Història de Puçol (13): el jardí botànic del Palau Arquebisbal

Història de Puçol (13): el jardí botànic del Palau Arquebisbal

03 Octubre 2003

És de tots sabuda l'existència en el nostre poble, fins fa uns anys, d'un palau que va ser utilitzat pels arquebisbes de la seu valentina com a palau de recreació i residència temporal, donada la proximitat a la capital i la benignitat del clima. El palau pròpiament dit ocupava part del que hui és plaça de Joan de Ribera i els seus jardins estaven limitats per un mur de tancament que es conserva fins als nostres dies i que ha sigut encertadament restaurat recentment.

Estos jardins van passar per diverses vicissituds al llarg dels temps ja que en un principi van complir la missió pròpia de qualsevol residència d'este tipus, açò és, per a ús i gaudi dels residents en el palau. Posteriorment van ser ampliats i convertits en un verdader Jardí Botànic d'aclimatació, precisament en uns temps en què el Jardí Botànic de la Universitat de València no passava pels seus millors moments. Finalment va ser desmantellat i els seus terrenys convertits en camps de cultiu probablement propiciat, entre altres motius, per la creació de l'actual Jardí Botànic de València.

Vegem, quina va ser la necessitat d'un Jardí Botànic i la seua evolució.

La càtedra de Simples o Botànica Mèdica, també coneguda, d'Herbes o Vespres, va ser junt amb la càtedra d'Anatomia la que va aportar el gran prestigi que va tindre la Facultat de Medicina de València entre els segles XVI - XVII.

El titular d'esta càtedra, a més d'explicar coneixements teòrics, impartia als futurs mèdics els coneixements pràctics necessaris perquè, per mitjà d'excursions per a herboritzar, arribaren a conéixer les distintes herbes medicinals. Les Constitucions de 1611 de l'Estudi General de la Insigne Ciutat de València prescriuen que ''haja de exir per temps de trenta dies fora de la present ciutat per les muntanyes e altres parts... per a mostrar als estudiants la cognició de les herbes... e perquè tinga compte ab hun ort en lo qual se planten les herbes que parexeran necessàries''.

Estes excursions es feien regularment pel barranc del Carraixet, barranc de Torrent, La Murta, Picaltejo i a altres llocs que era costum per l'abundància o raresa de les dites plantes. A més d'estes eixides, els alumnes complementaven les ensenyances pràctiques en el xicotet hort o Jardí Botànic on es cultivaven aquelles herbes més rares o menys conegudes.

Este hort o Jardí Botànic, que va ser el primer de caràcter universitari a Espanya, havia sigut creat en 1567 a instàncies del catedràtic de la matèria, Juan Plaza, encara que llavors no era més que un xicotet hort on es cultivaven les herbes medicinals.

Este jardí no va haver de persistir molt de temps ja que el catedràtic de la matèria entre 1623 i 1635, Gaspar Pons, va aconseguir en 1633 que s'obrira un nou Jardí Botànic en l'hort de l'Hospital de Sant Llàtzer, en el carrer Sagunt. Estava a càrrec d'un jardiner i regit per una junta administradora.

A l'abril de 1684 el catedràtic Gaudencio Senach va ser nomenat únic responsable de l'hort de les herbes medicinals, es va adquirir també en el carrer Sagunt una casa amb el seu hort així com part d'un hort contigu situats estos dos enfront del col·legi de Sant Pere Nolasc.

En 1796 un memorial de la Real Societat Econòmica d'Amics del País de 20 de juny de 1796 sol·licitava a la ciutat la cessió de terrenys per a la creació d'un jardí botànic adduint '' que en el regne només hi ha un model en la casa de la mitra de la Vila de Puçol''. Esta proposta pareix que es va portar a terme en 1798 amb la creació d'un jardí en la Torre de Santiago que tenia horta annexa situada al costat de l'Albereda.

Finalment en 1802 es crea, pel rector de la Universitat Vicente Blasco, l'actual Jardí Botànic de la Universitat de València en l'anomenat hort de Tramoyeres al carrer Quart Extramurs. El seu primer director va ser el catedràtic de Botànica de la Universitat Vicente

El tancament va ser la gran novetat del 7 de setembre

El tancament va ser la gran novetat del 7 de setembre

02 Octubre 2003

Any rere any, amb la proximitat de la data més taurinament parlant per als puçolencs, el 7 de Setembre, són preparats una sèrie d'actes culturals, que a poc a poc, ajuden a engrandir més encara esta data. Si en anys anteriors, van ser inagurats un monument taurí i compost un pasdoble, enguany, dos grans aficionats locals com són Juan Sebastiá i Fernando Ferrer ''Rallat'', han escrit una magnífica poesia dedicada al 7 de Setembre, amb la qual crec que se senten identificats la major part dels aficionats locals.

Entrant ja de ple en el festeig taurí d'este dia, direm que el tradicional tancament que obri la jornada, va tindre la novetat de ser un recorregut tancat al llarg de dos estrets carrers del recinte habitual, que va donar com a resultat un magnífic tancament d'uns mil metres de longitud, per on van córrer agrupats sis bous de la ramaderia de Vicente Benavent, de Quatretonda. Després del tancament, van ser desencaixonats dos bous de la mateixa ramaderia.

Ja a la vesprada, i amb moltíssima gent, comença un dels actes més identificadors amb esta població, la baixà de caixons del dia 7. És un espectacle peculiar i únic, carregat de gran ambient festiu, que arrossega a tota la massa de la població, des dels més xicotets que comencen a participar en este acte, passant pels més jóvens fins als més majors que ho seguixen des de les seues cases o a través de la televisió. A l'arribar els caixons a la plaça, comença el moment àlgid del dia, la desencaixonada.

En primer lloc va ser soltat el bou Figurito, núm. 48 de la famosa ramaderia de Fills de D. Eduardo Miura. Impressionant bou roig de prop de set-cents quilos, que com en anys anteriors ho van ser Partido de Resina i Victorino Martín, era la guinda del cartell, i l'encarregat de donar encara més prestigi a esta data. El bou, va fer una ràpida eixida del caixó buscant els aficionats, però lamentablement la falta de forces de l'exemplar i l'aclaparament constant dels rodadors, va fer que el bou s'entregara ràpidament. En segon lloc va ser desencaixonat el bou Pitorro, núm. 85 de la ramaderia gaditana de Hdros. De Cebada Gago. Bou ben presentat, i de bonic pelatge, marca de la casa, el qual va donar la cara en tot moment, encara que va resultar un poc reservat. Finalment, es va donar solta al bou Juncoso, núm. 69 de Nuñez del Cubillo. Bou pobre de presentació, que va defugir de tota baralla. És una llàstima, que a causa d'haver de presentar els papers dels bous per a sol·licitar el permís pertinent, este bou no poguera ser canviat per un altre en millors condicions. Després de les tres desencaixonades, la vesprada la van completar vaquetes de Benavent, una de les quals, va ser embolat tallant la corda Vicent Pérez.

