L'Oficina d'Atenció al Ciutadà està oberta a l'agost de dilluns a dissabte

Inauguració de l'oficina, a l'abril.

Durant els mesos de juliol i agost l'horari d'atenció al públic de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà és el següent: de dilluns a viernes de 8 a 14'30 hores. A més, els dissabtes al matí, de 10 a 13 hores, encara que només per a algunes activitats, com el registre de documents o l'entrega de DNIs. Per a tots aquells que encara dubteu si l'OAC pot ajudar-vos a resoldre els vostres tràmits, heus ací una llista dels principals servicis que l'oficina està realitzant des de la seua inauguració, el passat 16 d'abril. 1. Registre d'entrada i eixida de documents. 2. Tramitació d'instàncies. 3. Tramitació d'altes i baixes del padró d'habitants i canvis de domicili. 4. Emissió de volants d'empadronament. 5. Informació sobre els diferents procediments que es tramiten en l'ajuntament, ressenyant la documentació que han d'aportar els interessats. 6. Informació sobre la gestió urbanística que es troba en període d'informació publica. 7. Informació sobre les ordenances municipals i expedició de còpies. 8. Informació sobre procediments de selecció de personal de l'ajuntament. 9. Servei de reclamacions, queixes i suggerències. 10. Emissió de còpies de plans. 11. Informació general sobre qüestions municipals i temes en general d'interés per als veïns del municipi. 12. Expedició de duplicats de rebuts. 13. Gestió de domiciliacions bancàries. 14. Sol·licitud de duplicats de rebuts ja pagats. 15. Canvis de titularitat de rebuts d'impostos municipals. 16. Expedició d'autoliquidacions d'impostos i taxes. 17. Informació de butlletins oficials. 18. Punt informàtic d'autoconsulta pel mateix interessat per mitjà de connexió a Internet. 19. Cens caní municipal. 20. Registre d'associacions municipals. 21. Gestió del tauler d'edictes. 22. Registre de bans. 23. Gestió d'expedients de “bous al carrer”. 24. Gestió de cites per a reunions amb regidors. 25. Compulsa de documents. I recorda que si tens algun dubte, també pots telefonar al telèfon 961 421 303 o enviar un mail a l'adreces següents: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. , pucol_oac2@gva,és o Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .

L'OAC està en la planta baixa de l'Ajuntament.

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, ha dictat el Decret de sobreseïment i arxiu de la denúncia del Bloc

Salvador Claramunt, regidor del Bloc.

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat valenciana ha sobresegut i arxivat la denúncia presentada contra l'alcalde i dos regidors d'Unió Valenciana, presentada pel Portaveu del Grup Municipal del Bloc Nacionalista València de Puçol, en plenes dates preelectorals.

La denúncia imputava presumptes conductes il·legals per hipotètic tràfic d'influències o ús d'informació privilegiada, en relació amb la revisió del Pla General i compres de terrenys per empreses relacionades familiarment amb els regidors d'Unió Valenciana.

Al tindre coneixement, per la premsa, de la dita denúncia, l'alcalde va comparéixer immediatament, i voluntàriament, davant de la Fiscalia per a prestar declaració i oferir la col·laboració més àmplia per a l'immediat esclariment d'imputacions no sols infundades i injurioses sinó manifestament electoralistes.

Quant a les compres de terrenys de què es parlava, l'alcalde va posar de manifest el seu absolut desconeixement de transaccions efectuades per particulars, a qui resultava totalment alié.

Quant a la reclassificació de sòl no urbanitzable, per la revisió del Pla General en tràmit, va informar detalladament a la Fiscalia del procés seguit, les fites més importants de la qual són els següents:

Els serveis tècnics municipals, amb data 02-07-02, van informar a la Corporació del contingut i condicions del document inicial necessari per a revisar el Pla General denominat Document de concert previ.

L'Alcaldia, per resolució de 15 de juliol del 2002, va encarregar als tècnics municipals la realització del dit concert previ. Al mateix temps, va designar com a Comissió Especial de seguiment dels treballs de la revisió del Pla General, a la Junta de Portaveus, que integra als de cada un dels grups polítics amb representació municipal; Comissió Especial de què també forma part la regidora delegada d'Urbanisme, davall la presidència de l'alcalde.

La Comissió Especial de Seguiment va ser puntualment informada del desenvolupament dels treballs dels serveis tècnics municipals, havent celebrat sessions de treball en dates 25 de novembre i 2 de desembre del 2002, 9 de gener, 3 i 10 de febrer 2003.

Finalment, el document de concert previ va ser aprovat pel Ple Municipal en Sessió de 28 de febrer del 2003, qui va decidir al seu torn remetre'l a la Conselleria competent per al seu informe, i a les Administracions implicades, perquè n'evacuaren els seus.

Va destacar l'alcalde en la declaració que la revisió del Pla General es va posar en marxa a suggeriment de la Conselleria d'Urbanisme, a l'haver-se esgotat el sòl disponible conforme al Pla anterior ; i que encara que és competència de l'Alcaldia les inicials decisions i tràmits de la revisió, per pròpia voluntat va decidir que fóra de coneixement i decisió del Ple des del primer moment; i des de Juny del 2002 les propostes i avanços que s'anaven elaborant pels tècnics van ser del coneixement dels portaveus municipals de tots els grups.

Doncs bé, amb data 8 de juliol actual el Fiscal Cap del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, ha dictat el Decret de sobreseïment i arxiu de les diligències motivades per la denúncia del Bloc, i es destaca en la motivació del sobreseïment i arxiu el fet que havent pogut impulsar la tramitació de la revisió del Pla General l'alcalde per si mateix, va decidir efectuar-lo a través del Ple Municipal i amb coneixement de la Junta de Portaveus, el que va donar molta més transparència a la tramitació.

Amb esta decisió de sobreseïment i arxiu queda claríssimament patent el caràcter insidiós, injust i subtilment electoralista de la denúncia formulada pel Bloc, tant com la transparència i rectitud de l'actuació de l'Alcaldia en tot el procés de revisió del Pla General.

Per això, i perquè també és molt propi de l'estat de Dret que no queden impunes les falses denúncies i imputacions, l'Alcaldia valorarà el possible exercici d'accions legals contra els autors de tals imputacions infundades i injurioses.

Josep Mª Iborra, alcalde de Puçol.

Un tremend esforç de la comissió per a organitzar dos dies de bous en Ildefonso Fierro

Molt de públic en Ildefonso Fierro.

Les festes taurines en el Barri Ildefonso Fierro de Puçol, van estar marcades pel tremend esforç que fa la comissió per organitzar dos dies de bou, i d'altra banda, l'escàs suport econòmic de practicament tota la barriada (trenta abonats). Davant d'eixe panorama, tan sols falta felicitar a la comissió pel seu esforç (van adquirir sis bous), i intentar animar a col·laborar amb les festes als veïns del barri, si volen que estes, no s'acaben pròximament.

Dissabte 5 de juliol.

Amb gran puntualitat van donar començament les desencaixonades. En primer lloc va ser soltat el bou, de pelatge saboner, Fumador, núm.48 de la ramaderia gaditana d'Àngel i David Vilariño. Bou que envestia sense cobdícia. A continuació es va desencaixonar el bou Lencero, núm.42 d'Hernández Pla. Va ser un bou que va donar la cara en tot moment, i que envestia amb certa perillositat. Va ser sens dubte, el millor bou dels correguts en estes festes. Finalment va ser desencaixonat el bou Tirador, marcat amb el núm.47, amb el ferro de Mª Lourdes Martín de Pérez Tabernero. Bou molt parat, que va resultar molt costós per a ser tancat. Després del bon bestiar de vaquetes que va soltar el ramader local Jaime Bosch ''Saliner'', va ser embolada una vaca del mateix ramader, i va tallar la corda Rubén Naranjo.

A la nit van ser embolats a càrrec de la quadrilla Ximo&Xato, els mateixos bous de la vesprada, van tallar les cordes Joan Pau ''Rallat'' i Héctor Santaursula ''Cabra'', destacant per la seua labor el bou Lencero d'Hernández Pla.

Dissabte 12 de Juliol.

Igual que la setmana anterior van ser desencaixonats tres exemplars. En primer lloc, Artista, núm.51 de Hnos. Mañez. Bou que va acusar massa l'estar minvat de facultats per al seu toreig. A continuació, va ser soltat el bou núm.31 Tomillero, de Baigorri, el qual es va limitar a recórrer el recinte sense cap malícia, però que en una de les seues poques envestides, va ferir afortunadament sense conseqüències greus un aficionat de la localitat. Finalment, es va soltar el bou núm.21 Envidioso, també de la ramaderia de Baigorri. En general va ser una vesprada avorrida pel comportament dels bous, que s'alçà amb l'embolada d'un bou de Jaime Bosch.

