Codi de prevenció del càncer

Juana Valero a la taula de Los Monasterios.

La setmana passada publicàvem en esta pàgina web una àmplia entrevista amb la presidenta de l'Agrupació Local de Lluita Contra el Càncer a Puçol, Juana Valero. De les seues paraules concloíem que la informació és una de les principals ferramentes per a previndre el càncer. Tal com ens vam comprometre en el seu moment, heus ací un CODI DE PREVENCIÓ del càncer, elaborat a partir de les suggerències aportades per la pròpia presidenta. –NO FUME: si és fumador deixe de fumar com més prompte millor i no fume en presència d'altres persones. Si no fuma, no necessita el tabac. –BEGUDES ALCOHÒLIQUES: evite el seu consum o, si no n'hi ha, siga moderat a l'ingerir-les. –FRUITES I VERDURES: consumisca cinc racions de fruites i verdures fresques al dia, a més d'abundants cereals rics en fibra. –EXCÉS DE PES: limite el consum d'aliments rics en greixos i realitze exercici físic de forma regular. L'excés de pes afavorix el càncer. –COMPTE AMB EL SOL: protegisca's adequadament durant les llargues exposicions al sol i evite les cremades, especialment durant la infància. –RECONEIXEMENT MÈDIC: complisca les mesures de seguretat en el treball i reconeixements mèdics reglamentaris per a la seua activitat. –CONSULTE AL METGE: si nota algun bony rar, nota que una ferida no cicatritza (inclús en la boca), una piga canvia de forma, de tamany o de color, o advertix qualsevol pèrdua anormal de sang, no dubte en comentar-ho amb el seu metge habitual. –PROBLEMES PERSISTENTS: si descobrix símptomes que es repetixen, com la tos, ronquera, canvi d'hàbits intestinals, alteracions urinàries o pèrdua anormal de pes, no deixe de consultar-ho amb el seu metge de capçalera. –PER A LES DONES: és recomanable fer-se un frotis vaginal regularment. Participen en els programes organitzats de detecció precoç de càncer de coll d'úter. Examinen periòdicament els seus sins. Si han complit els cinquanta anys, participen en els programes organitzats de detecció precoç de càncer de mama. –TELÈFON GRATUÏT: davant de qualsevol dubte o desig d'ampliar informació, no dubteu a telefonar gratuïtament al 900 100 036, que facilita tot tipus de dades sobre la malaltia.

Taula del cancer junt a La Caixa.

Caxton College celebra la seua Viacrucis

Via Crucis al Caxton College.

Els catequistes de confirmació i els catecúmens de 3r i 4t de l'ESO del col·legi britànic de Puçol, Caxton College, han celebrat un Viacrucis en el saló d'actes del col·legi a què han assistit tots els alumnes de Religió de Secundària. Amb este Viacrucis el Departament de Formació Humana i Cristiana del Caxton College pretén que els alumnes recorden el moment més important de l'any litúrgic per als cristians: la Setmana Santa i la Pasqua. Així mateix es busca donar a conéixer la tradició del Viacrucis i acostar la creu de Jesús a la vida dels jóvens, actualitzar-la i donar-li un sentit hui.

Escriu Saxland Quartet: “el nom em va vindre al cap al vore passar un camió de formigó”

Saxland Quartet.

Bé, la idea de formar un quartet de saxòfons va eixir farà uns tres anys més o menys. Manuel A. Romero i jo estem estudiant en el Teatre Iturbi, on el nostre professor, Gaspar Genovés, té molt d'interés que coneguem este tipus de formació musical. A nosaltres ens va agradar tant l'experiència que vam començar a plantejar-nos formar un quartet de saxos amb gent de Puçol o de pobles pròxims. Fa uns tres anys vam tindre l'oportunitat de fer un concert del dia de Sant Joan. Però, aquell quartet es va dissoldre per problemes d'estudis, pel fet que els seus components estaven a la universitat, així es feia molt difícil preparar les obres i després d'aquella actuació no vam tornar a tocar. Encara així la idea de formar un quartet a nivell professional amb components que es dedicaren plenament al saxòfon, ens va moure a parlar amb gent de Sagunt, El Puig, Massamagrell o la Pobla de Farnals. Buscàvem gent amb ganes de fer un grup sòlid, amb ganes de treballar i de fer coses interessants. A poc a poc vam anar incorporant saxofonistes. Primer va ser Nicolás García de la Pobla de Farnals amb el saxo soprano, indispensable en un quartet de saxòfons, però molt inusual en una banda. Este interés tant de Manuel com meu, de fer música de cambra amb el saxo, ens va portar a tocar un duo en una audició d'alumnes de l'escola de música. Tal vegada la coincidència va voler que Xema, el gerent de la casa de Cultura, ens sentira i ens va proposar una actuació un divendres a la nit en la cafeteria de la Casa de Cultura. Va ser crear el quartet i ja teníem actuació. Una vegada fets un parell d'assajos vam pensar a donar-li una aire més complet i espectacular al quartet, vam parlar amb un percussionista de Puçol, Carles Salvador, qui va acceptar d’acompanyar-nos amb la bateria per al concert, fixat el dia 11 d'abril. També vam buscar un nom per al grup, quasi es podria dir que és el que més va costar. Finalment entre diverses opcions vam triar el nom de SAXLAND. Sempre anava buscant nom pel carrer i després els intentava relacionar amb la paraula saxo. Curiosament el nom em va vindre al cap al vore passar un camió de formigó de la companyia Asland... i d'ací va eixir el nom. Una nota un poc curiosa. Vam estar assajant durant un mes. Alguns dies assajàvem fins a la una de la matinada, altres començàvem de bona matí i acabàvem a l'hora de dinar. Al mateix temps anàvem ultimant detalls com l'escenari, la il·luminació. També ens va fer unes fotos de grup Vicent Salvador per a col·locar-se en la publicitat de la Casa de Cultura. L'actuació del dia 11 va ser molt bona. Vam fer un programa entretingut amb temes divertits i coneguts: rags, rumbes, temes de Glen Miller, o la coneguda Pantera Rosa. La gent s'ho va passar d’allò més bé i nosaltres encara més, al vore orgullosos que el treball de tot un any havia sigut molt millor que bo. Ara volem impulsar esta agrupació, que la gent de Puçol i des dels pobles dels voltants la coneguen i la disfruten tant o més que nosaltres. JAVIER TERUEL ORTS SAXLAND QUARTET: Saxo soprano: JAVIER TERUEL Saxo alt: MANUEL A. ROMERO Saxo tenor: NICOLÀS GARCÍA Saxo baríton: ANGEL SORIA

Un nou grup musical de Puçol.

Lluita contra el càncer a Puçol: la col·laboració de tots ajuda a salvar vides

Taula a l'urbanització Los Monasterios.

