Les festes de l'Agrupació de Penyes continuen hui dijous amb quatre activitats

09 Octubre 2003

Les festes de l'Agrupació de Penyes continuen hui dijous amb quatre activitats. A migdia dinar de germandat, a la vesprada exhibició de ball amb l'escola de Mario, a la nit una “torra” per a tota la població i, a continuació, discomòbil.

Dos activitats formen part del programa d'actes entorn del 9 d'octubre. A les 12 hores, Llorenç el contacontes oferirà una sessió en la Casa de Cultura. A las 12'30, en el saló d'actes, el Centre Musical i Instructiu Santa Cecília oferirà un concert. Estos dos actes són gratuïts.

L'HORARI ACTUAL DE L'ESPAI SOCIAL DELS MAJORS és el següent: Matins: de dimecres a diumenge, de 10 a 12 hores. Vesprades: de dimarts a dijous, de 17 a 21 hores. Divendres i dissabte: horari especial, de 17 a 23'30 hores. Amb este horari es cobrix sobretot l'interés dels nostres majors per disposar d'un ampli horari en cap de setmana per a realitzar els seus ''famosos balls'', una de les activitats que més expectació ha alçat en els últims anys.

Com tots els dijous, hui és el dia en què els veïns del nucli urbà PODEN DEPOSITAR ELS SEUS MOBLES VELLS I QUALSEVOL ALTRE TIPUS D'EFECTES perquè siguen retirats per la brigada municipal. L'únic requisit que cal complir és telefonar amb anterioritat a l'Ajuntament (961 421 303) i indicar en quins contenidors deixaran els materials. Recordem que este servei municipal també es realitza els divendres per a aquells veïns que viuen en la platja.

 

Jaime Almenar: ‘l'obra de la platja de Puçol ha d'avaluar-la la mar, perquè no és una ciència exacta’

Jaime Almenar: ‘l'obra de la platja de Puçol ha d'avaluar-la la mar, perquè no és una ciència exacta’

08 Octubre 2003

Més de catorze anys ha costat posar en marxa les obres de defensa i regeneració de la platja de Puçol. Uns mesos més costarà el passeig marítim, les obres del qual començaran el seu camí el pròxim mes de novembre, probablement amb la presència de la Ministra de Medi Ambient per a col·locar la primera pedra, per allò d'estar ja en ple període preelectoral.

El que no suposàvem cal obtindre unes breus declaracions del responsable de les obres resultaria una tasca tan àrdua com l'obra en si. Ni els tècnics de les dos empreses que duen a terme les obres, ni els enginyers, ni cap de les persones que treballen en el dia a dia en els espigons de la platja estan autoritzades. El permís ha de vindre directament de la Delegació a València de la Direcció General de Costes i allí, després de diversos intents, ens confirmen que el director de l'obra, Jaime Almenar, pot atendre'ns durant la seua inspecció setmanal.

Després de tots estos tràmits burocràtics sorprén encara més trobar-se amb Jaime Almenar, un home tranquil, que recorre la platja a grans camallades i que quan parla del seu treball ho fa amb una prudència sorprenent: “la mar no deixa que la nostra labor siga una ciència exacta. Estic content amb l'obra que estem fent a Puçol, en la que hem construït uns espigons amb uns morros més robustos d'allò habitual, però cal esperar que hi haja una prova de càrrega, un temporal que pose les coses en el seu lloc”.

El temporal, eixe moment tan temut, sobretot a la tardor, ha obligat a un pla d'obres un tant especial: “comencem a treballar en el segon espigó, que estava més protegit, després hem seguit cap al nord amb uns altres quatre. L'important a l'estiu era avançar, acumular la pedra de pedrera. Però ara s'acosta l'època dels temporals i convé protegir l'obra ja realitzada, per això estem finalitzant estos espigons i quan estiguen acabats escometrem l'últim espigó, que és el situat més al sud”.

Durant la seua inspecció a les obres, a més dels tècnics de la UTE que realitza les obres, l'acompanyen les regidores Dolores Sánchez i Inmaculada Arcos, i l'alcalde, Josep Mª Iborra. La platja de Puçol ja té una zona amb arena, on s'han acumulat tres punts que diàriament reben 700 tones d'arena, perquè siga la mateixa mar qui la vaja distribuint: “la mar és qui millor treballa la platja, nosaltres ens limitarem a completar la seua labor cobrint els buits que deixe. De totes maneres, no cal alarmar-se si arriba un temporal i es porta l'arena visible, hem de tindre en compte que cal completar la part d'arena submergida, perquè servisca de suport a l'arena que està a la vista. Quan la mar reòmpliga la zona submergida nosaltres completarem la part de la platja, de totes maneres encara és molt prompte, primer perquè no hi ha hagut cap temporal, i després perquè encara no s'ha arribat al ritme normal d'aportació d'arena; calculem que a mitjan octubre estarem entorn d'1.000 tones diàries i aconseguirem a finals de mes les 1.500 tones diàries d'arena fins a completar la regeneració de la platja”.

Uns nombres enormes, com correspon a una obra de gran envergadura. Però no espanten els nombres a Jaime Almenar, un home ja assaonat en estes batalles i que només mostra la seua satisfacció quan la mar dóna el vistiplau al seu treball: “els espigons de la platja de Meliana són l'obra més pròxima que he dirigit i ja han passat el temporal de 2001 mantenint-se intactes. Es pot ja afirmar que és una bona obra. Però és distinta a la de Puçol, perquè aquella és d'arena de “machaqueo”, és a dir roca triturada, per la qual cosa és més gran, encara que també més estable. Els problemes d'aquella platja són que té un pendent major i que al principi podies inclús tallar-te amb les arestes d'una arena tan grossa. La de Puçol és arena natural, més fina, més blanca, més agradable al tacte”.

Els quatre espigons que ja s'endinsen un centenar de metres en la mar oferixen una imatge insòlita de la platja. El seu aspecte robust s'acreix per eixe ample morro, pensat sobretot per a combatre la força de les onades, “ja que és la zona més castigada dels espigons”. El seu acabat sorprén també per l'habilitat dels tècnics, la major part d'ells gallecs, “perquè són uns grans experts a lluitar amb la duresa de la mar”. Sembla que no

Dentre de la programació del 9 d'octubre, hui se celebra la marató de lectura de poesías de Vicent d'Anna

08 Octubre 2003

Dentre de la programació del 9 d'octubre, hui se celebra la marató de lectura de poesías de Vicent d'Anna. Al matí i la vesprada es realitzarà amb els alumnes dels col·legis públics de la població (de 10 a 17 hores) i a partir d'eixa hora, i fins a les 21 hores, seran els que s'han inscrit per a participar i el públic els que realitzen les lectures.

Esta nit se celebra un dels moments més esperats de les festes de l'Agrupació de penyes: la gran nit de paelles, que en esta ocasió estarà amenitzada per l'orquestra Budu.

