Història de Puçol (9): El retaule de la Verge al Peu de la Creu

Història de Puçol (9): El retaule de la Verge al Peu de la Creu

05 Agost 2003

 

Sant Joan de Ribera

 

Conta la història, que l'ermità, natural de Puçol, Pedro Jerónimo Muñoz, veia caure, des de la seua residència en l'ermita de Sant Julià, cinc estreles en les proximitats Del Puig. Temps després, este va traslladar la seua residència a Puçol, en una ermita que el beat Nicolás Factor li va oferir, situada als peus del Muntanya Pica-jo. Des d'allí, va continuar observant com les estreles queien sobre la xicoteta muntanya del Cabeçol, en les proximitats del municipi Del Puig. Inquiet, es va entrevistar amb l'anteriorment nomenat Nicolás Factor, qui li va suggerir que cavara en aquell lloc. Per a això, el venerable Pedro Muñoz, va consultar el cas amb l'Arquebisbe de València, Juan de Ribera, qui per llavors era, a més, Senyor de la nostra vila. Este el va autoritzar iniciar l'excavació. Eixe mateix dia va iniciar les tasques, que va abandonar a poqueta nit, moment que va ser aprofitat per dos jornalers de l'Alqueria de l'Inquisidor para, amb ànim de robatori, continuar cavant. Estos, van trobar un retaule amb la imatge de la Mare de Déu que sostenia a Crist mort en la seua falda. Era el 6 de Setembre de 1570. Quan l'endemà va tornar l'ermità per a continuar amb la seua excavació, quina va ser la seua sorpresa quan va trobar el terreny saquejat. Vaig-se a València, amb la intenció d'informar a Juan de Ribera. Estos dos van tornar a Puçol, amb tal fortuna que van donar amb els jornalers autors del furt, als que van instar a tornar-los la imatge. Segons conta la tradició, la imatge trobada va quedar en possessió de la família de Pedro Muñoz, fins que, transcorregut un temps, es va produir un incendi a casa del mateix, incendi de què la imatge es va salvar. Com a conseqüència, va ser traslladada a la primitiva església, on es va col·locar en el nínxol-fornícula sobre la porta de la Sagristia. Les primeres celebracions en honor a la Verge daten de l'any 1600 aproximadament. Estes festes per llavors ja es van començar a celebrar a principis del mes de Setembre; es creu que en un primer moment eren dedicades als fadrins, fins que amb el temps va quedar establit que el dia 8 era celebrada amb els festers fadrins, i el dia 9, amb les parelles de casats. Corria l'any 1607, quan la imatge va ser traslladada al nou temple parroquial, acabat d'inaugurar per llavors. Es va col·locar en una capella lateral del mateix, i allí va romandre fins que en 1936 va ser portada al domicili de Juan Bta. Esteve Sanchís, on va romandre fins al 31 de Gener de 1939, data en què se la va traslladar a la residència de Juan Bta. Piñol Torres, on va estar uns tres mesos, exactament fins al 28 de Maig de 1939, dia en què es va instal·lar en la capella del Sagrario (amb anterioritat, capella de la Immaculada). La nostra Verge va ser declarada patrona canònica cap a l'any 1925, i coronada com tal en 1970. Ara ja se sap que el retaule trobat és una massa d'algeps i alabastre fos en un motle. Durant molt de temps, es va creure que el material de què estava construït era pedra, a jutjar per l'aspecte que presentava. Va ser l'any 1664 quan es va descobrir que la imatge estava feta d'alabastre. Després va quedar plenament provat que tant les imatges com la taula estaven modelades en algeps, ja que el dia 23 de Juliol de 1746 es va abaixar la imatge del nínxol, para, en presència del llavors Arquebisbe de València, Dr.D. Andrés Majoral, realitzar les proves pertinents. En aquells anys, era rector del poble el Dr.D. Tomás Corbea, qui, junt amb un grup reduït de persones, també va estar present durant l'execució de les proves. La taula i les figures són de color moreno amb brillantor metàl·lic. Pareix que este to aconseguit s'atribuïx a l'acció del temps.

 

Imatge de la Verge al Cabeçol

A l'estiu el servei municipal d'autobús augmenta el número de parades en la platja

05 Agost 2003
De dimarts a divendres a la vesprada (17 a 20 hores) està oberta al públic l'AULA D'INTERNET, situada en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068. En ella pots accedir de forma gratuïta a navegar per Internet i també reservar els ordinadors per a tot tipus de treballs (ofimàtica, disseny...). Durant el mes d'agost l'Aula d'Internet roman tancada. De dimarts a divendres a la vesprada (17 a 20'30 hores) i també els dissabtes al matí (10'30 a 13 hores) tens a la teua disposició la LUDOTECA MUNICIPAL, situada en l'Espai Social Martínez Coll, telèfon 961 424 068. En ella els xiquets de 5 a 10 anys podran disfrutar de distintes activitats de caràcter lúdic i formatiu. De dilluns a divendres a la vesprada està oberta la BIBLIOTECA MUNICIPAL, situada en la primera planta de la Casa de Cultura. El seu horari és de 17 a 21 hores. També està oberta els dissabtes al matí, de 10 a 13 hores, excepte els mesos de juliol i agost, que només obri de dilluns a divendres. Per a qualsevol consulta podeu telefonar al 961 424 086 o en l'e-mail: pucol_biblio@gva.és. Durant el mes d'agost la biblioteca romandrà tancada. L'ESPAI SOCIAL LA BARRACA obri les seues portes de dimarts a dijous, de 17 a 22 hores. Els divendres i dissabtes el seu horari es de 17'30 a 2'00 hores. Finalment, els diumenges està obert de 17 a 21 hores. En este local tenen la seua seu distints clubs i associacions de la població i a més organitzen distintes activitats: xarrades, col·loquis, exposicions, balls... Per a qualsevol consulta podeu telefonar al telèfon 961 424 056. El SERVICI MUNICIPAL D'AUTOBÚS durant els mesos de juliol i agost té establit un horari d'estiu amb una única ruta, que unix les urbanitzacions, amb el nucli urbà i la platja. A més, en estos mesos hi ha fins a nou parades distintes en la zona de la platja (desde los camping hasta l'Estany). Si vols conéixer els horaris detallats pots descarregar-los en esta mateixa web, en la secció “Es fa saber: altres”. També pots realitzar consultes telefonant a l'empresa AVSA (964 697 900) i a l'Ajuntament de Puçol (961 421 303).
L'Agència de Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Puçol organitza dos cursos gratuïts d'informàtica per a desocupats

L'Agència de Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Puçol organitza dos cursos gratuïts d'informàtica per a desocupats

03 Agost 2003

 

L'Agència de Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Puçol, dins de la seua labor de formació per a aquelles persones que estan buscant ocupació, ha organitzat, en col·laboració amb IMELSA i bajo la subvenció del SERVEF, dos cursos d'informàtica gratuïts: el primer és d'ofimàtica, té una duració de 134 hores i es començarà a impartir el 4 de setembre i el segon és d'iniciació a internet, començarà el 13 d'octubre i consta de 69 hores lectives.

Estos dos cursos s'impartiran de dilluns a divendres de 8 del matí a 2 de la vesprada en l'aula d'informàtica de l'Espai Social Martínez Coll a Puçol. Pot accedir a estes accions formatives qualsevol persona desocupada inscrita com a demandant en el SERVEF, sense tindre necessàriament cap coneixement previ. Els que assistisquen als mateixos amb aprofitament rebran un diploma de la Generalitat Valenciana.