A la nit van ser embolats els bous de la vesprada més un del ramader local Jaime Bosch, tallant la cordes Escolano, Alex , Panxa i Jonjou. Totes les embolades van ser dutes a terme per l'embolador Pep, amb els utensilis de Fernado Ferrer ''Rallat''.

Informa: Alfonso Ávila.

Una vesprada avorrida pels bous.

L'hora de conte: nova col·laboració entre la biblioteca municipal i l’Escola d’Estiu

Alumnes de l'escola d'estiu.

Encara que l'activitat quotidiana és la labor principal de la biblioteca, tant per al préstec com per a la consulta de llibres, Rosa García sempre està oberta a qualsevol tipus de proposta que permeta animar els xics i jóvens a la lectura. Fruit d'eixe interés és la campanya de “Animació a la lectura” que organitza periòdicament la Biblioteca Municipal. Dins d'esta campanya ja és habitual la col·laboració durant el mes de juliol amb la “escola d'estiu”, però enguany la col·laboració ha anat més enllà: “per primera vegada hem organitzat unes sessions de contacontes, en les que han participat tots els xiquets de l'escola”. Les sessions s'han desenvolupat els dies 2, 3 i 7 de juliol i, amb el títol genèric de “L'hora del conte”, ha permés el pas de cent quaranta alumnes de l'escola, amb edats compreses entre els quatre i els set anys. “Ha sigut Mila Casalvázquez l'encarregada de narrar-los i interpretar-los de forma magistral tres contes: Mariquilla, Los siete cabritillos i El gusanito que se perdió en la manzana, i ha sigut una experiència fantàstica, tant pel nivell de la seua interpretació com l'interés amb què els alumnes han seguit el treball de Mila”. Al marge d'esta proposta puntual, la Biblioteca Municipal, situada en la primera planta de la Casa de Cultura, continua totes les vesprades de dilluns a divendres i els dissabtes al matí oferint els seus servicis habituals, entre els que no sols es troba la consulta i préstec de llibres, sinó també el préstec de vídeos, la consulta informatitzada de la documentació existent i, com manen els nous temps, la possibilitat de connectar-se de forma gratuïta a Internet per a realitzar consultes “on line”.

Biblioteca municipal.

Les obres del quart espigó en la platja coincidixen amb els primers treballs en el sector 5

Ja hi ha quatre espigons en la nostra platja.

A principis de juliol han començat les obres del quart espigó en la platja, coincidint a més amb l'establiment d'un doble accés: el Camí La Mar per a dirigir-se a la platja y el Camí de l'Assegador per a tornar de la platja a la població.

La mesura ja havia sigut anunciada el 21 de març, quan el cap d'Obra, Ignacio Herrera, enviava un fax a l'Ajuntament comunicant-li que aproximadament dos mesos després del començament de les obres, a causa del volum de camions, podria ser necessari establir dos vies distintes per a l'arribada i l'eixida des de la platja: ''les obres començaran amb la col·locació d'escullera a un ritme aproximat de 40 viatges diaris... Considerant que el ritme d'inici de les obres és prou baix, està previst iniciar les obres mantenint el doble sentit actual en el Camí La Mar... i després habilitar tant el Camí La Mar como el Camí l'Assegador''.

Preveient esta circumstància Ignasi Ferrera ja s'havia posat en contacte amb l'enginyer tècnic de l'Ajuntament, Pedro Palacios, i amb l'intendent cap de la policia local, Vicente Giménez, per a coordinar la reordenació del trànsit: 'senyalitzant la via segons la normativa de senyalització d'obres en carreteres, limitant la velocitat en els encreuaments perillosos i advertint de perill por eixides de camions'.

Com es recordarà, les obres de protecció del litoral tenen un cost de dotze milions d'euros, que són pagats íntegrament pel Ministeri de Medi Ambient. Després de catorze anys de litigis i retards, l'adjudicació d'estes va tindre lloc el passat any i a l'abril va començar la construcció del primer espigó. Fonts de l'empresa constructora assenyalen que este estiu podria haver-hi cinc espigons finalitzats, encara que l'aportació d'arena es realitzarà després d'un parèntesi en el mes d'agost, per a evitar els turistes la incomoditat del trànsit continu de camions i maquinària de construcció.

Paral·lelament, ja han començat les obres d'urbanització del sector 5, en la zona nord de la platja, que són gestionades per l'empresa municipal Gespul: ''el 10 de març realitzem l'adjudicació a Pavasal, que serà l'empresa constructora, per un total de 3.939.309 euros; al mateix temps també es va realitzar l'adjudicació del vial posterior, que permetrà orientar el trànsit des del Camí La Mar fins al nord de la platja, per un total de 832.853 euros''.

Després de firmar l'acta de replantejament a primers d'abril, van començar les obres de tanca i neteja de la zona, i durant este mes de juliol es realitzaran els primers moviments de terra.

Les obres costaran 12 milions d'euros.

Història de Puçol (4): Segle XIII, carta de poblament de Puçol

Restes de l'antic port en el Grau Vell.

La concessió de Carta de Poblament va ser el mètode habitual utilitzat en el Regne de València per a la repoblació del seu territori, des dels seus inicis en 1238 fins a la repoblació que va tindre lloc després de l'expulsió dels moriscs en 1609. El document era bàsicament una espècie de contracte col·lectiu establit entre el senyor del lloc i els pobladors, en el qual s'establien els drets i els deures d'estos dos i les condicions per al cultiu de la terra, així com altres disposicions. Pot considerar-se com el document fundacional d'un lloc o d’un poble. Vegem les distintes parts del document: “Sàpien tots que jo, el senyor Assalid de Gudal, pel meu i els meus, presents i futurs...” Després de la fórmula introductòria utilitzada per a fer públic el fet jurídic, apareix el nom de l'atorgant, Assalid de Gudal, que és el titular del Senyoriu. Havia sigut el propi Jaume I qui li havia donat l'Alqueria de Puçol el 24 de gener de 1238 perquè poguera donar-la, vendre-la, empenyorar-la, poblar-la o establir-la, que és precisament el que està fent per mitjà d'este document. Al llarg de tot el document, al referir-se a l'atorgant ho fa amb les paraules el meu i els meus presents i futurs, i al fer-ho als pobladors ho fa per mitjà de les paraules vosaltres i els vostres i els successors vostres. “...done, entregue i establisc a vosaltres Arnaldo de Parilata, Pedro Saselva, Bernardo Geraldi, Pedro de Solerio, Bernardo Puyneti, A. de Basso, Berengario de Vilabeyla, Juan Cantula, Pedro Gassul, Bartolomé de Fonte de Pou, Raymundo Sacorral, Pedro de Vilabela, Guillermo Salellis, Pedro de Geraldis, Bertrán Saraynon, A. Saraynon, Bernardo Tarmar, Pisano Clos, Arnaldo de Carrer, Raymundo Ferrari, B. Ferrari, R. Turdii, Guillermo Mathei, Buido de Riera, Bernardo d'Amenlerio, Guillermo Orumbela, R. Magistro, Pedro Martín i als vostres successors a perpetuïtat, a saber, a cada un de vosaltres, tres jovades de terra de regadiu en l'alqueria meua de Puçol, la qual està en el terme de Morvedre, i a cada un de vosaltres cases i dos fanecades de terra en l'horta en la mateixa alqueria, estes jovades, cases i horts delimitats i assignem i les quals entregue a vós i als vostres en possessió corporal el ple dret.” Referix els noms dels quaranta pobladors i el nom del lloc o alqueria a poblar fent referència a les donacions que es realitzen, que consistixen en una terra per al suport del repoblador i la casa, que és la que l'assenta en el lloc. “D'eixe mode habitareu en eixa alqueria assíduament, romanent establits i acostats i l'establiment abans mencionat tingueu vosaltres i els vostres per mi i pels meus, no es proclamarà cap altre senyor excepte a mi i als meus.” Referix a continuació les contraprestacions: “I de tots els fruits que produïsquen les dites jovades entregareu perpètuament vós i els vostres a mi, als meus, la setena mesura i nombre en ma casa de la dita alqueria i no en un altre lloc, i sense possibilitat de perdó per la meua banda. I també donareu a mi i als meus l'onzena mesura i nombre de tots els fruits obtinguts en l'heretat del secà la qual vos he donat i assignat a més de les tres jovades de regadiu en la mateixa alqueria i que aportareu igualment en ma casa de l'alqueria. Al contrari, dels fruits dels arbres de qualsevol gènere, presents o futurs que existixen o existiren en el futur en la mateixa alqueria no entregareu res a mi ni als nostres si no és que es tracte d'oliveres, de les quals donareu en perpetuïtat a mi i als meus la setena mesura. S’entén també que si en les dites dos fanecades de terra que vos done per a horts cultivàreu i tinguéreu lli i cànem ho féreu en una altra propietat diferent que per mi teniu en la mateixa alqueria. A més de l'anterior cada un de vosaltres està obligat a donar i entregar a perpetuïtat a nós i als nostres cinc sous jaqueses de cens, a saber de festa en festa de Sant Miquel de setembre i un parell de gallines anualment de festa en festa de Nadal, els sous del qual jaqueses i el parell de gallines els entregareu a nós i als nostres per les cases, horts i prats, pastos, fonts naturals, llenyes de muntanyes, caça, quèstia, entrades i eixides (passatge) i per tots aquells serveis que el senyor ha de fer als seus vassalls.” Estos pagaments es feien per mitjà d'un cens en diners establits de forma individual per unitat de superfície i un altre cens en espècie sobre la collita anual, anomenat partició de fruits, que era proporcional a la recol·lecció de certs fruits específics. En este cas el pagament en metàl·lic s'estipulava que fóra en sous jaquesos, moneda encunyada a Jaca pròpia del regne d'Aragó, que estava integrada per dotzes diners de moneda jaquesa. Quant al cens en espècie establix 1/7 de la collita de regadiu i 1/11 de la c