Dilluns que ve, dia 13 d'octubre, hi ha un ple extraordinari. Será a las 14'30 hores i compta amb un únic punt en l'orde del dia: la modificació del Pla Parcial Santigons. Este punt ja va ser tractat en l'últim ple ordinari, celebrat el dilluns 29 de setembre, i tots els grups polítics municipals van acordar per unanimitat deixar el punt sobre la mesa per a un estudi més detallat, encara que atés que és un tema que afecta a les futures construccions a realitzar en eixa nova zona residencial es va demanar als regidors convocar un nou ple amb la major brevetat possible, per a votar dites modificacions.

Tots els dimecres al matí, d'11 a 15 hores, en la planta baixa de l'Ajuntament està obert el servei d'atenció directa de l'OMIC (OFICINA D'INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR). Durant este horari poden realitzar-se consultes, reclamacions, denúncies, assessorament i tot allò que s'ha relacionat amb els nostres drets com a consumidors.

La TREBALLADORA SOCIAL de l'Ajuntament té el seu horari d'atenció al públic els dilluns i dimecres, de 8'30 a 14'00 hores en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068.

L'EDUCADORA DE SERVEIS SOCIALS de l'Ajuntament té el seu horari d'atenció al públic els dilluns i dimecres, de 8'30 a 14'00 hores en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068.

Ja està en marxa el SERVEI D'AUTOBÚS DES DE PUÇOL A LA MINI FE DE SAGUNT. Els viatges d'anada són els dilluns, dimecres i divendres a les 7'30 del matí, amb tres parades a Puçol: en el Caminàs enfront del carrer Puig, en el Centre de Salut i en la carretera de Barcelona enfront del bar Levante. El viatge de tornada des de la Mini Fe serà a les 12 hores.

Ara és més fàcil realitzar qualsevol tràmit municipal en l'OFICINA D'ATENCIÓ AL CIUTADÀ, situada en la planta baixa de l'Ajuntament, gràcies al seu ampli horari d'atenció al públic. L'horari d'estiu de l'OAC (juliol i agost) és el següent: de dilluns a divendres, de 8 a 14'30 hores i dissabtes de 10 a 13 hores.

El SERVEI MUNICIPAL D'AUTOBÚS ja té en marxa el seu hoari d'hivern, que unix les urbanitzacions, amb el nucli urbà i la platja

07 Octubre 2003
 

De dimarts a divendres a la vesprada (17 a 20 hores) està oberta al públic l'AULA D'INTERNET, situada en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068. Pots accedir-hi de forma gratuïta a navegar per Internet i també reservar els ordinadors per a tot tipus de treballs (ofimàtica, disseny...). Durant el mes d'agost l'Aula d'Internet està tancada.

De dimarts a divendres a la vesprada (17 a 20'30 hores) i també els dissabtes de matí (10'30 a 13 hores) tens a la teua disposició la LUDOTECA MUNICIPAL, situada en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068. On ella els xiquets de 5 a 10 anys podran disfrutar de distintes activitats de caràcter lúdic i formatiu.

De dilluns a divendres a la vesprada està oberta la BIBLIOTECA MUNICIPAL, situada en la primera planta de la Casa de Cultura. El seu horari és de 17 a 21 hores. També està oberta els dissabtes al matí, de 10 a 13 hores, excepte els mesos de juliol i agost, que només obri de dilluns a divendres. Per a qualsevol consulta podeu telefonar al 961 424 086 o en l'e-mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. . Durant el mes d'agost la biblioteca està tancada.

L'ESPAI SOCIAL LA BARRACA obri les seues portes de dimarts a dijous, de 17 a 22 hores. Els divendres i dissabtes el seu horari és de 17'30 a 2'00 hores. Finalment, els diumenges està obert de 17 a 21 hores. En este local tenen la seu distints clubs i associacions de la població i a més organitzen distintes activitats: xarrades, col·loquis, exposicions, balls... Per a qualsevol consulta podeu telefonar al telèfon 961 424 056.

Com tots els dimarts, L'EXTENSIÓ MUNICIPAL EN L'ESPAI SOCIAL MARTÍNEZ COLL ESTÀ OBERTA per a atendre qualsevol sol·licitud sense haver de baixar a l'edifici de l'Ajuntament. El seu horari d'atenció al públic és al matí de 8 a 14'30 hores i per la vesprada de 16'30 a 19 hores.

El SERVEI MUNICIPAL D'AUTOBÚS ja té en marxa el seu hoari d'hivern, amb una ruta que unix les urbanitzacions, amb el nucli urbà i la platja. A més, en estos mesos hi ha fins a nou parades distintes en la zona de la platja (des del càmping fins a l'Estany). Si vols conéixer els horaris detallats pots descarregar-los en esta mateixa web, en la secció ''Es fa saber: altres''. També pots realitzar consultes cridant a l'empresa AVSA (964 697 900) i a l'Ajuntament de Puçol (961 421 303). 

Continuen les festes de l'Agrupació de Penyes

06 Octubre 2003

Les festes de l'AGRUPACIÓ DE PENYES continuen al llarg de tota la setmana, fins al 12 d'octubre. El dilluns hi haurà sopar i jocs de taula. El dimarts, sopar d'aixellet i més jocs de taula. El dimecres la gran nit de paelles. El dijous, exhibició de ball i torrà per a tota la població. El divendres, la gran nit de playbacks. El dissabte, dinar i sopar de germanor. El diumenge parc infantil i fi de festa.

El dijous, a les 12 hores, Llorenç el contacontes realitzarà una actuació en la Casa de Cultura per a xiquets i grans. L'entrada és gratuïta.

El jueves, a las 12'30 hores, concert de Santa Cecília en el saló d'actes de la Casa de Cultura.

L'Oficina Agrícola Municipal, dins del Programa de Formació Agrícola 2003, oferta un curs de citricultura denominat: Qualitat en els cítrics, tractaments. Els interessats poden acudir a esta oficina que es troba en la planta baixa de l'Ajuntament.

Tots els grups polítics municipals d'acord: ‘els comptes de l'ajuntament estan clars, molt clars’

Tots els grups polítics municipals d'acord: ‘els comptes de l'ajuntament estan clars, molt clars’

06 Octubre 2003

El dilluns 29 de setembre se celebrava el primer ple després de les vacacions. Era un ple de novetats, ja que es presentava la nova secretària de l'Ajuntament, Paz Zaragozá, i era el primer que es realitzava en l'horari que ja serà habitual en la legislatura: l'últim dilluns de cada mes.

A pesar de l'existència de 19 punts en l'orde del dia, només un plantejava, a priori, problemes: l'aprovació dels comptes generals de l'entitat local corresponent a l'any 2002. ''Era en principi una aprovació normal, com les que s'han realitzat en anys anteriors'' (va començar explicant l'alcalde, Josep Mª Iborra), ''però el 7 d'agost va aparéixer un article en premsa que distorsiona les dades dels comptes municipals, pel que hem preferit que tots els grups polítics aclarisquen la seua postura respecte d'això''.