El 12 d'abril l'Agrupació Local de Lluita contra el Càncer va organitzar la col·lecta anual, en col·laboració amb distintes associacions i els col·legis de la població. Després del parèntesi del passat any, que l'entrada de l'euro va provocar una reducció en la recaptació, enguany el llistó tornava a posar-se molt alt, amb 5.400 euros (unes 900.000 pessetes) només en les sis taules situades en distints punts del nucli urbà i les urbanitzacions durant el matí del dissabte, tot i que encara queda per comptabilitzar les aportacions de distintes empreses al compte obert en la Caixa d'Estalvis del Mediterrani. Juana Valero, presidenta de l'Agrupació Local, ens desvela alguns dels secrets del bon funcionament d'esta associació. “Hem instal·lat sis taules: la presidencial en l'avinguda València, al costat de La Caixa, que és la zona més cèntrica. Després, quatre taules més en el nucli urbà, en Mercadona, en Consum, en el Bar Mediterrani i en la Plaça del Mercat. Finalment, des de fa dos anys instal·lem una taula en la urbanització Els Monestirs, el que contribuïx a cobrir totes les zones de la població. Encara que tot això no serviria de res sense l'aportació dels alumnes de tots els col·legis de la població i de l'Institut d'Ensenyança Secundària. En total, hem tingut enguany més de 120 alumnes col·laborant.” Una col·laboració que, encara que desinteressada, bé mereix el detall amb què els va obsequiar l'Agrupació Local: una camiseta i una invitació per a vore en el cine de la Casa de Cultura la pel·lícula “Mortadelo i Filemón”. Encara que no van ser els únics que van aportar el seu granet d'arena... “També ens han ajudat les Ames de Casa Tyrius, el Club Municipal de Jubilats, la Unió Democràtica de Pensionistes, la urbanització Els Monestirs i la corporació municipal, amb la presència directa en les distintes taules.” Els uns i els altres, treballant junts, van aconseguir alçar el llistó dels 4.700 euros recaptats el passat any, en part per l'entrada de l'euro, que va fer dubtar a molts participants sobre quin donatiu realitzar: “Enguany hem aconseguit els 5.400 euros, que ja és una recaptació respectable, i això que durant les primeres hores el dia va ser molt fred i la gent no s'animava a eixir al carrer.” Els diners és importants, encara que més ho és la labor global que ve realitzant l'Associació Espanyola Contra el Càncer a través de les seues distintes seccions locals. “Els fons recaptats en cada població ens permeten disminuir les taxes d'incidència i de mortalitat per càncer, ajudar els malalts i les seues famílies millorant la seua qualitat de vida i potenciar la investigació en la lluita contra el càncer.” Tres grans objectius per als quals l'AECC, a més dels fons econòmics, destina una sèrie de mesures formatives i de prevenció... “Cal destacar les campanyes educatives, els plans de formació i els programes de caràcter integral per a la prevenció del càncer, així com les ajudes als malalts i les seues famílies, en col·laboració amb altres entitats. Entre elles val la pena citar les campanyes sobre el càncer de mama, el càncer infantil, les cures pal·liatives, el tabac i l'alimentació. Respecte a l'ajuda al malalt i la seua família, destaquen les residències i pisos d'acollida, l'atenció social i psicològica i les cures pal·liatives.” Paral·lelament l'Associació Espanyola Contra el Càncer desenvolupa una sèrie de programes especials, com “Viure com abans”, dirigit a les dones a qui se'ls ha diagnosticat un càncer de mama, les campanyes de “Screening de càncer de mama”, els programes de “Rehabilitació per a malalts de càncer de laringe”, els cursos de deshabituació tabàquica i els projectes de diagnòstic precoç. “Però de totes les activitats que portem a terme” –conclou Juana Valero– “la prevenció és la forma més eficaç de lluitar contra la malaltia, per això som conscients de la importància que tenen la informació i l'educació per a la salut, les quals ens ajuden a propiciar hàbits de vida saludables”. Si voleu més informació, la pròxima setmana, en esta mateixa pàgina web completarem la informació amb la publicació d'un Codi de prevenció del càncer.

Alumnes dels col·legis de la població.

L'Oficina d'Atenció al Ciutadà: una aposta per la qualitat total

Autoritats durant l'acte d'inauguració.

“Volem acostar l'administració al ciutadà, oferint-li un servei eficaç, de qualitat, que l'evite desplaçaments i que manque de qualsevol tipus de barrera arquitectònica”. Així definix Aurora Majuelos, la Tècnic de Personal, el que s'ha convertit en una aposta personal i el seu servei més volgut: l'Oficina d'Atenció al Ciutadà. El dimecres 16 d'abril l'Ajuntament de Puçol inaugurava un nou servei, que ha tingut durant els últims quatre mesos desplaçats bona part de les dependències municipals. La posada en marxa de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà és molt més que una obra arquitectònica, es tracta primer que res d'una aposta per atendre de forma encara més eficaç als veïns de la població. De fet, este canvi comença inclús per la pròpia entrada a l'edifici del consistori, que ara s'ha traslladat a un dels laterals, just on se situa l'OAC. Les obres han suposat remodelar la planta baixa de l'Ajuntament, unificant els serveis més sol·licitats en una sola oficina. Per a això ha sigut necessari prèviament recopilar la informació de cada departament i elaborar un manual de procediment, peça fonamental perquè totes les demandes seguisquen una mateixa via i, en definitiva, per a garantir la transparència absoluta de l'administració municipal. “Els polítics venem a vegades la idea de la proximitat al ciutadà, però després no aconseguim fer-la realitat” –reconeixia l'alcalde, Josep Mª Iborra, en el seu discurs inaugural–. “Ací eixa aposta és una realitat gràcies a la tenacitat i el desvergonyiment de la Tècnic de Personal, Aurora, que va vindre un dia d'un curs dient que en el nostre Ajuntament estàvem desfasats en l'atenció ciutadana. El seu esforç i el de tots els funcionaris implicats ha permés que hui, dos anys després, posem en marxa esta oficina, a través de la qual perseguim la qualitat total en el tracte als nostres veïns”. Una qualitat total que serà referendada si s'aconseguix el certificat ISO-9000, és a dir, que una auditora externa acreditada certifique que en l'Ajuntament de Puçol es treballa en qualitat, fent cada dia el treball tal com es reflectix en la memòria de funcionament: “volem arribar el més lluny possible, perseguim l'excel·lència en la gestió”, conclou Aurora Majuelos. Per a atendre en tot moment les sol·licituds dels veïns l'OAC tindrà un horari ampli, de 8 a 19 hores ininterrompudament de dilluns a dijous, a més de 8 a 13 els divendres i els dissabtes, amb el que trobar un buit per a ser atés no serà mai un problema d'horari: “a més, està la possibilitat de realitzar tràmits a través d'Internet, inclús en la pròpia Oficina, on hem instal·lat un ordinador perquè els veïns puguen realitzar les seues gestions no sols amb l'Ajuntament, sinó també amb altres administracions, ja que estem tramitant la firma electrònica i la gestió a través d'Internet”. Amb estes afirmacions Josep Mª Iborra deixava clara l'aposta de l'Ajuntament pel servei al ciutadà com a principal objectiu de la seua corporació. Un objectiu que, no obstant això, té el seu costat humà: sense l'esforç de Gustavo, Paqui i José Mª, els tres tècnics que seran “la cara amable de l'administració” tots els dies, açò no seria possible. Però tampoc ho seria sense l'esforç de tots els treballadors que durant quatre mesos han estat realitzant la seua labor en despatxos compartits a causa de les obres, sense aquells que han aportat la documentació necessària per a elaborar el manual de procediment... i inclús sense les senyores de la neteja, la labor de les quals ha sigut fonamental per a mantindre un Ajuntament moderadament presentable mentres els obrers, matí i vesprada, es dedicaven a realitzar les obres.

Els treballadors de l'OAC amb l'alcalde.

María Sanz inunda de colorit i optimisme la Casa de Cultura

María Sanz, l'autora.

