Baba Abdalahi, veí de Puçol i dels campaments de refugiats sahrauís

Des que va vindre, sent un xiquet, a gaudir d'unes vacances en pau, Baba ha sigut acollit com un més pel poble de Puçol. Participa des de sempre en la vida local a nivell social, esportiu i també amb una ONG solidària, que sobretot ajuda al poble sahrauí exiliat en el desert del Sàhara. I encara que vivien en pau des de 1991, en els últims mesos la guerra amenaça una vegada més. Així ho viu este veí de Puçol que coneix molt bé la realitat dels campaments de refugiats entorn de Tinduf .

Baba Abdalahi és un veí de Puçol que en els últims mesos viu pendent del telèfon, les notícies en els diferents mitjans de comunicació i la possibilitat real que la seua altra família, la de naixement, entre en guerra amb el Marroc.

Va nàixer a Auserd, en la zona de campaments de refugiats en el desert del Sàhara. Com molts altres xiquets, va vindre en diverses ocasions a passar l'estiu amb famílies espanyoles, concretament de Puçol, amb el programa Vacances en Pau.

«Després de tres estius, em vaig quedar ací a partir de 1994. Em va acollir la família Claramunt, als quals considere també els meus pares i els meus germans», recorda Baba. «Al principi va ser difícil veure als altres tornar a casa, al desert, i jo quedar-me ací a Puçol, però després vaig començar a sentir-me un veí més. Als dotze anys em vaig incorporar al col·legi i després a les diferents activitats que oferix la població».

Des d’aleshores ha viscut a Puçol, formant part de diferents col·lectius, entre els quals destaca l'esport, com l'equip de futbol, la UD Puçol, en la qual ha militat en diverses categories, des del primer equip fins a veterans.

En companyia de la seua germana Lola Claramunt, és un dels màxims lluitadors a nivell local perquè el poble sahrauí puga tornar a casa, a les terres situades al costat de l'oceà Atlàntic, i abandonar els campaments de refugiats a la meitat del desert del Sàhara (geogràficament en la zona d'Algèria), on romanen des de 1975.

La mostra més visible del seu treball és ASOM (Associació per a la Solidaritat amb el Món), una ONG local que organitza i gestiona projectes vinculats al poble sahrauí, com les Vacances en Pau (amb les quals xiquets i xiquetes sahrauís estiuegen amb famílies valencianes) o les Caravanes per la Pau (per a portar aliments i productes de primera necessitat als residents en el desert).

Amb el suport d’ASOM també ha posat en marxa el Torneig de Futbol 7 Solidari amb el Sàhara, que cada mes de juliol reunix més d'una dotzena d'equips per a gaudir del seu esport favorit, però també per a recaptar fons que es transformen en ajuda per als campaments de refugiats.

«L'última activitat esportiva que hem posat en marxa és la Carrera Solidària pel Sàhara, normalment a l'agost, amb un recorregut per la platja de Puçol obert a tots els atletes que ho desitgen, sense límit d'edat. Com sempre, l'important no és qui gana, sinó participar i ajudar als refugiats», continua Baba.

Tasques que sempre tenen una fi comuna: sensibilitzar sobre la situació dels campaments de refugiats, que continuen vivint en el desert des de 1975, esperant un referèndum per a tornar a casa, la qual cosa els va prometre l'ONU en 1991 i això va permetre l'alt el foc…però seguix sense celebrar-se.

010-baba-abdalahi-8

Els refugiats sahrauís

Els combats entre marroquins i sahrauís des de mitjan novembre de 2020 parlen seriosament de la possibilitat de reiniciar una guerra entre el Front Polisario i el Marroc, guerra que durant 15 anys (1976-1991) va enfrontar a tots dos països per la sobirania d'un territori, el Sàhara Occidental (antiga colònia espanyola, enfront de les illes Canàries, hui ocupada pel Marroc).

El Front Polisario (Front Popular d'Alliberament de Saguia  al-Hamra i Riu d'Or), va nàixer en 1973 per a lluitar per la independència del Sàhara Occidental, que era una colònia espanyola des de 1883..

En 1975, amb Franco a punt de morir, el rei Hassan II del Marroc va organitzar la Marxa Verda, amb la qual 350.000 ciutadans marroquins es van instal·lar al Sàhara Occidental i es van annexionar el territori.

En 1976, el Front Polisario va proclamar la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i es va instal·lar en els campaments de refugiats entorn de Tinduf , en ple desert del Sàhara, fora de la frontera amb el Marroc.

Eixe mateix any, va començar una guerra contra el Marroc per a reivindicar el seu territori.

En 1991, es produeix l'alt el foc gràcies al compromís de l'ONU que es coneix com Minurso, és a dir, Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental. La pau a canvi d'un referèndum perquè els sahrauís decidiren el seu futur.

Han passat 30 anys i el referèndum dels refugiats sahrauís no s'ha realitzat.

L'alt el foc es va interrompre al novembre de 2020, quan van començar els enfrontaments entre sahrauís i marroquins en el Guerguerat (a la frontera entre el Sàhara i Mauritània), una zona tutelada per l'ONU on estaven manifestant-se ciutadans sahrauís i va entrar l'exèrcit marroquí, violant l'alt el foc.

«Hui, el Marroc continua exportant productes del Sàhara il·legalment, ja que no es beneficia a la població sahrauí, però són productes extrets del seu territori, que inclou més de 1.100 quilòmetres de costa i diferents explotacions mineres», continua Bava. «Per això, el Front Polisario vol detindre eixes exportacions de peix, fruita i minerals els beneficis dels quals van al Marroc, però no al Sàhara».

Paral·lelament, el Front Polisario seguix sense aconseguir que la Minurso estudie els drets humans al Sàhara Occidental, perquè manté que no es respecten en el territori ocupat. Hi ha 16 missions de pau de l'ONU i la del Sàhara Occidental és l'única que no vetla pels drets humans.

Mentrestant, la política seguix el seu curs.

El Marroc sempre ha comptat amb el suport de França  i, pese al suport del poble espanyol, el Govern d'Espanya ha anat fent concessions al règim marroquí, normalment per temes econòmics vinculats a l'agricultura i la pesca. Per part seua, el Front Polisario compta amb el suport d'Algèria , Sud-àfrica i Rússia.

Al desembre de 2020, Donald Trump reconeixia públicament la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental, convertint-se els Estats Units en el primer país que el reconeix oficialment… no obstant això, l'entrada de Joe  Biden com a president ha congelat eixe reconeixement oficial.

010-baba-abdalahi-6

I ara, què?

Baba continua atent a les notícies oficials que arriben per diferents mitjans de comunicació. Però també a la informació que li remeten fonts del poble sahrauí.

Mentre espera el desenllaç, redobla esforços en la seua campanya quotidiana per a sensibilitzar als veïns valencians del problema del Sàhara.

Continuen en marxa les caravanes i les vacances en pau, projectes que compten amb el suport d'ajuntaments com el de Puçol i que tenen gran acceptació a la Comunitat Valenciana.

I Baba continua aportant idees que servisquen per a ajudar als seus germans dels campaments de refugiats i per a conscienciar als seus germans valencians.

Entre elles, l'esport, un llenguatge universal: la marató solidària al Sàhara, enguany també se celebra, encara que siga de manera virtual; i la seua última campanya, amb equips de primera divisió de LaLiga  espanyola, ja compta amb botes, equipatges i penyes per a recolzar als refugiats sahrauís…

Però eixa és una altra història, de la qual parlarem en una altra ocasió.

Informa i fotos: Sabín

fotos face

010-baba-abdalahi-5

Altres