Història de Puçol (3): Segle XIII, donació de l'Alqueria de Puçol al Capítol

El Molí de Vent: el nostre monument més antic.

Ocupant els voltants del que fins fa uns pocs anys era l'edifici, situat en el carrer Sant Joan, del C. P. Bisbe Hervás, va haver-hi, fins a l'any 1238, una alqueria i unes casetes humils, anomenades l'Alqueria del Puig, batejades amb este nom per la proximitat amb El Puig de Ceba o Enesa (rebatejat posteriorment per Jaume I amb el nom del Puig de Santa Maria). Estes, que en aquell moment pertanyien a un regule àrab de València (home ric i poderós), eren les que amb el temps donarien lloc al naixement de Puçol. Conta la història que, un bon dia, passejava el rei A Jaume pel més tard anomenat camí de França, acompanyat d'un seguici de generals i cavallers mesnaders (militars a sou); al passar enfront de l'alqueria de Puigsol, es van parar a contemplar-la, quan el cavaller de les tropes mesnaderes, anomenat assalid de Gudal, es va acostar al rei i va demanar-li-la, demanda a què este va respondre que l'entregaria tan prompte com conquistara València. Així va ser com, un any més tard (corria l'any 1238), el rei Jaume I el va entregar la població a Gudal, cavaller mesnader de la casa reial, convertint-se este, per tant, en el primer senyor territorial i polític de Puçol (llavors anomenat Alqueria del Puig). Gudal va ser també nomenat general pel rei Jaume I, a causa del gran valor demostrat com a cavaller. Portava en l'escut un sol de gules roig sobre camp daurat. L'alqueria del Puig, amb Assalid de Gudal, va passar a ser Lloc o Lloc, per ell fundat amb el nom de Puigsol, per a distingir-lo del nom dels nostres veïns. Amb el temps, esta denominació, per similitud fonètica, va derivar en Puchol, fins que per eufonia, va acabar pronunciant-se com Pussol; amb el temps es va suprimir una eixe i, passats els anys, va quedar Puzol. També hi ha qui va suggerir com a possible explicació que, com en l'exèrcit de Jaume I havia soldats naturals de Puzoli, municipi de la província italiana Nàpols, antiga colònia de la Campanyia, és molt possible que estos intervingueren en la substitució de la ch per la s al pronunciar (z per al castellà). Pareix que el que justifica la terminació -ol és que l'alqueria que antany va ser el nostre poble, fins que va aconseguir la categoria de Lloc o Lloc, era de poca importància, i, els seus casetes, humils; i el sufix -ol ve a significar cosa pobra o menyspreable. El rei Jaume I havia comprat a data del 9 de novembre de 1243 a Assalid de Gudal, unes cases que este tenia a Morvedre i la Vila de Puçol pel preu de 18.000 sous, estant llavors ja poblada de cristians tota esta zona. Esta compra del rei a Assalid de Gudal va tindre lloc davant del notari Guillermo Gaucerán. El mateix rei Jaume I va donar a Arnaldo de Peralta -llavors bisbe de València- al Capítol de l'Església de València i al convent de frares de Roncesvalls tots estos territoris, i els va repartir en parts iguals. Així l'Alqueria de Puçol va passar a les mans cristianes.

Pou del segle XIII.

Dèsset xiquets i huit monitors allotjats a Puçol durant les 'Vacacions en pau'

Sara León en la recepció al ministre sahrauí.

''Van arribar el 2 de juliol, quasi, quasi sense avisar, i estaran fins a finals d'agost o principis de setembre, depén de les dates en què es puga noliejar l'avió per a tornar-los a tots junts al seu país. Amb nosaltres hi ha dèsset xiquets i huit monitors. Des del primer moment s'han integrat a la perfecció... no en va Puçol ja té una llarga tradició en la recepció de xiquets en vacacions, el que demostra l'esperit solidari dels nostres veïns''.

Un ampli somriure recorre el rostre de Sara Lleó, la presidenta de l'Associació per a la Solidaritat amb el Món, quan parla dels xiquets sahrauís. De totes les activitats que realitza ASOM esta és la que més satisfaccions li reporta, potser perquè ella ha visitat els campaments de refugiats en ple desert i sap quines són les seues extremes condicions de vida, o potser perquè estos xiquets demostren un agraïment i una alegria difícilment oblidables quan conviuen un parell de mesos en famílies de Puçol: la piscina, la platja, les revisions mèdiques, les festes... tot és motiu d'alegria per a uns xiquets la vida quotidiana dels quals transcorre entre l'arena del desert i les extremes temperatures del Sàhara.

Puçol aporta a més el Centre d'Acollida, que durant la temporada de la taronja (de novembre a febrer) servix per a acollir els immigrants temporers amb situació regularitzada, i durant la resta de l'any és un bon lloc per a intercanvis o visites de grups, com els huit monitors que acompanyen els xiquets sahrauís de la comarca i que utilitzen les instal·lacions del centre per a reunions i per a allotjar-se.

Per la seua banda, els xiquets s'integren des del primer moment en la ''Escola d'estiu'', la qual cosa els permet el contacte amb xics de la seua edat mentre disfruten d'activitats lúdiques i formatives, com els tallers, les excursions o la piscina.

''De totes maneres no serà només diversió'' -insistix Sara-. ''El dissabte 12 de juliol tenim una concentració a nivell estatal en la Plaça Major de Madrid. Anirem onze autobusos des de la Comunitat Valenciana i en total unes quaranta-dos persones de Puçol. L'objectiu és pressionar al Consell de Seguretat de l'ONU perquè d'una vegada per sempre es realitze el referèndum que els sahrauís porten vint-i-huit anys esperant''.

Una pressió més que apropiada, ja que precisament en estos moments Espanya presidix el consell. Però no acabaran ací les activitats, perquè també hi haurà una concentració en Oliva, esta vegada només a nivell de Comunitat Valenciana, i una sopar-intercanvi gastronòmic entre ciutadans de Puçol i sahrauís, que es realitzarà en el Centre d'Acollida d'Immigrants.

Ja a nivell exclusiu dels xiquets sahrauís acollits a Puçol l'agenda tampoc manca d'actes: al margen de la escola d'estiu, també hi ha prevista una visita a l'oceanogràfic entorn del 16 de juliol i una visita al zoo de València ''amb elles volem que coneguen tant els animals terrestres com els marins, ja que en el desert no tenen oportunitat de conéixer res d'açò''.

El punt final a les activitats ho posarà l'acampada conjunta que realitzaran del 14 a 17 d'agost en Mora de Rubielos... encara que si l'avió tarda a eixir, i mai se sap la data amb certesa, és possible que puguen disfrutar d'algunes activitats en les festes populars i patronals de Puçol, que comencen a finals d'agost i es prolonguen fins al 9 de setembre.