Tots aquells interessats en estos cursos han d'acudir a la selecció d'alumnes que tindrà lloc el 2 de setembre, a les 9 hores, en l'Espai Social Martínez Coll (C/ La Costera, s/n, cantó amb el carrer Martínez Coll), proveït de fotocòpia del DNI i fotocòpia de la targeta de demanda d'ocupació de l'oficina del SERVEF de Meliana.


Història de Puçol (8): Parròquia dels Sants Joans de Puçol

Història de Puçol (8): Parròquia dels Sants Joans de Puçol

29 Juliol 2003

 

Església dels Sants Joans

 

1588: L'Il·lm. i Rvdm. Sr. Juan de Ribera, patriarca d'Antiòquia i arquebisbe de València va posar la primera pedra d'esta parroquial Església de Puçol, dedicada a Sant Joan Baptista. Va ser el dia 29 d'abril. 1603: S'inicia la construcció de la nova parròquia, dedicada als Sants Joans, es construïx enfront de la primitiva, que va ser convertida en cementeri. 1607: Així mateix el patriarca va fer el trasllat, des de l'antiga església a la acabada d'acabar, del Santíssim Sagrament, celebrant la primera missa el dia 28 d'octubre, havent consagrat de la seua Orde el Sr. Tomás d'Espinosa, el seu bisbe auxiliar. El mateix dia i en la mateixa processó, davant de la Custòdia del Santíssim Sagrament, es va fer el trasllat de la imatge de la Mare de Déu al Peu de la Creu. Durant les mateixes dates, va construir el patriarca Juan de Ribera sa casa residència perquè d'ara endavant fóra usufructuada pels seus successors, i a l'efecte va construir una talaia o torre al costat de la seua vivenda, que comunicava directament amb l'església per passadís sobre el cancell de la porta lateral, apareixent una balconada que dóna a l'interior de la mateixa. 1907: Es construïx el Sagrari de la Capella de la Comunió. Magnífica obra d'enginyeria mecànica dissenyada i construïda pel manyà de Puçol, el Sr. Vicente Iranzo.

 

Sant Joan de Ribera

Història de Puçol (7): Els Hostals de Puçol

Història de Puçol (7): Els Hostals de Puçol

29 Juliol 2003

 

Bàscula municipal

 

On en l'actualitat s'alça el barri ‘Dels Hostalets’, se sap que antigament van existir els anomenats ‘els messons de Puçol’, barriada formada per un conjunt d'hostals, d'entre els quals el probablement més antic fóra el ‘Messó del Llop’, batejat amb este nom probablement per la gran quantitat d'estos animals que, segons es conta, habitaven les proximitats d'estes terres en aquells temps. Es creu que la seua ubicació estava en el carrer Convent, enfront de l'actual carretera, pròxima a una antiga creu de pedra, la història de la qual es relatarà en el present escrit. Perquè siga possible jutjar la fama d'estos hostals, recordar que en un d'ells es va inspirar la coneguda creació d'òpera ‘Carmen’, del gran músic Bizet i el famós literat Pròsper Merimée. Són molts els històrics personatges que han fet escala de descans ací, entre ells, el rei Felip II, junt amb el seu fill de set anys; ja que, segons conta el cronista holandés Enrique Cok, van vindre d'Ulldecona (municipi situat en la província de Barcelona) fins a València en un temps de 4 dies, arribant als terrenys de ‘Els Messons de Puçol’ en data de 3 de Gener de 1586. El Dit cronista escriu: ‘…. el viatge a ungla de cavall i a migdia ja es trobaven menjant en els Hostalets (dos vendes ben famoses)….’. Com a curiositat, citar que també van passar per ací el rei Jaume II l'any 1303, i els també reis Pere II en 1380, Martí II en 1408 i Felip III en 1604. Va ser a Sagunt on es va produir la proclamació d'Alfons XII, però ben és cert que la conferència prèvia entre els generals es va realitzar en ‘Els Messons’. La part més antiga dels Hostalets en esta època se situa a la dreta del camí del cementeri, hui Av. Molí de Vent. Va ser allí on es van edificar els primers hostals. També s'incloïa en esta barriada l'actual Av. de València, en aquells temps denominada ‘camí dels Messons’, que en aquell moment era un camí fondo i intransitable. El seu primer edifici va ser el magatzem-vivenda Bar Avinguda, on es va poder vore el primer cine mut de la localitat. En esta avinguda es trobava el Sindicat Arrosser, en el magatzem del qual es van fabricar les llambordes per als carrers de València, a mitjan segle XIX, amb pedra de la Pica-jo i de la Costera. La hui Plaça 25 d'Abril, en principi va ser ideada com una bassa per a cisterna i servei d'aigua potable per al poble, però este projecte no va arribar a acabar-se i el buit creat per a la seua construcció se va anar terraplenant amb runes. Del projecte d'esta cisterna va sorgir el nom d'uns dels carrers del barri: carrer Cisterna, on pareix es van ubicar les primeres edificacions de la zona, poc anteriors a 1930.

 

Cafeteria Marba

Història de Puçol (6): La Creu de Pedra

Història de Puçol (6): La Creu de Pedra

29 Juliol 2003

 

Creu de Pedra

 

Esta simbòlica creu es va erigir en un primer moment als afores de la població, més concretament en la part nord del barri ‘Hostalets’, emplaçada a l'entrada del camí que conduïa al convent ‘La Vall de Chesus’, siti al peu del Muntanya Pica-jo. Se la coneixia amb el nom de ‘La Creu de Pedra’, i pareix que data dels segles XV/XVI. Era molt venerada i se sap que existia el costum de, en vespres del dia 6 de Gener, visitar-la, portant cascabelearías, amb la intenció de demanar als reis; fins que finalment en època d'adversitat va ser destrossada. Una persona de qui només coneixem la inicial del seu nom (‘F’), qui va gravar un escrit que va ser difós per Ràdio Nacional. Este escrit va ser imprés en 1941 i posteriorment repartit en la cavalcada dels festers d'eixe mateix any; el que inste que les autoritats iniciaren la reconstrucció de la Cruz en 1947, però amb una diferència: esta vegada es va canviar el seu emplaçament, i va ser col·locada en el camí del cementeri.

 

Creu del Picayo

Història de Puçol (5): El Convent de la Vall de Jesús

Història de Puçol (5): El Convent de la Vall de Jesús

29 Juliol 2003

 

Al fons antic Ajuntament

 

L'any 1384 es va fundar el Convent de la Transfiguració del Senyor en el lloc denominat Vall de Jesús per canonges regulars de Sant Agustí. En el 1438 un jueu anomenat Coler va aconseguir del prior dels Agustins el permís perquè els franciscans ocuparen aquella casa abandonada del Vall de Jesús. Este mateix jueu valencià va restaurar l'edifici i després de no poques diferències de criteri, reclamacions i escrúpols de consciència sobre la possessió del lloc, que es van resoldre amb un Breu del Papa Pius II, els franciscans el van prendre i van fundar el Convent del qual va ser zelós guardià el beat Nicolás Factor. El Papa Eugeni IV, va facultar la Custòdia de València per a fundar tres convents, entre ells el de la Vall de Jesús a Puçol, l'any 1459. A poca distància del convent van alçar els franciscans una pintoresca ermita a relativa altura, en la vessant oriental de la muntanya Picaio, allà pel segle XV o XVI i en la qual va habitar el puçolenc venerable pare Pedro Muñoz, des d'on va tindre aquelles meravelloses visions d'estreles que queien sobre el Cabeçol del Puig, en el tossal del qual, el 6 de setembre de l'any 1570 es va trobar la imatge de la nostra Patrona, la Mare de Déu al Peu de la Creu. Hui està l'ermita completament restaurada (1959) i oberta al culte gràcies al matrimoni format pel Sr. Jesús Gómez Escardó i Sra. Alicia Cerezo González-Bariz, fundadors de la urbanització Muntanya Picaio. La restauració va ser inaugurada el 28 de juliol de 1961.