A la nit, va ser un verdader encert l'embolada de caixó a piló d'Atigrado, de Santolaya, el qual va realitzar una gran embolada al no haver sigut soltat a la vesprada. Li va tallar la corda Pep Alcamí. Seguidament van ser embolats els bous de la vesprada i un de Vicente Benavent, van tallar les cordes Josep Antoni Soriano, José Enrique López, Mario Sanchís ''Xato'' i Fernando Ferrer ''Rallat''. Totes les embolades van ser dutes a terme per les quadrilles d'emboladors de Ximo & Xato i Rallat & Juanjo.

 

Una crònica d'Alfonso Ávila.


Demà s'entreguen els premis del certamen literari i de pintura Vila de Puçol 2003

02 Octubre 2003

Dins de les activitats culturals entorn del 9 d'octubre, demà divendres es realitzarà la presentació dels llibres guanyadors dels premis literaris Vila de Puçol l'any passat, així com el 5t volum de poesies de Josep Mª Ribelles i el primer volum de poesías de Vicent d'Anna. En l'acte, que comenzará a las 22'30 hores en la Casa de Cultura, també es realitzarà l'entrega de premis del certamen literari i de pintura Vila de Puçol 2003.

L'HORARI ACTUAL DE L'ESPAI SOCIAL DELS MAJORS és el següent: Matins: de dimecres a diumenge, de 10 a 12 hores. Vesprades: de dimarts a dijous, de 17 a 21 hores. Divendres i dissabte: horari especial, de 17 a 23'30 hores. Amb este horari es cobrix sobretot l'interés dels nostres majors per disposar d'un ampli horari en cap de setmana per a realitzar els seus ''famosos balls'', una de les activitats que més expectació ha alçat en els últims anys.

Com tots els dijous, hui és el dia en què els veïns del nucli urbà PODEN DEPOSITAR ELS SEUS MOBLES VELLS I QUALSEVOL ALTRE TIPUS D'EFECTES perquè siguen retirats per la brigada municipal. L'únic requisit que cal complir és telefonar amb anterioritat a l'Ajuntament (961 421 303) i indicar en quins contenidors deixaran els materials. Recordem que este servei municipal també es realitza els divendres per a aquells veïns que viuen en la platja.
Begoña Fernández, regidora de participació ciutadana, serveis socials, ocupació i joventut

Begoña Fernández, regidora de participació ciutadana, serveis socials, ocupació i joventut

01 Octubre 2003

El passat mes de maig era la primera vegada que es presentava a unes eleccions municipals. Després de ser elegida, una reunió amb l'alcalde, Josep Mª Iborra, va servir per a decidir quines regidories assumiria en esta nova experiència. La combinació entre gustos propis i necessitats del nou equip de govern va donar com a resultat que Begoña Fernández és la nova regidora de participació ciutadana, serveis socials, ocupació i joventut.

''És cert que és la primera vegada que veig les coses des de dins de l'Ajuntament i és molt distint de com ho veia des de fora: es realitza molt més treball del que jo creia, perquè a nivell de regidora no he d'estar present en eixos dos matins que tinc visites dels veïns, sinó pràcticament tots els dies, amb les comissions de treball, les reunions de regidors, la planificació de treballs amb els tècnics de cada departament. Es treballa molt i això és una cosa que des de fora no es veu.''

Molt i dur. Sobretot per a una persona que és una nouvinguda al món de l'administració pública, encara que ha estat en associacions des de sempre, primer en la Falla Hostalets i després en la Junta Local Fallera, ''però l'administració té un mecanisme de funcionament i unes normes que costen d'assimilar al principi. Tot ha de ser revisat pels tècnics, tots els projectes prèviament pressupostats, tota la informació posada al servei dels grups polítics... hi ha tant de control per a garantir la transparència i el correcte funcionament dels serveis que a vegades les decisions tarden a fer-se efectives, però sempre acaben eixint avant''.

En eixe eixir avant té molt a vore el treball diari dels funcionaris, un grup humà que també ha sorprés Begoña ''perquè no respon en absolut a la imatge tòpica que es té del funcionari, sempre assegut i sense ganes de col·laborar. L'ambient de treball que he trobat és excel·lent: gent amb ganes de fer les coses bé, que ajuda que tot isca avant. En estos primers mesos la seua participació ha sigut fonamental perquè puga integrar-me ràpidament en el funcionament quotidià de l'Ajuntament''.

Participació, una de les paraules claus. I més en el cas de Begoña Fernández, perquè precisament la participació ciutadana és una de les seues regidories. Encara que en el fons és un concepte ambigu ''perquè tot és participació dels veïns i més en un municipi amb tantes associacions que sempre són tingudes en compte a l'hora de programar activitats'', la veritat és que hi ha una regidoria que s'ocupa específicament de regular esta presència dels veïns en la vida política local.

''Per sort, és un terreny ja sembrat. Manolo Piñol ha treballat molt en estos anys anteriors i la presència dels col·lectius locals és constant''. Constant, però no insuperable. Begoña pretén involucrar-los més i per a això guarda un as en la mànega: la Carta de Participació Ciutadana, un mecanisme que permetrà als ciutadans de Puçol col·laborar encara més directament en la presa de decisions de l'Ajuntament. ''És una idea molt avançada, sobre la qual estem treballant per a dissenyar un model racional i que siga útil als veïns i a la corporació municipal. Encara queda molt de treball per a poder posar-la en marxa, però va ser un compromís electoral i, per descomptat, ho anem a complir''.

Molt de treball, una expressió que Begoña maneja una vegada i una altra. Com al parlar dels Serveis Socials, un departament de què ella s'ocupa, però que forma part d'una estructura més àmplia, l'Àrea de Benestar Social, on s'engloben altres departaments, com a festes, joventut, educació, ocupació...

''El més curiós és que per més que s'explica, inclús quan es va publicar a principis d'any el llibre de gestió municipal, són conceptes que els veïns tendixen a mesclar. Benestar Social és un concepte molt més ampli, mentre que els Serveis Socials són un programa concret... encara que ací també ens trobem amb els tòpics: no, els serveis socials no són només les ajudes o prestacions econòmiques, també hem d'incloure la cooperació internacional, o el suport domiciliari a majors i malalts, o el Centre d'Acollida d'Immigrants, o el curs d'habilitats socia

Diumenge que ve se celebra el DIA SENSE COTXES en el nucli antic de la població

01 Octubre 2003

Diumenge que ve se celebra el DIA SENSE COTXES en el nucli antic de la població. Hi haurà activitats per a xics, jóvens i adults. Totes elles gratuïtes.

Tots els dimecres al matí, d'11 a 15 hores, en la planta baixa de l'Ajuntament està obert el servei d'atenció directa de l'OMIC (OFICINA D'INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR). Durant este horari poden realitzar-se consultes, reclamacions, denúncies, assessorament i tot allò que s'ha relacionat amb els nostres drets com a consumidors.

La TREBALLADORA SOCIAL de l'Ajuntament té el seu horari d'atenció al públic els dilluns i dimecres, de 8'30 a 14'00 hores en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068.

L'EDUCADORA DE SERVEIS SOCIALS de l'Ajuntament té el seu horari d'atenció al públic els dilluns i dimecres, de 8'30 a 14'00 hores en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068.