De l'11 al 26 d'abril, la dissenyadora gràfica valenciana María Sanz exposa les seues pintures en la Casa de Cultura. Esta jove creativa publicitària, que treballa regularment per a una agència valenciana confessava durant l'acte d'inauguració que la pintura era “només un ‘hobby’” que li permet escapar puntualment del seu ofici publicitari, encara que “en el fons no són tan distintes, ja que ser creativa i innovadora és una cosa que val tant per a la pintura com per a la publicitat”. La seua obra presenta primer que res un ampli colorit, realitzat a base d'acrílic i cera, que intenta aportar sobretot alegria i bellesa, “vull que la meua pintura sobreïsca optimisme i colorit, com jo mateixa sóc, crec que servixen per a reflectir-me”. En l'acte d'inauguració, que va ser conduït per José Mª García, gestor cultural de Puçol, María Sanz va recordar que esta era la seua segona exposició i que s'havia produït quasi quasi per casualitat: “un amic meu va vore els meus quadros en l'agència de publicitat on treballe. Estaven allí, amuntonats en el sòl, perquè anava a emmarcar-los. Després d'examinar-los em va dir que li agradaven molt i em va proposar contactar amb el gestor cultural de Puçol a vore si podíem trobar una data lliure... i ací estem”. A pesar de la “presumpta casualitat”, la veritat és que les pintures de María Sanz sobreïxen color i optimisme, una cosa que crida poderosament l'atenció dels visitants de la sala d'exposicions: “és una exposició impactant, que no et deixa indiferent” –reconeix l'autora–.

María Sanz i José Mª García.

Els jubilats ja tenen les seues pròpies claus de l'Espai Social dels Majors

La reunió va tindre lloc a l'Ajuntament.

El divendres, 4 d'abril, es complia per fi una vella reivindicació dels tres clubs de jubilats de la població: tindre la seua pròpia casa, la seua pròpia llar. Una inversió entorn dels 600.000 euros, dos anys de treball i sense subvencions de cap altra administració pública, han sigut els esforços que ha hagut d'assumir unilateralment l'Ajuntament de Puçol per a complir el compromís adquirit amb la tercera edat de Puçol i inaugurar l'Espai Social dels Majors. Però la festa no havia fet més que començar. Pocs dies després, el 7 d'abril, el regidor de la tercera edat, l'alcalde i els presidents dels tres clubs de jubilats de Puçol es reunien en l'Ajuntament per a fer entrega de les claus del local, ja que l'objectiu des del primer moment és que siguen els propis clubs de jubilats els que es facen càrrec de la gestió del nou Espai Social. “Es nomenarà una Junta Directiva de l'Espai Social, que estarà formada per deu membres del Club Municipal, que és el més nombrós, cinc de la UDP i altres cinc d'ASVAT” –explica Federico Caro, el regidor de la tercera edat–. “Però mentres arriba eixe moment i es finalitza el concurs públic per a l'adjudicació del bar situat en l'edifici, la idea és que cada club es faça responsable una setmana de l'organització d'horaris i de les claus del local”. A pesar que el procediment ja està en marxa i promet ser molt ràpid, el temps que han estat esperant els majors de Puçol fa que ja tots els terminis siguen excessius, per el que el president d'ASVAT, Joaquín Esteve, aporta una nova idea en la reunió: “És necessari obrir ja, perquè la novetat del local i la il·lusió de la gent així ho reclamen”. Una idea semblant compartix Bienvenida Zapico, la presidenta del Club Municipal de Jubilats i Pensionistes, qui assumix el repte d’“obrir la primera setmana nosaltres, els membres del club, per a començar les activitats ja mateix i mentres anirem veient com s'organitzen els altres clubs”. Julia Martín, presidenta de la UDP, va més enllà, ja que proposa “obrir este cap de setmana ja, perquè els majors necessitem les nostres sessions de ball de cap de setmana... tot i que encara no sabem com funciona la megafonia del local ni l'equip de música”. Vist l'interés per una obertura immediata, l'alcalde, Josep Mª Iborra, proposa en la reunió que es contracte de forma provisional a algú per al servei de consergeria i que, al mateix temps, s'ocupe de la megafonia del local... En definitiva, hi ha molta, molta pressa per disfrutar a límit del nou local. Per tant, no queda més que repartir a cada president les seues respectives claus de l'Espai Social dels Majors i començar a preparar el vestidor, perquè totes les vesprades i nits el local estarà de festa per als balls de la tercera edat... i és que a estos majors els va la marxa. I molt.

Els presidents amb l'alcalde i el regidor.

Josep Mª Iborra encapçala la candidatura socialista per a les pròximes eleccions municipals

Josep Mª Iborra encapçala la llista.

Cent setanta persones es van reunir la nit del divendres, 11 d'abril, en el Restaurant Els Menjars, per a l'acte de presentació de la candidatura del PSOE a Puçol per a les eleccions municipals. Un acte que va servir per a aclamar l'actual alcalde i número u de la llista socialista, Josep Mª Iborra, en una vetlada que va comptar amb l'assistència d'alcaldes i candidats de pobles veïns, com El Puig, i d'una oradora de prestigi, Ana Noguera, regidora socialista de l'Ajuntament de València. Després del sopar, la presentadora, Rosana Bermúdez, va donar començament a l'acte demanant la presència de José Miguel Llanes (secretari de política institucional), Inmaculada Arcos (secretària de l'organització) i Josep Mª Iborra (secretari general), els que van realitzar un emotiu homenatge a Carlos Tarazona, un dels veterans de l'agrupació local i actual regidor que es jubila en les pròximes eleccions. La presentació dels dèsset components de la llista electoral es va realitzar, com correspon a este tipus d'actes, als sons de l'himne del partit socialista i amb els corresponents víctors del públic assistent. Dels noms presentats, només els quatre primers repetixen en la llista: Manuel Martínez Piñol (actual regidor de festes i esports), Dolores Sánchez (regidora d'hisenda, personal i la dona), Inmaculada Arcos (regidor d'urbanisme, joventut i comunicació) i Josep Mª Iborra (actual alcalde). Al seu costat, moltes cares noves, la major part d'elles vinculades al teixit associatiu local i als clubs i associacions amb una activitat més dilatada. Després de la presentació dels dèsset noms, va pujar a l'estrada Ana Noguera, que va centrar la major part del seu discurs en un descarnat atac a la política de José Mª Aznar, sobretot en el tema d'Iraq, el que va qualificar com “una fractura entre el poble espanyol i el seu govern: tant de bo no s'haguera produït, però una vegada succeït, que ningú no ho oblide, perquè res tornarà la vida als que han mort”. En la seua al·locució, Ana Noguera va insistir que este conflicte ha servit perquè els populars es lleven la careta, deixant en descobert tres coses: “la hipocresia del Partit Popular, la seua doble moral i la prepotència amb què actuen. Eixe és l'estil Zaplana, l'estil d'un home que viatja en AVE i que s'ha comprat un piset a Madrid de només cinc-cents metres quadrats en el Passeig de La Castellana. Eixe és l'estil d'un home que ja va deixar molt clar en l'Ajuntament de Benidorm per què estava en la política: per a fer-me ric, va dir en el seu dia”. Per la seua banda, Josep Mª Iborra va donar un repàs a les bases del projecte de govern socialista: l'ocupació, la vivenda, l'educació i sanitat públiques i la política d'ajuda a les persones. Un puzle en què totes les peces són importants. També va tindre paraules iròniques cap al Partit Popular, al·ludint a la seua intenció de “centrar la seua paraula a alçar el cap de l'economia espanyola, quan tots sabem ja que el seu prestigi ja no està tan alçat i l'única paraula de què estan servits, i ben servits, és chapapote”. L'actual alcalde també va recordar com la seua primera legislatura com a número u de l'Ajuntament va tindre uns començaments difícils, “ja que va haver-hi tres partits en el govern local que volien fer-nos pagar car els vint anys de portàvem governant els socialistes a Puçol... no obstant, al final ens vam menjar els torrons i, amb govern en minoria, però ací vam seguir”. Respecte a la seua nova llista, en la qual només repetixen quatre noms de l'anterior legislatura, Josep Mª Iborra va destacar que és una llista “que combina joventut amb experiència, però, sobretot, que està formada per hòmens i dones acostumats a treballar pels altres, perquè procedixen de distints col·lectius locals, com les falles, les associacions juvenils, els clubs de ball o inclús les associacions d'estudiants. En definitiva, són un grup humà disposat a treballar pel seu poble”.

