La pluja obliga al grup de senderisme a traslladar la visita de Culla a les mines de Victòria-Esperança

La pluja obliga al grup de senderisme a traslladar la visita de Culla a les mines de Victòria-Esperança

Seguint amb la nostra programació, el Grup de Senderisme ens traslladem al Maestrat castellonenc, concretament a la població de Culla, ubicada a lloms d'un altiu mirador, amb els seus restes del castell originari de temps ibers, hui en dia només queden alguns vestigis de la seua muralla, encara que el poble continua conservant en el seu nucli antic tot el seu encant medieval.

La climatologia no era precisament molt falaguera, perquè uns quilòmetres abans d'arribar a la població, els núvols grisencs començaven a cobrir l'horitzó de Culla i deixaven caure algunes gotes vaticinant el que ens oferiria la jornada.

Després de diversos de replecs en l'esdevindre del nostre trajecte per una carretera local, vam arribar a la població acompanyats dels nostres inseparables núvols i per descomptat de la pluja, que no desistiria en la nostra visita, després d'un “letàrgic” esmorzar i en espera que el temps ens oferira millor fortuna, vam haver d'establir una sèrie d'alternatives per a afrontar l'adversitat.

Vam decidir realitzar una visita al parc Miner, per a visitar les mines de Victòria Eugenia, sens dubte tota un troballa

He de comentar que la situació encara que adversa, no és impediment per a recórrer la senda, encara que és evident que no és el mateix iniciar el recorregut amb l'element liquide, que el mateix et sorprenga durant el trajecte i més si els núvols t'impedixen atalaiar l'horitzó amb el seu manto ancorat a les llomes succintes, fent indescriptible el paisatge.

Així doncs i després d'avaluar la situació, vam decidir realitzar una visita al parc Miner, per a visitar les mines de Victòria-Esperança, sens dubte tota un troballa que ens va brindar l'oportunitat de descobrir el seu secret, que no és un altre que la memòria de la vida de la gent que va treballar en les seues entranyes per a extraure els seus tresors en un temps no molt llunyà…

Amb l'adversitat de no haver pogut realitzar la ruta, però amb la satisfacció de conéixer un poc més estos pagaments, replets d'història, vam realitzar una jornada diferent d'allò més habitual, esperant que algun senderista haja pres bona nota i transmeta tot allò que hi ha “gravat” en la seua memòria.

Així doncs i pendent de realitzar la ruta del Peñacalva per a una nova temporada, esperem que el Grup de Senderisme Puçol haja pogut assaborir un poc d'història que en definitiva és la nostra memòria.

Informa: Paco Ramírez
Coordinador Grup de Senderisme Puçol

fotos_noticia

777-senderista_penyacalva-4


17 Novembre 2011
FaceBook  Twitter  

Altres