Sara León amb el ministre Salec Baba Hasena.

El Tribunal de Comptes dóna la raó a l'Ajuntament de Puçol i condemna l'exrecaptador

Molts veïns es van vore afectats.

Els ciutadans de Puçol ja són coneixedors de l'existència de procediments iniciats per l'Ajuntament contra l'exrecaptador que exigia responsabilitats per la seua gestió.

Recordem breument els fets més destacats d'este cas.

Al gener de 1999, i dies abans de la data en què l'Ajuntament havia citat al llavors recaptador per a recomptar els rebuts pendents de cobrament, a l'efecte de la seua comprovació, l'exrecaptador, Sr. Vidal Carrión, va denunciar un suposat robatori en la seua oficina, amb la qual cosa la comprovació o recompte no es va poder portar a terme.

L'Ajuntament va reaccionar immediatament, i el va requerir perquè aportara el llistat dels documents suposadament robats. Després dels esbrinaments i informes dels funcionaris municipals va contractar una empresa de serveis tècnics externs, per a revisar els contribuents deutors segons la llista que finalment havia presentat l'exrecaptador.

A través de l'actuació de la Intervenció i la Tresoreria Municipal, junt amb els assessors externs, es va anar comprovant progressivament que un bon nombre de contribuents ja havia satisfet els deutes suposadament pendents de cobrament i podien acreditar-ho per mitjà dels seus rebuts pagats... i no obstant figuraven en els llistats del recaptador com ''pendents de pagament''.

Després de realitzar comprovacions exhaustives, l'Alcaldia va resoldre prendre tres mesures: 1) comunicar al Tribunal de Comptes la possible existència d'un abast de fons per part del Sr. Vidal Carrión; 2) comunicar a la Fiscalia del Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana la possible existència d'un delicte de malversació de fons públics; i 3) iniciar expedient per a exigir responsabilitat a l'exrecaptador per no haver presentat el compte de recaptació de l'any 1999.

Després de les actuacions preliminars del Tribunal de Comptes, l'Ajuntament va presentar-ne la corresponent demanda, i esta demanda ha sigut estimada per Sentència del Tribunal de Comptes de data 16 de maig del 2003, que el declara responsable directe d'un abast en els comptes municipals, en la quantitat de 25.662.240 pessetes, se li condemna al pagament de la dita quantitat de què ha eixit declarat responsable, més els seus interessos; i finalment, se li condemna al pagament de les costes processals.

D'altra banda, seguix el seu curs el procediment penal de què s'ocupa el Jutjat d'Instrucció núm. 1 de Massamagrell, per a depurar la possible malversació de cabals públics. Este procediment havia quedat en suspens fins que es pronunciara el tribunal de comptes, i ara ha de seguir fins que es dicte nova sentència.

A l'informar de tots estos fets als ciutadans, l'Ajuntament manifesta la seua satisfacció per la favorable sentència del tribunal de comptes, que ha determinat amb tota claredat tant la responsabilitat de l'exrecaptador, com la impecable actuació d'este Ajuntament i de tots els seus funcionaris i serveis.

Josep Mª Iborra, alcalde de Puçol.

Salec Baba Hasena: 'Puçol és un poble modèlic quant a cooperació internacional'

Josep Mª Iborra i Salec Baba Hasena.

El dimecres, 9 de juliol, els set regidors amb delegacions, l'alcalde i la presidenta d'ASOM es reunien en l'Ajuntament per a donar la benvinguda al ministre sahrauí de Cooperació Internacional, Salec Bava Hasena, qui va acudir acompanyat del delegat sahrauí per a la Comunitat Valenciana, Ahmedu Mohamed Fadel.

Des del primer moment els representants de la República Àrab Sahrauí Democràtica van voler deixar clar que la seua visita era primer que res una forma d'agrair a tot el poble de Puçol el seu compromís continuat amb tasques solidàries, que ha quedat demostrat a través de les ''Caravanes per la pau'' (per mitjà de les quals s'emporten aliments i altres materials als refugiats en el desert del Sàhara), les ''Vacacions en pau'' (per mitjà de les que xiquets sahrauís conviuen amb famílies de la població durant l'estiu) i, finalment, amb l'agermanament amb la daira d'Agüeinit (que anualment suposarà una aportació de 12.000 euros per al poble sahrauí).

''La vostra solidaritat no és només un gran suport per a la daira d'Agüeinit, sinó també una ajuda moral per a tot el poble sahrauí'' -va afirmar Salec Baba Hasena durant la recepció oficial-. ''En més d'una ocasió hem assistit a pactes o agermanaments que només servixen per a eixir en la foto, però el cas de Puçol és modèlic, ja que no es limita a la firma, sinó que des del primer moment està dent a terme una labor d'autèntic compromís. Tant és així que la vostra documentació està servint de model per a altres poblacions, siga quin siga el seu signe polític, que estan interessades a agermanar-se amb altres daires sahrauís''.

Una ajuda humanitària fonamental perquè el seu poble puga subsistir en l'exili, en mitat del desert, ja que el sahrauí és un poble convençut de la seua raó en la lluita i no l'abandonaran fins que no aconseguisquen que l'ONU obligue al Marroc a realitzar un referèndum lliure en què elegisquen el seu propi destí.

''Salec Baba Hasena és el ministre que s'encarrega de la captació de fons i de coordinar tota l'ajuda humanitària que rebem'' -va explicar Ahmedu Muhammad Fadel, qui és de sobra conegut pels veïns de Puçol per la seua presència durant les festes populars, per a coordinar els distints actes de l'agermanament-. ''La seua presència a València es deu als contactes que està mantenint amb una productora cinematogràfica, que ha rodat una pel·lícula sobre la lluita del Front Polisari... tota l'ajuda que puguem rebre és important, sobretot ara que Espanya presidix el Consell de Seguretat de l'ONU i estem intentant pressionar perquè per fi se celebre un referèndum lliure en què els sahrauís puguem decidir el nostre futur''.

Com és sabut, El Marroc va invadir en 1975 la zona del Sàhara Occidental, fins llavors una colònia espanyola. Ho va fer a través de la famosa ''marxa verda'', mentre el govern espanyol s'oblidava de complir les seues promeses d'atorgar l'autodeterminació als ciutadans sahrauís. Des de llavors el poble viu en l'exili, esperant un referèndum que mai acaba d'arribar i que li permeta tornar a les seues terres d'origen. Durant anys els sahrauís han sentit promeses i compromisos, però l'ONU mai ha arribat a obligar al Marroc a retirar-se o, com a mínim, permetre un referèndum en què participen els ciutadans natius de l'antic Sàhara Occidental. Mentrestant, sense recursos en mitat del desert, els exiliats han hagut de viure de la cooperació internacional, capitanejada en molts casos per associacions i ajuntaments espanyols, conscients del deute que mantenim amb este poble en l'exili, per més que els successius governs espanyols hagen preferit recolzar al govern marroquí, amb els seus bancs de pesca i el seu petroli.

''Estar allí, en mitat del desert, et canvia tots els valors'' -reconeixia l'alcalde, Josep Mª Iborra-. ''Tot el món hauria de passar una temporada allí, així descobriríem el que realment té valor en la vida. Per això el nostre agermanament no es limita al paper, des del primer moment tenim clar que cal enviar ajuda real, com les cabres que vam comprar per a la daira d'Agüeinit el passat any, o com els materials educatius que enviarem enguany... llevat que ells sol·liciten un material més urgent''.

Després d'agrair novament el suport per mitjà de les caravanes, l'atenció rebuda pels xics que vénen en les ''vacacions en pau'' i el suport econòmic, els representants de la República Àrab Sahrauí Dem

Del 9 al 13 d'agost, Tyrius i Ballant Ballant visitaran les festes de Miajadas

Veïns de Puçol durant un viatge a Miajadas.

Per segon any consecutiu, un grup de veïns de Puçol acudirà a mitjan setembre al poble extremeny de Miajadas, per a compartir amb ells les seues festes populars. Com a correspondència, i dins de les activitats d'agermanament entre ambdós poblacions, un autobús de veïns de Miajadas visitarà Puçol en la primera setmana de setembre, durant les nostres festes.

Va ser en les festes de 1998 quan per primera vegada una representació de miajadenys va estar a Puçol, concretament els components del grup folklòric ''La Dehesilla'' van actuar en el ''Dia de les Comunitats''. Era el primer contacte per a un agermanament que es va concretar durant les falles de 1999, quan es va firmar l'Acta d'agermanament per part dels alcaldes d'ambdós poblacions.