Ja està en marxa el SERVEI D'AUTOBÚS DES DE PUÇOL A LA MINI FE DE SAGUNT. Els viatges d'anada són els dilluns, dimecres i divendres a les 7'30 del matí, amb tres parades a Puçol: en el Caminàs enfront del carrer Puig, en el Centre de Salut i en la carretera de Barcelona enfront del bar Levante. El viatge de tornada des de la Mini Fe serà a les 12 hores.

Ara és més fàcil realitzar qualsevol tràmit municipal en l'OFICINA D'ATENCIÓ AL CIUTADÀ, situada en la planta baixa de l'Ajuntament, gràcies al seu ampli horari d'atenció al públic. L'horari d'estiu de l'OAC (juliol i agost) és el següent: de dilluns a divendres, de 8 a 14'30 hores i dissabtes de 10 a 13 hores.
Història de Puçol (12): el Palau Arquebisbal

Història de Puçol (12): el Palau Arquebisbal

30 Setembre 2003

Com a monument i edifique emblemàtic de la nostra població, hui en dia desaparegut i que encara molts recordaran, cal destacar el Palau que el Prelat tenia al costat de l'església dels Santos Joans, i que servia de residència per als bisbes de València.

La casa residència es trobava en l'ala nord del Palau, i tenia la seua entrada per la porta cotxera, situada en la placeta tancada per la paret de l'hort botànic, hui plaça de Pius XII.

La porta cotxera tenia un pati sobri i senyorial amb una cisterna-algibe. A continuació una gran escala que desembocava en un pati amb finestrals a un costat i a l'altre, on es trobaven les habitacions dels arquebisbes. Va ser l'arquebisbe Majoral qui, entre 1738 i 1769, va construir l'ala sud, des dels arcs fins a la plaça Sant Joan de Ribera.

El propi palau tenia una dimensió de 1194 m2 i el seu hort mesurava 29916 m2. Actualment, de l'hort i palau només es conserven els murs del camp de futbol.

Este hort existent en el Palau, era el més antic botànic d'Europa, i tal vegada el primer existent a Espanya. En ell es cultivaven tant plantes aromàtiques com medicinals, així com kakis, junt amb plantes exòtiques i del país. Creixia en ell un arbre que els veïns denominaven 'dels patets', per les seues flors en forma d'aneguets de vistosos colors, encara que sense aroma ni fruit útil. El Dit arbre mai va ser classificat pels tècnics que venien exclusivament per a vore'l, entre ells l'important i conegut botànic Cabanilles.

És necessari destacar que en este jardí es va cultivar, com a assaig, el cacauet, que va ser introduït a Espanya per l'arquebisbe de València D. Francisco Fabián i Fur l'any 1773; un any més tard, es va continuar el seu cultiu pel canonge D. Francisco Tabarés d'Ulloa.

El final d'este jardí data del període comprés entre els anys 1824 i 1831, durant els quals va ser destruint-se progressivament.

Encara que el senyoriu episcopal es va perdre en 1814, el Palau va continuar pertanyent a l'Arquebisbat fins al 1942, data en què este i el seu hort van ser venuts, sent el seu comprador D. José Sánchez Martínez, qui, el dia 12 de Maig de 1950, el va vendre a l'Ajuntament per la quantitat de 900.000 pessetes. Va ser en 1967, durant el mes d'Agost, quan es va derrocar el nostre emblemàtic palau, que, per a llavors, comptava amb una antiguitat de 360 anys.

L'aula d'internet de Martínez Coll obri de dimarts a divendres

30 Setembre 2003

De dimarts a divendres a la vesprada (17 a 20 hores) està oberta al públic l'AULA D'INTERNET, situada en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068. Pots accedir-hi de forma gratuïta a navegar per Internet i també reservar els ordinadors per a tot tipus de treballs (ofimàtica, disseny...). Durant el mes d'agost l'Aula d'Internet està tancada.

De dimarts a divendres a la vesprada (17 a 20'30 hores) i també els dissabtes de matí (10'30 a 13 hores) tens a la teua disposició la LUDOTECA MUNICIPAL, situada en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068. On ella els xiquets de 5 a 10 anys podran disfrutar de distintes activitats de caràcter lúdic i formatiu.

De dilluns a divendres a la vesprada està oberta la BIBLIOTECA MUNICIPAL, situada en la primera planta de la Casa de Cultura. El seu horari és de 17 a 21 hores. També està oberta els dissabtes al matí, de 10 a 13 hores, excepte els mesos de juliol i agost, que només obri de dilluns a divendres. Per a qualsevol consulta podeu telefonar al 961 424 086 o en l'e-mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. . Durant el mes d'agost la biblioteca està tancada.

L'ESPAI SOCIAL LA BARRACA obri les seues portes de dimarts a dijous, de 17 a 22 hores. Els divendres i dissabtes el seu horari és de 17'30 a 2'00 hores. Finalment, els diumenges està obert de 17 a 21 hores. En este local tenen la seu distints clubs i associacions de la població i a més organitzen distintes activitats: xarrades, col·loquis, exposicions, balls... Per a qualsevol consulta podeu telefonar al telèfon 961 424 056.

Com tots els dimarts, L'EXTENSIÓ MUNICIPAL EN L'ESPAI SOCIAL MARTÍNEZ COLL ESTÀ OBERTA per a atendre qualsevol sol·licitud sense haver de baixar a l'edifici de l'Ajuntament. El seu horari d'atenció al públic és al matí de 8 a 14'30 hores i per la vesprada de 16'30 a 19 hores.

El SERVEI MUNICIPAL D'AUTOBÚS durant els mesos de juliol i agost té establit un horari d'estiu amb una única ruta, que unix les urbanitzacions, amb el nucli urbà i la platja. A més, en estos mesos hi ha fins a nou parades distintes en la zona de la platja (des del càmping fins a l'Estany). Si vols conéixer els horaris detallats pots descarregar-los en esta mateixa web, en la secció ''Es fa saber: altres''. També pots realitzar consultes cridant a l'empresa AVSA (964 697 900) i a l'Ajuntament de Puçol (961 421 303). 
Més del 75% del sòl de Puçol és no-urbanitzable i està protegit

Més del 75% del sòl de Puçol és no-urbanitzable i està protegit

29 Setembre 2003

 

Els informes apareguts últimament en tres publicacions delaten l'alarmant deterioració que està sofrint la costa valenciana. L'Anuari 2003 de Medi Ambient d'Espanya, l'informe Destrucció a tota costa 2003 de Greenpeace i el Planejament urbanístic a la Comunitat Valenciana, editat per la Generalitat Valenciana, coincidixen a cridar l'atenció sobre l'excés de terreny urbanitzat o urbanitzable que existix actualment en la nostra Comunitat, en detriment del sòl no urbanitzable o protegit, que és el que en definitiva ens garantix a tots un futur sostenible.

''Hi ha una enorme pressió urbanística en tot el litoral, el que està posant en perill la continuïtat d'una cosa tan elemental i necessària com l'horta valenciana'', assenyala l'alcalde, Josep Mª Iborra, ''d'ací que siga necessari una política urbanística a llarg termini, on es tinga en compte tant les necessitats de creixement de cada municipi com l'obligació que tenim de lluitar per un medi ambient protegit en les nostres ciutats: fer campanyes de conscienciació està bé, però cal portar a la pràctica eixe ideari amb polítiques que afavorisquen un creixement sostenible''.

