Visca la falla Picaio!

President i fallera major de Picaio.

Hola, sóc Carolina Damas Vilanova, la fallera major de la falla Picaio. Bueno, vos vaig a contar un poc com he passat les falles del meu regnat, durant el 2003. He passat les millors falles de la meua vida, tots els actes són molt bonics i per a mi han sigut especialment significatius el dia de l'entrega de premis i l'ofrena de flors, quan li vaig entregar el ram a la Verge. Destacar també els actes finals, del dia de Sant Josep, sobretot la cremà: quan li vaig prendre foc se'm van passar moltes coses pel cap... com que ja s'havia acabat tot en tan sols uns minuts... passàvem de tindre un monument a tindre només cendres... Bueno, m'acomiade de tots els fallers del poble i de la Junta Local Fallera. Visca la Falla Picaio! Carolina Damas Vilanova

La pèrdua de l'horta és el tema central de la falla de la residència de la tercera edat

Autoritats i fallers a la residència.

‘Nadal o l'aniversari de la residència són celebracions que els porten records melancòlics i la participació, encara que és àmplia, no comporta tanta eufòria com les falles, en les quals tots es bolquen per a millorar cada any els actes’. Així resumix Ana Fiorino, la psicòloga de la residència per a la tercera edat, l'interés que desperta esta festa entre tots els interns del centre. Després d'elegir entre tots en una reunió el 8 de gener com s'organitzaven enguany els actes, durant tres mesos els tallers de manualitats se centren a preparar els distints elements de la falla, que enguany s'ha centrat en el canvi entre l'antic i el modern: ‘prenent com a eix una barraca, que al final ha sigut el ninot indultat, hem arreplegat al seu voltant tots eixos canvis que està sofrint l'horta valenciana i que quasi l'està fent desaparéixer’ (explica Lourdes Escribano, TASOC del centre) ‘per a ells és més important el que succeïx al seu voltant que els grans conflictes mundials, perquè són temes que els queden molt lluny’. El resultat ha sigut francament espectacular, sobretot tenint en compte que tots els ‘ninots’ han sigut construïts pels mateixos residents, encara que això sí, amb la col·laboració de tots els treballadors de la residència, ja que es tracta d'una activitat interdisciplinar. Però no s'han limitat a la construcció i ‘cremà’ de la falla, sinó que han organitzat un any més tota una sèrie d'actes entorn de les falles i, com recorda el director de la residència, Ramón Fort, ‘ací tenim també una fallera major i un president elegits per votació popular, càrrecs que enguany han recaigut en Teresa Berenguer, de València, i Valentín Toribio, Del Puig; per a estos dos en el seu primer any en la nostra residència’. Després de la cremà, realitzada el dia 18 a la vesprada, ara tant residents com treballadors tornen als tallers quotidians... encara que no per molt de temps, perquè durant les festes de Sant Joan se celebra l'aniversari de la residència i, com tots els anys, caldrà preparar alguna festa especial per a commemorar-lo.

La falla de l'escola de dibuix i pintura vos dóna la benvinguda al món de la lectura

Falla de l´escola de dibuix i pintura.

Des que Fernando Gandia és el professor de l'escola municipal de dibuix i pintura, les activitats per a fomentar la participació de xics i grans no han cessat. Entre elles, un any més, l'escola ens proposa una falla que s'escapa al concepte tradicional. ‘Usem materials reciclatges, sobretot cartons, paper i pintura, però res de plàstics o elements de difícil combustió i tampoc fustes’ (explica Fernando Gandia) ‘a més, tots els elements han sigut dissenyats i pintats pels alumnes de l'escola’. En total han sigut 35 alumnes de 6 a 14 anys els que han elaborat la falla que es va cremar el divendres 14, a les 6’30 vesprada, en el barranc enfront de la Casa de Cultura. La falla portava el lema ‘Benvingut al món de la lectura’, que va ser elegit entre les distintes propostes realitzades pels dos grups d'alumnes. Posteriorment, tots els xics i xiques van dissenyar distints personatges vinculats al món de la literatura per a completar els elements d'esta original falla.

Àngels Desantes, promesa del judo valencià

Àngels Desantes.

Ángeles Desantes estudia actualment 1r de batxillerat en Caxton College, té 17 anys i és ja una promesa del judo valencià i espanyol. Practica este esport des dels 6 anys, diu que la divertix molt i que li permet estar en forma. Àngels pertany al Gimnàs Olímpic de Puçol, el seu entrenador és Rovelein Portella, qui també és entrenador en Caxton College. Actualment Ángeles ja té els punts necessaris per a aconseguir el cinturó negre i un ampli palmarés. L'any 2001 va ser campiona Provincial, Autonòmica i del Sector de la categoria sub-17 i va quedar cinquena en el Campionat d'Espanya. Enguany ha competit amb la categoria sub-20 en el Campionat Provincial on va quedar en tercer lloc i en el del Sector, en el que va obtindre el cinqué lloc. De moment Ángeles disfruta amb este esport i se'l pren com un hobby, però no per això deixa de somiar i diu que la faria feliç poder anar a una olimpíada.