 

Retaule de 1725

L'escola d'estiu: un lloc on deprendre a cuinar, cultivar, dissenyar palmitos, pintar camisetes...

L'escola d'estiu: un lloc on deprendre a cuinar, cultivar, dissenyar palmitos, pintar camisetes...

28 Juliol 2003

 

Taller de palmitos en La Milotxa.

 

El 29 de julio finaliza l'escola d'estiu. Han sigut trenta dies plens de jocs, diversió, invencions i creativitat, tant per part dels alumnes com dels monitors. Trenta dies que els pares han pogut dedicar a altres activitats, tant si treballen com si han intentat aprofitar eixos buits matinals per a finalitzar eixes tasques pendents per a les que mai hi ha temps.

Un mes en què els alumnes han estat atesos i, al mateix temps, deprenent d'una forma divertida.

Per a l'educadora de servicis socials, Dolores Muñoz Inglada, que també és la directora d'esta escola, la seua necessitat està fora de tot dubte: ''dos mesos i mig és massa temps sense fer res per als xiquets... cal mantindre actius, que no s'ensopisquen, perquè si no el xoc al començar el nou curs és excessiu''.

Raons pedagògiques no li falten a l'educadora, encara que la realitat demostra que també hi ha altres motius, derivats de la nova situació familiar que viuen moltes famílies: treballen els dos pares i a la iaia, que ja la tenen cuidant dels xiquets durant tot el curs és necessari donar-li unes xicotetes vacacions, o correm el perill d'esgotar-la.

''És cert que ara no és tan fàcil passar l'estiu en el poble amb els familiars, senzillament perquè aqueixos costums ja es van perdent. I també perquè no es pot reduir l'oci a vore la tele i jugar amb un ordinador. És cert que els xiquets han de descansar, però donant-los les ferramentes necessàries perquè disfruten en este temps d'oci... si no, s'avorrixen''.

I de més ferramentes, per descomptat, no disposaran en molts llocs. Si l'acaloradora calor que hem sofrit durant el mes de juliol ha fet imprescindible la visita quotidiana a la piscina municipal, també les excursions a peu i amb bicicleta han sigut punts álgidos de esta escola d'estiu, potser perquè els xics, en el fons, el que estan desitjant és eixir, viure aventures, conéixer coses noves... i això és una cosa que difícilment poden trobar en el pati del col·legi públic La Milotxa, encara que, al contrari, este sí que és el lloc idoni per als tallers, pel fàcil accés per als pares, la possibilitat de disposar d'aigua o inclús les aules per a organitzar als materials i als propis alumnes.

Com resultat de l'experiència molts alumnes ja saben construir cabanyes, dissenyar camisetes, pintar palmitos, cuinar plats típics de la nostra zona o inclús cultivar un hort. El que s'ha dit, ferramentes per a disfrutar no els ha faltat en este calorós mes de juliol.

 

Cabanya construïda per l'escola d'estiu.

Els trenta becaris del Caxton College disfruten de l'anglés, la piscina, la cuina, els esports...

Els trenta becaris del Caxton College disfruten de l'anglés, la piscina, la cuina, els esports...

28 Juliol 2003

 

Els becaris del mes de juliol.

 

Per octau any consecutiu, trenta alumnes dels col·legis públics de Puçol disfruten d'una beca d'un mes en el prestigiós centre Caxton College, durant la qual no sols perfeccionen l'idioma, sinó que disfruten de multitud d'activitats en les instal·lacions del centre: esports, cuina, tallers...

Empar Gil no és una directora a l'ús. Va començar amb el Caxton posant ella mateixa els cartells publicitaris en els forns dels voltants, per a anunciar uns cursos d'estiu, farà uns dèsset anys. Des de llavors, i gràcies al suport familiar, el centre educatiu ha anat creixent, fins a convertir-se en un dels més prestigiosos de la Comunitat Valenciana.

''Però això no ha de fer-nos oblidar els nostres orígens i, sobretot, el poble en què estem enclavats'' -afirma amb absoluta convicció Amparo-. ''Sempre hem pensat que la col·laboració i l'ajuda no ha de reservar-se únicament per als projectes del tercer món, sinó que eixe esforç molt bé el podem orientar cap als nostres propis veïns''.

I com a Amparo no és amant de les grans paraules, sinó dels xicotets actes, dit i fet. A través de l'Àrea de Benestar Social, cada estiu se seleccionen els quinze alumnes que ''estiuegen'' en el Caxton College al juliol i altres tants a l'agost. A més, per a completar l'oferta, durant els mesos del curs acadèmic, de setembre a juny, altres quinze becaris acudixen gratuïtament a les classes dels dissabtes al matí. En definitiva: quaranta-cinc becaris de Puçol cada any passen gratuïtament pels cursos i instal·lacions del col·legi britànic.

Els cursos d'estiu del Caxton són una bona oportunitat per a perfeccionar l'idioma, com ho demostren els 784 alumnes que durant la segona quinzena de juliol estan matriculats. Així ho han comprés també els 64 xics i xiques de 1r a 5t de Primària, entre 7 i 11 anys, que enguany han presentat la seua sol·licitud a les beques, encara que només 30 han pogut disfrutar finalment d'ella: ''el curs d'anglés són seixanta hores intensives, però ho vam combinar amb esports, cuina, teatre... A més, obligatòriament han de canviar d'activitat cada setmana, per a evitar que s'apunten només al que més els agrada que, en principi, sol ser l'esport... encara que cada vegada pren un auge major el taller de cuina, que els encanta a tots''.

El que no els encanta tant, d'entrada, és enfrontar-se a unes classes en què únicament es parla en anglés i, per si no fóra poc, amb professors natius. Afortunadament per als xics, en els altres tallers el que més valora el centre és que els monitors siguen especialitzats, d'ací que en estes activitats també es pot utilitzar el castellà, una cosa que els alumnes agraïxen perquè els permet centrar-se en els tallers sense caldre estar contínuament ''traduint'' les instruccions.

 

Alumnes, professors i el regidor.

Dèsset xiquets que somien de vore el mar, banyar-se en una piscina, menjar un gelat...

Dèsset xiquets que somien de vore el mar, banyar-se en una piscina, menjar un gelat...

28 Juliol 2003

 

Recepció en l'Ajuntament de Puçol.

 

El dimecres 16 de juliol el saló de plens de l'Ajuntament rebia a uns invitats molt especials: els dèsset xiquets i els huit monitors saharauís, acompanyats per les famílies que els tenen acollits a Puçol durant els mesos de juliol i agost.

En l'acte van estar a més presents nou regidors i l'alcalde de l'actual corporació, la qual cosa va portar al delegat sahrauí per a la Comunitat Valenciana, Ahmedu Muhammad Fadel, a afirmar que ''poques vegades un grup de xics hi ha sentit tan abrigat com ací, a Puçol, el que demostra una vegada més el gran interés amb què se seguixen els temes sahrauís en esta població. Per això he d'agrair una vegada més l'enorme esforç de les famílies que col·laboren cada any, ja que sense vosaltres no seria possible portar als nostres xiquets, i també l'esforç econòmic i de gestió que realitzen distintes institucions, com este Ajuntament, que no sols facilita els tràmits sinó que a més paga els passatges d'avió dels xics i els monitors''.