Afortunadament, Puçol no es troba dins d'eixos ''municipis urbanitzats en excés'' (terme que s'aplica a aquells que tenen més d'un 30% del terme municipal urbanitzat o en vies de ser urbanitzat), ja que el sòl no urbanitzable (o sòl ''verge'') es del 75'83%, mentre que el sòl urbanitzat o urbanitzable en un futur pròxim a penes arriba al 24'17%.

A Puçol està actualment vigent el Pla General de 1995, en el qual apareixen les següents superfícies de sòl en el terme municipal:

a) sòl urbà: 3.666.032 metres quadrats (un 20'25% del terme);

b) sòl urbanitzable: 612.495 metres quadrats (un 3'40%); i

c) sòl no urbanitzable: 13.816.633 metres quadrats (un 76,35%).

El desenvolupament urbanístic dut a terme en estos huit anys de vigència del Pla General ha permés gestionar el sòl urbanitzable, convertint-lo de fet en sòl urbà ja construït i habitat, al mateix temps que s'han inclòs dos nous sectors no contemplats en el Pla General: ''La Murta'' i ''Los Altos d'Alfinach'', el que en la pràctica significa que les dades arreplegades en el Pla de 1995 han sofrit una lleugera modificació.

Actualment, la divisió del sòl a Puçol respon al patró següent:

a) sòl urbà: 4.061.873 metres quadrats (un 22'45%);

b) sòl urbanitzable: 310.777 metres quadrats (un 1'72%); i

c) sòl no urbanitzable: 13.722.510 metres quadrats (un 76'35%).

Dins del sòl urbà es troben incloses totes les zones residencials (nucli antic, eixamplament, urbanitzacions Alfinach i los Monasterios, i la platja), les zones industrials (Camp Anníbal i Polígon Industrial Nord) i les zones d'ús terciari (el polígon Mas de León, el Monte Picayo i el col·legi Alfinach).

Dins del sòl urbanitzable estan contemplades les noves zones d'ús residencial (sectors 1, 2, 3, 5 i 6), les de futur ús industrial (sector 4) i les que tindran una finalitat terciària (sector 7).

Finalment, com a sòl no urbanitzable s'inclou tota la zona protegida d'horta, les zones de valor paisatgístic i ambiental, les zones protegides per a infraestructures i el sòl no urbanitzable de tipus genèric.

La proposta més exòtica de les festes: primer concurs de llançament d'aixada

La proposta més exòtica de les festes: primer concurs de llançament d'aixada

28 Setembre 2003

Si calguera fer un rànquing de les propostes més exòtiques realitzades pels festers per a la programació de festes, sens dubte el primer lloc el podria ocupar l'activitat muntada l'últim diumenge de setembre en el barranc, al costat de la Casa de Cultura: el primer concurs de llançament d'aixada.

El concurs va començar a les 10'30 hores i va comptar amb la presència de 42 participants: 39 hòmens i 3 dones. Després de dos rondes de llançament, que van funcionar com a eliminatòries, van quedar onze finalistes que van realitzar tres rondes més per a decidir els que eren els guanyadors.

La classificació final va estar encapçalada per José Luis Aguilar, ''Guirro'', que va aconseguir lanzar la azada a 25'70 metros. A penes deu centímetres menys va aconseguir Juan Izquierdo Valero, ''Camero'', que con un lanzamiento de 25'60 va quedar en segona posició, seguit del seu germà Dani, que va aconseguir els 25 metres.

''La veritat és que ha sigut una experiència nova i molt entretinguda'' (explica Álvaro Cavero, que va estar supervisant les inscripcions i el desenvolupament de la prova des de la taula de control). ''Encara que això sí, no esperàvem que fóra una prova amb participació del públic i en diverses ocasions els espectadors del lateral, i inclús algun jutge, van haver d'eixir corrents per a evitar alguna de les aixades''.

Una curiosa experiència que, de repetir-se, caldrà ubicar en un lloc més adequat, ja que no sols el públic, també els conductors havien de tindre certa precaució per la proximitat de la carretera a l'improvisat camp de llançaments.

''Estem satisfets d'este tipus d'activitats, que són econòmiques i creen ambient festiu, com el llançament d'aixada i els jocs de taula; en definitiva, es tracta de buscar noves propostes per a atraure al públic... El més increïble és que el del llançament d'aixada se nos va ocórrer quan Edu va vore en Internet concursos del més pintorescos''.

Buscar en Internet per a trobar el llançament d'aixada com a proposta ''nova''. El ''cap'' dels festers té raó: resulta quasi, quasi increïble.


Ja tenim la programació de les festes de l'Agrupació de Penyes

Ja tenim la programació de les festes de l'Agrupació de Penyes

27 Setembre 2003

Ja és una tradició consolidada i, un any més, quan comença octubre l'Agrupació de Penyes de Puçol organitza la seua setmana de festes, que enguany es prolongarà onze dies: del 2 al 12 d'octubre.

Vint-i-una són les penyes que pertanyen a esta associació i es fan notar sobretot el 7 de setembre, durant la baixada de caixons, però també tenen la seua pròpia festa, organitzada conjuntament per l'Ajuntament i totes les penyes: Arranca i fuig, La baixà, La botifarra, El bou està suelt, El carxot, El cigarro, La cordà, Dessacato, L'estiró, La fam, La xafa, L'ou del bou, El perolet, La risota, La són, La sonà, La tallà, El trinquet, Uy uy uy, El vallet i El grup mixte.

Els actes començaran el dijous, 2 d'octubre, amb la preparació i neteja a fons de la nau situada al costat de l'antiga estació de la Renfe. Ja el divendres, sopar de gala i discomòbil. Els dinars i sopars continuen sent el plat fort durant el dissabte i el diumenge, encara que este últim dia també se programa un mercat alternatiu i una vesprada de monòlegs.

Per a començar la nova setmana, el dilluns 6 i dimarts 7, per allò que durant el dia es treballa, només activitats nocturnes: sopar d'entrepà i jocs de taula.

El dimecres 8 un dels plats forts: la gran nit de paelles, amenitzada per l'Orquestra Budú. Per a participar en ella basta d'inscriure's en les llistes situades en la seu de l'agrupació, l'Ajuntament, l'Espai Social La Barra, l'Espai Social Martínez Coll, la Casa de Cultura i els pubs Colom, Gent i Durango. Per a esta nit, l'agrupació s'encarrega de l'aigua, l'arròs, la llenya, les taules i les cadires.

El dijous 9 d'octubre comencen els actes a migdia, amb una dinar de germandat, seguida de l'exhibició de balls de l'Escola de Mario i, ja a la nit, una torrà de carn i embotits per a tota la població, seguida d'una discomòbil. Per a participar els llocs d'inscripció són els mateixos que en les paelles. Les penyes es fan càrrec del pa, l'embotit, la llenya, les taules i les cadires.

