Vicente Claramunt: Una cerca incansable d'història compartida

Vicente Claramunt Palamós tenia 18 anys quan es va allistar en les Forces Armades i, des de llavors, ha exercit com a militar per tota Espanya. Després d'una vida dedicada al treball, aquest natural de Puçol va veure en la seua jubilació l'oportunitat d'alimentar el seu enorme afany investigador i, 15 anys després, ha culminat un estudi històric que dona sentit a tots els carrers i racons de València. També col·labora a nivell local, i compta ja amb diversos blogs on comparteix tot allò que troba, l'últim creat enguany: Apuntes para una historia de Puçol.

És diplomat en infermeria i ATS, però mai ha exercit esta professió. Als 18 anys es va allistar en les Forces Armades i, des d'eixe moment, ha treballat com a militar en diferents províncies espanyoles: València, Mallorca, Vigo, Madrid... Fins i tot es va allistar per a acudir a la guerra de Kosovo, però «ja no em van agafar, perquè tenia 50 anys», comenta Vicente Claramunt.

Des de llavors ha viscut fora de Puçol, el seu poble natal, encara que sempre ha acudit tot el possible per a visitar a la seua família. Per a ell, la jubilació va ser tot un regal. Per descomptat, perquè li va permetre estar més prop dels seus, però també perquè a partir d'aqueix moment va poder dedicar el temps necessari a cada investigació i, així, capbussar-se en la història del món que li envolta. «La història sempre m'ha agradat, així que, aprofitant que tenia temps lliure, em vaig dedicar a investigar coses, entre elles, lògicament la història de Puçol».

Rondava l'any 2000 quan va fer la seua primera col·laboració local. En aquells dies, els llibrets de festes ja començaven a incorporar xicotetes notes sobre la història de Puçol, «i em van demanar que fera una dedicatòria a un dels festers, que era un familiar». Sense una idea molt clara sobre què escriure, li va donar per localitzar la carta pobla, una espècie de contracte col·lectiu que va servir com a mètode habitual per a la repoblació del territori en el Regne de València entre 1238 i 1609. Bàsicament, establia els drets i deures entre senyors i vassalls de la societat feudal, així com les condicions per al cultiu de la terra.

A partir d'eixe moment, Claramunt va començar a sentir-se més atret per la història local, «una cosa va portar a l'altra», i més tard va acabar col·laborant amb el llibre Puçol en la Memòria, volum 2. «Bàsicament em vaig encarregar de realitzar un índex cronològic de successos d'interés transcorreguts durant tot el segle XX»: accidents, atemptats, robatoris, inauguracions...

I sembla que l'experiència de publicar un llibre històric col·laboratiu va ser més que satisfactòria, ja que ara investiga per al tercer, el Volum 0: un llibre que abasta des de temps immemorials fins a l'any 1900. «Ací estem, amb documents medievals, perquè fotos no hi ha...». L'investigador ha desenvolupat una impressionant habilitat per a recórrer de punta a punta totes les hemeroteques públiques i arxius, com l'Arxiu Històric Nacional o l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i extraure la informació més valuosa per al seu estudi.

La majoria d'informació la troba a través d'Internet. «Puc veure quins documents hi ha, però no accedir a ells; per a això he de demanar-ho i m'envien una còpia telemàticament». La Biblioteca Valenciana Digital, l'Arxiu San Miguel dels Reis, la Biblioteca Municipal o l'Arxiu del Regne són unes altres de les seues vies per a accedir a la informació històrica.

«Van eixint coses que semblaven complicades de trobar al principi», assegura l'afeccionat, que assegura estar sorprenent-se per «la quantitat de coses que va trobant, quan pensàvem que no hi havia moltes publicacions disponibles».

Alguns dels successos que més li han sorprés són, segons compta, un important conflicte que va haver-hi entre un veí de Puçol i l'arquebisbe en 1626, en el qual va haver-hi denúncies i un plet, alguna cosa que encara té pendent investigar més a fons. «I també, una inundació important que va haver-hi al poble», amb quasi dos metres d'aigua, moltes pèrdues i uns quants morts: «La va causar una gran tempesta, que va fer que es desbordara el Barranc del Puig i el que ve de la muntanya».

«Vicente ha demostrat ser una enciclopèdia vivent i un digne deixeble de Sherlock Holmes», apunta Sabín, responsable del departament de Comunicació de l'Ajuntament i coordinador de l'equip investigador. De fet, gràcies a la seua capacitat, el Volum 2 «presenta una exhaustiva documentació sobre tot el que va passar a Puçol en el segle XX».

225-vicente-claramunt-4

Respirar història pels carrers de València

Però més enllà de participar en la labor investigadora que ha sorgit durant l'última dècada a Puçol, Vicente sent una enorme inquietud per conéixer la història de València sota una perspectiva des de la qual pocs han mirat. Ho fa fixant-se en la història que va més enllà de llibres i arxius; aquella que es respira en cada racó de la ciutat i que es pot trobar en elements tan simples com les plaques dels noms dels carrers, places, monuments i carrerons.

Tota la informació que recapta en esta línia la comparteix a través del seu blog Calles y plazas de Valencia. Tracta, bàsicament, de l'origen dels noms dels carrers: «D'on venen, per què, el context històric, quins canvis de nom hi ha hagut en cada carrer i qui els ha sol·licitats, les sol·licituds de canvi que no es van arribar a realitzar...». Tenint en compte estos canvis, València ha recollit en total quasi 7.000 noms de carrers, segons l'estudi.