Ana Noguera, Fran i Josep Mª Iborra.

Iberfesta: excel·lent al públic, notable als estands, suspens a l'organització

Enrique Giner al estand de Puçol.

La primera edició d'Iberfesta, celebrada en la Fira Mostrari Internacional de València entre els dies 10 i 13 d'abril ha servit per a constatar primer que res tres coses: la passió que desperten les festes populars i el “bou al carrer” en les nostres terres, la gran capacitat organitzativa de distints ajuntaments per a estar presents en este nou esdeveniment i, finalment, la pèssima gestió dels encarregats de la FMI, la falta de previsió de la qual va obligar a tancar la fira a migdia del diumenge, just quan més públic s'aglomerava en la porta esperant entrar per a disfrutar de l'última vesprada firal. “Per als ajuntaments, que havíem fet un gran esforç i inversió per a estar en esta primera fira, va ser un autèntic xoc vore com apagaven els llums a migdia del diumenge i ens deien que no podia entrar més públic” –comenta Mavi Galcerá, l'encarregada de l'estand de l'Ajuntament de Puçol–. “Durant un temps no vam saber què fer. Van passar tres hores sense que l'organització donara solució al problema i, finalment, vam presentar una reclamació formal per danys i perjuís i vam haver de desmantellar els estands”. Al paréixer, el problema era de capacitat. Iberfesta, per ser una fira novella, va ser situada en el primer pis del pavelló número 7. Segons l'organització, la capacitat de públic d'eixe pavelló és limitada, per el que al vore el tremend aforament que estava acollint la fira, van decidir tancar les portes sense més. Potser pensaven que el públic se l' anava a portar íntegrament FIECVAL, la fira del cavall que estava situada en la planta baixa, o potser pensaven que una plaça de bous no anava a atraure públic, ni els tancaments, ni les exhibicions, ni... Mala previsió. Just el contrari del que s’havia vanagloriat Fernando Giner, el president de la Diputació Provincial de València, dijous, durant l'acte d'inauguració oficial, quan va afirmar que “esta fira és una demostració de l'interés que alcen les festes taurines, sobretot de carrer, i el suport que donem des de les institucions oficials a estos actes”. Vist el resultat final de la fira, el suport del públic queda clar, però el de les institucions ha quedat clarament en dubte. Oblidant-nos dels lamentables incidents de diumenge i retrocedint als tres dies anteriors d'Iberfesta, la veritat és que es notava la “quintada”: a penes una vintena d'ajuntaments tenien estand propi, al costat d'altres tantes firmes comercials. Estes últimes ja tenen els seus espais muntats permanentment per a anar de fira en fira, per la qual cosa el seu nivell era molt notable, cosa que no succeïa amb la resta d'estands, on es combinaven l'excés de material acumulat sense més, amb l'afany d'agradar a tots... i tampoc era això el que es pretenia. Dos ajuntaments van paréixer entendre millor l'aposta. D'una banda, Sant Sebastià dels Reis, amb un disseny agradable i d'acord l'estand amb les distintes publicacions. Un treball seriós i elegant que denota la presència d'este ajuntament madrileny en altres esdeveniments firals. D'altra banda, l'estand de Puçol combinava projecció en pantalla gegant (amb un resum de les festes populars editat per a la fira per l'Emissora Municipal de Televisió), amb una projecció en televisió (mostrant fragments dels distints vídeos editats per Jesús Esteve). Entre estos dos pols, un bou embolat cedit per la falla Hostalets, diversos panells amb fotografies i cartells del material editat per l'Ajuntament i, sobretot, l'atractiu de moltes publicacions a disposició del públic: els llibres de les festes patronals dels últims anys, en els quals s'inclou abundant documentació històrica; els llibres del 7 de setembre, també amb àmplia documentació; un fullet sobre les festes populars i el 7 de setembre, on s'arreplega els orígens i la història del “bou al carrer”; adhesius commemoratius de les festes i del 7 de setembre; i, finalment, el fullet més atractiu dels quals vam poder vore en la fira, un homenatge al 7 de setembre en forma de bou retallat, amb fotos de la festa en un dels costats. “Va ser el fullet més sol·licitat” –informa Mavi Galcerá– “sobretot per la novetat que aportava respecte als altres. Una pena que al final ens quedàrem amb alguns, perquè l'última vesprada, que anava a ser la més nombrosa, com ja sabeu, va quedar suspesa al públic”.

Stand de l'Ajuntament de Puçol.

Ja s'està construint el primer espigó en la platja de Puçol

Obres del primer espigó.

Després de tants anys hi havia els que encara dubtaven que el Ministeri de Medi Ambient complira la seua paraula a temps i donara començament les obres de protecció i regeneració de la platja de Puçol. No obstant, durant la primera setmana d'abril han quedat dissolts tots els dubtes: ja han començat les obres del primer espigó, situat en la zona sud de la platja, a un ritme de quatre camions de cada hora. La Unió Temporal d'Empreses formada per Davila-Lago i Intersa és la responsable de les obres de regeneració de la platja, per mitjà de 270.000 tones d'arena de pedrera, i de la protecció del litoral, amb la construcció de sis espigons que sobreïxen 1’5 metres sobre el nivell del mar i discorren perpendiculars a la costa, endinsant-se un centenar de metres en el mar. “Segons les estimacions de la pròpia UTE i del Ministeri, el termini de construcció dels espigons és de dotze mesos, als que caldrà sumar dos a l'estiu, juliol i agost, durant els quals les obres estaran parades” –recorda satisfet Josep Mª Iborra– “pel que les obres estaran finalitzades abans de l'hivern de 2004”. A més, paral·lelament el 8 d'abril apareixia publicat en el Butlletí Oficial el concurs públic per a l'adjudicació de les obres del passeig marítim, tercera de les actuacions assumides pel Ministeri de Medi Ambient, per un muntant total entorn dels 6 milions d'euros. El pròxim 20 de maig, a Madrid, seran obertes les pliques i llavors es coneixerà quina és l'empresa que s'ocupa de les obres del passeig. Esta actuació, la posada de les quals en marxa ha tardat quinze anys a causa de distints litigis que sempre han sigut resolts a favor de l'administració central, té dos objectius fonamentals: d'una banda, parar la regressió de la costa en la zona de Puçol, regressió produïda fonamentalment per les instal·lacions del Port de Sagunt, el que ha suposat la pèrdua de més de 22 metres de costa en els últims 30 anys; d'altra banda, dissenyar una platja moderna i funcional per a ser aprofitada pels veïns i visitants de la població. “Seran dos quilòmetres de platja de primer orde” –continua explicant l'alcalde– “perquè els espigons garantixen que l'arena no siga devorada novament pel mar, i perquè tindrem un passeig que donarà coherència a tota la zona, a més d'àmplies zones d'aparcament, una avinguda que comunica tota la platja, zones d'oci, posta sanitària, serveis... en fi, tot el necessari perquè per fi puguem disfrutar de la nostra pròpia platja”.

