Marc Caballer: promoure el plaer de llegir i ser llegit a través de «Puçol Escriu»

Des que Marc Caballer es va submergir en els mons fantàstics de Laura Gallego, llegir i escriure ha sigut la seua gran afició. Però hui és més que això: als seus 28 anys, ha publicat diversos llibres, rebut premis literaris i, en general, viu envoltat de projectes. Entre ells, presidir el Club d'Escriptura Puçol, coordinar Poesía Noventa i, ara, participar en Puçol Escriu, una iniciativa a través de la qual s'anima a tots els veïns de Puçol a llegir i ser llegits a través d'una sèrie de vídeos editats pel departament de Comunicació.

Als seus 25 anys va decidir capbussar-se de ple en el món que des de xiquet havia acariciat des de fora, com a afeccionat. Ho va fer matriculant-se en l'Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures. «Vaig pensar que era la carrera que de debò algun dia m'anava a acostar al meu objectiu de ser escriptor», explica Marc Caballer, encara que reconeix l'enorme dificultat de definir tal professió. «Es podria fer una tesi sobre què és... Ningú té la resposta, però hem d'estar d'acord que és més que ajuntar paraules».

Satisfet per aquella decisió que va prendre fa tres anys i que li ha portat a la recta final del grau, el jove assegura que la seua gran atracció cap al món literari es remunta molts anys arrere. Concretament, quan era estudiant de Primària i va tindre el plaer de descobrir els mons fantàstics de Laura Gallego, escriptora de literatura infantil i juvenil, i a qui encara hui admira. «Ja no la llig, perquè soc més major, però ella va entendre molt bé el que agrada als xiquets i joves».

Segons ell, són dos els grans errors del sistema educatiu que porten a molts xiquets a allunyar-se de la lectura. Primer, «que els prenguen per ximples, quan el que volen és llegir coses interessants i capaces de despertar la seua imaginació». I segon, que els facen llegir obres que ni tan sols molts adults entenen, com El Quixot: «És matar el seu hàbit lector, perquè si no estan preparats i el llenguatge és farragós per a ells, associaran la idea de llegir amb la idea d'avorriment».

Marc va començar, com els grans aficionats de la lectura, des de ben xicotet. I assegura deure-li-ho a autors com Laura Gallego, «una persona que, al meu entendre, va marcar la nostra generació». Però més enllà de despertar en ell l'hàbit lector, també l'autora va saber transmetre a joves de tota una generació l'afany per escriure, a través d'un fòrum en el qual animava als seus fans a aportar els seus propis relats. «Comences a llegir, a voler escriure les teues pròpies històries, i creus que aqueixos personatges que tant t'agraden també els pots crear tu».

I llavors la imaginació es dispara, explica Caballer, que en la seua classe de Primària ja formava part d'un grupet de joves —més aviat, xiquets— apassionats de l'escriptura i gràcies al qual va aprendre a obrir-se als altres, perdre la vergonya en compartir les seues històries... «Això ajuda molt, perquè veus que els altres també ho fan, tots s'equivoquen i vas guanyant hàbit escriptor».

Puçol Escriu... Des de casa

Igual que Laura Gallego va despertar en tota una generació l'amor per la lectura i l'escriptura, ell ho fa ara, encara que amb el seu propi estil i no sols amb joves. Per a això, forma part de diferents projectes, com a Poesía Noventa, un col·lectiu d'escriptors dels 90 que busca reconstruir el relat que la societat ha construït entorn dels joves d'esta generació.

I com Puçol Escriu, una iniciativa sorgida de la mà de l'Ajuntament durant l'estat d'alarma que anima als veïns de la localitat a escriure i llegir els seus propis relats i poemes; peces que es faran arribar amb format de vídeo a la resta de ciutadans a través dels canals locals de És Puçol: YouTube, Facebook, Twitter, Instagram i WhatsApp.

Encara que la iniciativa està oberta a tot aquell que desitge participar, els protagonistes arriben per dues vies: Poesía Noventa i el Club d'Escriptura Puçol, una associació cultural que Marc presideix des de fa poc més d'un any i que es reuneix el segon divendres de cada mes per a estudiar tècniques literàries, mostrar escrits propis als altres, realitzar i rebre crítiques constructives, rebre la visita d'autors... Això els permet promocionar-se, millorar, fomentar l'escriptura entre els veïns i crear sinergies entre, per exemple, persones que es dediquen a la correcció professional i escriptors, «la qual cosa ajuda als qui no coneixen este món».

És gratuït i està obert a tots. De fet, hi ha qui només acudeix de tant en tant, i qui no es perd una. «Els més habituals som unes 12 persones, però hem aconseguit moltíssima més gent», assegura Marc. A vegades també acudeixen membres del Club de Lectura, independent, però molt vinculat al qual Marc presideix. «Elles porten moltíssim més temps que nosaltres i, per a no solapar-nos, es reuneixen l'últim divendres de cada mes», de manera que més d'un pot gaudir de tots dos col·lectius.