Hostalets guanya un any més el primer premi de les falles locals

La falla Hostalets continua fent valdre la diferència de socis i, per tant, de pressupost respecte a les altres falles i, una vegada més, va guanyar el primer premi de les falles locals, tant en la categoria infantil com adulta. La resta de premis va estar molt repartit. Heus ací la llista dels premis atorgats el diumenge 16 de març en el saló de plens de l'Ajuntament: Millor presentació: falla Molí de Vent. El premi va ser entregat per l'alcalde, Josep Mª Iborra. Millor ‘llibret’ de falles: falla Molí de Vent. Premi entregat pel regidor de festes, Manuel Martínez Piñol. El ‘ninot indultat’ infantil va ser per a la falla Hostalets. Va rebre el premi de mans de Julián Fernández, president de la Junta Local Fallera. El ‘ninot indultat’ adult va ser per a la falla Molí de Vent. Va fer entrega del premi Josep Mª Iborra. Respecte als premis de la cavalcada, la millor comparsa va ser elegida la falla Palau-La Torre, i se li va entregar el premi Julián Fernández. Com a millor carrossa de la cavalcada va rebre el premi la falla Hostalets, de mans de Manuel Martínez Piñol. El premi d'enginy i gràcia de les falles infantils el va entregar Julián Martínez a la falla Hostalets. El quart premi infantil va ser per a la falla Picaio. El premi li'l va entregar Josep Mª Iborra. Manuel Martínez Piñol va entregar el tercer premi infantil, que va ser per a la falla Palau-La Torre. Julián Fernández va entregar el segon premi infantil, atorgat a la falla Molí de Vent. Josep Mª Iborra va fer entrega del primer premi a la falla infantil d'Hostalets. Pel que fa a les falles adultes, el premi d'enginy i gràcia el va rebre la falla Picaio de mans de Manuel Martínez Piñol. El quart premio també va ser per a la falla Picaio, i el va rebre de mans de Julián Fernández. Molí de Vent va obtindre el tercer premi, que li va ser entregat per Manuel Martínez Piñol. Palau-La Torre es va alçar amb el segon premi; el va rebre de mans de Julián Fernández. Finalment, Hostalets va obtindre el primer premi de mans de Josep Mª Iborra. També els dos estendards de la Junta Central Fallera van ser a les mans de la falla Hostalets, com a millor falla infantil i millor falla adulta. L'acte d'entrega de premis va finalitzar amb unes breus paraules de Julián Fernández (‘que disfruteu de les festes el millor que pugueu’), la reivindicació del regidor Manuel Martínez Piñol (‘les falles són un exemple de col·laboració i treball continuat en este poble’) i la crítica a l'actual situació política de l'alcalde de la població, Josep Mª Iborra (‘tant de bo no es complisca el pronòstic de guerra, encara que sabem que és molt difícil... que puguem disfrutar en pau de les falles, perquè el més important de tot és este ambient de pau i concòrdia que es viu en el món faller’).

També l'esport forma part de les falles

Després d'entregar-se els premis als jocs de casal, el diumenge 16 de març es va realitzar, també en la plaça de l'Ajuntament, l'entrega de premis de les competicions esportives organitzades per les falles. Estos van ser els guanyadors en les distintes categories. En el campionat de voleibol infantil la triomfadora va ser la falla Vaig moldre de Vent, que va rebre el premi de mans de les falleres majors infantils i el president de la Junta Local Fallera. En el campionat de futbol 7 va resultar guanyadora la falla Hostalets, rebent els trofeus de mans dels presidents infantils i l'alcalde de la població. El torneig de futbol-sala va ser guanyat per la falla Hostalets, i se li van entregar les medalles els presidents de les quatre falles i el president de la Junta Local Fallera. La falla guanyadora del campionat de voleibol va ser Hostalets, i les falleres majors li van fer entrega de les corresponents medalles. Finalment, el torneig de frontó va ser a parar a les mans de la falla Picaio, fent-li entrega dels premis l'alcalde i el regidor de festes. Després d'esta entrega de premis tots els fallers van romandre en la plaça, mentres els presidents i falleres majors, tant adults com infantils, pujaven al saló de plens per a conéixer els guanyadors de les falles 2003.