L'article en qüestió, publicat en el periòdic ''Levante'', començava amb un titular alarmant (''Una auditoria de l'Ajuntament de Puçol revela errors comptables de 247.000 euros'') i seguia amb una sèrie de dades sobre els presumptes resultats d'eixa auditoria, entre les quals cal destacar el paràgraf descriptiu dels suposats errors comptables: ''Les principals anomalies es referixen a les subvencions concedides a les urbanitzacions Alfinach i Monestirs, per valor de 54.000 euros; als criteris de l'Ajuntament a l'hora de pagar el complement de productivitat als empleats municipals, que suposen 138.000 euros, a l'excés de gasto en més de 50.000 euros amb diverses partides i al pagament deute factura de 5.400 euros en l'àrea d'Esports. Tots eixos desajustos sumen en conjunt uns 247.000 euros''.

Davant de l'alarma creada per estes dades falsejades, l'alcalde va demanar un Informe a Intervenció el 17 de setembre, en el qual s'explica, fil per randa la realitat de les dades referides a la comptabilitat municipal.

En primer lloc, l'auditoria externa, realitzada per l'empresa Audit València, és una forma d'autocontrol que proposa el mateix equip de govern i aprova el ple municipal, per a garantir, a l'inici i final de cada legislatura, l'estat real dels comptes municipals, incloent en este apartat tant al mateix Ajuntament, com a la Fundació Municipal de Cultura i Esports, l'empresa Gespul i Vídeo Industrial Puçol. Els resultats d'esta auditoria van ser remesos als membres de la Comissió Especial de Comptes, on estan representats els cinc grups polítics municipals, per a la sessió de 29 de juliol.

Segon, encara que en anys anteriors ja s'havien atorgat subvencions a les dos urbanitzacions del municipi, sempre que s'hagueren justificat prèviament els gastos realitzats, ''per al 2003, i fins al 2006, tal com es recomanava anualment per esta Intervenció, s'ha regulat la relació entre l'Ajuntament i les Urbanitzacions amb convenis aprovats per la Comissió de govern''.

Tercer, el complement de productivitat no és cap novetat ni irregularitat: va ser establit en acord plenari el 21 de juliol del 2001 i continua en vigor.

Quart, els gastos que excedixen dels crèdits inicialment aprovats són arreplegats en un expedient de reconeixement extrajudicial de crèdits, ja aprovat el 28 de febrer del 2003: per tant, ni és un error ni està pendent de comptabilitzar.

I cinqué, la proposta de gasto és un tràmit autoimpost pel mateix Ajuntament a instàncies de la Intervenció Municipal per a aquells gastos que excedixen de 1.500 euros, i al seu torn han de ser aprovats setmanalment per mitjà de resolució d'alcaldia: per tant, estan comptabilitzats i controlats de forma setmanal.

En conclusió, l'Informe d'Intervenció, firmat per Francisco Javier Biosca indica que ''en cap dels aspectes assenyalats pot parlar-se de desajustos ni d'errors comptables, com es fa en l'article de premsa, ja que tots han tingut la seua corresponent comptabilització i es reflectixen en el Compte general de 2002''.

En una línia semblant es va manifestar la Comissió Especial de Comptes de 22 de setembre, en la qual tots els grups municipals van manifestar la seua sorpresa per la informació apareguda en premsa i més tenint en compte que l'única font utilitzada pel periòdic abans de la seua publicació va ser un e-mail sense firma de cap tipus.

''Ja tenim un conveni firmat amb les urbanitzacions, com suggeria l'interventor; tenim una productivitat establida des de fa dos anys; exigim als nostres tècnics un major control del que

Història de Puçol (14): Els Hostalets

Història de Puçol (14): Els Hostalets

04 Octubre 2003

Carlos Sarthou Carreres en la seua Geografia del Regne de València ens dóna la notícia que a l'agost de 1835, mentres se celebraven a València les festes de la jura de la Constitució, va aparéixer el capitost Llangostera a Puçol i Els Hostalets, cobrant robes, cavalls i diners, alarmant a este i a altres pobles veïns.

Hi ha una senda, coneguda com el Camí dels lladres, així denominada perquè era utilitzada pels roders que, tenint els seus amagatalls en la Serra Calderona, assaltaven els viatgers de les diligències, tan freqüents en este lloc, i una vegada perpetrat l'assalt fugien ràpidament per ella. Tal vegada en aquells temps començara a fer-se popular un refrany que hem sentit als nostres majors i que deia: Puçol, pasal-ho en sol.

Els Hostalets estava format en eixos temps per una filera d'unes noranta cases construïdes en línia sobre la carretera i separats de Puçol per un barranc. El topònim li prové per estar dedicades estes cases a l'hostalatge de viatgers i quadres per al canvi de tir de diligències.

En una d'estes posades va ser on l'autor i viatger francés Pròsper Merimée va conéixer una hostalera que va arribar a impressionar-lo tant que va fer de la seua estampa el retrat físic de la protagonista de la seua novel·la Carmen (la de Triana), que va ser famosa al ser utilitzada com a llibret per a l'òpera del mateix títol musicada per Georges Bizet.

A l'abril de 1814, el monarca Ferran VII, a la seua tornada del captivitat francés va arribar a Puçol camí de València. En el nostre poble li esperaven, a més de les autoritats civils i eclesiàstiques valencianes, el president de la Regència, cardenal Luis de Borbó, arquebisbe de Toledo, el qual va ser obligat pel monarca absolut a besar-li la mà en senyal de submissió, encara quan el cardenal ostentava l'autoritat més alta de l'Estat.

Història de Puçol (13): el jardí botànic del Palau Arquebisbal

Història de Puçol (13): el jardí botànic del Palau Arquebisbal

03 Octubre 2003

És de tots sabuda l'existència en el nostre poble, fins fa uns anys, d'un palau que va ser utilitzat pels arquebisbes de la seu valentina com a palau de recreació i residència temporal, donada la proximitat a la capital i la benignitat del clima. El palau pròpiament dit ocupava part del que hui és plaça de Joan de Ribera i els seus jardins estaven limitats per un mur de tancament que es conserva fins als nostres dies i que ha sigut encertadament restaurat recentment.

Estos jardins van passar per diverses vicissituds al llarg dels temps ja que en un principi van complir la missió pròpia de qualsevol residència d'este tipus, açò és, per a ús i gaudi dels residents en el palau. Posteriorment van ser ampliats i convertits en un verdader Jardí Botànic d'aclimatació, precisament en uns temps en què el Jardí Botànic de la Universitat de València no passava pels seus millors moments. Finalment va ser desmantellat i els seus terrenys convertits en camps de cultiu probablement propiciat, entre altres motius, per la creació de l'actual Jardí Botànic de València.

Vegem, quina va ser la necessitat d'un Jardí Botànic i la seua evolució.

La càtedra de Simples o Botànica Mèdica, també coneguda, d'Herbes o Vespres, va ser junt amb la càtedra d'Anatomia la que va aportar el gran prestigi que va tindre la Facultat de Medicina de València entre els segles XVI - XVII.