Una labor de conscienciació que a Puçol ha calat fondo, com prova la presència cada estiu d'un ampli grup de xiquets sahrauís i durant la resta de l'any la participació en les caravanes per la pau. Però Puçol no està sol. Enguany més de 10.000 xiquets han pogut eixir dels campaments de refugiats en el desert, dels quals entorn de 8.500 ho han fet aprofitant el programa vacacions en pau durant els mesos de juliol i agost, i han arribat a dèsset comunitats autonòmiques espanyoles.

Són xiquets a qui en ocasions els costa entendre l'idioma, però que saben fer-se entendre quan expliquen els seus grans somnis, uns somnis que a nosaltres ens pareixen xicotets capritxos, quasi sense importància, com vore el mar, banyar-se en una piscina, menjar un gelat... Però són ''xicotets capritxos'' absolutament irrealitzables en ple desert del Sàhara.

''A més, visitaran el zoo de València, l'oceanogràfic i inclús realitzar una acampada final a Mora de Rubielos'' -va explicar la regidor de servicis socials, Begoña Fernández, durant la recepció oficial-. Tot això per a acabar certificant, una vegada més, la importància de la labor que realitzen cada estiu les famílies acollidores, una cosa en el que també va fer insistència Sara Lleó, la presidenta d'ASOM: ''aprofite este acte per a donar-vos a totes les famílies les gràcies en nom del poble sahrauí, i també a l'Ajuntament, ja que nos ajuda constantment en totes les activitats solidàries que organitzem des de la nostra ONG''.

Una labor que continuarà en els pròxims anys i això a pesar que ja es parla en cercles polítics d'una possible eixida al conflicte sahrauí-marroquí, gràcies a què els primers han acceptat l'anomenat ''Pla Baker'' per a afavorir el seu retorn al llar que van abandonar fa vint-i-huit anys i la celebració d'un referèndum sobre la seua autodeterminació: ''encara que no serà fàcil que El Marroc accepte el Pla Baker, com ja ha fet el Front Polisario, i això a pesar de les campanyes de protesta que actualment hi ha dirigides contra el president Aznar pel fet que Espanya és actualment qui presidix el consell de seguretat de l'ONU'' -va matisar l'alcalde, Josep Mª Iborra, durant el seu discurs en la recepció oficial-. ''A pesar de tot, encara que es porte a la pràctica este pla, el retorn no serà fàcil i com a mínim caldrà seguir amb la nostra labor d'ajuda quatre o cinc anys més''.

L'Oficina d'Atenció al Ciutadà està oberta a l'agost de dilluns a dissabte

L'Oficina d'Atenció al Ciutadà està oberta a l'agost de dilluns a dissabte

28 Juliol 2003

 

Inauguració de l'oficina, a l'abril.

Durant els mesos de juliol i agost l'horari d'atenció al públic de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà és el següent: de dilluns a viernes de 8 a 14'30 hores. A més, els dissabtes al matí, de 10 a 13 hores, encara que només per a algunes activitats, com el registre de documents o l'entrega de DNIs. Per a tots aquells que encara dubteu si l'OAC pot ajudar-vos a resoldre els vostres tràmits, heus ací una llista dels principals servicis que l'oficina està realitzant des de la seua inauguració, el passat 16 d'abril. 1. Registre d'entrada i eixida de documents. 2. Tramitació d'instàncies. 3. Tramitació d'altes i baixes del padró d'habitants i canvis de domicili. 4. Emissió de volants d'empadronament. 5. Informació sobre els diferents procediments que es tramiten en l'ajuntament, ressenyant la documentació que han d'aportar els interessats. 6. Informació sobre la gestió urbanística que es troba en període d'informació publica. 7. Informació sobre les ordenances municipals i expedició de còpies. 8. Informació sobre procediments de selecció de personal de l'ajuntament. 9. Servei de reclamacions, queixes i suggerències. 10. Emissió de còpies de plans. 11. Informació general sobre qüestions municipals i temes en general d'interés per als veïns del municipi. 12. Expedició de duplicats de rebuts. 13. Gestió de domiciliacions bancàries. 14. Sol·licitud de duplicats de rebuts ja pagats. 15. Canvis de titularitat de rebuts d'impostos municipals. 16. Expedició d'autoliquidacions d'impostos i taxes. 17. Informació de butlletins oficials. 18. Punt informàtic d'autoconsulta pel mateix interessat per mitjà de connexió a Internet. 19. Cens caní municipal. 20. Registre d'associacions municipals. 21. Gestió del tauler d'edictes. 22. Registre de bans. 23. Gestió d'expedients de “bous al carrer”. 24. Gestió de cites per a reunions amb regidors. 25. Compulsa de documents. I recorda que si tens algun dubte, també pots telefonar al telèfon 961 421 303 o enviar un mail a l'adreces següents: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. , pucol_oac2@gva,és o Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .

L'OAC està en la planta baixa de l'Ajuntament.

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, ha dictat el Decret de sobreseïment i arxiu de la denúncia del Bloc

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, ha dictat el Decret de sobreseïment i arxiu de la denúncia del Bloc

21 Juliol 2003

 

Salvador Claramunt, regidor del Bloc.

 

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat valenciana ha sobresegut i arxivat la denúncia presentada contra l'alcalde i dos regidors d'Unió Valenciana, presentada pel Portaveu del Grup Municipal del Bloc Nacionalista València de Puçol, en plenes dates preelectorals.

La denúncia imputava presumptes conductes il·legals per hipotètic tràfic d'influències o ús d'informació privilegiada, en relació amb la revisió del Pla General i compres de terrenys per empreses relacionades familiarment amb els regidors d'Unió Valenciana.

Al tindre coneixement, per la premsa, de la dita denúncia, l'alcalde va comparéixer immediatament, i voluntàriament, davant de la Fiscalia per a prestar declaració i oferir la col·laboració més àmplia per a l'immediat esclariment d'imputacions no sols infundades i injurioses sinó manifestament electoralistes.

Quant a les compres de terrenys de què es parlava, l'alcalde va posar de manifest el seu absolut desconeixement de transaccions efectuades per particulars, a qui resultava totalment alié.

Quant a la reclassificació de sòl no urbanitzable, per la revisió del Pla General en tràmit, va informar detalladament a la Fiscalia del procés seguit, les fites més importants de la qual són els següents:

Els serveis tècnics municipals, amb data 02-07-02, van informar a la Corporació del contingut i condicions del document inicial necessari per a revisar el Pla General denominat Document de concert previ.

L'Alcaldia, per resolució de 15 de juliol del 2002, va encarregar als tècnics municipals la realització del dit concert previ. Al mateix temps, va designar com a Comissió Especial de seguiment dels treballs de la revisió del Pla General, a la Junta de Portaveus, que integra als de cada un dels grups polítics amb representació municipal; Comissió Especial de què també forma part la regidora delegada d'Urbanisme, davall la presidència de l'alcalde.

La Comissió Especial de Seguiment va ser puntualment informada del desenvolupament dels treballs dels serveis tècnics municipals, havent celebrat sessions de treball en dates 25 de novembre i 2 de desembre del 2002, 9 de gener, 3 i 10 de febrer 2003.

