Història de Puçol 1979-2004: el Ministeri de Medi Ambient derroca les casetes i comença el pla de recuperació de la platja, 2002

Història de Puçol 1979-2004: el Ministeri de Medi Ambient derroca les casetes i comença el pla de recuperació de la platja, 2002

06 Juny 2004

Els actes més destacats de l'any 2002 van ser els següents:

-Es posa en marxa la xarxa d'aigua potable i clavegueram per a les urbanitzacions Monestirs i Alfinach.

-En el mes de març, el Ministeri de Medi Ambient procedix a derrocar les casetes de la platja, com a pas previ a la realització de les obres de regeneració de la costa.

-A l'abril s'inauguren els primers semàfors per a cecs, mitjançant senyalització acústica, situats en l'Avinguda Hostalets.

-Presentació del llibre 50 anys d'història de Puçol, de Paco Ramón.

-Primer trofeu de Ball Esportiu Vila de Puçol en el Palau d'Esports, organitzat per l'Ajuntament i Ballant Ballant.

-Presentació del PRICAP (Pla de Rehabilitació Integral del Nucli Antic de Puçol) que proposa una sèrie de mesures per a millorar el nucli antic.

-S'incorporen set agents a la plantilla de la Policia Local, inclou una dona per primera vegada. El delegat del Govern confirma que Puçol és el municipi de la Comunitat Valenciana on més ha disminuït la delinqüència.

-Puçol realitza el seu tercer agermanament, encara que este amb un caràcter especial: la daira d'Agüeinit, en la República Àrab Sahrauí Democràtica.

-Primera concentració de bolilleres en el Palau d'Esports.

-La Unió Esportiva Puçol aconseguix, vint anys després, l'ascens a la Tercera Divisió nacional per segona vegada.

-L'Associació Sant Antoni recupera les antigues carreres de cavalls, en esta ocasió celebrades en la platja de la població.

-Cáritas València, Defoto i l'Ajuntament de Puçol realitzen l'estrena de la pel·lícula Miradas, destinada a difondre la labor de Cáritas a Espanya i Sud-amèrica.

-Juan Gonzalo Gómez Deval, director de la banda de música, compon el ''Himne de Puçol'', que és estrenat pel CMI Santa Cecília i incorporat als seus concerts.

-La Germandat de Donants passa a cridar-se Associació de Donants de Sang de Puçol.

-L'Institut de Secundària i l'Àrea de la Dona participen en la ''Setmana de la Dona'' amb la representació de l'obra teatral Amb els ulls tancats (de bat a bat) estrenada el 3 de març en la Casa de Cultura.

-Comença a despuntar el joneguer local Juan Àvila, que des del 12 de novembre té una penya amb el seu nom.

 

La defensa del medi ambient va ser el tema central de la falla del col·legi Jaume I

La defensa del medi ambient va ser el tema central de la falla del col·legi Jaume I

24 Març 2003

 

Cremà de la falla del col·legi Jaime I.

El bon ambient que es respira entre pares, mares, professors i alumnes en el col·legi Jaume I pot comprovar-se fàcilment per la quantitat d'activitats extraescolars que mantenen contínuament en marxa. Naturalment, les falles no podien faltar enguany a la seua cita puntual, una cita en què no sols hi ha un monument i una cremà, sinó també la jornada matinal de xocolate amb bunyols, el castell de focs artificials i una exposició que adorna el corredor central del col·legi dies abans de muntar la falla, perquè tots puguen apreciar el treball realitzat amb l'esforç conjunt. ‘Hem participat els 159 alumnes i 15 professors del centre’ –explica Juan Carlos Palmero, director del Jaume I– ‘i la idea amb eixe enorme Prestige partit coronant la falla és alertar sobre qualsevol tipus de catàstrofe que assole el nostre món. Per a subratllar com ens agradaria que fóra la Terra, hem separat els elements positius fora del centre de la falla, així, quan el Prestige es creme, no arrossegarà amb si les plantes, els animals, les flors i totes les coses que hem de protegir’. Una idea senzilla, encara que al final, passades les 15’30 hores del divendres 14 de març, lògicament, tots els elements van cremar, encara que això sí, primer les catàstrofes representades pel Prestige i després la resta d'elements elaborats per tots els alumnes del centre. Com a coronació a l'acte, pares, alumnes i professors van fer el tradicional ronde entorn de les cendres de la falla.

Altres