Els premis dels jocs de casal van estar molt repartits entre totes les falles

El diumenge 16 de març, a la plaça de l'Ajuntament es va realitzar, un any més, l'entrega de premis per a les distintes competicions de casal organitzades per les falles de la població, dins de l'ambient festiu previ a l'entrega dels premis de les falles i amb assistència de tots els fallers de la població. Dins de la categoria infantil, els guanyadors en les distintes competicions van ser els següents: Joc de chinchón: falla Molí (el premi va ser entregat per les falleres majors infantils de Molí i de Palau-La Torre). Joc de parxís: falla Picaio (el premi va ser entregat per les falleres majors infantils d'Hostalets i Picaio). Joc de dames: falla Picaio (el premi va ser entregat pel president infantil de la falla Hostalets). Joc de dòmino: falla Picaio (el premi va ser entregat pels presidents infantils de les falles Palau i Molí). Joc d'escacs: falla Molí (el premi va ser entregat per l'alcalde, Josep Mª Iborra). Dins de la categoria adults, els guanyadors van ser: Joc de dòmino: falla Hostalets (el premi va ser entregat per les falleres majors de Molí i Picaio). Joc de dames: falla Molí (premi entregat per la fallera major de Palau-La Torre). Joc de truc: falla Hostalets (premi entregat per l'alcalde de Puçol i la fallera major d'Hostalets). Joc de parxís: falla Palau-La Torre (premi entregat pel regidor de festes, Manuel Martínez Piñol, i el president de la falla Molí). Joc de chinchón: falla Hostalets (arrepleguen el premi de mans dels presidents de les falles Palau i Picaio). Joc d'escacs: falla Palau (entrega el premi el president de la falla Hostalets).

El Caxton College organitza la seua fira del llibre

El col·legi britànic de Puçol ha organitzat de nou per als seus més de mil alumnes una “Fira del llibre” amb la col·laboració de l'editorial Penguin. Amb esta iniciativa el centre pretén motivar i estendre l'hàbit de lectura entre els xiquets i fomentar així el seu enriquiment cultural. La Fira ha gaudit d'una acollida formidable per part de l'alumnat, els pares i el personal del col·legi, que han tingut l'oportunitat de conéixer i comprar els últims títols i novetats literàries que han eixit al mercat, això sí, en anglés. Tan bona ha sigut l'experiència que l'empresa col·laboradora ha donat al col·legi una part de les vendes, que el centre ha destinat per a comprar fons nous per a la biblioteca.

Donació de sang en el Caxton College

El col·legi Caxton College s'esforça contínuament per potenciar el valor de la solidaritat i és conscient que la donació de sang és un acte que va a permetre millorar la qualitat de vida d'unes persones o inclús salvar la vida d'altres. Per esta raó ha facilitat a un equip mòbil del Centre de Transfusions de la Conselleria de Sanitat les seues instal·lacions per a atendre les donacions dels seus empleats i dels pares dels alumnes que ho han desitjat. La iniciativa ha sigut un èxit i ha comptat amb un gran nombre de donacions i és que el personal i els pares del Caxton College té clar que uns pocs minuts del seu temps poden representar anys de vida per a altres persones.

Contrastar 'la vida'