Finalment, el document de concert previ va ser aprovat pel Ple Municipal en Sessió de 28 de febrer del 2003, qui va decidir al seu torn remetre'l a la Conselleria competent per al seu informe, i a les Administracions implicades, perquè n'evacuaren els seus.

Va destacar l'alcalde en la declaració que la revisió del Pla General es va posar en marxa a suggeriment de la Conselleria d'Urbanisme, a l'haver-se esgotat el sòl disponible conforme al Pla anterior ; i que encara que és competència de l'Alcaldia les inicials decisions i tràmits de la revisió, per pròpia voluntat va decidir que fóra de coneixement i decisió del Ple des del primer moment; i des de Juny del 2002 les propostes i avanços que s'anaven elaborant pels tècnics van ser del coneixement dels portaveus municipals de tots els grups.

Doncs bé, amb data 8 de juliol actual el Fiscal Cap del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, ha dictat el Decret de sobreseïment i arxiu de les diligències motivades per la denúncia del Bloc, i es destaca en la motivació del sobreseïment i arxiu el fet que havent pogut impulsar la tramitació de la revisió del Pla General l'alcalde per si mateix, va decidir efectuar-lo a través del Ple Municipal i amb coneixement de la Junta de Portaveus, el que va donar molta més transparència a la tramitació.

Amb esta decisió de sobreseïment i arxiu queda claríssimament patent el caràcter insidiós, injust i subtilment electoralista de la denúncia formulada pel Bloc, tant com la transparència i rectitud de l'actuació de l'Alcaldia en tot el procés de revisió del Pla General.

Per això, i perquè també és molt propi de l'estat de Dret que no queden impunes les falses denúncies i imputacions, l'Alcaldia valorarà el possible exercici d'accions legals contra els autors de tals imputacions infundades i injurioses.

 

Josep Mª Iborra, alcalde de Puçol.

Un tremend esforç de la comissió per a organitzar dos dies de bous en Ildefonso Fierro

Un tremend esforç de la comissió per a organitzar dos dies de bous en Ildefonso Fierro

21 Juliol 2003

 

Molt de públic en Ildefonso Fierro.

Les festes taurines en el Barri Ildefonso Fierro de Puçol, van estar marcades pel tremend esforç que fa la comissió per organitzar dos dies de bou, i d'altra banda, l'escàs suport econòmic de practicament tota la barriada (trenta abonats). Davant d'eixe panorama, tan sols falta felicitar a la comissió pel seu esforç (van adquirir sis bous), i intentar animar a col·laborar amb les festes als veïns del barri, si volen que estes, no s'acaben pròximament.

Dissabte 5 de juliol.

Amb gran puntualitat van donar començament les desencaixonades. En primer lloc va ser soltat el bou, de pelatge saboner, Fumador, núm.48 de la ramaderia gaditana d'Àngel i David Vilariño. Bou que envestia sense cobdícia. A continuació es va desencaixonar el bou Lencero, núm.42 d'Hernández Pla. Va ser un bou que va donar la cara en tot moment, i que envestia amb certa perillositat. Va ser sens dubte, el millor bou dels correguts en estes festes. Finalment va ser desencaixonat el bou Tirador, marcat amb el núm.47, amb el ferro de Mª Lourdes Martín de Pérez Tabernero. Bou molt parat, que va resultar molt costós per a ser tancat. Després del bon bestiar de vaquetes que va soltar el ramader local Jaime Bosch ''Saliner'', va ser embolada una vaca del mateix ramader, i va tallar la corda Rubén Naranjo.

A la nit van ser embolats a càrrec de la quadrilla Ximo&Xato, els mateixos bous de la vesprada, van tallar les cordes Joan Pau ''Rallat'' i Héctor Santaursula ''Cabra'', destacant per la seua labor el bou Lencero d'Hernández Pla.

Dissabte 12 de Juliol.

Igual que la setmana anterior van ser desencaixonats tres exemplars. En primer lloc, Artista, núm.51 de Hnos. Mañez. Bou que va acusar massa l'estar minvat de facultats per al seu toreig. A continuació, va ser soltat el bou núm.31 Tomillero, de Baigorri, el qual es va limitar a recórrer el recinte sense cap malícia, però que en una de les seues poques envestides, va ferir afortunadament sense conseqüències greus un aficionat de la localitat. Finalment, es va soltar el bou núm.21 Envidioso, també de la ramaderia de Baigorri. En general va ser una vesprada avorrida pel comportament dels bous, que s'alçà amb l'embolada d'un bou de Jaime Bosch.

A la nit van ser embolats els bous de la vesprada més un del ramader local Jaime Bosch, tallant la cordes Escolano, Alex , Panxa i Jonjou. Totes les embolades van ser dutes a terme per l'embolador Pep, amb els utensilis de Fernado Ferrer ''Rallat''.

Informa: Alfonso Ávila.

Una vesprada avorrida pels bous.

L'hora de conte: nova col·laboració entre la biblioteca municipal i l’Escola d’Estiu

L'hora de conte: nova col·laboració entre la biblioteca municipal i l’Escola d’Estiu

14 Juliol 2003

 

Alumnes de l'escola d'estiu.

 

Encara que l'activitat quotidiana és la labor principal de la biblioteca, tant per al préstec com per a la consulta de llibres, Rosa García sempre està oberta a qualsevol tipus de proposta que permeta animar els xics i jóvens a la lectura. Fruit d'eixe interés és la campanya de “Animació a la lectura” que organitza periòdicament la Biblioteca Municipal. Dins d'esta campanya ja és habitual la col·laboració durant el mes de juliol amb la “escola d'estiu”, però enguany la col·laboració ha anat més enllà: “per primera vegada hem organitzat unes sessions de contacontes, en les que han participat tots els xiquets de l'escola”. Les sessions s'han desenvolupat els dies 2, 3 i 7 de juliol i, amb el títol genèric de “L'hora del conte”, ha permés el pas de cent quaranta alumnes de l'escola, amb edats compreses entre els quatre i els set anys. “Ha sigut Mila Casalvázquez l'encarregada de narrar-los i interpretar-los de forma magistral tres contes: Mariquilla, Los siete cabritillos i El gusanito que se perdió en la manzana, i ha sigut una experiència fantàstica, tant pel nivell de la seua interpretació com l'interés amb què els alumnes han seguit el treball de Mila”. Al marge d'esta proposta puntual, la Biblioteca Municipal, situada en la primera planta de la Casa de Cultura, continua totes les vesprades de dilluns a divendres i els dissabtes al matí oferint els seus servicis habituals, entre els que no sols es troba la consulta i préstec de llibres, sinó també el préstec de vídeos, la consulta informatitzada de la documentació existent i, com manen els nous temps, la possibilitat de connectar-se de forma gratuïta a Internet per a realitzar consultes “on line”.

 

Biblioteca municipal.

Les obres del quart espigó en la platja coincidixen amb els primers treballs en el sector 5

Les obres del quart espigó en la platja coincidixen amb els primers treballs en el sector 5

14 Juliol 2003

 

Ja hi ha quatre espigons en la nostra platja.

 

A principis de juliol han començat les obres del quart espigó en la platja, coincidint a més amb l'establiment d'un doble accés: el Camí La Mar per a dirigir-se a la platja y el Camí de l'Assegador per a tornar de la platja a la població.