Potser l'acte més atractiu és el de la nit del divendres, 10 d'octubre: després d'un sopar d'entrepà arriben els ''playbacks'', una nit en la qual cada any augmenta el nombre de participants. Els únics requisits: portar un vestuari a joc, interpretar almenys dos temes, no excedir-se de dotze minuts sobre l'escenari i, sobretot, humor, molt d'humor.

Com és jornada de descans (els ''playbacks'' acaben molt, molt tard) el dissabte només se programa dinar i sopar de germandat. I ja com a colofó, el diumenge 12, un parc infantil matinal i vespertí, perquè els més jóvens també puguen disfrutar de la festa.

L'horari d'hivern de la PISCINA MUNICIPAL COBERTA és de dilluns a dissabte, de 9 a 22'30 hores

27 Setembre 2003

L'horari d'hivern de la PISCINA MUNICIPAL COBERTA és de dilluns a dissabte, de 9 a 22'30 hores, obert ininterrompudament. Durant totes les hores hi ha carrers oberts per al bany lliure. Els diumenges la piscina està tancada.

El dissabte al matí està obert la BIBLIOTECA MUNICIPAL, situada en la primera planta de la Casa de Cultura. El seu horari és de 10 a 13 hores. Per a qualsevol consulta podeu telefonar al 961 424 086 o en l'e-mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. . Durant el mes d'agost la biblioteca està tancada.

El dissabte al matí també funciona la LUDOTECA MUNICIPAL en horari únicament matinal, de 10 a 13 hores. Este servei lúdic i formatiu per a xiquets de 5 a 10 anys està situat en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068.

Com tots els dissabtes al matí l'OFICINA D'ATENCIÓ AL CIUTADÀ, situada en la planta baixa de l'Ajuntament, està oberta de 10 a 13 hores per a facilitar qualsevol gestió municipal. A més, entre setmana disposa d'un ampli horari d'atenció al públic que durant els mesos de juliol i agost és: de dilluns a divendres, de 8 a 14'30 hores i dissabtes de 10 a 13 hores.

...I Miajadas va visitar Puçol en les festes de setembre

...I Miajadas va visitar Puçol en les festes de setembre

26 Setembre 2003

''En definitiva, Extremadura és una terra que un no es cansa de visitar''. Són les paraules amb què Manolo Piñol, regidor d'agermanaments, resumia la importància dels viatges a Miajadas cada any. La resposta va arribar de l'exalcalde de Miajadas, Vicente LLanos: ''sou els nostres millors ambaixadors en tot Espanya. Quan els germans de Puçol visiten Extremadura no paren de dir a tot el món que aquella no és una terra seca i pobra, eixa és la millor forma de promocionar el turisme en la nostra comunitat''.

Estes paraules van ser pronunciades el 6 de setembre, durant la recepció oficial als cinquanta miajadenys que van vindre a conéixer i participar activament en les festes de Puçol enguany. En la recepció van estar presents dos extremenys claus en l'agermanament entre Miajadas i Puçol, estos dos polítics del poble agermanat: el regidor Paco Torres (hui diputat al Parlament extremeny) i l'alcalde Vicente Llanos (hui vicepresident de la Diputació provincial de Badajoz).

Precisament va ser Vicente Llanos (que a penes una setmana abans havia deixat l'alcaldia per a incorporar-se a la Diputació), qui va disculpar la presència del nou alcalde de Miajadas: ''que és Antonio Díaz, encara que per eixe nom ningú el coneix, ja que tots el cridem afectuosament Chicho. No ha pogut vindre perquè a penes ha tingut temps de començar a organitzar l'alcaldia, però sens dubte vindrà en altres viatges, perquè a ell li encanta este tipus de trobades, i és un dels més agraïts per eixe suport fonamental que esteu donant perquè es conega Extremadura''.

Com en totes les recepcions oficials, va haver-hi intercanvi de regals: una foto aèria de Miajadas, una figura decorativa d'un bou... a joc amb el torero que ja va regalar Puçol a Miajadas en la seua visita d'agost. ''Però l'important no són els regals'' -subratlle l'alcalde, Josep Mª Iborra-, ''el de veritat destacable és que esteu ací una delegació de Miajadas per a disfrutar de les nostres festes, però no sols per a vore, sinó també per a viure-les, perquè els cinquanta components de la Banda Municipal de Música de Miajadas tocareu en la baixada de penyes del dia 7 i en l'ofrena a la Mare de Déu del dia 8, i esta participació directa és la millor forma de demostrar els llaços que unixen Puçol i Miajadas''.

Una participació directa que havia preocupat a alguns dels jóvens components de la banda, perquè ''València és el bressol de la música i no ens agradaria desentonar'', però no va ser així en absolut. Els veïns de Puçol van rebre amb un afecte especial la presència dels germans de Miajadas i quasi, quasi es podria pensar que serà una visita obligada en futures festes.

Però no sols de festes van viure els extremenys els seus tres dies i tres nits a Puçol. El tècnic d'intercanvis Remigio Ruiz (a qui tots coneixen com Remon) explica que és un programa per a posar a prova la capacitat d'aguant dels visitants: ''encara sort que els de la banda són gent molt jove, perquè hi ha visites obligades com la de l'Oceanogràfic, la platja de la Malva-rosa o el Centre d'Educació Ambiental, totes elles pels matins, mentre que les vesprades estan dedicades al bou, l'ofrena i altres actes festius, i les nits... bé, són jóvens, així que segur que troben forces per a disfrutar també les nits''.

La participació directa en els actes festius va ser potser l'única assignatura pendent quan Puçol va visitar Miajadas el passat mes d'agost. Com era lògic, ha sigut en el mes de setembre quan estos dos pobles ''hem aprovat'' eixa assignatura. És el pas lògic per a les pròximes visites entre estos dos pobles: integrar-se en les activitats quotidianes dels nostres germans. Vorem quines noves experiències ens depara el 2004.


Este cap de setmana el CINE DE LA CASA DE CULTURA projecta la pel·lícula “Terminator 3”

26 Setembre 2003

Este cap de setmana el CINE DE LA CASA DE CULTURA projecta la pel·lícula “Terminator 3” en horari de cine comercial (divendres nit, dissabte nit i diumenge vesprada).

De dilluns a divendres, de 19'30 a 22 hores, l'EMISSORA MUNICIPAL DE TELEVISIÓ emet una variada programació de caràcter netament local, amb informatius d'actualitat acompanyats cada dia amb reportatges de temàtica variada: esports, cultura, magazins, infantils, taurins... Pots consultar la programació en la secció “Notícies” d'esta pàgina web cada setmana o en la mateixa EMTV, que emet a través del canal 26 d'UHF. Per a qualsevol consulta pots telefonar al telèfon 961 464 869. L'EMTV Puçol està tancada del 22 de juliol a l'1 de setembre.

Tots els dies, de 13 a 15 hores, l'EMISSORA MUNICIPAL DE RÀDIO emet la seua programació local a través del 107.3 de la FM. Durant la resta d'horari emet en cadena amb + Ràdio. Per a qualsevol consulta pots dirigir-te directament a la segona planta de l'edifici de l'EMTV Puçol o telefonar al telèfon 961 464 869.