Tres setmanes després, durant la Setmana Santa, per primera vegada un grup de puçolenques visitava la població extremenya. En aquella ocasió van anar dos autobusos carregats de veïns, il·lusió i instruments del Centre Musical i Instructiu Santa Cecília, que va ser l'encarregat d'interpretar els himnes d'ambdós comunitats durant la protocol·lària firma de l'agermanament en Miajadas.

''Des d'aquell moment hem realitzat de forma regular intercanvis entre distints col·lectius de cada població'' -recorda Manolo Piñol, regidor de festes i agermanaments- ''sempre coincidint amb alguna festivitat, com les falles, setmana santa, la Mare de Déu d'Agost o les nostres festes de setembre: el motiu és que en eixes dates és més fàcil aconseguir que els veïns que treballen puguen demanar permís i que, al ser època de vacacions, els xiquets tampoc tinguen problemes''.

Durant els primers tres anys els viatges de Puçol a Miajadas es van fer sempre coincidint amb la setmana santa, una tradició especialment arrelada en zones extremenyes, però ja l'any passat va ser el mes d'agost l'elegit per a visitar el poble agermanat, coincidint amb les seues festes en què, a més, Josep Mª Iborra va ser-ne el pregoner major.

''L'experiència va ser molt positiva, a pesar de la calor, per això repetim enguany'' -continua explicant el regidor-, ''encara que també han influït les eleccions, ja que en enguany era molt difícil viatjar quan estàvem en plena campanya electoral''.

Serà del 7 al 13 d'agost quan un autobús viatge a les festes miajadenyes, en el seu interior una àmplia representació de dos col·lectius locals: l'associació d'ames de casa Tyrius i l'associació de ball Ballant ballant, a més de distints components de la corporació municipal.

''L'objectiu, com sempre, és seguir estretint els llaços amb el nostre poble agermanat i, per descomptat, disfrutar en les seues festes''. Perquè el que s'ha dit, a disfrutar... encara que això sí, sense oblidar el para-sol: els quaranta graus de mitjana a Extremadura durant l'agost així ho recomanen.

Manolo Piñol, regidor d'agermanaments.

Història de Puçol (2). Segles XV-XX: introducció històrica

Arc del Palau, numerat per al seu trasllat.

Passats els segles, el 29 de Gener de 1415, davant de l'escrivà Luís Ferrer i sent aprovat pel romà pontífex, va quedar com a Senyor únic de Puçol el bisbe de València, posseint-lo com a senyoriu fins a 1814, any en què es va erigir com últim Senyor de Puçol l'arquebisbe Fra Joaquín Company Soler, que va morir en 1813. Un any més tard, passen les Corts de Cadis a Madrid, fet que origina que eixe mateix any fóra decretada l'extinció dels Senyorius Territorials, i amb ells el de Puçol.

Cal destacar que durant tots estos anys, fins a l'any 1814, la nostra població va passar per alguns episodis dignes de menció, com el succeït en 1437, quan els jurats de València van prohibir que la gran collita de raïm de les excel·lents vinyes de la localitat arribara a la capital. Per este motiu, els veïns van acudir al rei, qui va ordenar que que nostre raïm tinguera pas lliure.

L'any 1811 va haver-hi en esta localitat invasió francesa procedent de Morvedre (actual Sagunt). En els Hostalets es va entaular una forta batalla; per a evitar que els francesos avançaren cap a València, es van soltar les aigües de les séquies, inundant-se tot.

En 1876 va haver-hi una invasió carlina procedent de Torres Torres. Per a llavors, la nostra vila comptava amb 711 veïns, aconseguint-se la xifra de 3465 per a l'any 1899.

La importància del nostre poble queda reflectida fins a tal punt que podem afirmar que es va contribuir a construir les Torres de Serrans, ja que el catedràtic Sanz i Bermón en el seu text de Geografia afirma que van ser fetes amb 'puçolenca' arena, portada des de la nostra localitat fins a València. A més, en el diccionari de Roque Barcia i Echegaray es llig: 'Puçolenca.-Espècie d'arena que es troba a Puçol i les seues proximitats, i servix per a fer la mescla amb la calç'.

Durant el seu període de formació, Puçol ha comptat amb una sèrie de barriades, com són el barri, el nucli antic, els hostalets, magraners i la zona de la platja.

El barri de Sant Claudi, hui en dia més conegut com El Barri, rep este nom, designat pel sacerdot Marià Va amistar, en honor a les relíquies d'este Sant que va portar de Roma el puçolenc sacerdot Vicente Torres Forner.

El barri temps arrere conegut com a barri de Llevant, és el que circumda l'església, i forma el nucli antic del poble. Es va beneir i va inaugurar el dia 8 de setembre de l'any 1959, dia de la festivitat de la Patrona Canònica de Puçol.

Les primeres construccions de la zona de Magraners, més recents, van ser les cases del 'Pozo de Belda', situades al costat de l'antiga Sendera, posterior camí de Magraners.

La zona d'Hostalets va tindre una gran importància, atés que és el lloc on es van ubicar els coneguts 'messons', hostals que en la seua època van cobrar gran rellevància, a jutjar per la sèrie d'insignes personatges que per allí van passar.

Les primeres edificacions de la platja, daten de 1910. Posteriorment, en 1920, s'inicia la construcció d'una sèrie de cases modestes. Cap A l'any 1966, es calcula que hi havia unes 160 cases, junt amb dos bars amb aparcament, carnisseria, vendes de comestibles i el conegut Estany, on se solaçaven els pescadors.

Tocant a la platja es trobava una extensió de més de dos mil fanecades de marjal (arrossars), que formaven un vistós llençol verd.

La platja compta amb xàrcia d'enllumenat elèctric que es va inaugurar el dimecres, 17 de Juliol de 1957, a les 21 hores. Té una Capilla dedicada a l'Asunción, que es va beneir i va inaugurar el diumenge, 22 de Juny de 1958.

Hi ha una tradició que, sent molt antiga, encara hui seguix vigent: La vespra de la Mare de Déu d'Agost, són molts els que pernocten en les cases o a l'aire lliure, en una nit celebrada amb festa i sarau, seguint un costum molt antic, quan es tenia la superstició que el bany a l'alba valia per una novena.

Com a dades històriques relacionades amb la nostra costa, direm que Jaume II, al Gener de 1303 va concedir a Puçol la mateixa franquícia de Drets Reials que gaudia València; i que Pere II, el 2 de Juliol de 1380, va autoritzar a la vila per a tindre en la seua platja i mar 'Port d'embarcament i desembarcament' de tota classe de gèneres i mercaderies, amb franqueig de drets i gabelas; gràcia i autorització qu

Història de Puçol (1). Segles XIII-XV: introducció històrica

Escut d'Assalid de Gudal.