El titular d'esta càtedra, a més d'explicar coneixements teòrics, impartia als futurs mèdics els coneixements pràctics necessaris perquè, per mitjà d'excursions per a herboritzar, arribaren a conéixer les distintes herbes medicinals. Les Constitucions de 1611 de l'Estudi General de la Insigne Ciutat de València prescriuen que ''haja de exir per temps de trenta dies fora de la present ciutat per les muntanyes e altres parts... per a mostrar als estudiants la cognició de les herbes... e perquè tinga compte ab hun ort en lo qual se planten les herbes que parexeran necessàries''.

Estes excursions es feien regularment pel barranc del Carraixet, barranc de Torrent, La Murta, Picaltejo i a altres llocs que era costum per l'abundància o raresa de les dites plantes. A més d'estes eixides, els alumnes complementaven les ensenyances pràctiques en el xicotet hort o Jardí Botànic on es cultivaven aquelles herbes més rares o menys conegudes.

Este hort o Jardí Botànic, que va ser el primer de caràcter universitari a Espanya, havia sigut creat en 1567 a instàncies del catedràtic de la matèria, Juan Plaza, encara que llavors no era més que un xicotet hort on es cultivaven les herbes medicinals.

Este jardí no va haver de persistir molt de temps ja que el catedràtic de la matèria entre 1623 i 1635, Gaspar Pons, va aconseguir en 1633 que s'obrira un nou Jardí Botànic en l'hort de l'Hospital de Sant Llàtzer, en el carrer Sagunt. Estava a càrrec d'un jardiner i regit per una junta administradora.

A l'abril de 1684 el catedràtic Gaudencio Senach va ser nomenat únic responsable de l'hort de les herbes medicinals, es va adquirir també en el carrer Sagunt una casa amb el seu hort així com part d'un hort contigu situats estos dos enfront del col·legi de Sant Pere Nolasc.

En 1796 un memorial de la Real Societat Econòmica d'Amics del País de 20 de juny de 1796 sol·licitava a la ciutat la cessió de terrenys per a la creació d'un jardí botànic adduint '' que en el regne només hi ha un model en la casa de la mitra de la Vila de Puçol''. Esta proposta pareix que es va portar a terme en 1798 amb la creació d'un jardí en la Torre de Santiago que tenia horta annexa situada al costat de l'Albereda.

Finalment en 1802 es crea, pel rector de la Universitat Vicente Blasco, l'actual Jardí Botànic de la Universitat de València en l'anomenat hort de Tramoyeres al carrer Quart Extramurs. El seu primer director va ser el catedràtic de Botànica de la Universitat Vicente

El tancament va ser la gran novetat del 7 de setembre

El tancament va ser la gran novetat del 7 de setembre

02 Octubre 2003

Any rere any, amb la proximitat de la data més taurinament parlant per als puçolencs, el 7 de Setembre, són preparats una sèrie d'actes culturals, que a poc a poc, ajuden a engrandir més encara esta data. Si en anys anteriors, van ser inagurats un monument taurí i compost un pasdoble, enguany, dos grans aficionats locals com són Juan Sebastiá i Fernando Ferrer ''Rallat'', han escrit una magnífica poesia dedicada al 7 de Setembre, amb la qual crec que se senten identificats la major part dels aficionats locals.

Entrant ja de ple en el festeig taurí d'este dia, direm que el tradicional tancament que obri la jornada, va tindre la novetat de ser un recorregut tancat al llarg de dos estrets carrers del recinte habitual, que va donar com a resultat un magnífic tancament d'uns mil metres de longitud, per on van córrer agrupats sis bous de la ramaderia de Vicente Benavent, de Quatretonda. Després del tancament, van ser desencaixonats dos bous de la mateixa ramaderia.

Ja a la vesprada, i amb moltíssima gent, comença un dels actes més identificadors amb esta població, la baixà de caixons del dia 7. És un espectacle peculiar i únic, carregat de gran ambient festiu, que arrossega a tota la massa de la població, des dels més xicotets que comencen a participar en este acte, passant pels més jóvens fins als més majors que ho seguixen des de les seues cases o a través de la televisió. A l'arribar els caixons a la plaça, comença el moment àlgid del dia, la desencaixonada.

En primer lloc va ser soltat el bou Figurito, núm. 48 de la famosa ramaderia de Fills de D. Eduardo Miura. Impressionant bou roig de prop de set-cents quilos, que com en anys anteriors ho van ser Partido de Resina i Victorino Martín, era la guinda del cartell, i l'encarregat de donar encara més prestigi a esta data. El bou, va fer una ràpida eixida del caixó buscant els aficionats, però lamentablement la falta de forces de l'exemplar i l'aclaparament constant dels rodadors, va fer que el bou s'entregara ràpidament. En segon lloc va ser desencaixonat el bou Pitorro, núm. 85 de la ramaderia gaditana de Hdros. De Cebada Gago. Bou ben presentat, i de bonic pelatge, marca de la casa, el qual va donar la cara en tot moment, encara que va resultar un poc reservat. Finalment, es va donar solta al bou Juncoso, núm. 69 de Nuñez del Cubillo. Bou pobre de presentació, que va defugir de tota baralla. És una llàstima, que a causa d'haver de presentar els papers dels bous per a sol·licitar el permís pertinent, este bou no poguera ser canviat per un altre en millors condicions. Després de les tres desencaixonades, la vesprada la van completar vaquetes de Benavent, una de les quals, va ser embolat tallant la corda Vicent Pérez.

A la nit, va ser un verdader encert l'embolada de caixó a piló d'Atigrado, de Santolaya, el qual va realitzar una gran embolada al no haver sigut soltat a la vesprada. Li va tallar la corda Pep Alcamí. Seguidament van ser embolats els bous de la vesprada i un de Vicente Benavent, van tallar les cordes Josep Antoni Soriano, José Enrique López, Mario Sanchís ''Xato'' i Fernando Ferrer ''Rallat''. Totes les embolades van ser dutes a terme per les quadrilles d'emboladors de Ximo & Xato i Rallat & Juanjo.

 

Una crònica d'Alfonso Ávila.


Demà s'entreguen els premis del certamen literari i de pintura Vila de Puçol 2003

02 Octubre 2003

Dins de les activitats culturals entorn del 9 d'octubre, demà divendres es realitzarà la presentació dels llibres guanyadors dels premis literaris Vila de Puçol l'any passat, així com el 5t volum de poesies de Josep Mª Ribelles i el primer volum de poesías de Vicent d'Anna. En l'acte, que comenzará a las 22'30 hores en la Casa de Cultura, també es realitzarà l'entrega de premis del certamen literari i de pintura Vila de Puçol 2003.

L'HORARI ACTUAL DE L'ESPAI SOCIAL DELS MAJORS és el següent: Matins: de dimecres a diumenge, de 10 a 12 hores. Vesprades: de dimarts a dijous, de 17 a 21 hores. Divendres i dissabte: horari especial, de 17 a 23'30 hores. Amb este horari es cobrix sobretot l'interés dels nostres majors per disposar d'un ampli horari en cap de setmana per a realitzar els seus ''famosos balls'', una de les activitats que més expectació ha alçat en els últims anys.

