Xampo i Josep: molta son a l'estiu i molta fam a l'hivern

Xampo i Josep: molta son a l'estiu i molta fam a l'hivern

Fa més de vint-i-cinc anys que estan sobre l'escenari i superen les mil actuacions en directe per tot Espanya. Han aconseguit reivindicar instruments quasi oblidats, com la dolçaina. Actuen assíduament amb grups punters en l'àmbit de la música tradicional, com Urbàlia Rurana, La Coixinera o els Dimonis de Massalfassar. Acaben d'editar un excel·lent CD que fusiona folk i rock, titulat Titani. Junts formen Escandall, per separat són Xampo Llobat i Josep Sebastiá. El seu virtuosisme és apreciat en tots els festivals de música que se celebren a Espanya, per això ningú els creu quan asseguren que la dolçaina, encara que és la seua vida, només la tenen com un hobby i que per a pagar la hipoteca treballen en una fàbrica. Són, en definitiva, l'exemple perfecte que ningú és profeta en la seua terra.

*****

-D'on ve vostra afició a la dolçaina?

-El primer contecte va ser en l'Escola Municipal de Tabal i Dolçaina de Puçol, on ens va injectar la passió per la dolçaina nostre professor, Xavi Ahuir, un dels components del mític grup Al Tall. Des dels 15 anys vam estar Xampo i un company nostre, Mirett, treballant amb grups de cant d'albaes en la zona de Castelló. Xavi Ahuir també ens va ficar en el món del teatre de carrer, amb el grup Joglogoliards i així va ser com vam començar a actuar en públic.

-D'ací passeu als Dimonis de Massalfassar.

-Vam començar a col·laborar amb els Dimonis a mitjan anys noranta. Per a llavors Xampo i Josep ja tocàvem junts, normalment on ens abellia, quasi sempre ambients relaxats, agradables, res de locals amb públic només cara a l'escenari. Els Dimonis ens van donar l'oportunitat d'actuar en l'Infern, un local de Massalfasar que és el seu punt de trobada i després hem continuat actuant per tot Espanya.

-Ja no col·laboreu amb els Dimonis?

-Sí, som membres de la colla de Dimonis. De fet, quan organitzen correfocs per distintes poblacions nosaltres vam participar: Xampo manejant-se el foc i Josep amb la dolçaina. El correfoc és un ambient especial, on toquem música original la nostra, excepte el ''Ball de dimonis'' que és d'Urbàlia Rurana i es toca només en este tipus d'actes. Amb ells sempre estarem en deute, però no treballem per als Dimonis: som Dimonis.

-Després apareix en el vostre camí Urbàlia Rurana.

-Toni Torregrosa, l'ànima d'Urbàlia, va fitxar Josep l'any 1998 després de veure'l actuar amb els Dimonis. Però Urbàlia és un grup viu, en el qual entren i ixen músics molt sovint i en un d'eixos canvis, en 2003, Xampo es va sumar al grup i seguim amb ells des d'eixe moment. Actualment som sis membres i actuem de forma assídua a la Comunitat Valenciana.

-Què vos aporta Urbàlia Rurana a Xampo i Josep?

-Toni és un tipus molt integrador i ens ha ensenyat moltes coses, amb ell sempre aprens alguna cosa nou. De fet, Urbàlia funciona com una família, és més un grup d'amics que una banda que actua en espectacles. A més, en estos anys Urbàlia ha incorporat la dolçaina i el repertori que nosaltres teníem als seus concerts. I, per si no fóra poc, amb ells hem aprés a tocar uns altres instruments tradicionals que no coneixíem, pel que tots hem eixit beneficiats.

-Naix així Escandall?

-Escandall som Xampo i Josep, que portem molts anys junts i som abans que res col·legues i amics. Escandall va ser una forma de posar un nom a l

19 Febrer 2007
FaceBook  Twitter  

Altres