el tracte al públic, al seu públic: els seus noranta minuts sobre l'escenari van ser memorables, però l'hora i mitja que van passar després firmant autògrafs encara engrandix més la llegenda d'este grup.

La Unión va sorgir en el 1982 com un més dels grups de la ''moguda madrilenya''. Dos anys després aconseguien el seu major èxit discogràfic i un dels grans temes del pop espanyol: ''Lobo hombre en París''. En aquella època treballaven per a la multinacional Warner Bros, el seu productor era Nacho Cano (llavors en el grup Mecano) i el grup estava format per quatre membres: Rafa Sánchez (cantant), Luis Bolig (baix), Mario Martínez (guitarra) i Iñigo Zabala (teclats).

Entre 1985 i 1986, La Unión comença a desmarcar-se d'altres grups de la ''moguda'' i, sempre amb producció de Nacho Cano, presenten dos nous compactes en què assimilen nous ritmes (el swing, l'electroacústica) i temàtiques més serioses: ''El maldito viento'' i ''4x4'' és el títol d'estos dos treballs.

Però serà a partir de 1988 quan les senyes d'identitat del grup canvien definitivament. En eixe any passen a produir tots els seus temes i el quartet queda reduït a un tercet, després de la marxa d'Iñigo. ''Vivir al este del Edén'' és el CD amb el qual presenten la seua nova etapa i aconseguixen novament rècords de vendes, una tònica que es mantindrà en molts dels seus treballs, ja en la dècada dels noranta i en el nou segle: ''Tentación'' i el doble disc en directe ''Tren de largo recorrido'' són els millors exemples del que s'ha dit, encara que seguixen oberts a les influències d'altres ritmes (''Psychofunkster au lait'', ''Fluye''), sobretot del soul (''Hiperespacio'') i no deixen passar l'oportunitat d'editar diversos recopilatoris (''Conmemorativo'', ''Los maxis'' o ''La Unión'').

Precisament un nou recopilatori, este amb l'excusa del vint aniversari del seu gran èxit, ''Lobo hombre en París'', és el que els ha posat novament en gira, perquè La Unión és per damunt de tot un espectacle per a disfrutar en viu i en directe. El seu nou treball, titulat ''Colección audiovisual 1984-2004'', arreplega trenta dels seus grans èxits, a més de tres temes inèdits i sis rareses, tot això en un doble CD que ve acompanyat per un DVD amb tots els seus videoclips i algunes actuacions en directe. En suma, és el disc definitiu de La Unión.

''Els grans noms ho són sobretot dalt de l'escenari'' -comenta Mavi Galcerá, la coordinadora de Festes-. ''Però La Unión ha demostrat a Puçol que és tan gran fora com dins de l'escenari: han estat més d'hora i mitja firmant autògrafs i fent-se fotos amb tots els fans que han volgut acostar-se als camerinos i això és un gran exemple per a grups que es creuen un poc en la música actual i tenen molt a aprendre''.

Mario, Luis i Rafa ja han aprés i molt. El seu caché no és molt diferent del d'altres intèrprets que han acudit a les festes de Puçol. Sense anar més lluny, l'any passat el concert de Nuria Fergó també va estar entorn dels 27.000 euros, IVA inclòs, que és el cost de l'actuació d'este 9 de setembre a Puçol.  Un cost al qual sempre cal afegir els extres que tots els grups musicals demanen hui en dia en el nostre país: els guardes de seguretat, el catering, personal per a càrrega i descàrrega dels camions i, per descomptat, un escenari que s'ajuste a les mesures que necessiten per al seu esplèndid espectacle en directe.

I va ser esplèndid de principi a fi. Si bé el dia 8, amb l'actuació d'El Sueño de Morfeo, la plaça del País Valencià podia paréixer més plena a l'inici del concert

20 Setembre 2005
FaceBook  Twitter  

Altres