L'obra de teatre de Luis Merlo esgota les localitats en dos hores

L'obra de teatre de Luis Merlo esgota les localitats en dos hores

El dissabte 3 de desembre es representava a la Casa de Cultura de Puçol l'obra ''Gorda'' de Neil LaBute, però no era el nom del seu autor el que va despertar l'interés del públic, sinó la presència en el repartiment de Luis Merlo i Tete Delgado, que va provocar que les 350 localitats s'esgotaren a principis de setmana, a penes dos hores després d'haver-se posat a la venda.

Tindre com a capçalera de repartiment al popular Luis Merlo (de permanent actualitat per la sèrie ''Aquí no hay quien viva'' d'Antena 3) és una garantia d'èxit, encara que també va contribuir Tete Delgado (cada nit dels dilluns en totes les llars, gràcies al programa ''Mira quen baila'' de TVE) i els altres dos intèrprets que formaven un cartell de luxe, Lidia Otó i Iñaki Miramón.

Luis Merlo, nascut a Madrid en 1966, és ara per ara l'últim d'una llarga estirp d'artistes, és nét del gran Ismael Merlo i fill de Carlos Larrañaga i María Luisa Merlo, germà d'Amparo Larrañaga i cunyat de Maribel Verdú. Una àmplia llista en la qual Luis va ingressar gràcies a les seues obres de teatre (destaquem ''Tres sombreros de copa'', ''Calígula'', ''El águila y la niebla'' i ''Don Juan Tenorio''), on ha tingut papers molt més importants que en el cine (on a penes se li ha vist en títols d'escassa rellevància, com ''La señora'', ''Hay que deshacer la casa'' y ''Por fin solos''). Però ha sigut la televisió, i sobretot la sèrie ''Aquí no hay quien viva'', la que l'ha alçat fins a les més altes cotes de popularitat.

Una pena, perquè l'obra de Neil LaBute, a pesar de les seues quasi dos hores de duració, oferia una àcida visió sobre el món actual, eixe del culte a la figura, de les menjars ràpids i del triomf no menys accelerat. Una cosa al que ja ens té acostumats LaBute en els seus treballs com a guionista i director cinematogràfic, amb títols com ''En compañía de hombres'' (1997), ''Vecinos'' (1998), ''Persiguiendo a Betty'' (2000) i, sobretot, ''Posesión'' (2002). Haguera sigut interessant comprendre com un actor prepara este tipus de papers, concebuts amb mentalitat nord-americana però perfectament adaptables a qualsevol país, gràcies a la creixent globalització que hui en dia podem disfrutar... o hauríem de dir patir?

 

13 Desembre 2005
FaceBook  Twitter  
  • Imprimeix