Com tots els dijous, hui és el dia en què els veïns del nucli urbà PODEN DEPOSITAR ELS SEUS MOBLES VELLS I QUALSEVOL ALTRE TIPUS D'EFECTES perquè siguen retirats per la brigada municipal. L'únic requisit que cal complir és telefonar amb anterioritat a l'Ajuntament (961 421 303) i indicar en quins contenidors deixaran els materials. Recordem que este servei municipal també es realitza els divendres per a aquells veïns que viuen en la platja.
Begoña Fernández, regidora de participació ciutadana, serveis socials, ocupació i joventut

Begoña Fernández, regidora de participació ciutadana, serveis socials, ocupació i joventut

01 Octubre 2003

El passat mes de maig era la primera vegada que es presentava a unes eleccions municipals. Després de ser elegida, una reunió amb l'alcalde, Josep Mª Iborra, va servir per a decidir quines regidories assumiria en esta nova experiència. La combinació entre gustos propis i necessitats del nou equip de govern va donar com a resultat que Begoña Fernández és la nova regidora de participació ciutadana, serveis socials, ocupació i joventut.

''És cert que és la primera vegada que veig les coses des de dins de l'Ajuntament i és molt distint de com ho veia des de fora: es realitza molt més treball del que jo creia, perquè a nivell de regidora no he d'estar present en eixos dos matins que tinc visites dels veïns, sinó pràcticament tots els dies, amb les comissions de treball, les reunions de regidors, la planificació de treballs amb els tècnics de cada departament. Es treballa molt i això és una cosa que des de fora no es veu.''

Molt i dur. Sobretot per a una persona que és una nouvinguda al món de l'administració pública, encara que ha estat en associacions des de sempre, primer en la Falla Hostalets i després en la Junta Local Fallera, ''però l'administració té un mecanisme de funcionament i unes normes que costen d'assimilar al principi. Tot ha de ser revisat pels tècnics, tots els projectes prèviament pressupostats, tota la informació posada al servei dels grups polítics... hi ha tant de control per a garantir la transparència i el correcte funcionament dels serveis que a vegades les decisions tarden a fer-se efectives, però sempre acaben eixint avant''.

En eixe eixir avant té molt a vore el treball diari dels funcionaris, un grup humà que també ha sorprés Begoña ''perquè no respon en absolut a la imatge tòpica que es té del funcionari, sempre assegut i sense ganes de col·laborar. L'ambient de treball que he trobat és excel·lent: gent amb ganes de fer les coses bé, que ajuda que tot isca avant. En estos primers mesos la seua participació ha sigut fonamental perquè puga integrar-me ràpidament en el funcionament quotidià de l'Ajuntament''.

Participació, una de les paraules claus. I més en el cas de Begoña Fernández, perquè precisament la participació ciutadana és una de les seues regidories. Encara que en el fons és un concepte ambigu ''perquè tot és participació dels veïns i més en un municipi amb tantes associacions que sempre són tingudes en compte a l'hora de programar activitats'', la veritat és que hi ha una regidoria que s'ocupa específicament de regular esta presència dels veïns en la vida política local.

''Per sort, és un terreny ja sembrat. Manolo Piñol ha treballat molt en estos anys anteriors i la presència dels col·lectius locals és constant''. Constant, però no insuperable. Begoña pretén involucrar-los més i per a això guarda un as en la mànega: la Carta de Participació Ciutadana, un mecanisme que permetrà als ciutadans de Puçol col·laborar encara més directament en la presa de decisions de l'Ajuntament. ''És una idea molt avançada, sobre la qual estem treballant per a dissenyar un model racional i que siga útil als veïns i a la corporació municipal. Encara queda molt de treball per a poder posar-la en marxa, però va ser un compromís electoral i, per descomptat, ho anem a complir''.

Molt de treball, una expressió que Begoña maneja una vegada i una altra. Com al parlar dels Serveis Socials, un departament de què ella s'ocupa, però que forma part d'una estructura més àmplia, l'Àrea de Benestar Social, on s'engloben altres departaments, com a festes, joventut, educació, ocupació...

''El més curiós és que per més que s'explica, inclús quan es va publicar a principis d'any el llibre de gestió municipal, són conceptes que els veïns tendixen a mesclar. Benestar Social és un concepte molt més ampli, mentre que els Serveis Socials són un programa concret... encara que ací també ens trobem amb els tòpics: no, els serveis socials no són només les ajudes o prestacions econòmiques, també hem d'incloure la cooperació internacional, o el suport domiciliari a majors i malalts, o el Centre d'Acollida d'Immigrants, o el curs d'habilitats socia

Diumenge que ve se celebra el DIA SENSE COTXES en el nucli antic de la població

01 Octubre 2003

Diumenge que ve se celebra el DIA SENSE COTXES en el nucli antic de la població. Hi haurà activitats per a xics, jóvens i adults. Totes elles gratuïtes.

Tots els dimecres al matí, d'11 a 15 hores, en la planta baixa de l'Ajuntament està obert el servei d'atenció directa de l'OMIC (OFICINA D'INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR). Durant este horari poden realitzar-se consultes, reclamacions, denúncies, assessorament i tot allò que s'ha relacionat amb els nostres drets com a consumidors.

La TREBALLADORA SOCIAL de l'Ajuntament té el seu horari d'atenció al públic els dilluns i dimecres, de 8'30 a 14'00 hores en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068.

L'EDUCADORA DE SERVEIS SOCIALS de l'Ajuntament té el seu horari d'atenció al públic els dilluns i dimecres, de 8'30 a 14'00 hores en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068.

Ja està en marxa el SERVEI D'AUTOBÚS DES DE PUÇOL A LA MINI FE DE SAGUNT. Els viatges d'anada són els dilluns, dimecres i divendres a les 7'30 del matí, amb tres parades a Puçol: en el Caminàs enfront del carrer Puig, en el Centre de Salut i en la carretera de Barcelona enfront del bar Levante. El viatge de tornada des de la Mini Fe serà a les 12 hores.

Ara és més fàcil realitzar qualsevol tràmit municipal en l'OFICINA D'ATENCIÓ AL CIUTADÀ, situada en la planta baixa de l'Ajuntament, gràcies al seu ampli horari d'atenció al públic. L'horari d'estiu de l'OAC (juliol i agost) és el següent: de dilluns a divendres, de 8 a 14'30 hores i dissabtes de 10 a 13 hores.
Història de Puçol (12): el Palau Arquebisbal

Història de Puçol (12): el Palau Arquebisbal

30 Setembre 2003

Com a monument i edifique emblemàtic de la nostra població, hui en dia desaparegut i que encara molts recordaran, cal destacar el Palau que el Prelat tenia al costat de l'església dels Santos Joans, i que servia de residència per als bisbes de València.

La casa residència es trobava en l'ala nord del Palau, i tenia la seua entrada per la porta cotxera, situada en la placeta tancada per la paret de l'hort botànic, hui plaça de Pius XII.