La mesura ja havia sigut anunciada el 21 de març, quan el cap d'Obra, Ignacio Herrera, enviava un fax a l'Ajuntament comunicant-li que aproximadament dos mesos després del començament de les obres, a causa del volum de camions, podria ser necessari establir dos vies distintes per a l'arribada i l'eixida des de la platja: ''les obres començaran amb la col·locació d'escullera a un ritme aproximat de 40 viatges diaris... Considerant que el ritme d'inici de les obres és prou baix, està previst iniciar les obres mantenint el doble sentit actual en el Camí La Mar... i després habilitar tant el Camí La Mar como el Camí l'Assegador''.

Preveient esta circumstància Ignasi Ferrera ja s'havia posat en contacte amb l'enginyer tècnic de l'Ajuntament, Pedro Palacios, i amb l'intendent cap de la policia local, Vicente Giménez, per a coordinar la reordenació del trànsit: 'senyalitzant la via segons la normativa de senyalització d'obres en carreteres, limitant la velocitat en els encreuaments perillosos i advertint de perill por eixides de camions'.

Com es recordarà, les obres de protecció del litoral tenen un cost de dotze milions d'euros, que són pagats íntegrament pel Ministeri de Medi Ambient. Després de catorze anys de litigis i retards, l'adjudicació d'estes va tindre lloc el passat any i a l'abril va començar la construcció del primer espigó. Fonts de l'empresa constructora assenyalen que este estiu podria haver-hi cinc espigons finalitzats, encara que l'aportació d'arena es realitzarà després d'un parèntesi en el mes d'agost, per a evitar els turistes la incomoditat del trànsit continu de camions i maquinària de construcció.

Paral·lelament, ja han començat les obres d'urbanització del sector 5, en la zona nord de la platja, que són gestionades per l'empresa municipal Gespul: ''el 10 de març realitzem l'adjudicació a Pavasal, que serà l'empresa constructora, per un total de 3.939.309 euros; al mateix temps també es va realitzar l'adjudicació del vial posterior, que permetrà orientar el trànsit des del Camí La Mar fins al nord de la platja, per un total de 832.853 euros''.

Després de firmar l'acta de replantejament a primers d'abril, van començar les obres de tanca i neteja de la zona, i durant este mes de juliol es realitzaran els primers moviments de terra.

 

Les obres costaran 12 milions d'euros.

Història de Puçol (4): Segle XIII, carta de poblament de Puçol

Història de Puçol (4): Segle XIII, carta de poblament de Puçol

14 Juliol 2003

 

Restes de l'antic port en el Grau Vell.

 

La concessió de Carta de Poblament va ser el mètode habitual utilitzat en el Regne de València per a la repoblació del seu territori, des dels seus inicis en 1238 fins a la repoblació que va tindre lloc després de l'expulsió dels moriscs en 1609. El document era bàsicament una espècie de contracte col·lectiu establit entre el senyor del lloc i els pobladors, en el qual s'establien els drets i els deures d'estos dos i les condicions per al cultiu de la terra, així com altres disposicions. Pot considerar-se com el document fundacional d'un lloc o d’un poble. Vegem les distintes parts del document: “Sàpien tots que jo, el senyor Assalid de Gudal, pel meu i els meus, presents i futurs...” Després de la fórmula introductòria utilitzada per a fer públic el fet jurídic, apareix el nom de l'atorgant, Assalid de Gudal, que és el titular del Senyoriu. Havia sigut el propi Jaume I qui li havia donat l'Alqueria de Puçol el 24 de gener de 1238 perquè poguera donar-la, vendre-la, empenyorar-la, poblar-la o establir-la, que és precisament el que està fent per mitjà d'este document. Al llarg de tot el document, al referir-se a l'atorgant ho fa amb les paraules el meu i els meus presents i futurs, i al fer-ho als pobladors ho fa per mitjà de les paraules vosaltres i els vostres i els successors vostres. “...done, entregue i establisc a vosaltres Arnaldo de Parilata, Pedro Saselva, Bernardo Geraldi, Pedro de Solerio, Bernardo Puyneti, A. de Basso, Berengario de Vilabeyla, Juan Cantula, Pedro Gassul, Bartolomé de Fonte de Pou, Raymundo Sacorral, Pedro de Vilabela, Guillermo Salellis, Pedro de Geraldis, Bertrán Saraynon, A. Saraynon, Bernardo Tarmar, Pisano Clos, Arnaldo de Carrer, Raymundo Ferrari, B. Ferrari, R. Turdii, Guillermo Mathei, Buido de Riera, Bernardo d'Amenlerio, Guillermo Orumbela, R. Magistro, Pedro Martín i als vostres successors a perpetuïtat, a saber, a cada un de vosaltres, tres jovades de terra de regadiu en l'alqueria meua de Puçol, la qual està en el terme de Morvedre, i a cada un de vosaltres cases i dos fanecades de terra en l'horta en la mateixa alqueria, estes jovades, cases i horts delimitats i assignem i les quals entregue a vós i als vostres en possessió corporal el ple dret.” Referix els noms dels quaranta pobladors i el nom del lloc o alqueria a poblar fent referència a les donacions que es realitzen, que consistixen en una terra per al suport del repoblador i la casa, que és la que l'assenta en el lloc. “D'eixe mode habitareu en eixa alqueria assíduament, romanent establits i acostats i l'establiment abans mencionat tingueu vosaltres i els vostres per mi i pels meus, no es proclamarà cap altre senyor excepte a mi i als meus.” Referix a continuació les contraprestacions: “I de tots els fruits que produïsquen les dites jovades entregareu perpètuament vós i els vostres a mi, als meus, la setena mesura i nombre en ma casa de la dita alqueria i no en un altre lloc, i sense possibilitat de perdó per la meua banda. I també donareu a mi i als meus l'onzena mesura i nombre de tots els fruits obtinguts en l'heretat del secà la qual vos he donat i assignat a més de les tres jovades de regadiu en la mateixa alqueria i que aportareu igualment en ma casa de l'alqueria. Al contrari, dels fruits dels arbres de qualsevol gènere, presents o futurs que existixen o existiren en el futur en la mateixa alqueria no entregareu res a mi ni als nostres si no és que es tracte d'oliveres, de les quals donareu en perpetuïtat a mi i als meus la setena mesura. S’entén també que si en les dites dos fanecades de terra que vos done per a horts cultivàreu i tinguéreu lli i cànem ho féreu en una altra propietat diferent que per mi teniu en la mateixa alqueria. A més de l'anterior cada un de vosaltres està obligat a donar i entregar a perpetuïtat a nós i als nostres cinc sous jaqueses de cens, a saber de festa en festa de Sant Miquel de setembre i un parell de gallines anualment de festa en festa de Nadal, els sous del qual jaqueses i el parell de gallines els entregareu a nós i als nostres per les cases, horts i prats, pastos, fonts naturals, llenyes de muntanyes, caça, quèstia, entrades i eixides (passatge) i per tots aquells serveis que el senyor ha de fer als seus vassalls.” Estos pagaments es feien per mitjà d'un cens en diners establits de forma individual per unitat de superfície i un altre cens en espècie sobre la collita anual, anomenat partició de fruits, que era proporcional a la recol·lecció de certs fruits específics. En este cas el pagament en metàl·lic s'estipulava que fóra en sous jaquesos, moneda encunyada a Jaca pròpia del regne d'Aragó, que estava integrada per dotzes diners de moneda jaquesa. Quant al cens en espècie establix 1/7 de la collita de regadiu i 1/11 de la c

Història de Puçol (3): Segle XIII, donació de l'Alqueria de Puçol al Capítol

Història de Puçol (3): Segle XIII, donació de l'Alqueria de Puçol al Capítol

14 Juliol 2003

 

El Molí de Vent: el nostre monument més antic.