El termini de construció és de dotze mesos.

Els col·legis britànics Caxton e Eton realitzen un intercanvi cultural

Alumnes participants.

El col·legi britànic de Puçol, CAXTON COLLEGE, va rebre la visita d'un grup d'estudiants del prestigiós col·legi ETON d'Anglaterra. Els estudiants estan fent un curs d'espanyol en el nostre país impartit per l'acadèmia CILCE i van aprofitar per a visitar el col·legi i disfrutar de les diverses activitats que el Caxton College havia organitzat per a ells. La visita ha resultat molt positiva per a tots. Els alumnes del Caxton College han disfrutat coneixent a estudiants de la seua edat que seguixen el mateix sistema d'estudis i han intercanviat moltes opinions i idees. Ha sigut una extraordinària oportunitat d'enriquiment cultural i d'estretir llaços d'amistat amb estudiants d'Anglaterra.

Professors participants.

Lliurament dels premis de la V Edició del concurs literari Sambori comarcal

Han participat 3.500 xiquets.

Dissabte 5 d’abril va tindre lloc el V lliurament de premis Sambori de l’Horta Nord. Eren les sis de la vesprada. Una assolellada vesprada de dissabte a Godella quan la gent començava a concentrar-se a les portes del Teatre Capitoli, entre ells molts pares, mares, mestres, alumnes i representants del món polític que volien participar de tan interessant esdeveniment. Molts de nosaltres trornaríem a trobar-nos l’endemà en la Trobada d’Escoles en Valencià a la mateixa població amb pujada a l’Ermita inclosa. Enric Esteve, el presentador, i el grup d’animació Mar Salà aconseguiren donar-li a l’acte un toc d’espontaneïtat i optimisme visible en les carcallades de majors i menuts. Els nominats van pujar d’un en un a l’escenari entre l’expectació i aplaudiment de tots els assistents que ens sentíem partícips de l’honor que representa que la nostra comarca haja aconseguit tan bona participació, pràcticament 3.500 xiquets, el premi de tots els que participem en el procés real de normalització i recuperació lingüística. Pujaven satisfets tres nominats per cicle tant de primària com de secundària, així com batxillerat i cicles formatius per tal d’arreplegar els seus premis, que consistien en lots de llibres i material escolar. A Puçol destaquen els seus guanyadors o millor dit guanyadores, concretament Alicia Donnellan en el primer cicle d’ESO i Aida del Sol en Batxillerat, ambdues de l’IES de Puçol, van estar premiades amb els seus treballs, La veu del mar i El nucli de Plutoni respectivament. A més a més Lourdes Alpuente Comes, una xiqueta de quatre anys del CP Bisbe Hervàs va ser la guanyadora del cartell anunciador que s’ha utilitzat per a la campanya Sambori 2003. L’acte va finalitzar amb unes paraules del president de la Coordinadora del PV de l’Horta Nord, Àngel Martí, en les quals destacava la tasca dels que la conformen i convidava els espectadors per a la Trobada de diumenge.

Aida del Sol, de l'IES Puçol.

Teatre per a tots en el Caxton College

Teatre al Caxton College.

Els alumnes del grup de teatre de Secundària del col·legi britànic de Puçol, Caxton College, han representat dos vesprades consecutives The Demon Headmaster. L'obra original és una novel·la de Gillian Cross i va ser adaptada al teatre per Adrian Flynn. La novel·la narra la història d'un grup d’estudiants que pretenen desemmascarar la peculiar manera de dirigir el centre que té el seu director. Les representacions han sigut un èxit i han sorprés gratament a tots els assistents, que van estar captivats per estos jóvens “actorassos” de principi a fi. Destacar també l'original adaptació i la gran posada en escena que el grup de teatre i la seua directora han aconseguit per a esta intrigant obra. Alumnes, professors, familiars i amics han disfrutat una vegada més de l'oportunitat d'acostar-se al teatre en Caxton College, i és que el col·legi fa anys que aposta per la gran labor formativa i educativa que exercix el teatre en els xiquets.

Una obra per a tots.

Els alumnes de l'institut realitzen una plantació de “arbres per la pau”

Els alumnes arreplegant els arbres.

Ho havia anunciat el regidor de festejos, Manuel Martínez Piñol, durant la celebració del Dia de La Costera, el 31 de març, quan la pluja va impedir que es realitzara la tradicional plantació de pins en la finca municipal: ‘tots els anys mantenim el costum de reforestar una part de la finca municipal. Alguns dels primers plançons ja són hui en dia xicotets arbres i la idea és continuar any rere any fins a aconseguir formar ací una gran zona verda. Enguany anem a estudiar com i quan plantem eixos pins. Encara que ha de ser prompte, perquè no s'espatlen. Potser hàgem de pensar en algun acte especial...’. Dimecres passat, 9 d'abril, eixe acte especial era ja una realitat: 78 alumnes de l'Institut d'Ensenyança Secundària de Puçol, acompanyats de cinc professors, es van donar cita en La Costera per a realitzar la corresponent plantació dels quatre-cents arbres, davall l'eslògan genèric de “Arbres per la pau”. “Hem elegit als de primer d'ESO perquè tenen una major sensibilitat mediambiental” –reconeix Natxo Pont, cap d'estudis de l'institut– “tenen una edat en què encara els estímuls d'este tipus funcionen bé. Prova d'això és que han vingut pràcticament tots els alumnes, excepte aquells a qui se'ls ha oblidat portar l'autorització dels seus pares”. La jornada es va iniciar a el deu del matí, amb els alumnes de 1r d'ESO i els professors d'excursió a la finca municipal. Abans de posar-se mà a l'obra l'Ajuntament els va invitar a un esmorzar a base d'entrepans i begudes refrescants. A continuació, davall l'atenta mirada de Carlos Tarazona, regidor delegat de La Costera, i davall la supervisió del jardiner municipal, els xics van ser agarrant els xicotets pins, els van plantar en tests i els van depositar en un dels hivernacles municipals: “la intenció és deixar-los ací un temps perquè agarren amb força i després trasplantar-los a la vessant de la muntanya, així vam garantir un percentatge més alt en la reforestació de la finca municipal” –explica el regidor delegat–.

Els alumnes plantant els arbres.

L'Ajuntament finançarà la neteja de vies públiques i les zones verdes en les urbanitzacions

Signatura del conveni.

