07 Maig 2004
Fa cinc anys, un grup d'il·lusionats professors d'Educació Infantil del col·legi públic Bisbe Hervás va tindre la feliç idea d'organitzar una exposició col·lectiva, però una exposició de veritat: res d'una discreta mostra en el col·legi, tots els materials a allò gran i exhibits en la sala d'exposicions de la Casa de Cultura, amb un acte d'inauguració a allò gran en què havien d'estar presents els pares, professors, alumnes i autoritats locals, entre ells l'alcalde.
L'experiència, insòlita en el panorama educatiu local, no sols va funcionar de meravella, sinó que en els anys següents es van anar sumant a l'exposició els alumnes i professors d'altres nivells, fins a arribar a la cinquena exposició, que va ser inaugurada dijous passat 30 d'abril, i en la que participen alumnes des d'Educació Infantil fins a 6é de Primària.
Després de rebre als invitats amb un “corredor” en la pròpia entrada de la Casa de Cultura, al ritme de “Un, dos, tres, el món al revés”, una apegalosa sintonia cantada per alumnes de la coral del centre, els assistents accedien a la primera planta... on res estava en el seu lloc.
Les estreles en el sòl, els pardals conduint pels carrers i respectant els semàfors, els peixos en el cel o unes enormes lletres escrites invertides demostraven que era possible, que s'havia fet realitat el lema de l'exposició col·lectiva i que, efectivament, podem disfrutar del món al revés.
Susa Domingo, Amparo Doménech i Luisa Alapont, tres de les professores del centre, expliquen els avantatges d'ensenyar els valors mitjançant este tipus d'activitats lúdiques i formatives en les que els temes transversals es treballen a base de vivències i no sols de teories: “tindre un tema unificador permet que cada grup se centre en una part de l'exposició col·lectiva, però tot sorgix a base de reunions i l'aportació d'idees, primer amb els professors i després amb els propis alumnes”.
Participació, he ací la paraula clau. Encara que per a això es necessiten moltes, moltes reunions i molt de treball en classe: “perquè sempre treballem en classe, començant tot just acabar els carnestoltes i aprofitant que enguany el nostre col·legi no feia falla, pel que hem tardat uns dos mesos a preparar tota l'exposició”.
Una exposició que permet a xics i grans acostar-se a la Casa de Cultura no sols com a espectadors, sinó també com a protagonistes. Una feliç idea que per a dur-se a terme no sols necessita dels alumnes, sinó també d'uns professors conscienciats amb la idea que l'escola és una miqueta més que la mera instrucció acadèmica: “no ens limitem al currículum, sinó que anem més enllà, som una escola oberta en la que s'integren altres matèries, com el medi ambient o la informàtica... i això és una cosa que els xiquets agraïxen, perquè disfruten molt mentre aprenen”.
I si no, que es diguen a la vintena de xics i xiques que formen la coral i que també van amenitzar l'acte d'inauguració amb una actuació en directe, potser l'únic motiu d'esta exposició que no podrà ser disfrutat per aquells que acudisquen a visitar-la fins al pròxim dia 9, data en què finalitza...
Però no vos preocupeu, hi ha molt a vore i disfrutar. Entre els quadros podreu trobar algunes imatges tan suggestives com les descrites per la coral en la seua cançó: “Que bonic i divertit / per un dia i una vegada / que les gents i les coses / anaren totes al revés. / T'imagines que la lluna /veres de dia brillar, / a la nit, quina sorpresa / ix el sol a passejar. / T'imagines a ton pare / vestit de col·legial / i tu, amb cara molt seriosa / li dius ‘que te voy a castigar'. / T'imagines que els trens / navegaren pel mar, / i per la via els ànecs, / xips-xipi-pa-pa-pa”.
06 Maig 2004
En l'actualitat, cada vegada és més freqüent trobar alumnes que abandonen els estudis als setze anys. Independentment dels motius que el conduïsquen a això, són molts els que manquen d'una formació adequada per a poder enfrontar-se a un treball. La finca municipal La Costera ha sigut el lloc de formació elegit per a posar en marxa distintes experiències destinades a combatre estes carències formatives: cases d'oficis, escoles taller, tallers i, ara, programes de garantia social.Des del mes de setembre, un grup de catorze alumnes, tots ells entre 16 i 18 anys, acudixen cada dia a les 7 del matí per a rebre formació teòrica i pràctica sobre fontaneria. Després d'un primer trimestre que va presentar resultats molt positius en la formació, des del mes de març el seu treball s'ha centrat a realitzar instal·lacions reals, la qual cosa no sols comporta un enorme aprenentatge pràctic, sinó que també suposa millorar les mateixes instal·lacions de la finca municipal.
“Les instal·lacions que hi havia estaven en un estat caòtic, pel que vam haver-hi de començar per dissenyar una xarxa d'aigua lògica” –explica el professor, Miguel Sebastián Martínez Romero–. “Hem dissenyat dos zones de reg perifèric per goteig, amb uns 2.000 metres lineals de canonada que servix per al reg de 10.000 metres quadrats. A més, hem centralitzat la instal·lació perquè es puga controlar en un futur de forma automàtica tot el sistema de reg”.
Del 8 de març al 31 de maig els catorze alumnes treballen en esta extensa instal·lació, que inclou a més millores en el reg dels hivernacles, mitjançant la instal·lació d'un sistema d’arruixadores en forma de pluja, i reparacions en l'alberg i altres naus de la Costera.
Per a l'única alumna, María Escudero, l'experiència està sent molt positiva, a pesar d'haver-se convertit en el blanc habitual de les bromes dels seus companys: “però és molt dur començar les classes teòriques a les set del matí, encara sort que Laura Bosch ens les fa agradables. Això sí, a partir de les deu, amb les pràctiques en les naus o els tallers de reg per tota la muntanya la cosa es fa més suportable”.
De la mateixa opinió és Sergio Sarrión, un dels seus companys, que assegura que el Programa de Garantia Social és una forma molt atractiva de conéixer una professió “i, per si no fóra poc, a més ens paguen per aprendre”.
L'experiència es donarà a conéixer els dies 5 i 6 de maig a Bétera, on es realitza una trobada de poblacions que compten amb programes de garantia social. Durant les jornades, no sols es mostrarà el treball realitzat per cada grup, sinó que també es realitzaran activitats lúdiques i de participació destinades a potenciar els llaços de col·laboració entre estos alumnes, uns llaços que a Puçol funcionen a la perfecció, com demostren les paraules de Sergio Sarrión: “alguns de nosaltres intentarem dedicar-nos a la fontaneria com a professió, inclús n'hi ha qui han parlat de formar una empresa, potser una cooperativa”.