Encara que molta gent creu que el nostre poble comença la seua història amb Assalid de Gudal, la veritat és que en època de romans ja existien habitants en el que hui és la nostra vila, encara que es tractara únicament d'un xicotet poblat. Este fet queda referendat gràcies a l'existència d'una sèrie de làpides mortuòries que van ser trobades en determinats carrers de la localitat. Consta que el nombre de làpides trobades té fins a quatre unitats; vam transcriure com a exemple de la mateixa la trobada per D. Roque Casañs Esteve junt amb l'investigador D. José Martínez Aloy, denominada Làpida de Romà. Ocupant els voltants del que fins fa uns pocs anys era l'edifici, situat en el carrer Sant Joan, del C. P. Bisbe Hervás, va haver-hi, fins a l'any 1238, una alqueria i unes casetes humils, anomenades l'Alqueria del Puig, batejades amb este nom per la proximitat amb El Puig de Ceba o Enesa (rebatejat posteriorment per Jaume I amb el nom del Puig de Santa Maria). Estes, que en aquell moment pertanyien a un regule àrab de València (home ric i poderós), eren les que amb el temps donarien lloc al naixement de Puçol. Conta la història que, un bon dia, passejava el rei A Jaume pel més tard anomenat camí de França, acompanyat d'un seguici de generals i cavallers mesnaders (militars a sou); al passar enfront de l'alqueria de Puigsol, es van parar a contemplar-la, quan el cavaller de les tropes mesnaderes, anomenat assalid de Gudal, es va acostar al rei i va demanar-li-la, demanda a què este va respondre que l'entregaria tan prompte com conquistara València. Així va ser com, un any més tard (corria l'any 1238), el rei Jaume I el va entregar la població a Gudal, cavaller mesnader de la casa reial, convertint-se este, per tant, en el primer senyor territorial i polític de Puçol (llavors anomenat Alqueria del Puig). Gudal va ser també nomenat general pel rei Jaume I, a causa del gran valor demostrat com a cavaller. Portava en l'escut un sol de gules roig sobre camp daurat. L'alqueria del Puig, amb Assalid de Gudal, va passar a ser Lloc o Lloc, per ell fundat amb el nom de Puigsol, per a distingir-lo del nom dels nostres veïns. Amb el temps, esta denominació, per similitud fonètica, va derivar en Puchol, fins que per eufonia, va acabar pronunciant-se com Pussol; amb el temps es va suprimir una eixe i, passats els anys, va quedar Puçol. També hi ha qui va suggerir com a possible explicació que, com en l'exèrcit de Jaume I havia soldats naturals de Puzoli, municipi de la província italiana Nàpols, antiga colònia de la Campanyia, és molt possible que estos intervingueren en la substitució de la ch per la s al pronunciar (z per al castellà). Pareix que el que justifica la terminació -ol és que l'alqueria que antany va ser el nostre poble, fins que va aconseguir la categoria de Lloc o Lloc, era de poca importància, i, els seus casetes, humils; i el sufix -ol ve a significar cosa pobra o menyspreable. El 9 de Novembre de 1243, el Rei va comprar a Gudal l'Alqueria que un dia li va cedir, pel preu de 18000 sous, i la va entregar el bisbe D. Arnaldo de Peralta, al seu Capítol i al convent de Roncesvalls, com a resposta a una demanda que estos, a manera de justa recompensa pel terciodiezmo que un dia li van proporcionar per a efectuar les seues conquistes, li van sol·licitar. A l'Oest d'estes terres, i situats a un Km aproximadament, destacaven el muntanya Pica-jo i la Costera, formacions que, durant aquells temps (segles XII i XIII) eren espesses selves de matolls i llenyes baixes, esquerpes i escabroses, que les precipitacions van ser erosionant. Segons es llig en els arxius existents, estos contraforts van ser cau de llops, rabosots, gats silvestres, teixons i conills de muntanya, entre altres animals. Conta la llegenda, que, a últims del segle XIX, un caçador va matar, en les proximitats de l'actual barri Hostalets, un llop (potser l'últim) dels que antany poblava aquell bosc de mala herba i llenya baixa que afrontava amb la nostra població. El Dit caçador va presentar el cap del llop en l'ajuntament, rebent cinc pessetes com a premi. Recorda este curiós fet un cant popular que deia: Als primers de Març, va haver-hi notícies formals; van matar un tendre llop davall dels hostals. Una altra de les notes que es coneixen, cita: ‘La dona de Domingo el Serrano, prop dels Hostals va ser mossegada per un llop, que famolenc va baixar de La Costera, a conseqüència de tot això va perdre la mà esquerra’. En aquells temps, existia una gran tolla pantanosa anomenada El Senillar, sèptica, fangosa i poblada de mala herba i brosses silvestres i insectes, que arribava des del mar fins a les proximitats del Camí de França (temps després també conegut com a carretera Travessera, part de la calçada romana Via Aurelia, que arribava des de Roma creuant la co

L’escola d’estiu: aprendre ací sí que és divertit

Alumnes de l'escola d'estiu.

Del 30 de juny al 29 de juliol, 223 alumnes i 16 monitors estan passant l'estiu més divertit en l’‘escola d’estiu’, una activitat ludicoformativa que s'organitza tots els anys des de l'Àrea de Benestar Social de l'Ajuntament i que en esta edició ha batut els rècords de participació i de nombre d'activitats programades. Agrupats per edats, els xiquets i xiquetes d'educació infantil i ensenyança primària (de 1r a 6é) tenen la possibilitat de disfrutar amb contacontes, esports, tallers, visites guiades i una infinitat d'activitats, totes elles de dilluns a divendres de 10 a 13 hores. “En les primeres edicions se centralitzava la major part dels tallers i programes en el pati del col·legi públic La Milotxa” –reconeix Dolores Muñoz, l'educadora de serveis socials i directora de l'escola– “però cada any augmentem el nombre d'excursions, visites o tallers en altres llocs i enguany, al tindre projectes específics per a cada grup d'alumnes, segons la seua edat, pràcticament tots els dies hi ha eixides a l'institut, el poliesportiu, la platja o altres poblacions de l'entorn”. En l'acte d'inauguració van estar presents la fins ara regidor d'educació, Dolores Sánchez, i el seu successor en el càrrec, José Vicente Martí, qui a pesar de conéixer l'escola només des de fora, va admetre que “és un dels projectes més atractius, perquè en quant es publiquen les bases s'esgoten les places”. Per la seua experiència en el tema de l'ensenyança, li va ser fàcil trobar una explicació a l'interés per la ‘escola d’estiu’ entre els xics: “porte molts anys de professor i és indubtable que els alumnes aprenen més com millor s'ho passen; l'aspecte lúdic és inseparable del pedagògic”. Però no sols els xiquets estan interessats en esta escola, també per als pares és una alternativa, sobretot per als que treballen durant el mes de juliol, ja que els proporciona possibilitats de descans o de mantindre als seus fills no sols ben atesos, sinó també aprofitant el temps per a desenvolupar noves capacitats i conéixer nous llocs. I no exagerem, perquè els alumnes que enguany participen en esta escola, agrupats segons les seues edats, no sols van a realitzar tallers ja veterans, com el de reciclatge organitzat per l'OMIC, l'hort en l'institut, els decorats per a una representació final, olimpíades, tenyir camisetes, collars, jocs d'aigua, pintar amb mans d'argila, pintar planters o el circuit esportiu, sinó que també van a poder disfrutar d'una variades oferta de visites i excursions: la panificadora, La Costera, el Cabanyal, el monestir del Sant Esperit, el monestir Del Puig, la platja de Puçol, el jardí botànic i el zoo de València... “El que resulta increïble és que tota esta gamma de projectes es puga portar avant amb un pressupost de 3.100 euros, el mateix que destinàvem fa diversos anys” –explica Teresa Roman, la coordinadora de Benestar Social–, “encara que cal tindre en compte que els monitors es contracten en col·laboració amb la Conselleria de Benestar Social i l'Emcorp”.

Acte d'inauguració de l'escola.

Este estiu Puçol disposarà de 112.000 metres quadrats per a instal·lar noves indústries

Sector 4: Campo Aníal.

El Pla General de Puçol, aprovat per la Comissió Territorial d'Urbanisme de València el 28 de juny de 1995, arreplegava una àmplia zona de sòl industrial, anomenada sector 4 “Camp Aníbal”. Per a poder desenvolupar-lo es va encarregar a l'empresa pública Gespul el projecte de reparcel·lació, que va ser dissenyat per l'arquitecte Vicente Manuel Ballester Subies i aprovat el 18 d'abril del 2000. La superfície total del sector 4, Camp Aníbal, és de més de 198.000 metres quadrats, dels quals 112.000 formen la superfície destinada a la ubicació de noves indústries i els altres 86.000 metres quadrats són les dotacions públiques, incloent tant jardins, com a àrees de joc, vials i zones d'aparcament. “El sector 4 ha sigut la primera experiència de Gespul en la gestió de sòl industrial” –recorda Valeriano Martínez, gerent de l'empresa–. “Però des que hem assumit no sols la construcció de Vivendes de Protecció Oficial, sinó també distintes obres d'urbanització i gestió la veritat és que els desafiaments no cessen d'arribar: a la urbanització del sector 1, que és la zona residencial situada al costat de l'institut de secundària, hem d'afegir ara el sector 7, que és una zona destinada a serveis enfront del Caxton College, i ja estem treballant en el sector 5, que és la zona residencial en la platja nord... El que s'ha dit, cada nou projecte és un desafiament”. Un desafiament que ve saldant-se amb millores significatives per a la població. En este cas, el nou polígon industrial Camp Anníbal, les obres del qual han sigut realitzades per l'empresa Constructora Hispànica, SA, ha suposat un cost d'urbanització de 4.638.000 euros (aproximadament 41’11 € per metre quadrat), però a canvi s'obtenen quatre illes de cases destinades a instal·lar indústries i generar ocupació en la població. Quatre illes de cases que sumen més 112.000 metres quadrats i que estaran a disposició dels empresaris interessats este mateix estiu, que és la data prevista perquè Constructora Hispànica entregue les obres finalitzades a Gespul.