Pròximament, posant en pràctica una idea original de Sabín, esperem que siga possible vore en Tele—Puçol una sèrie de capítols que tractaran sobre la marginació de la dona, uns esquetxos televisius que han sigut escrits i interpretats per alumnes de l'Institut Públic de Puçol. Esta sèrie, com ja anireu descobrint, partix d'un supòsit molt senzill: invertir els papers (una intenció molt cinematogràfica), canviar els rols, actuar en la xicoteta pantalla per a aconseguir que la vida futura es transforme i convertisca en ridícules determinades ‘actuacions’ que ara són usuals, normals, quotidianes. En realitat, rectificar és de savis, acabem d'escriure que esta és una sèrie per a vore, però el que desitgem tots de veritat (professors, alumnes i tècnics de l'Ajuntament) és que el nostre treball es mire, desitgem que vos hi fixeu no per la seua forma, no per la seua bondat intrínseca, sinó pel que significa. El nostre objectiu és perquè, dit en altres paraules, que, si és possible, reflexioneu sobre les situacions contrastades hi descrites. Però, atenció, per a aconseguir esta meta no n’hi ha prou de vore distretament qualsevol cosa. Caldrà mirar amb atenció per a reconéixer el que està malament, sentir-ho ridícul i, al prendre consciència del problema, actuar per a canviar-ho en el futur. No cal ni dir-ho que este canvi és de prevore que serà futur perquè, desgraciadament, pareix que els temps nous encara no estan ací, que estes actituds ridícules encara es practiquen (i molt!), encara són ‘normals’. Nosaltres, en canvi, desitgem el nou, la qual cosa està per arribar, la igualtat en la diferència d'hòmens i dones, per més que la tossuda realitat ens guite amb l'evidència que, en moltes famílies, les dones seguixen suportant una doble jornada laboral (treballant en les tasques de la llar i fora d'ell); tal vegada siga cert que prou hòmens jóvens ‘ajuden’ però encara ho és més que la immensa majoria no compartix de la mateixa manera les tasques de la casa. Més desgraciadament encara, la discriminació no acaba ací. Les dones sofrixen maltractaments i cobren menys salari del mateix treball que els hòmens. Les dones, dit més poèticament, han d'alliberar-se dels ‘dragons moderns’ (episodi VI) que en forma d'ablacions, violacions, morts i maltractaments les castiguen i reprimixen. Sembla doncs que ens espera a tots un temps llarg de treball per al canvi, i que pares, mares, educadors i persones de bona voluntat en general haurem de combatre braç a braç per a véncer la ‘mala imatge que els mitjans donen de la dona (publicitat sexista: episodi V), per a repetir mil vegades als descuidats o aprofitats: no t’enganyes, no s’enganyeu (episodi IV). Així doncs, què millor que jóvens estudiants per a pensar i actuar la nova realitat per vindre? Quina millor institució—institut que aquella que s'esforça per a educar? Quina millor utilització dels recursos públics que la formació en el respecte i en l'eliminació de les discriminacions? Quin millor televisió pública que aquella que s'ocupa i es preocupa del servei a la comunitat? Quina millor idea, en fi, que contrastar la realitat per a contribuir que esta canvie? A tots ens ha costat un esforç addicional, una entrega de temps, esta sèrie. Hem hagut d'abandonar l'estudi de matèries tradicionals o les ocupacions quotidianes, deixar a un costat exàmens i preocupar-nos per (re) viure la nostra vida de tots els dies... i davant d'un ull molt espavilat, davant d'una càmera. Però nos ho hem passat bé. Haurem perdut son, però hem deprés i confiem a fer deprendre a algú que ens mire. Este ha sigut el nostre humil regal per a tots: hem entregat el més valuós que tenim, vos hem donat el nostre temps. Per això, no ens resistim a contar-vos el que significa contrastar. Contrastar significa resistir. Significa mantindre's ferm enfront d'alguna cosa o algú. Contrastar significa sotmetre a prova el valor, l'autenticitat, la puresa d'una creença o d'una cosa. I, per això mateix, contrast significa lluita o combat, però també simbolitza el senyal que acredita alguna cosa i, sobretot, el contrast indica als marins el canvi brusc d'un vent a un altre contrari... definicions totes que podeu trobar en les entrades corresponents del diccionari de María Moliner. Si conveniu amb nosaltres que tots som, més o menys, marins en un oceà agitat a què anomenem vida, el nostre humil treball desitja contrastar la vida, resistir per a canviar, fer mirar per a estar atents al canvi de vent que transforme l'opressió i la discriminació de la dona de hui en la llibertat d'un matí que permeta elegir per a ser igual però diferent. Barca nova i bon vent, una dita molt marinera i molt valenciana per a guanyar el futurts. PILAR MILLAN i ROBERT CERDÀ Professors de l'Institut de Secundària de Puçol.

Importants millores en la pàgina web municipal

Quan es va inaugurar el passat 14 de febrer, els tècnics municipals es van comprometre que en la setmana de falles s'incorporarien importants millores a la pàgina web municipal (www.puçol.nu) i així ha sigut. Des d'esta setmana ja es pot visitar la pàgina en valencià, que era el principal compromís. Però, a més, s'estan introduint importants millores, com un guia de carrers interactiu per mitjà del qual es pot accedir a qualsevol carrer de la població només introduint el seu nom. Este nou servei es troba inclòs dins de la secció ‘Coneix el nostre poble’. Paral·lelament, s'ha ampliat el nombre de notícies que es pot consultar. I al costat de les noranta del present any, també es pot buscar informació sobre més d'un centenar de notícies d'arxiu corresponents a l'any 2002, totes elles en la secció ‘Notícies’. ‘La idea és seguir millorant la pàgina web’ –destaca Dolores Sánchez, regidora d'Educació– ‘ja que s'està mostrant com un mitjà molt eficaç per a animar als distints col·lectius a participar. En les últimes setmanes hem tingut col·laboracions d'alumnes i professors de l'Institut de Secundària, però també estem rebent escrits d'altres col·lectius que han comprés el valor d'una informació que pot ser consultada en qualsevol moment des de qualsevol part del món’. Durant les pròximes setmanes s’inclouran noves millores, com habilitar un buscador per a localitzar qualsevol tema publicat en la pàgina web i inclús s'està estudiant la possibilitat d'incloure un àlbum fotogràfic amb col·leccions de fotos dels temes més destacats de la població ‘este tema no ho teníem previst al principi’ –recorda Dolores Sánchez– ‘però hem comprovat que el pòster en color que publica el periòdic té gran èxit, per la qual cosa estem veient la possibilitat d'incorporar pròximament algun tipus d'àlbum sobre les falles, el dia de la Costera o actes d'este tipus, perquè tot aquell que ho desitge puga abaixar-se fotos que ja són història i on segurament ell mateix apareix. Però, insistisc, és un tema encara en estudi’. Finalment, dins de la secció ‘Es fa saber’, la pàgina web està actualitzant les distintes ordenances, plens i edictes, permetent als usuaris que puguen abaixar-se-les en format PDF (compatible amb ordinadors PC i Mac) per a poder conéixer de primera mà qualsevol normativa que li afecte com a veí. Totes estes millores ja disponibles en ‘Puçol, entre mar i muntanya’, que és el nom genèric de la pàgina web municipal. La seua adreça és www.puçol.nu.