 

Ocupant els voltants del que fins fa uns pocs anys era l'edifici, situat en el carrer Sant Joan, del C. P. Bisbe Hervás, va haver-hi, fins a l'any 1238, una alqueria i unes casetes humils, anomenades l'Alqueria del Puig, batejades amb este nom per la proximitat amb El Puig de Ceba o Enesa (rebatejat posteriorment per Jaume I amb el nom del Puig de Santa Maria). Estes, que en aquell moment pertanyien a un regule àrab de València (home ric i poderós), eren les que amb el temps donarien lloc al naixement de Puçol. Conta la història que, un bon dia, passejava el rei A Jaume pel més tard anomenat camí de França, acompanyat d'un seguici de generals i cavallers mesnaders (militars a sou); al passar enfront de l'alqueria de Puigsol, es van parar a contemplar-la, quan el cavaller de les tropes mesnaderes, anomenat assalid de Gudal, es va acostar al rei i va demanar-li-la, demanda a què este va respondre que l'entregaria tan prompte com conquistara València. Així va ser com, un any més tard (corria l'any 1238), el rei Jaume I el va entregar la població a Gudal, cavaller mesnader de la casa reial, convertint-se este, per tant, en el primer senyor territorial i polític de Puçol (llavors anomenat Alqueria del Puig). Gudal va ser també nomenat general pel rei Jaume I, a causa del gran valor demostrat com a cavaller. Portava en l'escut un sol de gules roig sobre camp daurat. L'alqueria del Puig, amb Assalid de Gudal, va passar a ser Lloc o Lloc, per ell fundat amb el nom de Puigsol, per a distingir-lo del nom dels nostres veïns. Amb el temps, esta denominació, per similitud fonètica, va derivar en Puchol, fins que per eufonia, va acabar pronunciant-se com Pussol; amb el temps es va suprimir una eixe i, passats els anys, va quedar Puzol. També hi ha qui va suggerir com a possible explicació que, com en l'exèrcit de Jaume I havia soldats naturals de Puzoli, municipi de la província italiana Nàpols, antiga colònia de la Campanyia, és molt possible que estos intervingueren en la substitució de la ch per la s al pronunciar (z per al castellà). Pareix que el que justifica la terminació -ol és que l'alqueria que antany va ser el nostre poble, fins que va aconseguir la categoria de Lloc o Lloc, era de poca importància, i, els seus casetes, humils; i el sufix -ol ve a significar cosa pobra o menyspreable. El rei Jaume I havia comprat a data del 9 de novembre de 1243 a Assalid de Gudal, unes cases que este tenia a Morvedre i la Vila de Puçol pel preu de 18.000 sous, estant llavors ja poblada de cristians tota esta zona. Esta compra del rei a Assalid de Gudal va tindre lloc davant del notari Guillermo Gaucerán. El mateix rei Jaume I va donar a Arnaldo de Peralta -llavors bisbe de València- al Capítol de l'Església de València i al convent de frares de Roncesvalls tots estos territoris, i els va repartir en parts iguals. Així l'Alqueria de Puçol va passar a les mans cristianes.

 

Pou del segle XIII.

Dèsset xiquets i huit monitors allotjats a Puçol durant les 'Vacacions en pau'

Dèsset xiquets i huit monitors allotjats a Puçol durant les 'Vacacions en pau'

14 Juliol 2003

 

Sara León en la recepció al ministre sahrauí.

''Van arribar el 2 de juliol, quasi, quasi sense avisar, i estaran fins a finals d'agost o principis de setembre, depén de les dates en què es puga noliejar l'avió per a tornar-los a tots junts al seu país. Amb nosaltres hi ha dèsset xiquets i huit monitors. Des del primer moment s'han integrat a la perfecció... no en va Puçol ja té una llarga tradició en la recepció de xiquets en vacacions, el que demostra l'esperit solidari dels nostres veïns''.

Un ampli somriure recorre el rostre de Sara Lleó, la presidenta de l'Associació per a la Solidaritat amb el Món, quan parla dels xiquets sahrauís. De totes les activitats que realitza ASOM esta és la que més satisfaccions li reporta, potser perquè ella ha visitat els campaments de refugiats en ple desert i sap quines són les seues extremes condicions de vida, o potser perquè estos xiquets demostren un agraïment i una alegria difícilment oblidables quan conviuen un parell de mesos en famílies de Puçol: la piscina, la platja, les revisions mèdiques, les festes... tot és motiu d'alegria per a uns xiquets la vida quotidiana dels quals transcorre entre l'arena del desert i les extremes temperatures del Sàhara.

Puçol aporta a més el Centre d'Acollida, que durant la temporada de la taronja (de novembre a febrer) servix per a acollir els immigrants temporers amb situació regularitzada, i durant la resta de l'any és un bon lloc per a intercanvis o visites de grups, com els huit monitors que acompanyen els xiquets sahrauís de la comarca i que utilitzen les instal·lacions del centre per a reunions i per a allotjar-se.

Per la seua banda, els xiquets s'integren des del primer moment en la ''Escola d'estiu'', la qual cosa els permet el contacte amb xics de la seua edat mentre disfruten d'activitats lúdiques i formatives, com els tallers, les excursions o la piscina.

''De totes maneres no serà només diversió'' -insistix Sara-. ''El dissabte 12 de juliol tenim una concentració a nivell estatal en la Plaça Major de Madrid. Anirem onze autobusos des de la Comunitat Valenciana i en total unes quaranta-dos persones de Puçol. L'objectiu és pressionar al Consell de Seguretat de l'ONU perquè d'una vegada per sempre es realitze el referèndum que els sahrauís porten vint-i-huit anys esperant''.

Una pressió més que apropiada, ja que precisament en estos moments Espanya presidix el consell. Però no acabaran ací les activitats, perquè també hi haurà una concentració en Oliva, esta vegada només a nivell de Comunitat Valenciana, i una sopar-intercanvi gastronòmic entre ciutadans de Puçol i sahrauís, que es realitzarà en el Centre d'Acollida d'Immigrants.

Ja a nivell exclusiu dels xiquets sahrauís acollits a Puçol l'agenda tampoc manca d'actes: al margen de la escola d'estiu, també hi ha prevista una visita a l'oceanogràfic entorn del 16 de juliol i una visita al zoo de València ''amb elles volem que coneguen tant els animals terrestres com els marins, ja que en el desert no tenen oportunitat de conéixer res d'açò''.

El punt final a les activitats ho posarà l'acampada conjunta que realitzaran del 14 a 17 d'agost en Mora de Rubielos... encara que si l'avió tarda a eixir, i mai se sap la data amb certesa, és possible que puguen disfrutar d'algunes activitats en les festes populars i patronals de Puçol, que comencen a finals d'agost i es prolonguen fins al 9 de setembre.

 

Sara León amb el ministre Salec Baba Hasena.

El Tribunal de Comptes dóna la raó a l'Ajuntament de Puçol i condemna l'exrecaptador

El Tribunal de Comptes dóna la raó a l'Ajuntament de Puçol i condemna l'exrecaptador

14 Juliol 2003

 

Molts veïns es van vore afectats.

Els ciutadans de Puçol ja són coneixedors de l'existència de procediments iniciats per l'Ajuntament contra l'exrecaptador que exigia responsabilitats per la seua gestió.

