30 Març 2004
Als seus huitanta-quatre anys, Marina Ibáñez pot presumir de ser la “fallera major” de Puçol. També el seu president, Fernando Martí, és el més veterà de la població, encara que als seus seixanta-tres anys quasi, quasi és un jovenet al costat de Marina. Ells són els homenatjats enguany per la Residència de la Tercera Edat de Puçol, un centre que, des que va obrir les seues portes al començament de la dècada dels noranta, no ha cessat en el seu interés de buscar noves fórmules perquè els majors se senten com a casa.
I els residents, no hi ha dubte, disfruten amb eixa varietat de festes, tallers i propostes per a viure més i millor. De l'èxit continuat tenen gran part de culpa quatre jóvens dones: Lourdes Escribano (TASOC), Ana Pastor (treballadora social), Elena Zorraquino (terapeuta ocupacional) i Ana Fiorino (psicòloga i coordinadora de l'àrea psicosocial). A elles s'ha unit enguany María Hernández, la tècnic d'animació en pràctiques que ha superat amb molt les hores assignades a les pràctiques per a col·laborar que la falla isquera avant.
“I ha costat molt traure tot el programa de la setmana de falles avant” –recorda Lourdes Escribano–, “perquè va morir el primer president elegit, Juan Montrull, i va caldre fer una nova votació entre els residents. Després, el dia divendres 12 es van suspendre els actes previstos, a causa de l'atemptat de Madrid, i es van substituir per una xarrada sobre el terrorisme, en la qual van participar activament molts residents a qui aquelles imatges els portaven records de la guerra civil”.
Uns residents que són majors, però que conserven les seues facultats mentals: tots van ser capaços de guardar cinc minuts de silenci i això que en la residència mai s'aconseguix un minut de silenci; van llegir un manifest i això que molts no lligen quasi mai; van ser a votar tots i això que molts feia anys que no votaven; i, sorprenentment, en el debat muntat la vesprada del dijous 11 de març, molts ja opinaven que no havia sigut ETA la responsable, sinó els terroristes àrabs.
“Durant tot el cap de setmana passat eren ells els que ens informaven de com anava el tema de l'atemptat” –insistix Ana Pastor–, “ells, per la seua banda, no paraven d'insistir els uns als altres sobre la importància de votar i, bé, amb l'historial que molts d'ells tenen, inclús havent viscut la guerra civil, els vots de la residència van ser molts”.
Un orgull que també poden traure per la gran quantitat d'activitats que formen la seua setmana fallera. Van començar el dissabte 13 amb l'elaboració de les insígnies falleres i una xarrada sobre l'origen i evolució de les falles. El dilluns es va realitzar la presentació de la fallera major i el president, càrrecs que van recaure per votació popular en Marina Ibáñez i Fernando Martí; a continuació, la planta i una mascletà. El dimarts es va iniciar el matí amb un campionat de jocs de taula i, ja a la vesprada, la missa i l'ofrena de flors en la pròpia residència. El dimecres 17 va ser el dia en què un bon nombre de residents van eixir a visitar les falles de la població, concloent la visita migdia amb una mascletà molt particular, que els residents anomenen “globotá” i que cada u imagine per què. Ja el dijous 18, eixida a la vesprada a l'ofrena de la població , entrega de premis dels campionats celebrats i, a les huit, amb l'assistència d'una àmplia representació de la corporació municipal, la crema de la falla elaborada pels residents. Els actes fallers van finalitzar el dia de Sant Josep amb una mascletà a migdia i el berenar amb xocolate i bunyols.
29 Març 2004
Un any més, durant les falles, els dos pobles agermanats amb Puçol han visitat la nostra població. És la segona vegada que coincidixen en la seua visita Miajadas (Extremadura) i Noisiel (França), encara que han promés que no serà l'última, perquè, com va dir Anasthasio Diogo (tinent alcalde del poble francés) en el sopar de comiat: “los amigos de mis amigos, son mis amigos”.
Puçol va descobrir com és d’atractiu viatjar a altres poblacions en 1991, quan la banda de música local va acudir a Allumiere (un poble a 80 quilòmetres de Roma) i allí es van sentir com a casa. També els italians van rebre un tracte semblant en la població de l'Horta Nord, el que definitivament va animar l'equip de govern municipal a buscar una via perquè estes visites, fonamentals en l'Europa única que s'acostava, es feren més quotidianes. Així va nàixer la possibilitat de l'agermanament amb altres poblacions.
A mitjan dels noranta va cristal·litzar el primer d'ells, amb Noisiel. A penes dos anys després es va forjar el de Miajadas. I més recentment, l'any 2002, es va formalitzar el tercer, amb la daira d'Agüeinit, en la República Àrab Sahrauí Democràtica, encara que este últim té un caràcter ben distint, “ja que no implica intercanvis mutus i visites turístiques, sinó una labor d'ajuda humanitària i cooperació per a ajudar a pal·liar la seua situació actual” –explica l'alcalde, Josep Mª Iborra–.
Durant els últims anys, les visites a Extremadura i a França s'han concentrat sobretot en el mes d'agost i en setmana santa ja que, com aclarix el regidor d'agermanaments, Manolo Piñol, “cal buscar moments de l'any en què els nostres veïns puguen tindre vacacions, tant laborals com d'estudis, si són més jóvens, d'ací que se centren sobretot en eixes dos dates”. Al contrari, tant extremenys com francesos han buscat habitualment dos mesos clau: les falles i les festes populars i patronals del mes de setembre.
Enguany, un autobús carregat de miajadenys va estar a Puçol del 17 al 20 de març, mentre que la delegació francesa, més reduïda, ho va fer des del 13 al 20. Dins de l'ampli programa d'activitats, les falles ocupaven naturalment l'eix central de la seua visita, però han sigut moltes més les propostes de què han disfrutat.
“La platja de la Malva-rosa, la catedral, la plaça de la Mare de Déu, els castells de focs artificials, les ofrenes i les cremes han format el gros de la nostra programació” –recorda Teresa Gil, regidor de cultura de Miajadas i la persona que estava al front de l'expedició–, “encara que també hem disfrutat en altres ocasions de visites a l'Albufera, el castell de Sagunt o el centre d'educació mediambiental situat en la Marjal dels Moros”.
Com a punt final, i intentant potenciar eixos llaços d'unió que ja existixen entre els tres pobles, el divendres 19, abans de dirigir-se a la nit del foc i a la cremà de les quatre falles de Puçol, els uns i els altres van compartir el sopar amb diversos clubs i associacions locals, a més de les famílies acollidores. Unes cent cinquanta persones es van donar cita en l'Espai Social La Barraca.
Precisament en la seua intervenció, el tinent alcalde francés, Anasthasio Diogo, va subratllar la importància d'eixes famílies “que ens han tingut allotjats durant huit dies i, sí, ja sé que sempre dic el mateix, però no puc per menys que expressar la meua alegria per la magnífica forma en què ens acullen els veïns de Puçol. Hui és un dia d'alegria, encara que també és la vespra dels plors, perquè demà, quan partim, caurà més d'una llàgrima, com sempre”.
Llàgrimes en què també coincidixen els extremenys, encara que la delegació d'enguany estava composta per una cinquantena de jóvens i adults que en la seua major p
