Aitor Caballer: un somiador dins, i fora de l'escenari

Escriptor, guàrdia civil, friki absolut, mosqueter, enamorat... Aitor Caballer pot ser tot el que es propose, però no perquè disposa de totes estes facetes, sinó gràcies a la passió que va descobrir fa més d'una dècada i que li ha brindat multitud d'aventures de tota classe: el teatre. Així, amb l'escenari com a eix central, l'artista, de 32 anys, gaudeix des de les dues professions que hui dia exerceix i que li fan feliç: ensenyar i actuar.

Des de xicotet ha participat en tot el que se li ha posat per davant: actuacions amb la falla, reunions, playbacks... «He de dir que no sé com vaig arribar a esta professió», assegura Aitor Caballer, que hui és actor i professor de tots els grups de teatre municipals. El jove reconeix que el fet d'estar sempre «ficat en tots els fregats» li ha portat, d'una forma o una altra, a aqueix afany seu per descobrir, crear, participar en tot...

Quan li va donar el venazo del teatre estava estudiant quart de l'ESO, i no sabia que existia una escola municipal a Puçol. «En aquella època, molt poca gent feia teatre ací i l'escola no estava molt assentada», explica el jove. Així que es va apuntar a un curs a València al qual va començar a acudir els dissabtes al matí. I li va encantar. Però va arribar Batxiller, i va decidir apartar-ho.

En aquell moment, com ocorre a la majoria d'estudiants a punt de fer el salt a la universitat, encara no sabia què volia fer amb la seua vida. I quan li van preguntar... «Li vaig dir a la meua tutora que volia ser actor». La recomanació semblava lògica: «Em va dir que entrara en una carrera “a l'ús” i, mentrestant, m'apuntara a una escola o al grup de teatre universitari». I així ho va fer: Quan va arribar el moment de triar, es va decantar per Comunicació Audiovisual, que també li ha agradat sempre per la seua vinculació amb la televisió.

Va fer primer, segon... «Però a meitat de tercer, de sobte, vaig sentir alguna cosa dins que em deia: Fes teatre». I fent cas a aquella veu interior, va decidir matricular-se en el grau d'Art Dramàtic, això sí, mentre acabava els dos últims cursos de la seua carrera inicial. Als matins anava a la Universitat Politècnica amb els seus nous estudis i, a les vesprades, a Blasco Ibáñez, per a continuar amb la seua carrera inicial.

«Quan vaig entrar en Art Dramàtic em vaig centrar totalment en allò», recorda Aitor, encara que es va esforçar per acabar els dos últims cursos d'audiovisuals «perquè ja havia començat, tenia un grup d'amics amb els quals féiem moltes activitats...». Així, en 2011 va acabar el seu primer grau, en 2013, el segon i, per sort o per talent, aqueix mateix mes de juny va aconseguir entrar en Aladín, un musical genial, on continua.

Des d'eixe moment no ha parat de treballar com a actor. Sobretot, en teatre musical, però també en audiovisual, perquè ha partipat en sèries espanyoles com Centre Mèdic o Dret a somiar, «i en Parany, una minisèrie de Á Punt, amb el paper de milicià»... A més, als seus 26 anys Caballer va ser nominat com a Actor Revelació en els Premis de Teatre Musical 2014 pel seu paper de Jaffar en el musical d'Aladdin.

198-aitor-caballer-1

Amor per Puçol

Hui té 32, i... «La veritat és que estic molt content», assegura l'intèrpret, satisfet amb la seua trajectòria i el seu treball: «si no estic en un lloc estic en un altre, sempre, currant molt». I en certa manera, sent que té molt a agrair a Puçol: «M'ha ajudat molt estar involucrat en els actes del poble», comenta Aitor, «perquè, encara que he treballat a nivell provincial i nacional, la meua trajectòria en la presentació d'actes i el professorat és gràcies a tot el que he fet ací».

L'actor assegura que sempre ha tingut el suport de l'Ajuntament, la Casa de Cultura, la Junta Local Fallera... «I sobretot de la gent», destaca: amics i veïns que van omplir un autobús el dia que es va estrenar el musical d'Aladdin a Villena, que abarroten la sala d'actes de la Casa de Cultura en cada esdeveniment i, en definitiva, que no es perden una.

Tot este sentiment de gratitud es tradueix en una enorme obstinació per aportar el seu gra —o més aviat, el seu munt— d'arena a impulsar el teatre local. Ho fa des de diverses agrupacions.

Primer, des de Huit Teatre, un dels tallers que organitza l'Àrea de Benestar Social. Va començar en 2013 i, quan va arribar Caballer com a professor, eren 12 dones. «Hui són 35», destaca l'actor.

El curs dura d'octubre fins a març, per la qual cosa, des del primer dia, les alumnes es dediquen a practicar l'obra de teatre que realitzen cada any entorn del dia 8 de març. I les escriu Aitor, perquè l'artista assegura no trobar obres escrites amb tants papers femenins. «La temàtica no pot ser banal, ha de tindre un rerefons», comenta. El missatge d'enguany ha sigut clar: La bellesa està a l'interior i un s'ha de voler tal com és.