Només alguns s'han animat, de moment, a participar en la iniciativa Puçol Escriu. La idea és «crear un serial que es projecta en diferents xarxes socials periòdicament», explica Marc, amb l'objectiu de donar-se a conéixer per a arribar a més persones i ajudar a amenitzar este tancament. «Puçol és un poble amb cultura, i ens agradaria mostrar a la gent que té opcions, que pot vindre a escoltar el que puguem aportar, o aportar-nos a nosaltres».

222-marc-caballer-2

Poesía Noventa: Un canvi en el relat

Puçol Escriu tracta de donar visibilitat sobretot a autors locals, intentant que la proporció dels mateixos siga alta. No obstant això, per a reforçar la iniciativa, Marc va decidir posar-se en contacte amb alguns dels seus companys de facultat, amb els qui comparteix el projecte Poesía Noventa. Este naix per a donar veu a artistes, poetes i, en general, escriptors de la generació dels 90, «perquè creiem que s'ha construït un relat sobre ells com una generació de ninis, poc treballadors, fràgils...».

Una visió que, en ple boom de les xarxes socials, ha col·locat al voltant d'ells una aura de poesia simple, assegura Irene Castelló, una de les participants de Poesía Noventa: «ens han atorgat el paper de poetes que no han res nou de dir més enllà de missatges curts de contingut fàcil».

Però res més lluny de la realitat: «Som joves descontentaments i per a res conformistes, i crec que és el moment idoni per a demostrar que estem plens d'amor, ràbia, il·lusió, força i de ganes de mostrar totes estes emocions al món», afig Clara Romany, una altra de les participants.

Per a això, els joves reciten a través de mitjans com Instagram els seus propis poemes i relats, tractant d'arribar fins al més profund dels seus públics. «Intentem trencar aqueixa imatge de poesia lleugera per a ments lleugeres», assenyala José Antonio Olmedo, que pretén mostrar una manera de veure i entendre el món «perfectament vàlida, encara que ens expressem en vers lliure i recorreguem a l'actual».

Tot un missatge d'inconformisme per a despertar consciències crítiques, segons Christian Ferrando, utilitzant les eines actuals per a arribar fins elles: «Gràcies a les xarxes socials s'expandeix més i més, tant per a bé com per a malament, i és una bona manera d'arribar als qui estan començant a interessar-se per la poesia», comenta Ana Belén Pérez, una altra de les participants. «Sempre hi haurà algú que es veja reflectit en les nostres crítiques i pensaments i ens ajude a seguir», apunta Beatriz Marrodán.

I estos joves inconformistes estan decidits a aconseguir-ho, perquè «la poesia tracta de sentiments i emocions, i això enganxa a l'espectador més conservador, però també al més modern», apunta Cristian Marco.

Això sí, no limitant-se a les xarxes socials, ja que, malgrat ser importantíssimes i molt significatives d'esta generació, «no és suficient; hem d'iniciar altres projectes per a no quedar-nos darrere de les pantalles, i ser una generació de carn i os amb la nostra pròpia identitat», conclou Irene. I és que, com apunta Clara, «Roma no es va construir en dos dies, però es va construir». I així, dia rere dia i, poema rere poema, intenten alçar la veu per a arribar a «més sentits, i sobretot a més cors».

Tocar cors

«Tocar cors», la meta última de la poesia i allò que pretén aconseguir Marc Caballer a través de Puçol Escriu, amb la participació del Club d'Escriptura, el suport dels seus companys de Poesía Noventa i, en general, obert a qualsevol que desitge deixar-se portar pels seus propis escrits.

Per a reivindicar una identitat pròpia i allunyada dels prejudicis actuals, este grup d'escriptors recitarà poemes i relats propis, «perquè si volem parlar de la nostra identitat no podem recitar un poema de Lorca», apunta Marc Caballer. Encara que, per descomptat, participen persones de totes les edats i generacions que, cada setmana, publicaran dos vídeos a través dels mitjans de difusió municipals, la majoria, escrits i recitats per autors de Puçol.

Entre ells, Marc, que continua endinsant-se en el món literari per a «despertar al lector» a través dels seus escrits experimentals i sota «temes complexos, perquè aqueixa és la meua idea actual, encara que igual l'any que ve és una altra i acabe escrivint una novel·la tradicional», fa broma el jove escriptor, citant a Karl Popper: «No hi ha bon filòsof sense contradiccions».

De fet, mira cap al futur i no té clar cap a on dirigir-se: «Ni ho sé, ni ho vull saber, perquè ara mateix estic on vull estar», explica, subratllant les ganes que sent per continuar amb la seua carrera, continuar aprenent... I, per què no, aproximar-se al significat d'escriptor: una professió que va més enllà d'ajuntar paraules i que, a través d'iniciatives com Puçol Escriu, obri les portes a tot aquell que desitge llegir... I ser llegit.

Informa: Irene Mollá Cartel: Sento Pascual | Fotos: Marc Caballer i Sabín | Vídeo: Sergio Maestro

 

222-logo-pucol-escriu

Altres