Aprendre a dissenyar i construir jardins per a tindre ciutats més atractives

Aprendre a dissenyar i construir jardins per a tindre ciutats més atractives

 

Les ciutats estan pensades per als cotxes, d'ací que sorprenga trobar tres professors i vint-i-cinc alumnes, majoritàriament enginyers i jardiners professionals, disposats a treballar perquè cada dia tinguem ciutats més agradables per als veïns, una cosa que en gran manera s'aconseguix amb la creació i manteniment de jardins i zones verdes.

José Francisco Ballester (de la Universitat Politècnica de València), Francisca Collado (de l'Associació d'Arboricultura d'Espanya) i Gustavo Marina (enginyer tècnic agrícola i paisatgista) formen un tàndem irresistible; junts impartixen des del 8 al 19 de gener, en l'Espai Social La Barraca, un curs el títol del qual diu molt, encara que no tot: Disseny i construcció de jardins.

El curs està subvencionat per la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, coordinat per la Regidoria d'Agricultura i dirigit a professionals de l'àmbit privat i públic. En les dos setmanes de treball combinen la part teòrica (aprenent tècniques de disseny) i la pràctica (visionant materials, tècniques d'execució i jardins de tot el món).

''El nostre gran objectiu és que els alumnes tinguen una visió àmplia del disseny actual en jardineria, alhora que els dotem d'unes ferramentes perquè treballen en els jardins que ja estan cuidant'', explica amb un entusiasme contagiós Gustavo Marina, un home capaç de recórrer mig món amb la seua càmera per a prendre diapositives dels jardins més increïbles i després mostrar-los als seus alumnes perquè prenguen bona nota del que s'ha de fer... i del que s'ha d'evitar.

Perquè este enginyer i paisatgista té molt clar que es pot crear un jardí en mitat d'un desert (com en Palm Springs) o a vint-i-set metres d'altura i sense sòl (com en el Palau de les Arts de València), però mai s'ha de perdre de vista on es pot construir un jardí i on no: ''la gespa en la mitjana de l'Avinguda del Cid o en Blasco Ibáñez, a València, té un cost caríssim de mantindre i, no obstant això, és una inversió inútil, perquè els veïns no la poden disfrutar, ja que per allí només passen cotxes a gran velocitat''.

L'exemple, un dels molts que cita en el curs i que il·lustra amb les seues inesgotables diapositives, no és ni de bon tros únic. En el mateix Port de Sagunt u pot trobar-se amb una rotonda rodejada de quatre carrils amb vehicles passant contínuament i en el centre de la rotonda un laberint immaculat: ''quant costa mantindre este laberint i, sobretot, qui pot disfrutar-ho en mitat d'una rotonda?''.

Dissenyar en funció del gust del client, però també en funció de la lògica i, sobretot, amb un criteri professional, he ací el gran secret de Gustavo, a què els vint-i-cinc alumnes del curs respecten per la senzillesa i claredat amb què exposa els seus projectes, encara que també pel seu rigor i la seua profunditat, que deixen pocs dubtes als jardiners professionals i enginyers agrícoles que assistixen a La Barraca com a alumnes.

Un criteri professional que el porta a tractar amb el mateix apassionament la creació de zones verdes i la utilització d'elements alternatius, com les escultures o l'aigua, elements amb què també es pot crear zones d'oci i relax en les poblacions. L'important sempre és tindre una visió global del territori i distribuir els espais de forma ordenada, encara que per a este entusiasta paisatgista esta és una labor difícil, no sols per la prioritat que es dóna als cotxes en les nostres ciutats, sinó també per com és tindre una de difícil visió global del territori en només quatre anys: ''en el fons el problema és que els polítics són com els insectes, tenen una vida molt curta... i ordenar el territori és una labor de molts anys, no d'una legislatura''.

17 Gener 2007
FaceBook  Twitter  

Altres