Juan Claramunt: d'apuntador a vicepresident després de sis dècades amb Santa Cecília

Juan Claramunt es va allistar a les files de Santa Cecilia amb 11 anys i, des de llavors, s'ha dedicat en cos i ànima a aquesta escola musical. Hui ostenta el títol de vicepresident i continua treballant per a esprémer els recursos artístics de l'agrupació. Recursos que van més enllà de la música i que han donat lloc a diverses sarsueles i representacions teatrals amb l'objectiu d'aportar valor cultural a Puçol.

Com als grans apassionats de l'art, l'amor per la cultura valenciana li ve de família. Va ser el seu pare qui li va espentar a apuntar-se al Centre Musical i Instructiu Santa Cecilia de Puçol, una de les primeres agrupacions culturals de Puçol. I pel que sembla li va picar el gusanillo, perquè va començar a participar en cada acte de la banda amb el seu instrument, el clarinet, i als pocs anys estudiava música en el conservatori. «No vaig arribar a fer-me professional perquè vaig haver de començar a treballar i deixar els estudis», explica Juan Claramunt.

Però no va dubtar a mantindre's prop de la música, i ho va fer des de l'escola municipal. Igual que els joves músics d'ara, ho passaven en gran en cada acte i en els assajos, que llavors es feien en la llar parroquial. Però amb l'arribada de Francisco Ramón 'Paco Panolla' com a director, va nàixer una nova inquietud en la banda de música: el teatre. «Comencem representant pesebres per Nadal i després passem a fer algunes obretes de teatre antigues valencianes».

Compatibilitzar totes dues activitats no sempre era fàcil: «Primer els assajos de la banda i després els de teatre», recorda Claramunt. Sobretot, quan va entrar en edat de treballar: «Els assajos havien de ser a la nit perquè el que no estava estudiant estava treballant».

Ell, en lloc d'actuar, preferia assumir el paper d'apuntador, aqueixa persona que, oculta al públic però visible per als actors, s'encarrega de dictar-los el guió durant l'obra en cas que obliden el text.

Després de Paco 'Panolla', la iniciativa va continuar amb el següent director: Juan Gonzalo, amb qui es va fer multitud d'obres de teatre i fins i tot sarsueles. «Com sabia que jo havia participat en les obres anteriors, em va nomenar ajudant de direcció», de manera que estava al comandament quan el director s'absentava, a més d'exercir de la seua labor com a apuntador. «Així funcionem molt temps fins que va haver-hi un altre canvi de direcció», i el teatre va passar al segon —o tercer— pla.

«Més endavant vaig formar un grupet amb gent a la qual li agradava i comencem a fer obres de nou». I des de llavors s'ha mantingut fins al dia de hui, que continua com a director i apuntador de les obres de teatre. I ho fan «a l'antiga»: Com quan l'apuntador es trobava en la coveta sota l'escenari i anava mostrant el text als actors. «Sempre soc ací ficat indicant als que estan actuant», comenta el directiu.

La majoria de les obres que representen són d'origen valencià, antigues i normalment en llengua valenciana. De fet, algunes les extrau de la recopilació que tenia el seu pare, «que va fer d'actor en alguna obra que una altra i les va guardar totes». I de Joaquín Esteve, que va ser actor i director fa 60 o 70 anys i també li ha oferit el seu material.

«Les anem interpretant a poc a poc», explica Claramunt, encara que reconeix la dificultat de trobar obres amb pocs personatges: «No puc utilitzar les obres amb més de 10 o 12 perquè hi ha molt poca gent», de manera que van realitzant aquelles que no necessiten més de cinc o sis actors. «Cada vegada és més difícil perquè molts dels quals abans eixien es van fent majors, i la majoria de joves no estan per la labor».

Malgrat tot, als seus 70 anys continua gestionant les actuacions teatrals que es realitzen cada any a la Casa de Cultura. «Quasi totes són divertides i estan pensades perquè el públic riga, a més de les sarsueles, en les quals sale molta gent, com el grup de danses local».

228-juan-claramunt-6

L'escola, al llarg de les generacions

Però més enllà del teatre, com a vicepresident del Centre Musical i Instructiu Santa Cecilia, s'encarrega d'organitzar juntament amb la resta de la directiva tots els actes que es realitzen al llarg de l'any. Alguns ja són fixos, com el concert de primavera, de Sant Joan o el de Nadal, així com la participació de la banda en les cercaviles de festes, les processons... «I també solem fer al març un concert solidari, amb un preu d'entrada simbòlic» la recaptació de la qual se sol destinar a ADIS o altres associacions locals.

Enguany tenia programada una actuació especial. «Anàvem a representar en la plaça de l'Ajuntament l'obra '1812', que tracta sobre la guerra napoleònica». Un espectacle que anava a estar acompanyat per canonades i pel so de les campanes de l'església. «Però clar, s'ha hagut de cancel·lar... Supose que ho farem l'any que ve», comenta Claramunt.

I per descomptat la gran festa de Santa Cecilia, al novembre, quan músics i directius s'uneixen en l'escenari per a realitzar sainets i altres clàssics divertits: actes que sempre omplin el local. En definitiva, una altra manera de conviure, fer pinya i donar a conéixer al poble diferents tipus de música.

Fa 10 anys que va deixar de tocar amb la banda, encara que continua en el centre del moll. «La banda i la societat musical han sigut el més per a mi, a part de la família i el treball». Hui té 70, està jubilat i gaudeix des de la directiva. «I de pas vaig fent obres». Tal és la seua afició, heretada del seu pare, que també els seus fills l'han continuada: Un amb el clarinet i, l'altre, que encara toca en la banda, amb percussió.

Juan Claramunt assegura que és realment satisfactori veure com els seus fills i, en general, les següents generacions, mantenen la unió que ells han construït durant dècades. «El sentiment de germanor que tenim és molt gran perquè portem tota la vida», assegura, veient el mateix en els joves d'ara: «Ara amb ells, doncs igual... Passen els anys i segueixen ací, tots junts». I segons ell, és encara més satisfactori «poder fer tot això pel poble».

Informa: Irene Mollà | Fotos: Sabín

fotos face

228-juan-claramunt-2

Altres