Secció autonòmica del festival XS Puçol: una radiografia del curtmetratge valencià

La producció valenciana de curtmetratges està més viva que mai i per a mostra els títols a competició en Mirades des d’ací, la Secció autonòmica del Festival de Curtmetratges XS Puçol. Treballs amb temàtiques arriscades que com menys sorprenen per la seua qualitat tècnica, la seua inventiva narrativa i compromís amb la realitat que retraten.

Del dit compromís amb el passat sorgix  Las mamás belgas, el documental de Sven Tuytens que reconstruïx la vida i arriscada aventura d'un grup de dones d'Antwerp i Brussel·les que acabada d'esclatar la Guerra Civil espanyola van viatjar al nostre país per a treballar en hospitals militars del bàndol republicà.

14 anys i un dia és el debut de Lucia Alemany: amb els carrers de Traiguera com a escenari, la realitzadora aprofundix en la difícil etapa d'incomunicació entre una adolescent i sa mare. L'una ofuscada amb la seua amiga, l'altra amb les cures de la casa. La primera fuig de la llar, la segona es refugia en ell. Fins que en la plaça major, amb el seu tragí festiu, detonaran les tensions que ambdós protagonistes han engendrat en el seu interior.

La falta d'hàbit bé siga per la carència d'informació o els prejudicis racials conduïxen a un estat d'incomunicació entre ciutadans de països veïns. Esta bé podria ser la hipòtesi de partida d'Un lugar, d'Iván Fernández Còrdova. Dos automòbils parats al mig d'una carretera secundària. L'un precisa de la ferramenta de l'altre. Situació de fàcil solució si no fóra per la desconfiança, inclús por, a com emergirà de desconegut entre els ocupants del vehicle més luxós eixamplant més si és possible els pocs metres que els separen.

Altres vegades els realitzadors decidixen apostar tot el pes de la dramatúrgia de les seues obres als diàlegs. Javier Marco en Classmate només precisa de l'interior d'un autobús, dos vells coneguts i els minuts que separen una parada de la següent perquè estos restablisquen contacte. El diàleg que entaulen els dos protagonistes serà la ferramenta per mitjà de la qual Marco anirà construint el perfil de l'enginyera i l'indigent, habitants estos de diferents mons lligats per suposats records del passat.

Óscar Barnàcer domina tant el joc verbal com el visual i així ho demostra en Apolo 81, una interessant interpretació sobre les estratègies de seducció emprades per ambdós sexes. Una experta i un expert en la matèria es donen cita en un dels llocs més propicis per a la sociabilització al nostre país, el bar. El que en aparença és una primera trobada prompte supera la dimensió de la realitat, propiciant un espai on el joc competitiu, el rànquing de classificacions i l'estatus adquirit en partides anteriors ho és tot.

En Las bestias, Marco Huertas du a terme un exercici d'explotació de l'artefacte cinematogràfic que esdevé en excel·lent lliçó de suspens. Uns policies s'enfronten a la perillosa missió de rescatar un bebé d'una casa ocupada per animals salvatges. En la foscor de la nit i amb el major sigil els agents penetren en la vivenda, la càmera els seguix de prop i amb ella l'espectador penetra en este cau on la foscor serà l'aliada del terror al que desconeix. 

Documental i ficció. Drama, comèdia o terror. O si es vol exercicis cinematogràfics valents que donen mostra de la bona salut de què gaudix l'audiovisual valencià.

Informa Aïda Antonino i Queralt

fotos facefotos face

852-proyecciones-xs-1

22 Octubre 2016
FaceBook  Twitter  

Altres