«Per a mi, esta ha sigut la millor» perquè, tal com explica el professor, en totes les obres sol haver-hi alguna intervenció la fi de la qual és perquè alguna alumna puga participar, o hi ha altres punts fluixos. «Enguany ha quedat redona», assegura Aitor, que la va escriure mentre estava de gira amb el musical d'Aladdin, traient buits entre assajos i actuacions.

198-aitor-caballer-6

Caballer també dirigeix l'Escola Municipal de Teatre des de 2017, després de guanyar un concurs públic. I, des d'eixe moment, esta no ha parat de créixer. «Vaig començar amb tres grups reduïts: un d'alumnes de Primària, un de preadolescents i també es va acabar formant un d'adults», recorda.

Tres anys després, l'escola compta ja amb cinc grups a la vora del col·lapse: Un de Primària, un altre de primer cicle de l'ESO, dues del segon cicle i Batxillerat i altres dos grups d'adults. En total, quasi 70 persones.

En definitiva, «a Puçol hi ha moltes persones fent teatre des dels últims anys», apunta Aitor: «S'ha anat passant la veu i cada vegada s'apunta més gent». Però també creix l'afició, que ompli la Casa de Cultura cada vegada que es fa una obra.

«Per a mi és guay i reconfortant saber que la gent fa teatre perquè s'ho passa bé amb mi», assegura el director, que destaca la satisfactòria sensació de veure el progrés continu en els propis alumnes de l'escola i de Huit Teatre. Fins i tot entre aquells que es van apuntar per recomanació d'un especialista per a superar la vergonya. «T'adones que el teatre va més enllà de passar-lo bé: té una part emocional que a la gent li transforma».

Ho aconsegueix mitjançant jocs, improvisació, ball, obres... «Als més xicotets els dic: vinga, subhasta de peces», compte el professor, que explica que ells mateixos han d'inventar qui són, caracteritzar-se d'una manera i explicar per què van així vestits. «O els done una poma i els dic, a veure què fas amb això que no siga una poma», comenta rient-se. Una altra tècnica és, per exemple, posar als alumnes davant situacions concretes i animar-los a superar un problema.

El luxe de poder ser un encisam

«El més guay és permetre't el luxe de fer coses absurdes que no faries en el teu dia a dia, i a partir d'ací, divertir-te», explica, «sabent que acabes de ser un encisam que parlava». Això és el teatre, segons ell: tindre l'oportunitat de viatjar i conéixer vida més enllà del nostre dia a dia. «És jugar, descobrir, ser, perquè de sobte no eres tu, eres una altra persona que conta una història», explica: «jo estic en un escenari i, buf, és brutal, de debò».

Tot això fa que el més vergonyós no participe, però veja com ho fa la més espontània, tal com compta el professor, de manera que els xiquets perden la vergonya, s'acostumen a parlar en públic i, en definitiva, milloren les seues habilitats de socialització. «Jo veig l'evolució en els alumnes i crec que la gent que sol acudir a les obres de teatre també pot veure-la».

I la gent, és clar, ho agraeix. Per exemple, quan la mare d'una alumna li comenta que el seu fill està encantat amb ell, o un pare li diu que la seua filla ha millorat capacitat de relacions socials. Caballer assegura sentir pressió positiva en estos casos perquè, «podria dedicar-me a coordinar l'escola i contractar professors», assegura, però «quan t'ho agraeixen, fan venir ganes de continuar».

198-aitor-caballer-4

El desafiament de somiar

I espera continuar fent-lo mentre puga mantindre la concessió municipal, «perquè la veritat és que m'encanta, però mai saps què pot passar». De moment la incertesa ha colpejat de manera inesperada este curs: «no sabem si podrem acabar-ho de manera física», una cosa complicada, però es pot fer «si poses una mica de ganes i t'ho curres el doble».

I és que el nou repte ha arribat de la mà del Covid-19 i l'estat d'alarma, perquè les classes s'estan impartint en modalitat virtual i, «evidentment, fer teatre per una pantalla és molt complicat», a més del fet que alguns alumnes no dominen bé la tecnologia.

La mateixa incertesa que afecta el curs impregna el futur de l'actor, que assegura tindre «un ventall de possibilitats molt gran». Perquè mai para: a més de la seua participació en sèries i musicals, i del seu afany per ensenyar i coordinar els grups municipals, Aitor Caballer estudia un màster de gestió cultural. «Ho faig perquè m'agrada», però explica que sobretot li encantaria treballar com a actor en grans projectes audiovisuals i teatrals a nivell nacional i internacional.

Assegura que, si no ho aconsegueix, serà igual de feliç impartint classes a Puçol, la seua terra natal, però que desitja intentar-ho. «Encara que és difícil, ningú ho farà per mi i, ja que em flipe... Em flipe a lo gran». Una cosa pròpia d'un artista que encoratja als altres a somiar sobre l'escenari... I també fora d'ell.

Informa: Irene Mollà | Fotos: Sabín

fotos face

198-aitor-caballer-5

Altres