El divendres 11 d'abril, l'alcalde de Puçol i els presidents de les urbanitzacions Alfinach i Monestirs firmaven un conveni de col·laboració únic a la Comunitat Valenciana, per mitjà del qual l'Ajuntament es farà càrrec dels gastos de conservació i manteniment de les vies públiques i zones verdes d'ambdós urbanitzacions. Fins hui, la major part de les urbanitzacions espanyoles estan subjectes a un règim jurídic distint al de la LRAU, segons el qual han de fer-se càrrec de la conservació i manteniment dels parcs, vials i jardins, per mitjà de l'entitat urbanística. No obstant, “la voluntat municipal ha sigut sempre tractar a tots els veïns de la població de la mateixa manera” –explica l'alcalde, Josep Mª Iborra– “i si el nostre Ajuntament s'ocupa de la senyalització o l'enllumenat públic en la platja i tots els barris del nucli urbà, hem de considerar a les dos urbanitzacions com dos barris més de la població, és un tema de justícia social”. Segons el conveni, que té una vigència inicial de quatre anys, l'Ajuntament aportarà un màxim de 28.200 euros per a cada urbanització durant el present any, havent de fer els pagaments de forma quadrimestral. Esta quantitat correspon al 22% de la quota de l'Impost sobre els Béns de Naturalesa urbana. “Ja que les urbanitzacions aportem una important quantitat de diners a les arques municipals a través de l'IBI Urbana” –va afegir Carlos Verdú, president d'Alfinach– “és just que part d'eixos impostos revertisquen en millores en les urbanitzacions. Per tant, subscric les paraules de l'alcalde al considerar este conveni històric i que hauria de servir d'exemple per a altres ajuntaments en la seua relació amb les urbanitzacions situades en el seu terme municipal. Sens dubte, en l'Ajuntament de Puçol tenim algú que ens escolta i és un amic.” En termes semblants es va expressar José Aybar, president de la urbanització Monestirs, per a qui el més important és que s'obri “una via de col·laboració nova entre ajuntaments i urbanitzacions, una cosa que ha sigut possible gràcies a la col·laboració plena de tot el personal del nostre Ajuntament”. Al marge d'este conveni que iguala als ciutadans de les urbanitzacions amb la resta de ciutadans de Puçol, queden altres assumptes pendents de negociar, com l'autobús urbà a les urbanitzacions o les aportacions a les festes pròpies de les urbanitzacions “per als quals seguirem un criteri semblant, ja que el nostre criteri de justícia social és sempre el mateix” –va matisar Josep Mª Iborra– “tractem a tots els barris de la població amb un criteri idèntic, fent-nos càrrec dels mateixos serveis i col·laborant en altres activitats, com les festives”.

José Aybar, Josep Mª Iborra i Carlos Verdú.

Nou rècord de participació en el Gran Fons Puçol: 1.670 corredors inscrits

L'alcalde va donar la salida als corredors.

“L'any passat havíem arribat les 1.500 inscripcions i pensàvem que eixe era el nostre límit, no obstant enguany hem arribat als 1.670, dels quals més de 1.200 han començat la carrera i 1.007 han travessat el control computadoritzat en la línia de meta”. Esta valoració resumida de Vicent Piñol, el president del Club Atletisme Puçol sintetitza l'auge que seguix cobrant esta prova, el Gran Fons de Puçol, que en la seua cinquena edició, dissabte passat 5 d'abril, va aconseguir batre el rècord de participació. La prova, de 15 quilòmetres de longitud, compta amb un itinerari molt pla, el que afavorix la inscripció de corredors que desitgen obtindre una bona marca, encara que també són molts els que es presenten en línia de meta sense haver inscrit prèviament, una cosa que es controla fàcilment amb l'ordinador situat en la línia de meta, a través del qual se li entrega a cada corredor un tiquet en què s'arreplega el temps realitzat, el lloc en què ha quedat en la general i el lloc dins de la seua categoria. “La implantació l'any passat d'un sistema informatitzat amb un xip en el dorsal fa que els corredors tinguen dades fiables i no hagen de preocupar-se per prendre el seu temps” –seguix explicant Vicente Piñol–. “És un sistema car, però li dóna un nivell a la prova i permet que el rigor dels resultats siga inqüestionable”. El treball de tres mesos, accentuat en les últimes setmanes amb una major dedicació de tots els membres del club d'atletisme, ha permés una vegada més que una carrera popular vaja a més i és que, com reconeix el president del club, “les proves populars gaudixen cada dia de més acceptació, perquè oferixen una bona organització, serietat en el control i nombrosos extres, ja que ací no sols es premia als guanyadors, sinó a l'equip amb més participació, als minusvàlids, als veterans... i, en fi, a tot el que corre, amb camiseta, beguda, dinar, fruita... què més es pot demanar?”. Llocs a demanar, potser més col·laboradors, encara que enguany, com els anteriors, la prova compte el suport de voluntaris, DYA i la policia local per a garantir la seguretat al llarg de tota la prova, que en tot moment compte a més amb la informació transmesa pels components del Ràdio Club l’Horta, els que van distribuir dos cotxes i huit punts quilomètrics amb informació de la prova. Això sí, el que no s'ha aconseguit enguany és batre el rècord de la prova, que l'any passat va quedar situat per davall dels 45 minuts, mentres el guanyador d'enguany, Abderrahim Jalali del Club Atletisme Runner, va aconseguir un crono de 46:29. Altres guanyadors en la categoria masculina van ser: Francisco Javier Calero (veterans A), Manuel Sánchez Bastida (veterans B), Keith Davies (veterans C) i Ricardo Morales Sania (promeses). Pel que fa a la categoria femenina, les guanyadores van ser: Beatriz Molina Bailén (sènior, amb un crono de 56:05), Teresa Gràcia Gómez (veteranes B), María José Miguel Muñoz (veteranes C), Cristina García Romero (veteranes A) i Vicenta Ferrer Torrent (promeses). Si vols conéixer tots els resultats del 5é Gran Fons Puçol, en esta mateixa pàgina web, en la secció “Es fa saber” trobaràs un document PDF que pots descarregar en el teu ordinador i en el qual s'inclouen els temps i classificacions dels 1007 corredors que van travessar la línia de meta.

El guanyador: Abderrahim Jalali.

La segona trobada de bolilleres reunix set-centes persones en el Palau d’Esports

Més de 540 bolilleres al Palau d'Esports.

