L'entrada de la murta, quan el pes de la tradició es reflectix en les seues cares

L'entrada de la murta, quan el pes de la tradició es reflectix en les seues cares

El diumenge 6 de setembre, a la vesprada, es va celebrar l'entrada de la murta, un recorregut que travessa el nucli urbà amb els festers i festeres jóvens a cavall, seguits pels casats i els de l'any que ve, que decoren els carrers amb un verd mantell aromàtic, llançant murta als peus de la Verge al Peu de la Creu: és la tradicional recepció de tot un poble a la seua patrona.

El so d'una carcassa. Falta mitja hora per al començament de la festa.

Diumenge 6 de setembre a la vesprada, només un acte programat en les Festes populars i patronals: l'entrada de la murta.

En eixos moments encara no hi ha públic pels carrers, però ja una parella de la policia local vigila els accessos a l'Avinguda Molí de Vent.

Arriben els primers festers a cavall: uns amb ple domini de la muntura. Altres... no hi ha més que vore la seua cara per a comprendre que és la seua primera vegada (o potser la segona, si comptem el passeig a cavall pel nucli antic del dilluns anterior).

Nova carcassa: falten quinze minuts per a començar l'entrada de la murta.

Ara sí, el públic comença a aguaitar als carrers, peresós pel sol que encara es deixa vore. Encara que es repartixen al llarg de tot el recorregut, és sobretot en l'Avinguda de València on es concentra un nombre més gran d'espectadors. Prompte es formen aglomeracions i cal caminar llest per a estar en primera fila... i això que és l'avinguda més ampla del recorregut.

Les festeres ja estan pujades a la gropa, al costat dels seus festers. Alguna, com Irene, ho porta amb normalitat, se nota que es dedica a muntar a cavall tots els dies. Altres... no hi ha més que vore la seua cara per a comprendre.

Un núvol de fotògrafs rodeja els festers, els cavalls, les festeres i els carruatges que els acompanyen. L'Avinguda Molí de Vent, entre el magatzem de fruites i el col·legi La Milotxa, es convertix en un improvisat plató on tots volen immortaliltzar el moment.

Després, ja amb la comitiva en marxa, aconseguir una bona foto resulta molt més complicat. No pels cavalls, sàviament dirigits pels seus amos, que acompanyen la processó a peu, sinó per elles i ells, els que van en la cadira o en la gropa. No hi ha més que vore les seues cares...

Després de les deu parelles, les festeres casades viatgen en carrossa... A estes sí, a elles no hi ha més que mirar-las la cara!! Feliços, radiants i amb la tranquil·litat que proporciona substituir la gropa per una còmoda carrossa.

I tancant la comitiva, els festers de 2010, llançant a dos mans la murta, eixa planta aromàtica que han cuidat amb carícia durant mesos, que han tallat eixe mateix matí i que ara utilitzen per a aromatitzar els carrers de Puçol: al seu pas, no sols queda l'olor, també un mantell verd, de murta fresca, pel que transita la imatge de la Verge al Peu de la Creu, escortada pels festers casats i els seus peveters encesos, a la manera dels antics guardians de qualsevol temple.

Si hi ha un acte que encara conserva eixe esperit propi de la tradició, aqueixa aroma d'allò genuí, és sens dubte l'entrada de la murta: cavalls, carruatges, trages típics, plantes de l'horta, la imatge de la patrona...

Llàstima que l'aroma dure poc: els carrers asfaltats i l'amenaça de pluja (per què sempre amenaça de ploure el dia de l'entrada de la murta?) obliguen la brigada municipal d'obres i servicis a posar-se mà a obra immediatament, no és qüestió de cegar els desaigües i els embornals dels carrers. Millor arreplegar-ho tot com més prompte millor.

Vint-i-una salves anuncien a tot el poble que els festers i la Verge han arribat al seu destí, a l'església dels Sants Joans.

La tradició s'ha completat feliçment. Missió complida. El recorregut a cavall ha sigut un èxit. Tots contents. Sobretot elles, les que anaven a la gropa... no hi ha més que vore'ls la cara.

08 Setembre 2009
FaceBook  Twitter  
  • Imprimeix