La porta cotxera tenia un pati sobri i senyorial amb una cisterna-algibe. A continuació una gran escala que desembocava en un pati amb finestrals a un costat i a l'altre, on es trobaven les habitacions dels arquebisbes. Va ser l'arquebisbe Majoral qui, entre 1738 i 1769, va construir l'ala sud, des dels arcs fins a la plaça Sant Joan de Ribera.

El propi palau tenia una dimensió de 1194 m2 i el seu hort mesurava 29916 m2. Actualment, de l'hort i palau només es conserven els murs del camp de futbol.

Este hort existent en el Palau, era el més antic botànic d'Europa, i tal vegada el primer existent a Espanya. En ell es cultivaven tant plantes aromàtiques com medicinals, així com kakis, junt amb plantes exòtiques i del país. Creixia en ell un arbre que els veïns denominaven 'dels patets', per les seues flors en forma d'aneguets de vistosos colors, encara que sense aroma ni fruit útil. El Dit arbre mai va ser classificat pels tècnics que venien exclusivament per a vore'l, entre ells l'important i conegut botànic Cabanilles.

És necessari destacar que en este jardí es va cultivar, com a assaig, el cacauet, que va ser introduït a Espanya per l'arquebisbe de València D. Francisco Fabián i Fur l'any 1773; un any més tard, es va continuar el seu cultiu pel canonge D. Francisco Tabarés d'Ulloa.

El final d'este jardí data del període comprés entre els anys 1824 i 1831, durant els quals va ser destruint-se progressivament.

Encara que el senyoriu episcopal es va perdre en 1814, el Palau va continuar pertanyent a l'Arquebisbat fins al 1942, data en què este i el seu hort van ser venuts, sent el seu comprador D. José Sánchez Martínez, qui, el dia 12 de Maig de 1950, el va vendre a l'Ajuntament per la quantitat de 900.000 pessetes. Va ser en 1967, durant el mes d'Agost, quan es va derrocar el nostre emblemàtic palau, que, per a llavors, comptava amb una antiguitat de 360 anys.

L'aula d'internet de Martínez Coll obri de dimarts a divendres

30 Setembre 2003

De dimarts a divendres a la vesprada (17 a 20 hores) està oberta al públic l'AULA D'INTERNET, situada en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068. Pots accedir-hi de forma gratuïta a navegar per Internet i també reservar els ordinadors per a tot tipus de treballs (ofimàtica, disseny...). Durant el mes d'agost l'Aula d'Internet està tancada.

De dimarts a divendres a la vesprada (17 a 20'30 hores) i també els dissabtes de matí (10'30 a 13 hores) tens a la teua disposició la LUDOTECA MUNICIPAL, situada en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068. On ella els xiquets de 5 a 10 anys podran disfrutar de distintes activitats de caràcter lúdic i formatiu.

De dilluns a divendres a la vesprada està oberta la BIBLIOTECA MUNICIPAL, situada en la primera planta de la Casa de Cultura. El seu horari és de 17 a 21 hores. També està oberta els dissabtes al matí, de 10 a 13 hores, excepte els mesos de juliol i agost, que només obri de dilluns a divendres. Per a qualsevol consulta podeu telefonar al 961 424 086 o en l'e-mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. . Durant el mes d'agost la biblioteca està tancada.

L'ESPAI SOCIAL LA BARRACA obri les seues portes de dimarts a dijous, de 17 a 22 hores. Els divendres i dissabtes el seu horari és de 17'30 a 2'00 hores. Finalment, els diumenges està obert de 17 a 21 hores. En este local tenen la seu distints clubs i associacions de la població i a més organitzen distintes activitats: xarrades, col·loquis, exposicions, balls... Per a qualsevol consulta podeu telefonar al telèfon 961 424 056.

Com tots els dimarts, L'EXTENSIÓ MUNICIPAL EN L'ESPAI SOCIAL MARTÍNEZ COLL ESTÀ OBERTA per a atendre qualsevol sol·licitud sense haver de baixar a l'edifici de l'Ajuntament. El seu horari d'atenció al públic és al matí de 8 a 14'30 hores i per la vesprada de 16'30 a 19 hores.

El SERVEI MUNICIPAL D'AUTOBÚS durant els mesos de juliol i agost té establit un horari d'estiu amb una única ruta, que unix les urbanitzacions, amb el nucli urbà i la platja. A més, en estos mesos hi ha fins a nou parades distintes en la zona de la platja (des del càmping fins a l'Estany). Si vols conéixer els horaris detallats pots descarregar-los en esta mateixa web, en la secció ''Es fa saber: altres''. També pots realitzar consultes cridant a l'empresa AVSA (964 697 900) i a l'Ajuntament de Puçol (961 421 303). 
Més del 75% del sòl de Puçol és no-urbanitzable i està protegit

Més del 75% del sòl de Puçol és no-urbanitzable i està protegit

29 Setembre 2003

 

Els informes apareguts últimament en tres publicacions delaten l'alarmant deterioració que està sofrint la costa valenciana. L'Anuari 2003 de Medi Ambient d'Espanya, l'informe Destrucció a tota costa 2003 de Greenpeace i el Planejament urbanístic a la Comunitat Valenciana, editat per la Generalitat Valenciana, coincidixen a cridar l'atenció sobre l'excés de terreny urbanitzat o urbanitzable que existix actualment en la nostra Comunitat, en detriment del sòl no urbanitzable o protegit, que és el que en definitiva ens garantix a tots un futur sostenible.

''Hi ha una enorme pressió urbanística en tot el litoral, el que està posant en perill la continuïtat d'una cosa tan elemental i necessària com l'horta valenciana'', assenyala l'alcalde, Josep Mª Iborra, ''d'ací que siga necessari una política urbanística a llarg termini, on es tinga en compte tant les necessitats de creixement de cada municipi com l'obligació que tenim de lluitar per un medi ambient protegit en les nostres ciutats: fer campanyes de conscienciació està bé, però cal portar a la pràctica eixe ideari amb polítiques que afavorisquen un creixement sostenible''.

Afortunadament, Puçol no es troba dins d'eixos ''municipis urbanitzats en excés'' (terme que s'aplica a aquells que tenen més d'un 30% del terme municipal urbanitzat o en vies de ser urbanitzat), ja que el sòl no urbanitzable (o sòl ''verge'') es del 75'83%, mentre que el sòl urbanitzat o urbanitzable en un futur pròxim a penes arriba al 24'17%.

A Puçol està actualment vigent el Pla General de 1995, en el qual apareixen les següents superfícies de sòl en el terme municipal:

a) sòl urbà: 3.666.032 metres quadrats (un 20'25% del terme);

b) sòl urbanitzable: 612.495 metres quadrats (un 3'40%); i

c) sòl no urbanitzable: 13.816.633 metres quadrats (un 76,35%).

El desenvolupament urbanístic dut a terme en estos huit anys de vigència del Pla General ha permés gestionar el sòl urbanitzable, convertint-lo de fet en sòl urbà ja construït i habitat, al mateix temps que s'han inclòs dos nous sectors no contemplats en el Pla General: ''La Murta'' i ''Los Altos d'Alfinach'', el que en la pràctica significa que les dades arreplegades en el Pla de 1995 han sofrit una lleugera modificació.