“I l'alcalde haurà de fer boixets”. Havia sigut el titular del periòdic Notícies de Puçol al juny de l'any passat, després de la realització de la primera trobada de bolilleres. Josep Mª Iborra havia fet mutis pel fòrum tots estos mesos, però al març, durant la trobada de Segorbe, l'organització va anunciar a so de bombo i platerets (i el que és més escandalós: per la megafonia del local) que l'alcalde de Puçol anava a complir la seua promesa en la segona trobada de bolilleres, a celebrar a Puçol el 6 d'abril. El desafiament estava llançat. I a Josep Mª Iborra no li va quedar més remei que asseure's a la taula i fer els primers temptejos: “em vaig comprometre i no he tingut una altra alternativa, he assajat un poc i és realment difícil, encara que gràcies a una professora com a Rosario he pogut eixir del pas”. Després de reconéixer el dur glop passat, les seues paraules, durant l'acte protocol·lari de presentació de la trobada de bolilleres, es van tancar amb un nou desafiament: “si vosaltres, les ames de casa Tyrius, seguiu organitzant trobades com esta, nosaltres, l'Ajuntament de Puçol, seguirem recolzant-les econòmicament i amb la infraestructura necessària”. Amb unes perspectives així, lògicament, l'any pròxim hi haurà tercer trobada de bolilleres. I n’hi haurà per molts motius. En primer lloc per l'assistència. L'any passat es van superar les cinc-centes bolilleres. Enguany n’hi havia 543 inscrites, i això que s'havia limitat el nombre de participants a 500, però al final l'organització va haver d'accedir a algunes peticions de llocs tan remots com Manzanera (en Ciudad Real), les representants del qual és la segona vegada que vénen. Com també repetixen les de Llíria, Nules, Vila-real, Utiel, Orpesa, Torreblanca, Navaixes... i per descomptat, tots els pobles de la comarca i voltants de Puçol. Entre bolilleres, acompanyants i organització el nombre final de participants rondava els 700, just el nombre de racions de paella que va preparar el número u en estos menesters, Galbis, en una monumental paella que va fer les delícies sobretot dels que venien de fora de la Comunitat Valenciana. “Encara que no sols els hem invitat a la paella” –explica José Luis Gómez, del Departament de Festes, un dels organitzadors de l'esdeveniment– “també hem inclòs un entrepà i beguda per a l'esmorzar, una cosa que no es va fer l'any passat, però que atés que passen moltes hores ací, en el Palau d’Esports, vam pensar que seria un bonic detall amb elles”. Els detalls, heus ací un dels factors decisius del triomf d'esta trobada: “som novelles i ens heu respost de meravella, així que l'any que ve repetirem”, reconeixia Pilar Bosch, la presidenta de les ames de casa Tyrius de Puçol, els que han portat la veu cantant en esta trobada. I els que han cuidat no sols l'esmorzar i el dinar, sinó altres detalls molt atractius, com eixe palmito perfumat i amb dedicatòria que totes les participants han rebut com a record de la seua presència a Puçol. “Hem augmentat el nombre de participants i això que coincidíem amb una trobada semblant a Terol” –proclamava orgullosa la regidora de la Dona, Dolores Sánchez– “això és gràcies a l'esforç de Tyrius a Puçol i també al dels treballadors de la Fundació Municipal de Cultura i Esports, que han hagut de treballar moltes hores perquè tot estiga a punt. Gràcies a tots ells i a vosaltres per la vostra presència. Esteu invitades la trobada de l'any que ve”. Unes paraules rebudes amb jubile per les assistents, encara que amb algun matís per part de la dotzena de bolilleres que també assistia a la trobada: “ull, que també hi ha hòmens fent boixets”. I no sols hòmens, entre els assistents cridava poderosament l'atenció els quatre representants de Torreblanca: una iaia, una mare i els seus dos fills, Vicent i Jessica, de 5 i 13 anys respectivament, els que eren amb diferència els més jóvens entre els encarregats de fer randes de boixets. La seua presència demostra que els boixets no tenen sexe ni edat: és només qüestió de paciència i de prestar atenció als detalls.

Vicent i Jessica, els més joves.

La tercera edat de Puçol ja té la seua pròpia llar: l'Espai Social dels Majors

Autoritats durant els discursos d´inauguració.

Estava previst que fóra la gran festa dels majors... i ho va ser. El divendres, 4 d'abril, es complia per fi una vella reivindicació dels tres clubs de jubilats de la població: tindre la seua pròpia casa, la seua pròpia llar. Amb una inversió entorn dels 600.000 euros (cent milions de pessetes quan es va començar la seua construcció, allà per l'any 2000) i sense subvencions de cap altra administració pública, l'Ajuntament de Puçol complia el compromís adquirit amb la tercera edat de Puçol i inaugurava l'Espai Social dels Majors. La jornada festiva va començar a les 16’30 hores, a la sala d’Actes de la Casa de Cultura, on es van donar cita la cançó (amb Manuel Martos), la poesia (amb Olegaria Ruiz), el flamenc (amb el Grup Fantasia), la música autòctona (amb l'escola municipal de “Cant d’estil i albaes”), el teatre (amb l'entremés “Pilar i Micalet”) i la interpretació de l'himne regional (a càrrec d'Enric Esteve). Però tot això no va ser més que l'aperitiu. Realment la festa va començar a les 18’45 hores en la plaça del País Valencià, on es van congregar sobre unes set-centes persones per al tall de la cinta i la visita inaugural. Tal com es preveia, l'assistència de públic va desbordar la capacitat del mateix centre, per la qual cosa la carpa que havia previst l'organització va ser el lloc elegit per als discursos i el vi d'honor, tot això després del protocol·lari tall de la cinta, el descobriment d'una placa commemorativa i la visita inaugural a la nova llar dels majors de la població. Mentxu Balaguer, de l'Emissora Municipal de Televisió de Puçol, va ser l'encarregada de presentar l'acte, va fer un breu repàs a les distintes ubicacions que han anat tenint els jubilats a Puçol: primer la Casa de Cultura, després l'Espai Social La Barraca, on compartien dependències amb altres col·lectius locals, i ara un lloc per a ells sols, l'Espai Social dels Majors. A continuació va parlar Julia Martín, en representació de la Unió Democràtica de Pensionistes. Les seues emocionades paraules van començar amb els agraïments a una corporació i un alcalde que han demostrat una gran sensibilitat cap als problemes dels majors i van finalitzar amb una crida a tots els jubilats de Puçol: “anem a disfrutar, junts i en pau, de la qual cosa tant hem demanat durant anys, la nostra pròpia llar”. Més emocionades van ser encara les paraules de la presidenta del Club Municipal de Jubilats i Pensionistes, Bienvenida Zapico, qui a penes va poder donar les gràcies a tots “per haver fet realitat nostre gran somni, un gran club perquè el disfrutem tots junts”. Joaquín Esteve va parlar en tercer lloc, com a representant d'ASVAT i portaveu del Consell Municipal dels Majors, va destacar que “amb l'entrega d'esta casa ens comprometem que regne en ella l'harmonia i el benestar, però no sols dins, volem que arribe a tots aquells veïns que no poden estar hui ací per estar malalts o impedits: esta també és la vostra casa”. L'administració autonòmica va estar representada pel director territorial de Serveis Socials, Fernando Pérez Campos, qui va insistir en la importància de la qualitat de vida i en el paper que este centre pot i ha de jugar per als majors de Puçol, finalitzva amb una invitació al seu gaudi: “volem que tots estiguen en sa casa mentres puguen, i este és un Centre Especialitzat d'Atenció als Majors, o el que és el mateix, la vostra casa a Puçol. Que la disfruteu molts anys”. Més llarg i dur va ser el discurs del regidor de la tercera edat, Federico Caro, qui va començar recordant com va assumir en la seua primera i única legislatura com a regidor les delegacions de sanitat (una cosa lògica, atés que és metge) i la de la tercera edat per elecció pròpia. I va ser en esta on va haver de torejar amb la petició més difícil: en el programa socialista figurava la integració dels majors amb altres col·lectius, com quedava demostrat a través del seu pas per la Casa de Cultura i de l'Espai Social La Barraca, però els majors preferien tindre el seu propi local. “A Pesar dels balls en La Barraca, a pesar dels tallers i conferències dins del programa Viure més i millor, sempre seguia existint una reivindicació: un local per als majors. I prompte jo vaig passar a ser un més dels que reivindicaven eixa casa... Fins que vam adquirir en el 2000 el compromís i hui, després de cent milions de pessetes d'inversió realitzada únicament pel nostre Ajuntament, per fi s'inaugura. Es complix el meu gran somni com a regidor”. De les seues paraules es deduïa un cert to de comiat, de fet no es presenta en les pròximes eleccions, per la qual cosa no va tindre inconvenient en donar-li una severa estirada d'orelles a la Conselleria per la falta de suport econòmic, encara que seguisca mantenint l'esperança que ara l'organisme autonòmic ajude a “o

L'Ajuntament de Puçol presenta el seu Sistema d'Informació Geogràfica (SIG)

Demostració pràctica del SIG.

