Els patges reials es van de Puçol amb les saques plenes de peticions anticrisi

Els patges reials es van de Puçol amb les saques plenes de peticions anticrisi

Ja és una tradició que l'Agrupació de penyes organitze l'últim acte oficial de l'any, la presència dels patges reials, i el primer de l'any entrant, la cavalcada de Reis. En any de crisi, les visites als patges van ser més nombroses que en els anteriors, encara que potser en això també va tindre alguna cosa a veure el temps: el 27 de desembre lluïa un sol magnífic.

 

Un escenari en la Plaça del País Valencià i una llarga cua de xiquets, molts amb la seua carta en la mà i tots amb un somriure d'orella a orella. El ritual, sempre el mateix: els components de l'Agrupació de penyes, organitzadora de l'acte, acompanyaven els xiquets a l'escenari; este entregava la seua carta al rei de torn; a canvi, l'obsequiava amb caramels i alguna llepolia; i mentres tot açò succeïa, multitud de pares, tios i iaios s'arremolinaven enfront de l'escenari, càmera en mà, per a immortaliltzar l'inoblidable moment en què el seu xicotet prenia contacte amb els patges.

No és una història original, ni falta que fa. L'arribada dels patges és un símbol, un avanç del que s'acosta el 6 de gener, d'ací que per als més menuts sempre siga un moment de felicitat. I per a allargar el màxim eixa felicitat, la plaça estava plena de matalafets unflables i un parc infantil que, esta vegada sí, va poder ser disfrutat llargament (estesos, rebolcats i el que fera falta, tot siga dit) per uns xiquets disposats a disfrutar-lo tot el dia.

L'Agrupació de penyes porta des dels anys 90 fent-se càrrec d'este acte, sempre amb el suport econòmic de l'Ajuntament de Puçol, i tenien l'espineta acanada de l'any passat, "en el que vam muntar un mercat medieval per a tot el dia i, com va ploure, va caldre suspendre-ho perquè era impossible que els xiquets estigueren en la plaça", explicaAna Márquez, directiva de les penyes. "Enguany hem tornat al tradicional parc infantil, entre altres motius per la crisi, que ens ha deixat sense fons per a atrevir-nos amb el mercat... encara que també l'amenaça constant de pluja ens va fer plantejar-nos si valia la pena arriscar-se una vegada més".

Del que no hi ha dubte és que val la pena organitzar estos actes, n'hi ha prou amb mirar la cara de felicitat dels més xicotets per a comprendre que estos moments entranyables ajuden a mantindre l'alegria de tot un poble, per més que la crisi prema.

 

07 Gener 2010
FaceBook  Twitter  
  • Imprimeix