Actualment, la divisió del sòl a Puçol respon al patró següent:

a) sòl urbà: 4.061.873 metres quadrats (un 22'45%);

b) sòl urbanitzable: 310.777 metres quadrats (un 1'72%); i

c) sòl no urbanitzable: 13.722.510 metres quadrats (un 76'35%).

Dins del sòl urbà es troben incloses totes les zones residencials (nucli antic, eixamplament, urbanitzacions Alfinach i los Monasterios, i la platja), les zones industrials (Camp Anníbal i Polígon Industrial Nord) i les zones d'ús terciari (el polígon Mas de León, el Monte Picayo i el col·legi Alfinach).

Dins del sòl urbanitzable estan contemplades les noves zones d'ús residencial (sectors 1, 2, 3, 5 i 6), les de futur ús industrial (sector 4) i les que tindran una finalitat terciària (sector 7).

Finalment, com a sòl no urbanitzable s'inclou tota la zona protegida d'horta, les zones de valor paisatgístic i ambiental, les zones protegides per a infraestructures i el sòl no urbanitzable de tipus genèric.

La proposta més exòtica de les festes: primer concurs de llançament d'aixada

La proposta més exòtica de les festes: primer concurs de llançament d'aixada

28 Setembre 2003

Si calguera fer un rànquing de les propostes més exòtiques realitzades pels festers per a la programació de festes, sens dubte el primer lloc el podria ocupar l'activitat muntada l'últim diumenge de setembre en el barranc, al costat de la Casa de Cultura: el primer concurs de llançament d'aixada.

El concurs va començar a les 10'30 hores i va comptar amb la presència de 42 participants: 39 hòmens i 3 dones. Després de dos rondes de llançament, que van funcionar com a eliminatòries, van quedar onze finalistes que van realitzar tres rondes més per a decidir els que eren els guanyadors.

La classificació final va estar encapçalada per José Luis Aguilar, ''Guirro'', que va aconseguir lanzar la azada a 25'70 metros. A penes deu centímetres menys va aconseguir Juan Izquierdo Valero, ''Camero'', que con un lanzamiento de 25'60 va quedar en segona posició, seguit del seu germà Dani, que va aconseguir els 25 metres.

''La veritat és que ha sigut una experiència nova i molt entretinguda'' (explica Álvaro Cavero, que va estar supervisant les inscripcions i el desenvolupament de la prova des de la taula de control). ''Encara que això sí, no esperàvem que fóra una prova amb participació del públic i en diverses ocasions els espectadors del lateral, i inclús algun jutge, van haver d'eixir corrents per a evitar alguna de les aixades''.

Una curiosa experiència que, de repetir-se, caldrà ubicar en un lloc més adequat, ja que no sols el públic, també els conductors havien de tindre certa precaució per la proximitat de la carretera a l'improvisat camp de llançaments.

''Estem satisfets d'este tipus d'activitats, que són econòmiques i creen ambient festiu, com el llançament d'aixada i els jocs de taula; en definitiva, es tracta de buscar noves propostes per a atraure al públic... El més increïble és que el del llançament d'aixada se nos va ocórrer quan Edu va vore en Internet concursos del més pintorescos''.

Buscar en Internet per a trobar el llançament d'aixada com a proposta ''nova''. El ''cap'' dels festers té raó: resulta quasi, quasi increïble.


Ja tenim la programació de les festes de l'Agrupació de Penyes

Ja tenim la programació de les festes de l'Agrupació de Penyes

27 Setembre 2003

Ja és una tradició consolidada i, un any més, quan comença octubre l'Agrupació de Penyes de Puçol organitza la seua setmana de festes, que enguany es prolongarà onze dies: del 2 al 12 d'octubre.

Vint-i-una són les penyes que pertanyen a esta associació i es fan notar sobretot el 7 de setembre, durant la baixada de caixons, però també tenen la seua pròpia festa, organitzada conjuntament per l'Ajuntament i totes les penyes: Arranca i fuig, La baixà, La botifarra, El bou està suelt, El carxot, El cigarro, La cordà, Dessacato, L'estiró, La fam, La xafa, L'ou del bou, El perolet, La risota, La són, La sonà, La tallà, El trinquet, Uy uy uy, El vallet i El grup mixte.

Els actes començaran el dijous, 2 d'octubre, amb la preparació i neteja a fons de la nau situada al costat de l'antiga estació de la Renfe. Ja el divendres, sopar de gala i discomòbil. Els dinars i sopars continuen sent el plat fort durant el dissabte i el diumenge, encara que este últim dia també se programa un mercat alternatiu i una vesprada de monòlegs.

Per a començar la nova setmana, el dilluns 6 i dimarts 7, per allò que durant el dia es treballa, només activitats nocturnes: sopar d'entrepà i jocs de taula.

El dimecres 8 un dels plats forts: la gran nit de paelles, amenitzada per l'Orquestra Budú. Per a participar en ella basta d'inscriure's en les llistes situades en la seu de l'agrupació, l'Ajuntament, l'Espai Social La Barra, l'Espai Social Martínez Coll, la Casa de Cultura i els pubs Colom, Gent i Durango. Per a esta nit, l'agrupació s'encarrega de l'aigua, l'arròs, la llenya, les taules i les cadires.

El dijous 9 d'octubre comencen els actes a migdia, amb una dinar de germandat, seguida de l'exhibició de balls de l'Escola de Mario i, ja a la nit, una torrà de carn i embotits per a tota la població, seguida d'una discomòbil. Per a participar els llocs d'inscripció són els mateixos que en les paelles. Les penyes es fan càrrec del pa, l'embotit, la llenya, les taules i les cadires.

Potser l'acte més atractiu és el de la nit del divendres, 10 d'octubre: després d'un sopar d'entrepà arriben els ''playbacks'', una nit en la qual cada any augmenta el nombre de participants. Els únics requisits: portar un vestuari a joc, interpretar almenys dos temes, no excedir-se de dotze minuts sobre l'escenari i, sobretot, humor, molt d'humor.

Com és jornada de descans (els ''playbacks'' acaben molt, molt tard) el dissabte només se programa dinar i sopar de germandat. I ja com a colofó, el diumenge 12, un parc infantil matinal i vespertí, perquè els més jóvens també puguen disfrutar de la festa.

L'horari d'hivern de la PISCINA MUNICIPAL COBERTA és de dilluns a dissabte, de 9 a 22'30 hores

27 Setembre 2003

L'horari d'hivern de la PISCINA MUNICIPAL COBERTA és de dilluns a dissabte, de 9 a 22'30 hores, obert ininterrompudament. Durant totes les hores hi ha carrers oberts per al bany lliure. Els diumenges la piscina està tancada.

El dissabte al matí està obert la BIBLIOTECA MUNICIPAL, situada en la primera planta de la Casa de Cultura. El seu horari és de 10 a 13 hores. Per a qualsevol consulta podeu telefonar al 961 424 086 o en l'e-mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. . Durant el mes d'agost la biblioteca està tancada.