Com tots els divendres, hui és el dia en què els veïns de la platja PODEN DEPOSITAR ELS SEUS MOBLES VELLS I QUALSEVOL ALTRE TIPUS D'EFECTES perquè siguen retirats per la brigada municipal. L'únic requisit que cal complir és telefonar amb anterioritat a l'Ajuntament (961 421 303) i indicar en quins contenidors deixaran els materials. Recordem que este servei municipal també es realitza els dijous per a aquells veïns que viuen en el nucli urbà.

El CENTRE D'INFORMACIÓ JUVENIL està situat en la tercera planta de la Casa de Cultura. Obri els dilluns, dimecres i divendres de 17 a 21 hores. Entre la seua oferta per als jóvens inclou l'assessorament, punt d'informació, connexió gratuïta a Internet i, si tens la “Targeta Jove”, la possibilitat del préstec gratuït de CDs de música. Podeu realitzar consultes en el telèfon 961 424 038 i en l'e-mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. . Des de mitjans de juliol fins al 15 de setembre el CIJ està tancat.

 

Puçol va visitar Miajadas en les festes d'agost...

Puçol va visitar Miajadas en les festes d'agost...

25 Setembre 2003

L'any passat l'alcalde de Puçol, Josep Mª Iborra, va ser invitat per a ser el pregoner major de les festes de Miajadas. No va acudir només, un autobús amb veïns de distints col·lectius locals el va acompanyar. Este estiu l'experiència s'ha repetit, esta vegada amb el regidor d'agermanaments, Manuel Martínez Piñol, al front de l'expedició... i amb un invitat que ningú havia previst: la tremenda onada de calor que va invadir la península durant el mes d'agost.

''Enguany no vam poder acudir durant la setmana santa perquè a l'abril ens trobàvem en ple període preelectoral'' -puntualitza Manolo Piñol-, ''però a l'agost fa molta calor a Extremadura, pel que la data habitual continuarà sent a la primavera''.

La calor va ser, sens dubte, l'únic punt negatiu del viatge, encara que en eixes dates calor va fer en totes parts, inclosa la Comunitat Valenciana. Però també té els seus avantatges una visita entre el 9 i el 13 d'agost, entre elles la més important és conéixer un nou tipus de festa: un gran recinte firal, situat a uns cinc-cents metres del poble, a què s'arriba amb un servei gratuït d'autobús, permetia compartir la nit i la matinada amb unes 10.000 persones diàriament. Beguda, dinar, ball, actuacions musicals i inclús bous podien disfrutar-se dins de la fira.

''És un altre model de festes, on tenen casetes com la de l'Ajuntament de Miajadas, amb capacitat per a 2.500 persones i inclús hi ha una plaça de bous dins del recinte'' -continua explicant Piñol-, ''però és un model que ací a València no podem implantar: on vam aconseguir 60.000 metres quadrats per a instal·lar el recinte firal? Al preu que està la terra ací això és impossible i menys per a utilitzar eixe recinte només un parell de setmanes a l'any''.

La fira va ser la gran novetat per als cinquanta veïns de Puçol, pertanyents a dos col·lectius locals, les ames de casa Tyrius i l'associació de baile 'Ballant, ballant'. Però també va haver-hi altres activitats que, encara que habituals en este tipus d'intercanvis, no deixen de ser atractives, sobretot per als que visiten Extremadura per primera vegada: la recepció oficial, les vesprades en la piscina, les actuacions musicals... sobretot la del grup folklòric de València d'Alcántara, que va actuar a Miajadas durant les festes i va rebre unes especials mostres d'afecte i solidaritat, a causa dels tremends incendis que en aquelles dates assolaven el seu terme municipal.

''Però el que més entusiasma els nostres veïns és conéixer eixe patrimoni tan ric que té Extremadura i que quan el visites per primera vegada et deixa amb els ulls oberts. Tots coneixem l'existència de Mèrida i les seues cuidades ruïnes romanes, però molt pocs eixe nucli antic de Càceres que està perfectament conservat, o tota la ciutat de Trujillo que és un exemple perfecte d'història viva... per no parlar de Guadalupe, tant el monestir com la vila, una visita obligada, perquè la seua riquesa arquitectònica que enlluerna una vegada i una altra. En definitiva, Extremadura és una terra que un no es cansa de visitar''.


Demà divendres finalitza el termini d'INSCRIPCIÓ PER A LES ESCOLES MUNICIPALS DE CULTURA

25 Setembre 2003

Demà divendres finalitza el termini d'INSCRIPCIÓ PER A LES ESCOLES MUNICIPALS DE CULTURA, tots els dies de 6 a 8 vesprada en la mateixa Casa de Cultura. Enguany l'oferta inclou el Grau elemental de música, Guitarra, Rondalla, “Cant d'estil” (cant tradicional valencià), “Tabal i dolçaina”, Danses (balls populars valencians), Dibuix i pintura, Fotografia, Restauració de mobles i Balls de saló. Per a ampliar informació poden telefonar al 961 421 949, escriure un mail a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. o visitar la seua pàgina web: www.casacultura.net.

L'HORARI ACTUAL DE L'ESPAI SOCIAL DELS MAJORS és el següent: Matins: de dimecres a diumenge, de 10 a 12 hores. Vesprades: de dimarts a dijous, de 17 a 21 hores. Divendres i dissabte: horari especial, de 17 a 23'30 hores. Amb este horari es cobrix sobretot l'interés dels nostres majors per disposar d'un ampli horari en cap de setmana per a realitzar els seus “famosos balls”, una de les activitats que més expectació ha alçat en els últims anys.

Com tots els dijous, hui és el dia en què els veïns del nucli urbà PODEN DEPOSITAR ELS SEUS MOBLES VELLS I QUALSEVOL ALTRE TIPUS D'EFECTES perquè siguen retirats per la brigada municipal. L'únic requisit que cal complir és telefonar amb anterioritat a l'Ajuntament (961 421 303) i indicar en quins contenidors deixaran els materials. Recordem que este servei municipal també es realitza els divendres per a aquells veïns que viuen en la platja.

Pepe Bonacho, l'home clau després de les festes

Pepe Bonacho, l'home clau després de les festes

24 Setembre 2003

En els últims anys, durant les festes, tant els polítics com els tècnics municipals i inclús els festers, quan realitzen discursos d'agraïment per la col·laboració prestada per a portar avant els actes, un nom es repetix una vegada i una altra: Pepe Bonacho. Però qui és este personatge del qual tant, i tan bé, parlen tots aquells que estan vinculats a les festes populars i patronals de Puçol?

Va ser l'any 1999, concretament el 8 de setembre, la primera vegada que vam sentir parlar d'ell. Eixa nit havia d'actuar Carlos Mejía Godoy y los de Palacagüina en la Plaça del País Valencià. Era una actuació contractada directament per la regidoria de festes a través de l'empresa M2, perquè llavors no hi havia festers i tota la programació anava a càrrec de l'Ajuntament. Sobre les cinc de la vesprada, l'hora en què normalment els grups comencen a muntar l'escenari, les llums, les proves de so i la resta de, en la plaça no hi havia ningú.

