Entrevistem el senyor Vicente, el sacerdot: 'Santa Marta és una parròquia molt pluralista'

Entrevistem el senyor Vicente, el sacerdot: 'Santa Marta és una parròquia molt pluralista'

 

El senyor Vicente i els xiquets de Santa Marta.

S'anomena Vicente Gozálvez, encara que tot el món li diu El senyor Vicente. Fa molts anys que està dedicat a la seua parròquia, Santa Marta, a la qual ha vist créixer i duplicar-se en els últims anys. No obstant, seguix conservant una memòria sorprenent per als noms i és capaç de recordar a qualsevol familiar dels seus feligresos. Potser serà una lliçó de mnemotècnica, o potser serà simplement una mostra de la seua facultat per a mesclar-se amb els veïns i ser un més, sense abandonar, això sí, la seua condició de sacerdot. Esta dualitat tan ben portada li ha permés aconseguir any rere any el respecte i l'atenció dels més xicotets, els xics que acudixen a la parròquia de Santa Marta per a realitzar la catequesi i, posteriorment, prendre la primera comunió. Per això, no és estrany vore'l contínuament en campaments, en jornades, en xarrades... o en qualsevol lloc on puga processar la seua fe sense necessitat de lligams que hui queden un poc fora de lloc. La primera vegada que este cronista va tractar el senyor Vicente va ser fa quinze anys. L'Emissora Municipal de Televisió havia organitzat un debat en directe per a parlar de l'escàndol que s'havia muntat entorn de la pel·lícula que eixe cap de setmana projectava el cine de la Casa de Cultura: “La última tentación de Cirsto” de Martín Scorsese. Ja en aquell moment resultava sorprenent, per als que no el coneixíem, la seua facilitat per a entaular diàleg, per a defendre el seu punt de vista sense caure en doctrines arcaiques... Xarrar amb ell va ser un plaer. Hui, en la nostra nova conversació, esta vegada amb la pàgina web com a teló de fons, Vicente Gozálvez seguix sent un home de tracte agradable, tranquil al parlar, que transmet serenitat... i això és una cosa que saben molt bé els seus xics, els que van a la catequesi, perquè veient com disfruten de la seua companyia es nota que li adoren. I El senyor Vicente també els adora i li encanta estar amb ells, d'això no hi ha dubte. –És que la catequesi i l'escola han evolucionat molt en els últims anys. Hui no es memoritza, sinó que s’aprenen actituds i es viuen experiències, això ajuda molt els xiquets. –Per això es realitza esta excursió a les Carmelites Descalces? –Per a ells les monges, bo ‘les mongetes’ com sempre les anomenen, són uns sers especials. Per a uns xiquets que estan en la catequesi conéixer persones que dediquen la seua vida a Déu és una experiència nova i crec que els reforça la seua creença cristiana. A més, elles també s'alegren de rebre estes visites... encara que les posen a vegades en compromisos amb les seues preguntes o els seus succeïts. –Tant han evolucionat els xiquets de hui en dia? –Per a mi sí. Hui els xics i xiques són més espavilats. Una altra cosa és la qualitat de l'ensenyança que reben, que probablement és millor que fa anys, però té llacunes importants, sobretot en matèries com la religió. De totes maneres, a mi el que em sorprén és l'enorme capacitat d'aprenentatge que tenen hui en dia els xiquets. Pensem en temes com la informàtica: ràpidament ho dominen tot... i per als majors és molt més complicat. –Però seguixen interessats en la religió a pesar de la quantitat de noves ofertes d'oci? –Hui el 95% dels batejats en la parròquia prenen la primera comunió. A més, després dels dos anys de preparació i el sagrament, després ve la postcomunió, època en què entren en els júniors, normalment fins a complir els setze anys en què realitzen la confirmació. Si bé la decisió de la comunió és normalment dels pares, en el cas de la confirmació ja és assumpte d'ells i el percentatge dels que elegixen este nou sagrament se situa entorn del 60% dels batejats en la parròquia, el que també està molt bé. –És fàcil captar la seua atenció durant tants anys? –Els problemes els tenim al principi, quan arriben a la catequesi. Abans la iniciació cristiana la feien les mares i les iaies a casa. Ara falta eixa iniciació, per això volem passar a tres anys el període de preparació per a la comunió i no els dos que tenim ara. Eixe tercer curs seria previ, per a iniciar-los en les oracions mínimes. –No seria això tornar a una església més antiga? –Eixe any més vindria bé a la seua preparació. Crec que seria ben acceptat pels pares, els xics i les catequistes. De totes maneres caldrà esperar, encara que jo seguisc estant molt content amb la parròquia. Santa Marta és una parròquia molt pluralista, ací fem les coses per convicció, no per la pressió social que puga donar-se en alguns moments. En eixe sentit, la parròquia dels Santos Juanes és més tradicional. –No pot ser una afirmació que moleste a alguns? –No crec, perquè en el fons és el que passa i els propis veïns ho saben i ho accepten. No significa que una siga millor o pitjor, simplement són formes lleugerament distintes d'enfocar les cose

09 Juny 2003
FaceBook  Twitter  

Altres