Els grups polítics municipals obrin la precampanya electoral amb un debat en l'EMTV Puçol

L'Emissora Municipal de Televisió de Puçol, seguint el model d'altres televisions públiques, va emetre dilluns passat, 10 de març, un ampli debat en directe sobre la gestió realitzada en l'actual legislatura, en el que van estar presents els quatre grups municipals de l'oposició i l'alcalde, en representació del govern municipal.

Durant més de tres hores, el debat va ser moderat per Mentxu Balaguer, presentadora de l'EMTV, qui va haver de fer notables esforços per a aconseguir que els portaveus dels grups polítics no s'estengueren més enllà del temps acordat per a cada intervenció (que era de 7 minuts en un primer torn i de 3 minuts en cada una de les successives intervencions), dins de l'ordre establit de menor a nombre més gran de vots en les passades eleccions.

Un intermedi, durant el qual es va emetre un reportatge sobre l'ecoparc, va ajudar que la segona part fóra més relaxada que les primeres intervencions.

Dos grans batalles es van lliurar durant el debat: d'una banda, l'enfrontament entre Juanma Busto (portaveu d'Esquerra Unida) i Salvador Claramunt (del Bloc); per un altre, l'atac continu de Mariano Sanchis (Partit Popular) a Josep Mª Iborra (PSOE). Al Costat d'ells, Ximo Galcerá (Unió Valenciana) va aprofitar les seues intervencions per a subratllar aquelles propostes que el seu partit havia recolzat i que havien contribuït a fer de Puçol un poble millor en estos anys.

Salva Claramunt va destacar sobretot ‘el gran nombre de propostes que el nostre partit ha realitzat en estos anys de govern en coalició’, per la qual cosa veia injustificats els atacs que rebia d'altres partits.

Juanma Busto va justificar el seu suport als pressupostos municipals en tots els anys ‘per haver tingut en compte proposat d'Esquerra Unida que havíem inclòs en el nostre programa electoral, com el 0’7% de Cooperació Internacional o actuacions concretes en benefici dels nostres veïns’.

Ximo Galcerá, sense entrar al drap en les acusacions del PP sobre el seu suport als socialistes, va subratllar que el seu vot sempre ‘ha sigut a favor de Puçol, nosaltres no necessitem que governe el PSOE o el PP, recolzarem a qualsevol partit que ajude a progressar el nostre poble’.

Mariano Sanchis va lamentar la situació actual del nostre poble ‘en el qual hi ha 400 desocupats’, va criticar el suport d’Unió Valenciana als projectes socialistes i, finalment, es va sentir plenament satisfet perquè en estos anys ‘hem fet una oposició constructiva i lleial’.

Josep Mª Iborra va destacar la bona gestió econòmica municipal, a pesar de les promeses incomplides pel Partit Popular ‘ja que és l'única comunitat autonòmica en la qual no s'està aplicant el pacte local per a subvencionar els ajuntaments’, també va subratllar la baixada del deute municipal ‘que se situa en el 67% quan la Llei ens permet fins a el 100%, a més, hem generat un patrimoni de 2.400 milions de pessetes, enfront dels 600 de deute’.

Finalment, va lamentar les crítiques populars a la publicació del llibre de gestió, perquè en definitiva és un llibre que ‘explica el que hem fet en estos anys, i vosté no pot parlar del que ha fet perquè no ha fet absolutament res per este poble, només abstindre's o votar en contra de tots els projectes’.

