Manel Alonso: missatges d'esperança a través dels seus «Versos Confitats»

Per a Manel Alonso, escriure és un estil de vida. Este poeta i novel·lista de Puçol creu que, igual que la música i altres vessants artístics, el llenguatge posseeix la força necessària per a transmetre llum i esperança en temps difícils. I per a complir amb el seu compromís com a escriptor s'ha unit a Versos Confitats, l'última iniciativa de l'Ajuntament que pretén amenitzar el confinament dels veïns. En esta ocasió, amb poesia.

«Com a escriptor, sent que tinc l'obligació de donar aqueix punt d'optimisme i esperança a una situació que ara sembla que comença a veure la llum», assegura Manel Alonso, que considera imprescindible transmetre «energia positiva perquè la gent isca d'un tema tan seriós com este».

Per descomptat, es refereix a la crisi de la pandèmia de Covid-19, i no ha dubtat a aportar el seu granet d'arena per a amenitzar el dia a dia dels veïns que viuen confinats en les seues llars des de fa ja quatre setmanes. «Versos Confitats em sembla una idea molt xula», assegura l'escriptor, que considera «interessant i necessari tot el que siga incentivar la lectura, donar a conéixer autors i poetes...».

Alonso serà un dels protagonistes en este poemari audiovisual construït per veïns de Puçol, amb un parell d'aportacions setmanals que submergirà als lectors -o, en este cas, espectadors- en alguns dels seus versos més autèntics i esperançadors. La majoria, extrets de Quadern per a Joan: 34 poemes escrits entre 2010 i 2012 mentre passava per una llarga crisi creativa i personal.

Durant aquells anys, l'escriptor va mantindre llargues converses a través del seu blog amb el seu amic Joan-Baptista Campos, un metge del Grau de Castelló i amant de la poesia. Aquella espècie de diàlegs senzills i plens d'optimisme van amenitzar la lluita de Baptista contra la seua malaltia, un càncer de pulmó que no va aconseguir superar.

Manel els va ajuntar i els va donar forma fins que, sis anys després, va decidir publicar-los en memòria del seu amic. «Crec que cauen molt bé en estos moments», explica el poeta, perquè són senzills versos escrits des del dolor i l'esperança que «intenten transmetre la idea que tot anirà millor».

204-manel-alonso-3

A més d'este quadern, l'autor ha publicat diversos treballs, com el llibre de poesia Correspondència de guerra, premi Paco Mollà, o el dietari Els petjades de l'home invisible, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. I també ha sigut reconegut en el gènere de narrativa infantil, amb treballs com Caram, quina aventura! o Conta'm un conte, amb els quals va obtindre el Premi Samaruc al Millor Llibre Infantil, atorgat per l'Associació de Bibliotecaris Valencians.

I és que, acostumat a saltar d'uns gèneres literaris a uns altres, Manel assegura escriure per a tothom: gent que coneix i desconeix i, també, persones de hui i de demà. «Una vegada publicats, estan escrits per a tots i, si pot ser, també per a futures generacions». Encara que, com lamenta l'autor, els joves de hui dia no són molt assidus a gaudir de la poesia. «Potser perquè tenen altres canals i formats, com el rap, l'hip hop... Que no és més que poesia, però d'una altra manera i per altres canals».

De fet, tal com explica, «no tots tenim els mateixos gustos». Ell mateix assegura que els seus interessos depenen del moment determinat. «M'agrada anar saltant d'un lloc a un altre... Hui et fas poeta i demà articulista, i després novel·lista». I la quarantena li està servint per a reprendre aquells treballs començats que guarda en un calaix o, més ben dit, en carpetes de l'ordinador.

Insipirar-se per inspirar

Resulta que el confinament pot ser útil per a gaudir d'allò per al que mai hi ha temps: «Rellegir llibres, acabar treballs...». L'autor assegura estar acostumat a passar moltes hores a casa, només, escrivint. «Però basta que et diguen que no pots fer alguna cosa per a voler fer-ho», fa broma, perquè troba a faltar coses tan senzilles com fer una passejada o gaudir del tradicional esmorzaret en el bar.

O com el Picaio. Situar una escala d'alumini en el terrat de la seua casa li permet contemplar la muntanya i sentir-se una cosa més lliure. En definitiva, qualsevol escletxa de bellesa pot ser una bona inspiració per a inspirar a la resta. «Escriure és una manera de viure, d'anar a la recerca de la bellesa a través del llenguatge», assegura Manel Alonso, que es dedica a esta professió per pura vocació: «Qui escriu per a guanyar diners està perdut».

El seu propòsit ara mateix no és un altre sinó aportar el seu granet d'arena a través de diversos vídeos setmanals gravats en diferents racons de la seua casa. «És una bona idea perquè així ens veiem les cares: intentem que la gent se senta acompanyada». I quina millor manera de fer-ho que recitant una sèrie de versos confitats, una forma dolça de dir al món que, d'esta, Eixirem.

Informa: Irene Mollá | Fotos: Sabín

204-cartel-versos-confitats

Altres