Recordem breument els fets més destacats d'este cas.

Al gener de 1999, i dies abans de la data en què l'Ajuntament havia citat al llavors recaptador per a recomptar els rebuts pendents de cobrament, a l'efecte de la seua comprovació, l'exrecaptador, Sr. Vidal Carrión, va denunciar un suposat robatori en la seua oficina, amb la qual cosa la comprovació o recompte no es va poder portar a terme.

L'Ajuntament va reaccionar immediatament, i el va requerir perquè aportara el llistat dels documents suposadament robats. Després dels esbrinaments i informes dels funcionaris municipals va contractar una empresa de serveis tècnics externs, per a revisar els contribuents deutors segons la llista que finalment havia presentat l'exrecaptador.

A través de l'actuació de la Intervenció i la Tresoreria Municipal, junt amb els assessors externs, es va anar comprovant progressivament que un bon nombre de contribuents ja havia satisfet els deutes suposadament pendents de cobrament i podien acreditar-ho per mitjà dels seus rebuts pagats... i no obstant figuraven en els llistats del recaptador com ''pendents de pagament''.

Després de realitzar comprovacions exhaustives, l'Alcaldia va resoldre prendre tres mesures: 1) comunicar al Tribunal de Comptes la possible existència d'un abast de fons per part del Sr. Vidal Carrión; 2) comunicar a la Fiscalia del Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana la possible existència d'un delicte de malversació de fons públics; i 3) iniciar expedient per a exigir responsabilitat a l'exrecaptador per no haver presentat el compte de recaptació de l'any 1999.

Després de les actuacions preliminars del Tribunal de Comptes, l'Ajuntament va presentar-ne la corresponent demanda, i esta demanda ha sigut estimada per Sentència del Tribunal de Comptes de data 16 de maig del 2003, que el declara responsable directe d'un abast en els comptes municipals, en la quantitat de 25.662.240 pessetes, se li condemna al pagament de la dita quantitat de què ha eixit declarat responsable, més els seus interessos; i finalment, se li condemna al pagament de les costes processals.

D'altra banda, seguix el seu curs el procediment penal de què s'ocupa el Jutjat d'Instrucció núm. 1 de Massamagrell, per a depurar la possible malversació de cabals públics. Este procediment havia quedat en suspens fins que es pronunciara el tribunal de comptes, i ara ha de seguir fins que es dicte nova sentència.

A l'informar de tots estos fets als ciutadans, l'Ajuntament manifesta la seua satisfacció per la favorable sentència del tribunal de comptes, que ha determinat amb tota claredat tant la responsabilitat de l'exrecaptador, com la impecable actuació d'este Ajuntament i de tots els seus funcionaris i serveis.

Josep Mª Iborra, alcalde de Puçol.

Salec Baba Hasena: 'Puçol és un poble modèlic quant a cooperació internacional'

Salec Baba Hasena: 'Puçol és un poble modèlic quant a cooperació internacional'

14 Juliol 2003

 

Josep Mª Iborra i Salec Baba Hasena.

El dimecres, 9 de juliol, els set regidors amb delegacions, l'alcalde i la presidenta d'ASOM es reunien en l'Ajuntament per a donar la benvinguda al ministre sahrauí de Cooperació Internacional, Salec Bava Hasena, qui va acudir acompanyat del delegat sahrauí per a la Comunitat Valenciana, Ahmedu Mohamed Fadel.

Des del primer moment els representants de la República Àrab Sahrauí Democràtica van voler deixar clar que la seua visita era primer que res una forma d'agrair a tot el poble de Puçol el seu compromís continuat amb tasques solidàries, que ha quedat demostrat a través de les ''Caravanes per la pau'' (per mitjà de les quals s'emporten aliments i altres materials als refugiats en el desert del Sàhara), les ''Vacacions en pau'' (per mitjà de les que xiquets sahrauís conviuen amb famílies de la població durant l'estiu) i, finalment, amb l'agermanament amb la daira d'Agüeinit (que anualment suposarà una aportació de 12.000 euros per al poble sahrauí).

''La vostra solidaritat no és només un gran suport per a la daira d'Agüeinit, sinó també una ajuda moral per a tot el poble sahrauí'' -va afirmar Salec Baba Hasena durant la recepció oficial-. ''En més d'una ocasió hem assistit a pactes o agermanaments que només servixen per a eixir en la foto, però el cas de Puçol és modèlic, ja que no es limita a la firma, sinó que des del primer moment està dent a terme una labor d'autèntic compromís. Tant és així que la vostra documentació està servint de model per a altres poblacions, siga quin siga el seu signe polític, que estan interessades a agermanar-se amb altres daires sahrauís''.

Una ajuda humanitària fonamental perquè el seu poble puga subsistir en l'exili, en mitat del desert, ja que el sahrauí és un poble convençut de la seua raó en la lluita i no l'abandonaran fins que no aconseguisquen que l'ONU obligue al Marroc a realitzar un referèndum lliure en què elegisquen el seu propi destí.

''Salec Baba Hasena és el ministre que s'encarrega de la captació de fons i de coordinar tota l'ajuda humanitària que rebem'' -va explicar Ahmedu Muhammad Fadel, qui és de sobra conegut pels veïns de Puçol per la seua presència durant les festes populars, per a coordinar els distints actes de l'agermanament-. ''La seua presència a València es deu als contactes que està mantenint amb una productora cinematogràfica, que ha rodat una pel·lícula sobre la lluita del Front Polisari... tota l'ajuda que puguem rebre és important, sobretot ara que Espanya presidix el Consell de Seguretat de l'ONU i estem intentant pressionar perquè per fi se celebre un referèndum lliure en què els sahrauís puguem decidir el nostre futur''.

Com és sabut, El Marroc va invadir en 1975 la zona del Sàhara Occidental, fins llavors una colònia espanyola. Ho va fer a través de la famosa ''marxa verda'', mentre el govern espanyol s'oblidava de complir les seues promeses d'atorgar l'autodeterminació als ciutadans sahrauís. Des de llavors el poble viu en l'exili, esperant un referèndum que mai acaba d'arribar i que li permeta tornar a les seues terres d'origen. Durant anys els sahrauís han sentit promeses i compromisos, però l'ONU mai ha arribat a obligar al Marroc a retirar-se o, com a mínim, permetre un referèndum en què participen els ciutadans natius de l'antic Sàhara Occidental. Mentrestant, sense recursos en mitat del desert, els exiliats han hagut de viure de la cooperació internacional, capitanejada en molts casos per associacions i ajuntaments espanyols, conscients del deute que mantenim amb este poble en l'exili, per més que els successius governs espanyols hagen preferit recolzar al govern marroquí, amb els seus bancs de pesca i el seu petroli.

''Estar allí, en mitat del desert, et canvia tots els valors'' -reconeixia l'alcalde, Josep Mª Iborra-. ''Tot el món hauria de passar una temporada allí, així descobriríem el que realment té valor en la vida. Per això el nostre agermanament no es limita al paper, des del primer moment tenim clar que cal enviar ajuda real, com les cabres que vam comprar per a la daira d'Agüeinit el passat any, o com els materials educatius que enviarem enguany... llevat que ells sol·liciten un material més urgent''.

Després d'agrair novament el suport per mitjà de les caravanes, l'atenció rebuda pels xics que vénen en les ''vacacions en pau'' i el suport econòmic, els representants de la República Àrab Sahrauí Dem

Altres