Tensió, telefonades, presses... Res d'això podia solucionar el problema: el grup seguia a Sud-amèrica i ningú havia avisat l'Ajuntament de la seua absència. Materialment no hi havia temps de contractar a ningú per a eixa mateixa nit... o almenys això pensàvem tots llavors.

Passades les nou de la nit, una telefonada a l'empresa d'espectacles Orange sembrava el primer fil d'esperança: ''vorem si pot fer alguna cosa Pep'', va dir una veu a l'altre costat del fil telefònic. Pel to, pareixia com si eixa persona estiguera acostumada a resoldre problemes a última hora: no havia de ser la primera vegada que Pepe acudia a apagar un incendi d'este tipus.

A penes una hora després, el tal Pepe ja estava en mitat de la plaça organitzant als seus tècnics, que muntaven molt de pressa l'escenari mentre el seu mòbil tirava fum per a confirmar la presència de tal o qual intèrpret. Al seu voltant, tècnics i polítics no paraven de preguntar cada cinc minuts: ''ja tenim alguna cosa?, arribaran a temps?''.

Poc després de les onze, tal com estava previst, va haver-hi una brillant actuació en la plaça. No va ser Carlos Mejía i la seua banda, sinó José Ramón i la seua companyia de varietats. El programa es va anar confeccionant sobre la marxa, a mesura que els artistes anaven arribant a Puçol, algun d'ells inclús ja uniformat d'una actuació anterior, pel que pujava directament del cotxe a l'escenari, sense passar pel camerino.

''L'important és la professionalitat: que estigues sempre al peu del canó i que aquells a qui crides, sense contracte i sense res, sàpien que no els vas a deixar tirats. Això és alguna cosa que s'aconseguix amb els anys i, sobretot, amb la serietat en el treball''.

Professionalitat: quan pronuncia esta paraula Pepe Bonacho quasi sempre somriu satisfet. Sap que és dels més respectats en el seu camp i un dels pocs que pot agarrar el mòbil i convéncer una vintena d'artistes perquè vinguen a actuar en este mateix moment. Després ja arreglaran els contractes i tot això, que la seua paraula és el millor aval dins del món de l'espectacle.

Com Rick i el representant de l'autoritat al final de Casablanca, allò ''va ser l'inici d'una llarga amistat''. Des de llavors Pepe ha estat lligat a les principals actuacions musicals de les festes de Puçol: Seguridad Social i els ''mariachis'' l'any 2000; Celtas Cortos i OBK en el 2001; Mojinos Escozíos i Camela l'any passat; i Amistades Peligrosas i la Fundación Tony Manero este mateix any.

Pepa Conesa, la nova regidora d'agricultura, tercera edat, consum i revitalització del nucli antic

Pepa Conesa, la nova regidora d'agricultura, tercera edat, consum i revitalització del nucli antic

23 Setembre 2003

En el seu DNI diu Mª Ascensión, encara que ella sempre ha preferit que li diguen Pepa Conesa. Es considera una persona activa, a qui li agrada fer coses, prova d'això són els quatre anys de presidenta de l'escola de ball del Sindicat Agrícola, que li han servit d'experiència per a afrontar potser el repte més difícil de la seua vida professional: des del passat mes de juny és la regidora responsable de la tercera edat, agricultura, consum i revitalització del nucli antic.

''He passat díhuit anys cuidant ma mare i la meua tia, que estaven malaltes, per això considerava que estava preparada per a treballar amb la tercera edat i vaig demanar eixa regidoria. El camp sempre ha sigut una passió meua, pel que també era fàcil que em tocara. Les altres dos regidories me les va assignar l'alcalde''.

Encara no ha pogut treballar a fons amb els majors, perquè durant l'estiu a penes ha tingut temps de contactar amb cada col·lectiu i convocar l'assemblea del club municipal de jubilats i pensionistes per a elegir la nova junta directiva. Però ja sap que l'Espai Social dels Majors donarà molta faena: ''hem preparat la documentació per a sol·licitar a la Conselleria que ens la incloga dins de la xàrcia de centres especialitzats d'atenció als majors, amb la qual cosa es podria muntar un bon grapat de serveis, com podòleg, fisioterapeuta o massatges''.

De moment la subvenció no arriba, pel que les úniques activitats que estan a ple rendiment són les més lúdiques, com els balls en l'Espai Social La Barraca els dissabtes i diumenges a la vesprada, els sopars una vegada al mes i les xarrades formatives que ja venia organitzant la regidoria de la tercera edat.

''Parlem de persones que han treballat tota la seua vida, ja és hora que es divertisquen. A més, mentre ho fan no es preocupen per la seua salut, pel seu estat anímic o per eixos problemes que sempre ronden pel cap dels majors''.

Més activitat ha tingut en l'àrea d'agricultura: des de juliol les avionetes de la Conselleria fumiguen els camps com a protecció per a la ''ceratitis capitata'', més coneguda com la mosca de la fruita.

A més, durant l'estiu la patrulla rural de l'Ajuntament hi ha estat posant trampes en els fruiters i inclús s'ha llançat una campanya perquè els veïns que tenen fruiters dins de les seues cases acudisquen a l'Ajuntament a demanar el tractament, que és gratuït: ''la mosca afecta a la figuera, el caqui, l'albercoc, la bresquillera, la perera, la vinya, el xinxoler, el codonyer, la pomera, el cirerer i la prunera. A mitjan setembre ja portàvem repartides 200 trampes per a fruiters i 30 llibres de Malation, però és important que els que tenen algun fruiter en el seu xalet o en una finca tancada vinguen a arreplegar el tractament gratuït com més prompte millor, perquè quan madure la fruita les trampes amb proteïna perden la seua eficàcia ja que la mosca acudix directament a la fruita''.

Al setembre el major perill se centra en la fruita extraprimerenca, com l'arrufatina, marisol, clausellina, okitsu i oroval.

Per a combatre la mosca en els camps de cítrics l'Ajuntament disposa de 450 litres de Malation i altres tants de proteïna per a les trampes. D'ací a un mes els cítrics amb major perill seran els de maduració primerenca, com la clemenules o la satsuma, per al tractament de la qual l'any passat es va repartir un total de 288 litres de Malation i enguany se espera una quantitat semblant.

A partir del 7 d'octubre, L'EXTENSIÓ MUNICIPAL EN L'ESPAI SOCIAL MARTÍNEZ COLL ESTARÀ OBERTA tots els dimarts per a atendre qualsevol sol·licitud

23 Setembre 2003

De dimarts a divendres a la vesprada (17 a 20 hores) està oberta al públic l'AULA D'INTERNET, situada en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068. Pots accedir-hi de forma gratuïta a navegar per Internet i també reservar els ordinadors per a tot tipus de treballs (ofimàtica, disseny...). Durant el mes d'agost l'Aula d'Internet està tancada.

De dimarts a divendres a la vesprada (17 a 20'30 hores) i també els dissabtes de matí (10'30 a 13 hores) tens a la teua disposició la LUDOTECA MUNICIPAL, situada en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068. On ella els xiquets de 5 a 10 anys podran disfrutar de distintes activitats de caràcter lúdic i formatiu.