Dimecres passat, a les 13 hores, els tècnics i caps d'àrea de l'Ajuntament de Puçol rebien en el Saló de Plens una demostració pràctica de la utilitat i funcionament del SIG (Sistema d'Informació Geogràfica) per part del tècnic de SIG que ha estat treballant un any en la seua preparació, Pau Pérez Puigcerver, per a qui el més important és “que el ciutadà podrà obtindre qualsevol informació en l'acte, sense necessitat d'esperar que es realitzen fotocòpies de plànols o s'extraga la informació d'altres arxius de difícil accés”. El SIG o GIS en anglés el conformen un conjunt d'equips informàtics, de programes, de dades geogràfiques i tècniques organitzades per a arreplegar, emmagatzemar, actualitzar, manipular, analitzar i presentar eficientment totes les formes d'informació georeferenciada. Este tipus de sistemes permet la integració de tota la informació relacionada amb els aspectes cartogràfics, urbanístics i territorials en l'àmbit del municipi. Constituïx una ferramenta de primer orde per a gestionar i donar servei a les necessitats d'informació que la mateixa Administració i els ciutadans requerix. Pau Pérez insistix en la utilitat del sistema: “en resum, el SIG permet que a elements de la cartografia, com per exemple una parcel·la, s'associen dades, per exemple del Padró d'Habitants, de manera que d'una forma ràpida i senzilla podem saber en qualsevol moment i punxant en pantalla sobre una parcel·la quins habitants hi ha empadronats en eixa parcel·la. D'igual forma que es pot fer amb parcel·les, es pot aplicar al SIG qualsevol tipus d'informació que maneja l'Ajuntament que és georreferenciable, o siga que és representable en un mapa. El 80% de la informació que té un Ajuntament és georreferenciable, pel que és molt recomanable l'adopció d'este tipus de sistema”. El SIG comporta funcions que el destinen a ser particularment utilitzat en temes que requerisquen una anàlisi geogràfica com són el tractament del cadastre, la planificació territorial, l'estudi mediambiental, així com temes de topografia, cartografia i enginyeria civil. El sistema permetrà generar, mantindre i explotar bases de dades urbanes, cadastre, plànols temàtics, xàrcies de servei, estudis d'impacte, etc. “En l'actualitat el SIG conté com a informació geogràfica parcel·les d'urbana i de rústica, subparcel·les, vies públiques, equipaments, voreres, zones verdes i espais lliures, patrimoni municipal, xàrcia de sanejament, xàrcia d'aigües, el PGOU i cartografia temàtica de Medi Ambient” –explica el tècnic de SIG–. “Tota esta informació geogràfica ve associada a les bases de dades com són el Cadastre d'Urbana i de Rústica, el Padró d'Habitants, ordenances municipals, adreces postals, llicències d'obra i informació dels pous de la xàrcia de sanejament”. El SIG de Puçol està en la seua primera fase acabada, una de les més importants i costoses, i es té planejat que se seguisca desenvolupant per a abraçar més informació, com per exemple llicències d'activitats, guals, xàrcia de gas, xàrcia d'energia elèctrica, mobiliari urbà (semàfors, contenidors...). En poques paraules un SIG és una ferramenta informàtica que facilitarà l'accés de la informació a l'Administració i als ciutadans. La seua aplicació començarà a realitzar-se immediatament en totes les àrees de l'Ajuntament (urbanisme, secretaria, intervenció) i les consultes podran realitzar-se tant en l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (que serà inaugurada el pròxim 16 d'abril) com en les oficines de cada àrea concreta, “encara que per a això caldrà seguir introduint dades en funció del que cada departament necessita manejar, és per això que és un treball que exigix una actualització permanent” –conclou Pau Pérez–.

Es podrà obtindre informació en l'acte.

A pesar de la pluja, es van repartir les olles del Dia de La Costera

Repartiment de calderes a la Renfe.

La pluja va impedir que el diumenge 30 de març se celebrara el programa previst del Dia de La Costera, però no va poder impedir que milers de ciutadans pogueren disfrutar de la tradicional olla patrocinada per l'Ajuntament i elaborada per Calderes Albert. ‘Davant de la previsió del temps per al cap de setmana, ja el divendres vam fer una reunió de coordinació en què va quedar establit que si plovia no es podria realitzar la plantada de pins ni les activitats amb monitors’ –explica el regidor de festes, Manuel Martínez Piñol— ‘però sí que podíem cuinar les olles en la nau de l'antiga estació de la RENFE, com es fa quan se celebra Sant Antoni’. I així va ser. A el sis del matí de diumenge se suspenien els actes previstos en la finca municipal La Costera i es posava en marxa el trasllat de les calderes, la llenya i la resta d'utensilis necessaris perquè Calderes Albert intentara tindre a temps les 3.750 racions encarregades. Cap a les 9 del matí les quatre monitores previstes i la promotora sociocultural, Mavi Galcerá, començaven a cridar els 2.209 inscrits per al Dia de La Costera, confirmant-los que s'anava a repartir les racions en la nau de la RENFE. Paral·lelament Alfredo Tisarra i Cachola, el xef de Calderes Albert, i el seu equip havien de posar-se les piles per a tindre tot el material preparat a temps: ‘hem treballat molt este matí i, sobretot, hem hagut de fer molts jocs amb l'aigua perquè el dinar estiga al punt i ningú note els canvis que hem hagut de realitzar’ –confessa Alfredo— ‘però crec que ningú tindrà queixes, com a molt algú pot pensar que el nap està dur... però no crec’. La confiança d'Alfredo té la seua explicació en els molts anys d'experiència amb constants desafiaments, però també en la seua recepta secreta: ‘primer posem el card i el nap. Després afegim el fesol, les puntes de xulla de corder (que nosaltres anomenem pits), el corbet i la vedella. En tercer lloc la cansalada, la pota de porc, la cua de porc, la careta de porc, la creïlla i la botifarra. Finalment, l'arròs. Després cal donar-li a tot el seu punt de cocció i algun detall que no podem contar, és la recepta de la casa’. Una recepta que va demostrar un dia més la seua eficàcia: al final, 15 olles de 250 racions cada una van ser repartides. A pesar del mal temps i a l'avís telefònic, com sempre succeïx en estos casos, hi havia veïns que esperaven pacientment en la cua, paraigua en mà, des de les 12’30 hores, encara sabent que les calderes no estarien a punt fins a dos hores més tard. Eren matiners, no volien deixar de celebrar este dia, encara que la pluja els haguera jugat una mala passada. Resolt el tema del dinar, falta decidir quin destí donar als més de quatre-cents plançons de pins que havia previst plantar en la vessant de la muntanya de La Costera, una cosa que el regidor Manuel Piñol ja està estudiant: ‘tots els anys mantenim el costum de reforestar una part de la finca municipal. Alguns dels primers plançons ja són hui en dia xicotets arbres i la idea és continuar any rere any fins a aconseguir formar ací una gran zona verda. Enguany estudiarem com i quan plantem eixos pins. Encara que ha de ser prompte, perquè no es facen malbé. Potser hàgem de pensar en algun acte especial...’. La resposta molt prompte. Com reconeix el regidor, no és un tema que es puga deixar passar molt de temps. Així que potser calga pensar algun acte al·lusiu a l'actualitat: quin serà el tema de màxima actualitat hui en dia?

Preparant les calderes.