Enrique Pérez subcampió d'Espanya gràcies a les donzelles, les vaques i els tords

Fa cinc anys consecutius que representa el nostre país en els mundials de pesca sub-21, enguany serà l'últim, després de proclamar-se subcampió d'Espanya en el torneig celebrat a Almeria els dies 7, 8 i 9 de març. Entre els dies 19 i 26 d'abril, Enrique Pérez estarà en Brighmton, serà l'únic membre de la Comunitat Valenciana en l'equip nacional, és el seu últim torneig en categories inferiors, l'any pròxim debutarà en la sènior i vol arribar al gran: repetint com a campió mundial, guardó que ja va obtindre fa dos anys. ‘La prova d'Almeria va ser molt dura’ –reconeix Enrique Pérez–, ‘vam fer dos mànegues en la platja i una en l'escullera. En la platja a penes vaig obtindre 6 peces que pesaven 1.100 grams, però en l'escullera vaig aconseguir 35 peces, entre donzelles, tords, vaques i sargs, i eixos 1.300 grams em van permetre arribar a la segona posició. De totes maneres, va haver-hi qui no va pescar res en l'última mànega, ja que només 8 dels 36 finalistes vam aconseguir traure alguna cosa. Estes són dates molt roïnes.’ Per davant d'ell només un càntabre, José Coca, i darrere un representant de cada comunitat autònoma, fins a completar els sis que formen l'equip nacional, incloent per primera vegada a una dona, Cristina Gutiérrez, del país basc, al costat d'un mallorquí, un andalús i un català. No és la primera vegada que una dona competix amb els hòmens, ja que l'any passat, en el campionat mundial celebrat a Iugoslàvia, Enrique va haver de vore-se-les amb una francesa ‘i la veritat és que va ser difícil enfrontar-se a ella, pescava molt bé’. Als seus 21 anys, Enrique té temps per a portar-lo tot avant: els estudis, els entrenaments, les proves dels distints campionats... Això es deu en gran manera al ‘un altre’ Enrique Pérez, son pare, que no sols li va introduir en este esport a través de La Morralla, un dels dos clubs de pesca que hi ha a Puçol, sinó que també l'acompanya sempre que pot: ‘bo, m'acompanya l'amic i l'entrenador, al pare el deixe a casa. Així sempre ens portem bé’. Falta li va a fer el suport i els consells. A Almeria les peces eren xicotetes, però a Anglaterra es va a trobar amb un oceà Atlàntic molt dur, que Enrique només ha conegut durant el mundial celebrat fa uns anys a les illes Madeira. Internet l'està ajudant a descobrir el que vaig poder pescar allí i, la veritat, haurà de preparar-se a fons: abadejos de diversos quilos són les peces habituals en un clima humit i amb esculleres de difícil accés. Però Enrique no ha arribat a campió autonòmic, nacional i mundial amb la improvisació. Enrique & Enrique ja tenen organitzat un pla especial d'entrenaments: ‘Tenim previst provar aparells i línies noves pescant carpes de 3 i 4 quilos. Serà en aigua dolça i res a vore amb la fúria de l'Atlàntic, però l'important és provar equips que aguanten eixe pes’. Un xicotet secret que va voler compartir amb tots, la seua tècnica especial per a preparar equips en aigua dolça, però hi ha molts més, ja que l'important és saber en tot moment com actuar, quins materials utilitzar, els volantets apropiats, les línies d'alta qualitat... i tot això el prepara meticulosament en els seus entrenaments diaris: ‘ara llance a 240 metres de distància amb la línia del 15, que és de les més fines. La distància ajuda, com més lluny llances, més possibilitats d'obtindre bones peces’. I després a compartir sostre i proves amb els altres membres de la selecció nacional, en un campionat que es realitza per la modalitat d'individual per equips, sumant les captures de cinc participants i quedant un dels sis membres com a reserva. Seran deu dies durs, en els que Enrique estarà sense el seu amic i entrenador ‘perquè són deu dies fora i en l'empresa no em donen tant de temps lliure, a més la Federació Espanyola només paga els gastos de l'esportista, no hi ha subvenció per a cap acompanyant’. Esperem que quan torne ho faça, una vegada més, amb el títol de campió mundial davall el braç. Sort, Enrique.