El dissabte al matí també funciona la LUDOTECA MUNICIPAL en horari únicament matinal, de 10 a 13 hores. Este servei lúdic i formatiu per a xiquets de 5 a 10 anys està situat en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068.

Com tots els dissabtes al matí l'OFICINA D'ATENCIÓ AL CIUTADÀ, situada en la planta baixa de l'Ajuntament, està oberta de 10 a 13 hores per a facilitar qualsevol gestió municipal. A més, entre setmana disposa d'un ampli horari d'atenció al públic que durant els mesos de juliol i agost és: de dilluns a divendres, de 8 a 14'30 hores i dissabtes de 10 a 13 hores.

...I Miajadas va visitar Puçol en les festes de setembre

...I Miajadas va visitar Puçol en les festes de setembre

26 Setembre 2003

''En definitiva, Extremadura és una terra que un no es cansa de visitar''. Són les paraules amb què Manolo Piñol, regidor d'agermanaments, resumia la importància dels viatges a Miajadas cada any. La resposta va arribar de l'exalcalde de Miajadas, Vicente LLanos: ''sou els nostres millors ambaixadors en tot Espanya. Quan els germans de Puçol visiten Extremadura no paren de dir a tot el món que aquella no és una terra seca i pobra, eixa és la millor forma de promocionar el turisme en la nostra comunitat''.

Estes paraules van ser pronunciades el 6 de setembre, durant la recepció oficial als cinquanta miajadenys que van vindre a conéixer i participar activament en les festes de Puçol enguany. En la recepció van estar presents dos extremenys claus en l'agermanament entre Miajadas i Puçol, estos dos polítics del poble agermanat: el regidor Paco Torres (hui diputat al Parlament extremeny) i l'alcalde Vicente Llanos (hui vicepresident de la Diputació provincial de Badajoz).

Precisament va ser Vicente Llanos (que a penes una setmana abans havia deixat l'alcaldia per a incorporar-se a la Diputació), qui va disculpar la presència del nou alcalde de Miajadas: ''que és Antonio Díaz, encara que per eixe nom ningú el coneix, ja que tots el cridem afectuosament Chicho. No ha pogut vindre perquè a penes ha tingut temps de començar a organitzar l'alcaldia, però sens dubte vindrà en altres viatges, perquè a ell li encanta este tipus de trobades, i és un dels més agraïts per eixe suport fonamental que esteu donant perquè es conega Extremadura''.

Com en totes les recepcions oficials, va haver-hi intercanvi de regals: una foto aèria de Miajadas, una figura decorativa d'un bou... a joc amb el torero que ja va regalar Puçol a Miajadas en la seua visita d'agost. ''Però l'important no són els regals'' -subratlle l'alcalde, Josep Mª Iborra-, ''el de veritat destacable és que esteu ací una delegació de Miajadas per a disfrutar de les nostres festes, però no sols per a vore, sinó també per a viure-les, perquè els cinquanta components de la Banda Municipal de Música de Miajadas tocareu en la baixada de penyes del dia 7 i en l'ofrena a la Mare de Déu del dia 8, i esta participació directa és la millor forma de demostrar els llaços que unixen Puçol i Miajadas''.

Una participació directa que havia preocupat a alguns dels jóvens components de la banda, perquè ''València és el bressol de la música i no ens agradaria desentonar'', però no va ser així en absolut. Els veïns de Puçol van rebre amb un afecte especial la presència dels germans de Miajadas i quasi, quasi es podria pensar que serà una visita obligada en futures festes.

Però no sols de festes van viure els extremenys els seus tres dies i tres nits a Puçol. El tècnic d'intercanvis Remigio Ruiz (a qui tots coneixen com Remon) explica que és un programa per a posar a prova la capacitat d'aguant dels visitants: ''encara sort que els de la banda són gent molt jove, perquè hi ha visites obligades com la de l'Oceanogràfic, la platja de la Malva-rosa o el Centre d'Educació Ambiental, totes elles pels matins, mentre que les vesprades estan dedicades al bou, l'ofrena i altres actes festius, i les nits... bé, són jóvens, així que segur que troben forces per a disfrutar també les nits''.

La participació directa en els actes festius va ser potser l'única assignatura pendent quan Puçol va visitar Miajadas el passat mes d'agost. Com era lògic, ha sigut en el mes de setembre quan estos dos pobles ''hem aprovat'' eixa assignatura. És el pas lògic per a les pròximes visites entre estos dos pobles: integrar-se en les activitats quotidianes dels nostres germans. Vorem quines noves experiències ens depara el 2004.


Este cap de setmana el CINE DE LA CASA DE CULTURA projecta la pel·lícula “Terminator 3”

26 Setembre 2003

Este cap de setmana el CINE DE LA CASA DE CULTURA projecta la pel·lícula “Terminator 3” en horari de cine comercial (divendres nit, dissabte nit i diumenge vesprada).

De dilluns a divendres, de 19'30 a 22 hores, l'EMISSORA MUNICIPAL DE TELEVISIÓ emet una variada programació de caràcter netament local, amb informatius d'actualitat acompanyats cada dia amb reportatges de temàtica variada: esports, cultura, magazins, infantils, taurins... Pots consultar la programació en la secció “Notícies” d'esta pàgina web cada setmana o en la mateixa EMTV, que emet a través del canal 26 d'UHF. Per a qualsevol consulta pots telefonar al telèfon 961 464 869. L'EMTV Puçol està tancada del 22 de juliol a l'1 de setembre.

Tots els dies, de 13 a 15 hores, l'EMISSORA MUNICIPAL DE RÀDIO emet la seua programació local a través del 107.3 de la FM. Durant la resta d'horari emet en cadena amb + Ràdio. Per a qualsevol consulta pots dirigir-te directament a la segona planta de l'edifici de l'EMTV Puçol o telefonar al telèfon 961 464 869.

Com tots els divendres, hui és el dia en què els veïns de la platja PODEN DEPOSITAR ELS SEUS MOBLES VELLS I QUALSEVOL ALTRE TIPUS D'EFECTES perquè siguen retirats per la brigada municipal. L'únic requisit que cal complir és telefonar amb anterioritat a l'Ajuntament (961 421 303) i indicar en quins contenidors deixaran els materials. Recordem que este servei municipal també es realitza els dijous per a aquells veïns que viuen en el nucli urbà.

El CENTRE D'INFORMACIÓ JUVENIL està situat en la tercera planta de la Casa de Cultura. Obri els dilluns, dimecres i divendres de 17 a 21 hores. Entre la seua oferta per als jóvens inclou l'assessorament, punt d'informació, connexió gratuïta a Internet i, si tens la “Targeta Jove”, la possibilitat del préstec gratuït de CDs de música. Podeu realitzar consultes en el telèfon 961 424 038 i en l'e-mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. . Des de mitjans de juliol fins al 15 de setembre el CIJ està tancat.

 

Altres