De dilluns a divendres a la vesprada està oberta la BIBLIOTECA MUNICIPAL, situada en la primera planta de la Casa de Cultura. El seu horari és de 17 a 21 hores. També està oberta els dissabtes al matí, de 10 a 13 hores, excepte els mesos de juliol i agost, que només obri de dilluns a divendres. Per a qualsevol consulta podeu telefonar al 961 424 086 o en l'e-mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. . Durant el mes d'agost la biblioteca està tancada.

L'ESPAI SOCIAL LA BARRACA obri les seues portes de dimarts a dijous, de 17 a 22 hores. Els divendres i dissabtes el seu horari és de 17'30 a 2'00 hores. Finalment, els diumenges està obert de 17 a 21 hores. En este local tenen la seu distints clubs i associacions de la població i a més organitzen distintes activitats: xarrades, col·loquis, exposicions, balls... Per a qualsevol consulta podeu telefonar al telèfon 961 424 056.

A partir del 7 d'octubre, L'EXTENSIÓ MUNICIPAL EN L'ESPAI SOCIAL MARTÍNEZ COLL ESTARÀ OBERTA tots els dimarts per a atendre qualsevol sol·licitud sense haver de baixar a l'edifici de l'Ajuntament. El seu horari d'atenció al públic serà al matí de 8 a 14'30 hores i per la vesprada de 16'30 a 19 hores.

El SERVEI MUNICIPAL D'AUTOBÚS durant els mesos de juliol i agost té establit un horari d'estiu amb una única ruta, que unix les urbanitzacions, amb el nucli urbà i la platja. A més, en estos mesos hi ha fins a nou parades distintes en la zona de la platja (des del càmping fins a l'Estany). Si vols conéixer els horaris detallats pots descarregar-los en esta mateixa web, en la secció “Es fa saber: altres”. També pots realitzar consultes cridant a l'empresa AVSA (964 697 900) i a l'Ajuntament de Puçol (961 421 303). 

Història de Puçol (11): Antiguitats romanes de Puçol

Història de Puçol (11): Antiguitats romanes de Puçol

22 Setembre 2003

En el 1608 es van arreplegar diverses restes arqueològiques en el camp denominat el Villar situat entre Puçol i El Puig, que van continuar apareixent en el 1745, 1765 i 1777, auspiciats per l'Arquebisbat i les restes del qual van passar a formar un incipient Museu que es va crear en el Palau Arquebisbal. Este museu va ser destruït per una bomba incendiària llançada per les tropes napoleòniques en el 1812 a l'assetjar València.

Al febrer de 1915, en rompre uns terrenys en el lloc conegut com Trull dels Moros va ser trobada per un veí de Massamagrell, el senyor Ramón Ferrer Fenollera, un cap mutilat d'un jovençà Bacus llaurada en marbre. Es va conéixer esta troballa com el cap de moro, per ser atribuït tal com era el sentir popular amb tot l'antic, com a obra de moros.

Va continuar este important descobriment consistent en monedes romanes i restes humanes, grans àmfores amb ossos, rajoles de massa compacta, lloselles de marbre, fragments de capitells, ceràmiques, etc. I el principi d'un corredor de murs amb carreus ennegrits que pertanyerien a algun temple romà o necròpolis.

El senyor Luis Tramoyeres Blasco, corresponsal de la Reial Acadèmia de la Història, va visitar el 15 de març d'eixe mateix any el lloc acompanyat del principal propietari del camp el senyor Francisco Boví, per a confirmar, després d'haver inspeccionat el lloc del descobriment, que havia sigut en temps de l'Imperi una important vila romana. Estos terrenys formaven part de la denominada partida de Gausa que, al costat de la de la Rif, ja apareixen mencionades repetides vegades en el Repartiment (1238), llibre en què figuren anotades totes les finques rústiques i urbanes que va fer Jaume I i que el van ajudar en la conquista de les terres velencianes.


“El passerell”: vint-i-cinc anys ensinistrant pardals cantors

“El passerell”: vint-i-cinc anys ensinistrant pardals cantors

21 Setembre 2003

Durant les festes populars i patronals, el pati del col·legi públic La Milotxa va acollir una exposició conjunta del club de bonsai i de l'associació ornitològica “El passerell”.

Per al president del club de bonsai, Julio Esteve, és una satisfacció “haver arribat ja a la desena exposició consecutiva de bonsais en la població, però sobretot a la novena fira a nivell de la Comunitat Valenciana, ja que entre els aproximadament tres-cents bonsais que s'exhibixen al públic hi ha exemplars de Castelló, València i Alacant”.

Però la gran novetat va ser la presència de “El passerell”, com va subratllar l'alcalde, Josep Mª Iborra, en l'acte inaugural de l'exposició: “hui complix vint-i-cinc anys d'existència una associació pionera en el silvestrisme, és a dir, en la cria de pardals per a competir en concursos de cant. De fet, va ser l'encarregada d'organitzar el primer concurs nacional de cant de pardals silvestres, que es va organitzar ací, a Puçol”.

La labor d'esta associació, que hui compta amb huitanta membres a Puçol, no es va limitar a eixe campionat pioner a nivell nacional, també va ser l'encarregada d'organitzar el quart campionat d'Espanya i hui continua comptant amb pardals de primer nivell: entre els seus membres està l'actual subcampió de la Comunitat Valenciana i el subcampió d'Espanya.

Ramón Gil, el seu president, destaca el silvestrisme és primer que res un art i una tradició: “és art capturar pardals en el camp i ensinistrar-los amb el nostre codi perquè arriben a competir a gran nivell. És a més una tradició centenària, amb escrits sobre el tema datats a Catalunya en 1890 i concursos organitzats ja a principis del segle XX”.

Hui, l'associació “El passerell” continua treballant amb les quatre varietats de pardals que s'utilitzen en els concursos (passerell, cagarnera, verderol i verderolet), i la seua labor hi ha vist beneficiada pel local que fa uns anys li va cedir l'Ajuntament en l'Espai Social La Barraca “on ens reunim tots els dissabtes vesprada, a més de realitzar una junta anual, organitzar el concurs social anual i repartir la informació per a participar en les distintes competicions”.

En l'exposició muntada per a celebrar el seu 25é aniversari es podia trobar informació sobre la nova pàgina web de la Federació Ornitològica Cultural Silvestrista Espanyola (www.focse.es), publicacions per a iniciar-se en la cria i ensinistrament de pardals, trofeus aconseguits pels membres del club, cartells, vídeos, fullets, distints models de gàbies, CDs amb fotos i un curiós departament d'educació “que és una gàbia que porta incorporat un reproductor amb una cassette gravada amb els cants que volem que memoritze el pardal, un invent nostre que ajuda a què l'aprenent vaja acostumant-se a un tipus concret de cant”.

Una cura cap als utensilis i els materials d'ensenyança que no té parangó amb el que dispensen cap als seus pardals, als qui han vist pràcticament nàixer, créixer i aprendre a cantar, encara que això sí, hi ha una cosa que tenen prohibida: posar-los nom. “Això es fa sobretot en les competicions, per a evitar qualsevol tipus de manipulació, ja que ens assegurem que només es coneix una numeració, no el nom o l'amo del pardalet”.


Altres

Tanca informació