El temps de la investigació abasta des de l'actualitat fins a les primeres normes de retolació de carrers, que van sorgir l'any 1769. Fins a aquell moment, els noms els posaven els propis ciutadans seguint el criteri d'utilitat: «La plaça de la palmera... El carrer del palau...». Quan va començar a reglamentar-se, el que es feia era numerar les cases segons la seua quadra. «Al poc temps es va començar a posar nom als carrers».

Així, després de 15 anys investigant, ha aconseguit tancar el treball amb l'explicació de les més de 3.000 carrers que hi ha a la ciutat de València, entre ells, 1500 personatges històrics. «Uns altres són esdeveniments històrics... Sobretot hi ha hagut canvi en els períodes convulsos de canvis de sistema polític, com el la arribada de la República, la dictadura o la democràcia», explica l'investigador.

Blasco Ibáñez és el personatge que més carrers ha tingut retolades a València, segons aporta Claramunt com a dada curiosa: unes 30 vies públiques, «perquè clar, va ser un personatge republicà molt compromés», de manera que, en estar lligat a una ideologia política concreta, va haver-hi canvis davant l'arribada de cada nou sistema polític: «La primera retolació que va tindre va ser durant principis del segle XX, després, amb la dictadura, es llevaven, però amb la democràcia li la retornaven...».

També va haver-hi unes quantes 'plazas del Caudillo', «fins a set o huit», així com altres personatges vinculats al règim franquista que s'han anat modificant amb el pas dels anys. «Fa un parell d'anys van canviar de colp unes 50 i tants carrers que encara tenien nom de personatges franquistes», apunta Claramunt, que creu que actualment ja no queda cap. «Tot això reflecteix al cent per cent l'actualitat i la política d'un lloc».

Tota esta investigació també li ha permés descobrir certs errors en la documentació oficial, com en un llibre publicat per l'Ajuntament de València sobre noms de carrers. «Se'm va ocórrer mirar-ho i vaig veure que el carrer Maestro Aguilar, de Ruzafa, estava dedicada a un mestre de música del segle XVII».

Claramunt va advertir l'error a l'instant, ja que, segons la seua investigació, ret homenatge a Francisco Aguilar, que va morir juntament amb alguns alumnes per l'esfondrament de l'edifici on es trobava la seua escola en aquest carrer de Ruzafa, quan el famós barri era encara un poble independent de València.

225-vicente-claramunt-1

Làpides commemoratives

 

Mentre gaudia de la seua investigació per pura vocació, l'afeccionat va començar a advertir la gran importància d'uns elements que es troben repartits per tota la ciutat i que, silenciosos i desapercebuts, recullen un enorme valor històric. «Una vegada, esmorzant i xarrant amb uns amics, vaig preguntar: 'Qui em pot dir el nom de tres làpides commemoratives a València?' I cap va saber».

Es refereix a les làpides rotuladores de carrers: «Normalment és una rajola o una plaqueta de metall, però davant fets o personatges importants, es fa una làpida artística, de marbre o pedra». Però, sobretot, a aquelles que commemoren una data o personatge rellevant en el lloc on va nàixer, o va viure, o va escriure, o on el van ajusticiar... Hui dia té constància de més de 1000 a València, i ha investigat l'origen d'unes 700.

La més antiga data de 1262, quan es va col·locar la primera pedra de la Catedral. La més recent, de 2019, que ret homenatge als gossos i els gats de la ciutat. El València Club de Futbol, sense anar més lluny, també té una. Es troba en la plaça de l'Ajuntament, en el lloc que ocupava el Bar Torino, on es va fundar el club fa ja 101 anys. «El local ja no està perquè la urbanització de la zona ha canviat», però ahí es va fundar, i ahí es troba la seua làpida commemorativa.

Davant la falta de llibres o publicacions que recullen tota aquesta informació, Vicente Claramunt va compartint tot el que troba a través d'Internet. Entre noms de carrers, làpides i altres assumptes històrics, l'afeccionat de 68 anys gestiona actualment sis blogs especialitzats. «Estan oberts a qualsevol, tinc molts seguidors i qui vol em consulta, jo conteste el que sé sense problema...», explica.

De fet, ha oferit tota la informació a l'Ajuntament per a la seua possible publicació: «No vull que siga només per a mi», perquè, segons assegura, hi ha moltes persones interessades per estos temes. «M'és gratificant descobrir coses noves i poder compartir-les amb els qui no tenen accés a elles o simplement gaudeixen llegint-les».

Sobretot quan aconsegueix fer de la història una poderosa eina per a fomentar l'amor cap a estos llocs: «Igual que com més coneixes a una persona, més pots arribar a voler-la, com més saps d'un lloc, més ho comprens i, per tant, més el vols». I això fa: transformar la seua afició per la història en amor cap a la terreta, des de Puçol fins a València.

Informa: Irene Mollá Fotos: Sabín

Pàgines de Vicente Claramunt:

Apuntes para una historia de Puçol

Valantiga, grupo de estudios de Valencia antigua

Calles y plazas de Valencia: el origen de sus nombres

Revista valenciana de estudios históricos

Lápidas laudatorias en la ciudad de Valencia

Lápidas y placas rotuladoras en las calles y plazas de Valencia

Proyectos en Valencia (urbanísticos, ornamentales y arquitectónicos)

Escudos, sellos y membretes de Valencia

Cabeceras de periódicos y revistas de Valencia

Bestiario Valencia

Vicente Claramunt en Facebook:

Apuntes para una historia de Puçol (Facebook)

Calles y plazas de Valencia: el origen de sus nombres (Facebook)

Revista valenciana de estudios históricos (Facebook)

Lápidas laudatorias y conmemorativas

fotos face

225-vicente-claramunt-2

Altres