112.000 metres per a noves indústries.

La rotonda del botànic inclourà una font de benvinguda a Puçol

Obres en la rotonda del botànic.

La planificació urbanística de Puçol continua sent un model a imitar per altres pobles de semblants característiques, per la lògica en què s'organitzen les distintes actuacions de cara a aconseguir un creixement sostingut que permeta mantindre i millorar la qualitat de vida aconseguida en les noves zones residencials. Un exemple d'esta planificació el tenim en l'actuació conjunta del pla parcial Caminàs, la ronda sud, el pas subterrani davall la Renfe i la rotonda del botànic, que donen accés a tota la nova zona sud del nucli urbà. “El projecte global ha sigut desenvolupat al llarg de diversos anys i per distintes empreses” –explica la regidora d'Urbanisme, Inmaculada Arcos–, “però sempre tenint present que calia crear una zona residencial amb àmplies zones verds i carrers de vianants, al mateix temps que facilitar el trànsit rodat creant una ronda que permetera enllaçar la platja amb les urbanitzacions sense necessitat de travessar el nucli urbà, com actualment succeeix”. I este ambiciós projecte està a punt de ser realitat. La urbanització del pla parcial Caminàs no sols ha acabat, sinó que ja és habitual vore cartells anunciant noves promocions de vivendes o inclús les grues començant la seua labor. També la ronda està finalitzada, encara que falta que la constructora entregue l'escull més dur: per a salvar les vies del tren i enllaçar amb l'antiga carretera de Barcelona feia falta un pas subterrani que ja està a punt de ser finalitzat. “La urbanització de la ronda ha sigut realitzada per l'empresa Cesman per un cost de 129.000 euros i està pràcticament finalitzada” –continua la regidor–. “Paral·lelament, l'empresa Lubasa s'ha fet càrrec del condicionament de la rotonda que dóna accés a tota esta nova zona sud del nucli urbà. Esta actuació tindrà un cost entorn de 19.000 euros”. Una vegada finalitzada la rotonda i les seues infraestructures, s'instal·larà en ella una font que serà el punt de benvinguda a la població per a tots aquells que accedisquen per la N-221 des de València o pel Camí La Mar. Una font que se suma a la rotonda situada en l'entrada sud de l'antiga carretera de Barcelona o a l’acabat d'inaugurar “socarrat” situat en l'entrada nord de la mateixa carretera: “és una forma d'aconseguir que les entrades a la nostra població tinguen un bon aspecte i servisquen de benvinguda al visitant, un aspecte que fins ara no havíem cuidat tant”. Però no sols cal cuidar al visitant, també als veïns. Per això, la nova rotonda, coneguda com “del botànic” per estar situada enfront de l'antic camp de futbol, comporta també la inversió de 22.000 euros en l'eliminació de les antigues illetes per a ordenar el trànsit, la remodelació de les voreres en els carrers adjacents, com Sant Antoni, i la creació d'una zona verda i d'oci que circularà paral·lela a l'antiga muralla del jardí botànic... una nova zona que molt ben poguera servir per a organitzar algunes activitats lúdiques durant les pròximes festes populars i patronals en el mes de setembre.

La rotonda inclourà una font.

Guanyadors de la setmana taurina i del concurs de retalladors de Puçol

Trenta participants en el concurs de retalls.

Diumenge 29 de juny.

Vam arribar a l'últim dia de bous de la setmana, en el qual es va celebrar una matinal, en la que trenta aficionats locals es van enfrontar en un renyit concurs de retalls a set vaques de la ramaderia de Jaume Doménech.

Amb la iniciativa presa per l'organització d'este concurs a nivell local, va quedar demostrat que Puçol estarà ben representat en la major part dels concursos de retalls de nivell nacional que se celebren en anys successius.

Van alternar veterans consagrats com Fernando ''Rallat'', ''Mario'', ''Ximo'', ''Xampo'' i ''Rojas'', sense oblidar ''Peño'' i Enrique Castelló (un poc més jóvens), altres que en estos moments ratllen a gran altura en els concursos nacionals com ''Cabra'' i ''Nelet'', i finalment una gran constel·lació de jóvens valors que prompte podrem vore en els concursos com Javi ''Capellans'', ''Fran'', ''Pitu'', ''Joan Pau'', ''Parreta'', ''Chichi'', ''Ximet'', ''Escamilla'', ''Alonso'', ''Rallaet'', ''Pepelillo'', ''Letri'', López, Ernesto, Sergio Sánchez, Fran Mesas, Teo, Giner, ''Garçio'' i ''Panja''.

Tots, sense oblidar-nos de cap, van estar excel·lents, tant en esquivaments, estrets retalls, i inclús en bots amb pica. Però, com en tots els concursos, es va haver de reunir el jurat, per a decidir els finalistes i premiats, va quedar el resultat de la següent manera:

1r Premi: Héctor Santaursula ''Cabra''.

2n Premi: Javier Bosch ''Nelet''.

3r Premi: Joaquín Soriano ''Ximet''.

4t Premi: Antonio García ''Chichi''.

5é Premi: Joan Pau Ferrer ''Rallat''.

6é Premi: Francisco Durbá ''Fran''.

Premi al detall artístic: José García ''Roch de García''.

A la vesprada, i com a colofó a la setmana taurina, li va tocar el torn a la ramaderia de Germà Vidal, de Cabanes. Teclosa, Castella, Coreana, Molinera, Serena, Vividora i Carcelera, van ser les vaques triades pel ramader que, si bé és cert que van complir durant la seua toreig, caldria ressenyar l'absència de molts retalladors que les feren treballar més en els obstacles, tal com havia ocorregut en dies anteriors. Després de les vaques, va ser soltat el bou Careto, exemplar d'imponent presentació que va complir.

Una vegada acabada la setmana, i després de les deliberacions del jurat, el quadre d'honor de ramaders va quedar de la següent manera:

Millor Ramaderia: Hermanos Orero Lecris, de Barraques (Castelló).

Millor vaca: Generala, núm. 59, de Domingo Tárrega ''El Gallo'', de Benicàssim.

Millor bou: Lucero, núm. 22, de Jaume Doménech, d'Almenara.

Millor bou embolat: Valenciano, de Gerardo Gamón, d'Albalat dels Tarongers.

Dins d'este quadre d'honor, caldria situar a l'Associació de Penyes de la Setmana Taurina, presidida per Pepe López i composta per totes les penyes organitzadores (L'Afició, Foc al poble, La Bouera, Les primeres, Arròs amb llebre, La Roxeta de Puçol, Comissió Ildefonso Fierro, Penya Taurina El barri, Comissió 7 de Setembre, Internacional i Comissió Hostalets) ja que sense el seu l'esforç econòmic, i la col·laboració de l'Ajuntament, no podria haver fet realitat esta reeixida setmana, tan desitjada pels aficionats de la localitat. A tots ells, moltes gràcies.

Una crònica d'Alfonso Àvila Bayarri.

Cabra, Nelet i Ximet van guanyar el concurs.

Setmana Taurina (5): divendres i dissabte, rècord de públic i gran actuació d'Orero Lecris

I el públic ho va reconéixer omplint la plaça.