Els treballadors de l'Ajuntament de Puçol també diuen 'No a la guerra'

‘Creiem que les presses per iniciar un enfrontament bèl·lic a Iraq no estan justificades i que l'objectiu legítim de la comunitat internacional de desarmar al règim de Saddam Hussein pot ser eficaçment aconseguit a través d'altres mitjans pacífics i en el marc de les Nacions Unides’. Amb estes paraules començava la lectura d'un manifest per part de Sebastián Cortina i Juan Vicente Artacho, en representació dels sindicats dels treballadors municipals, el divendres, 14 de març, a les 12 hores, en l'acte per mitjà del qual els treballadors de l'Ajuntament es van sumar a la desocupació de quinze minuts convocat per la Federació Europea de Sindicats, la UGT, Comissions Obreres, CGT, USO i el STEPV (intersindical valencià). Durant la lectura, Sebastián Cortina va subratllar que ‘les inspeccions de les Nacions Unides estan obtenint resultats concrets i per això s'ha de concedir als inspectors els recursos i el temps necessaris per a aconseguir la total eliminació de les armes de destrucció massiva que pogueren estar e d'Iraq de’. Abans d'invitar a tots els treballadors de l'Ajuntament a participar en la manifestació prevista per al dissabte següent, Cortina va concloure la lectura del manifest amb una crida d'atenció al govern espanyol: ‘finalment, exigim al govern espanyol que utilitze la seua presència en el Consell de Seguretat de Nacions Unides per a impulsar una política activa a favor de la resolució pacífica dels conflictes, l'enfortiment de les normes i institucions internacionals i la construcció d'una política exterior comú de la Unió Europea’. Després del distés quart d'hora de desocupació, en el qual no van faltar els adhesius i els crits en contra de la guerra, estos últims auspiciats pels participants de l'Àrea de Benestar Social, tots els participants van tornar als seus llocs de treball.

Premis Sambori 2003

Dilluns dia 10 de març al col·legi Bisbe Hervàs de Puçol havia estat convocat el jurat de l’Horta Nord dels V Premis Escolars de Literatura en Valencià. A les sis de la vesprada, puntuals hi eren la majoria del jurat de tant significats premis. Després d’una laboriosa preselecció, el total de les dotze persones que conformen el jurat de l’Horta Nord, compost en la seua majoria entre professors, tècnics de promoció lingüística i representants del món editorial, triaren els tres treballs premiats de cada categoria, concretament tres premis per a infantil, cada un dels tres cicles de primària, els dos d’ESO i, finalment batxillerat. Estos premis es lliuraran als seus responsables al Capitoli de Godella el dia 5 d’abril a les sis de la vesprada, fent-ho coincidir amb la Trobada Anual d’Escoles en Valencià que enguany pertoca a esta localitat en la nostra comarca. El jurat la veritat és que va tindre l’elecció difícil en moltes ocasions i va destacar que la participació dels premis Sambori a la nostra comarca va en augment. Enguany hem comptat amb 3.387 alumnes i 230 professors. Cada vegada són més les escoles que hi participen. Concretament Puçol participaven els seus tres col·legis públics i l’institut de secundària. Un d’estos premis es quedarà a la nostra població.

Un any més, Puçol aconsegueix dos campionats provincials de judo

Havien sigut els millors en les proves anteriors i finalment, el passat 8 de març, després de la quarta i última prova del campionat provincial, es va confirmar que dos judokes de Puçol s'han convertit en els campions provincials de les seues respectives categories. Rover Portella, del Club Olímpic, va aconseguir el títol provincial davant del seu company de club Adrián Madrid, mentres que Jorge Chisvert es va aconseguir el campionat en la categoria de més de 81 quilos de pes. Ara tots ells continuen els seus entrenaments, a les ordres del seu entrenador Rovelein Portella, mentres esperen la celebració del campionat autonòmic el pròxim mes d'abril.

Puçol obri les portes a la promoció lingüística

El divendres 7 de març, va tindre lloc en la Casa de Cultura de Puçol, la Segona Reunió de la Xarxa de Tècnics de Promoció Lingüística. A la reunió van assistir 35 dels tècnics representatius d'esta àrea majoritàriament de la província de València i d'algunes localitats de Castelló. En la reunió es van concloure algunes de les campanyes de promoció del valencià per al 2003 i es van plantejar altres que havien sigut apuntades en la primera reunió que es va realitzar a la Diputació de València en el mes de gener. Estes campanyes intenten recuperar i normalitzar el valencià des de l'Administració local, de manera que arribe no sols als nostres col·legis sinó també a tot tipus d'àmbits des del cultural al comercial perquè el seu treball tinga una repercussió més efectiva i real. Alguns exemples són cartells per a comerços (fruiteries, carnisseries, forns...) quaderns de lèxic, indicadors, bolígrafs, clauers, etc.. Cal destacar, segons la tècnica de Puçol, Maria Carabal, l'excel·lent coordinació i organització d'este col·lectiu a l'hora d'optimar el seu treball, ja que moltes de les seues activitats no es podrien portar a terme si no fóra d'esta manera. Si bé és un col·lectiu recent, es tracta d'un col·lectiu exemplar. En paraules de Josep Mª Iborra, alcalde de Puçol, que es va interessar i va reconéixer la seua labor, és una dura missió en la qual queda molt per realitzar encara. Finalment, la sessió va complir les expectatives previstes en el programa i el col·lectiu va agrair la bona acollida que havia rebut per part dels seus representants. Ara ja estan en marxa les campanyes que molt prompte podrem apreciar en moltes de les nostres localitats.

Real Ortuño: "Cuando pinto soy el doctor Jeckyll y mister Hyde".

Hace ocho meses, Real Ortuño vino a vivir a la calle Barreres de Puçol. Por esas casualidades que tiene la vida, una tarde, charlando con una vecina, descubrió que se trataba de Mª Dolores Amigó, quien en esos momentos preparaba una exposición de socarrats para la Casa de Cultura. Le echó una mano en el montaje y, gracias a ello, conoció a José Mª García, el gestor cultural: “fue todo casual, al enterarse Chema que yo también pintaba quiso ver mi obra; le gustó y, pese a la apretada agenda de la sala de exposiciones, encontramos un hueco para poder exponer mis pinturas”. Y el resultado está a la vista de todos desde el pasado viernes 7 hasta el próximo sábado, 22 de febrero, en la Casa de Cultura: una colección de cuadros bajo el título genérico de Sentiments. Real Ortuño, que es conocido sobre todo por su obra pictórica de un realismo casi fotográfico (con la que ha estado seleccionado para las bienales Ciudad de Barcelona, Huesca y Bancaixa), nos ofrece con Sentiments una pintura abstracta, aunque no es un giro en su obra, sino un complemento: “cuando pinto soy como el doctor Jeckyll y mister Hyde, paso con facilidad del hiperrealismo fotográfico a la abstracción, aunque para mí sigue siendo realismo, quizá un realismo del alma. De hecho, mi próxima exposición será otra vez de corte realista”. Sorprendido por la tremenda actividad cultural de Puçol, por el continuo desfilar de gente joven por la Casa de Cultura y por la grata acogida que le han dispensado sus vecinos, Real Ortuño se confiesa un hombre inquieto, no en vano trabaja como creativo publicitario y es, al mismo tiempo, profesor de diseño industrial en el CEU San Pablo, pero sobre todo, se considera un hombre flexible: “la pintura es mi don y mi pasión. La publicidad es lo que me ayuda a comer”. No es extraño que haga publicidad y a la vez enseñe, que pinte imágenes abstractas y también realistas, a fin de cuentas esa dualidad es algo que deberíamos haber supuesto en alguien que se apellida Real y al que le gusta exponer públicamente sus “sentimientos”.

Hace ocho meses, Real Ortuño vino a vivir a la calle Barreres de Puçol. Por esas casualidades que tiene la vida, una tarde, charlando con una vecina, descubrió que se trataba de Mª Dolores Amigó, quien en esos momentos preparaba una exposición de socarrats para la Casa de Cultura. Le echó una mano en el montaje y, gracias a ello, conoció a José Mª García, el gestor cultural: “fue todo casual, al enterarse Chema que yo también pintaba quiso ver mi obra; le gustó y, pese a la apretada agenda de la sala de exposiciones, encontramos un hueco para poder exponer mis pinturas”. Y el resultado está a la vista de todos desde el pasado viernes 7 hasta el próximo sábado, 22 de febrero, en la Casa de Cultura: una colección de cuadros bajo el título genérico de Sentiments. Real Ortuño, que es conocido sobre todo por su obra pictórica de un realismo casi fotográfico (con la que ha estado seleccionado para las bienales Ciudad de Barcelona, Huesca y Bancaixa), nos ofrece con Sentiments una pintura abstracta, aunque no es un giro en su obra, sino un complemento: “cuando pinto soy como el doctor Jeckyll y mister Hyde, paso con facilidad del hiperrealismo fotográfico a la abstracción, aunque para mí sigue siendo realismo, quizá un realismo del alma. De hecho, mi próxima exposición será otra vez de corte realista”. Sorprendido por la tremenda actividad cultural de Puçol, por el continuo desfilar de gente joven por la Casa de Cultura y por la grata acogida que le han dispensado sus vecinos, Real Ortuño se confiesa un hombre inquieto, no en vano trabaja como creativo publicitario y es, al mismo tiempo, profesor de diseño industrial en el CEU San Pablo, pero sobre todo, se considera un hombre flexible: “la pintura es mi don y mi pasión. La publicidad es lo que me ayuda a comer”. No es extraño que haga publicidad y a la vez enseñe, que pinte imágenes abstractas y también realistas, a fin de cuentas esa dualidad es algo que deberíamos haber supuesto en alguien que se apellida Real y al que le gusta exponer públicamente sus “sentimientos”.