Divendres 27 de juny. Puntillera, Begoña, Maquinista, Sarita, Taurona, Perseguida i Ventanilla, van ser les vaques, amb les quals va presentar els seus credencials Jaume Doménech, d'Almenara. Potser s'esperava la presència d'alguna vaca com l'Amorosita o Favorita, però no per això, van tindre un comportament bo la resta de les vaques, destacant a la famosa vaca Perseguida, que va complir bé en tots els obstacles, agradant molt al públic assistent. Seguidament es va donar solta el bou Lucero, el qual va tindre un comportament prou bo al llarg de la seua toreig, va destacar en els aparells que és el que pareix que més agrada al públic. Este bou, va resultar ser el guanyador del concurs. Com era divendres, i ja que en el cartell original de la setmana no estava prevista l'actuació del ramader veí Vicente Peris, este dia es va celebrar el desafiament entre tres ramaders, va ser inclòs este ramader. Primerament, i patrocinat per la Penya “Foc al poble” van ser exhibides les caps del ramader local Jaime Bosch “Saliner”. Després de les vaques, va ser embolat el bou Pegaso, va tallar la corda Carlos de la Cruz. Després, patrocinat per la comissió Ildefonso Fierro, li va tocar el torn a la ramaderia de Raimundo Martí, embolà el bou Guardameta, i va tallar la corda Teo Menasalvas. Per a finalitzar la nit, es va exhibir bestiar de Vicente Peris, d’El Puig, patrocinat per la comissió Hostalets. Potser l'embolada del bou Moliner va ser la més lluïda de la nit, a pesar de tindre que lamentar l'estona que va estar el bou embolicat amb la corda i la tenalla, després de tallar-li la corda. Dissabte 28 de juny. Li va tocar el torn al ramader debutant a Puçol, Hermanos Orero Lecris, de Barraques. Potser va ser una de les grates sorpreses de la setmana, pel bon fer de les seues vaques Matraquilla, Novena, Tossuda, Cuatrera, Valenciana, Trianera i, sobretot, la vaca Víbora, que ens va delectar amb una gran actuació tant en la piràmide, com buscant en el banc i en els retalls. Al finalitzar el concurs, va ser declarat el millor ramader de la setmana. A la nit, era esperada l'arribada de la ramaderia navarresa d'Enrique Domínguez Guendolain, de Funes, amb el famós bou Indurain, patrocinat per la Penya “Internacional” (la més nombrosa de les penyes, amb més de noranta components). Després de soltar dos vaques, es va procedir a l'eixida del bou Indurain, exemplar entrat en anys, que va saber cuidar-se molt bé durant la seua actuació, tenint un comportament amb reserves, però fent-se de respectar. Ressenyar l'habilitat que va tindre per a partir dos barrots, en una de les seues envestides. Després s'embolà el bou Perdigón, embolat per Vicente “Cachares”, tallant la corda Javi Bosch “Nelet”. Va completar la nit el ramader Vicente Benavent, de Quatretonda, patrocinat per la comissió “7 de setembre”. Després de la solta de dos bones vaques, va ser embolat el bou Gracioso, va tallar la corda Vicente “Crisma”. Va ser un altre dels bons bous embolats de la setmana. Una crònica d'Alfonso Àvila Bayarri.

El guanyat va respondre al que esperavem.

Setmana Taurina (4): va arribar la setmana més esperada pels aficionats taurins

Molta participació en l'arena...

Dimarts, 24 de juny. Dia festiu a Puçol (festivitat de Sant Joan Baptista, patró de la població). En un principi, este dia no començava la setmana taurina, però pel fet que el joneguer local Juan Àvila, hauria de complir una correguda de jònecs a Utiel el 29 de juny, es va celebrar en este dia una interessant toreig de dos jònecs de la ramaderia de Marcos Núñez. Ajudat en les labors de brega, per José Luis Ortiz i els aficionats locals Majete, Vicente Peris i Jaime Izquierdo, Juan Àvila va complir una notable actuació, davant de dos jònecs que no li ho van posar fàcil i davant d'un públic entusiasmat que va omplir per primera vegada el recinte taurí. Dimecres, 25 de juny. Sobre les sis de la vesprada va començar el primer dels festejos, referents a l'anomenada Setmana Taurina. Per a este dia, es van córrer caps de La Paloma, de Xaló (Alacant). Cucaracha, Dudosa, Bayoneta, Capitana, Rasposa, Miedosa i Espoleta, van ser les vaques que va portar el ramader alacantí, destacant per la seua labor en els obstacles la vaca Baioneta. També es va soltar el bou Sabroso, del que destacaríem la seua actuació en el banc. A la nit, es va celebrar el primer dels desafiaments que constava de tres vaques i un bou embolat, per cada ramader actuant. En primer lloc, van ser soltades tres vaques d'Alfonso Delgado Benlloch “Juanillo”, de Rafelbunyol i el bou embolat Meón, patrocinat per la Roxeta de Puçol, a què li va tallar la corda amb gran habilitat Verónica Escamilla. En segon lloc, es van córrer caps de Juan Fa't, d'Almenara, patrocinat per la Penya “Bouera”. Destacar la labor de la vaca Víbora. S'embolà després, el bou Religiós, tallant la corda Ramón Besalduch i debutant com a embolador l'aficionat local Jaime Sanchis “Barry”. Dijous 26 de juny. El ramader anunciat era Domingo Tárrega “El Galloo” de Benicàssim. Rondallera, Vinagra, Faraona, Bombillera, Culebra, Generala i Talonera, van ser les encarregades de protagonitzar el dia, destacant la vaca Generala, de pelatge florejat en negre, la qual va estrényer en tots els cites i va tindre un comportament destacadíssim en els aparells, pujant reiteradament a la piràmide, va ser molt aplaudida. Abans de berenar, va eixir el bou Taconero. A la nit, Gerardo Gamón, d'Albalat dels Tarongers, i Germà Vidal, de Cabanes, estos dos patrocinats per “Arròs en llebre” i penya taurina “El Barri” respectivament, van protagonitzar una gran rivalitat quant a bous embolats es referix. En primer lloc s'embolà el bou Valencià, tallant la corda Miguel Ferrer “Pitu”, va rendir a gran nivell davant dels retalladors i aparells, sent a la fi el bou guanyador de la setmana. En segon lloc va ser embolat el bou Capuchino, tallant la corda José Comes. Este bou, serà al finalitzar la setmana un dels destacats per la seua entrega en els cites. Una crònica d'Alfonso Àvila Bayarri.

...I molt, molt de públic en les grades.

Balanç taurí de Sant Joan 2003

'Encierro' de Sant Joan.

En el mes de Juny i amb l'arribada de la festivitat de Sant Joan, donen començament els festejos taurins a Puçol, enguany, marcats per la imminent celebració de la primera Setmana Taurina Vila de Puçol. Al voltant de les huit i quart del matí del dia 23 de Juny, es va celebrar el tradicional tancament, amb sis banyats de la ramaderia castellonenca de Germà Vidal, els quals van protagonitzar un bonic tancament, ràpid i en bandada, que va resultar entretingut tant per als espectadors com per als corredors. A continuació, van ser desencaixonats els bous Artista i Rumboso, de German Vidal, va destacar pel seu joc el primer, un utrer estirat que va envestir amb certa cobdícia als aficionats que el citaven. A la vesprada, i després de la ja famosíssima baixada de caixons, es va procedir a la desencaixonada de tres banyats. En primer lloc, es va donar solta el bou Saliner, negre mulat xorrat, marcat amb el núm. 22 de la ramaderia gaditana d'Antonio Gavira. Va protagonitzar una bonica eixida de caixó, va acudir bé a les cites en tots els terrenys, encara que es va parar prompte. En segon lloc, va ser desencaixonat el bou marcat amb el núm. 56, de nom Tomatero. Exemplar de sis anys, prou reserves respecte al bou anterior i amb certa tendència a eixir quan el citaven. Va haver de ser nugat per a tancar-lo, fet que va fer que acusara l'esforç i no poguera ser embolat. Finalment, es va soltar el bou Malagueño, marcat amb el núm.5 de Raimundo Martí, de Torás (Castelló), del que destaquem la seua rapidíssima eixida del caixó. Igual que en anys anteriors, este bou va ser patrocinat per la penya L’Afició. La vesprada va continuar amb la solta de vaquetes de Germà Vidal. Abans de sopar, va ser embolada una vaca del mateix ramader, va tallar la corda Vicente Sebastiá “Bola”. A la nit, i amb el patrocini de la Penya L’Afició, s'embolà el bou Naranjito, núm. 30 de Raimundo Martí, tallant la corda David Maroto. A continuació, va ser embolat el bou Sobirà, de Germà Vidal, tallant la corda Vicent Sebastiá “Bola”. En tercer lloc va ser embolat el bou Saliner, de Gavira, tallant la corda José Alcamí. Ressenyar d'este bou, l'espectacular agarrada, afortunadament sense conseqüències greus, a un aficionat de la localitat. Per a finalitzar la vetlada, va ser embolada la vaca Confitera, de German, a la qual, va alliberar del pilar José Antonio Arrue. Totes les embolades del dia van córrer a càrrec de les quadrilles locals de Ximo & Xato i Rallat & Juanjo, estos dos membres de la Penya L’Afició i de la Comissió 7 de Setembre. No volguera finalitzar esta crònica, sense felicitar la Penya L’Afició, que enguany complix el seu aniversari, i que des de fa diversos anys patrocina en esta festivitat la desencaixonada i embolada de prestigiós bestiar de rogle, sense oblidar el seu bon quefer en el desenvolupament dels festejos taurins a Puçol com a col·laboradors. Informa: Alfonso Àvila.

Desencaixonada de Sant Joan.