Vicente Seguí va compartir l'escenari amb els festers i un cocodril, en la varietat està el gust

Vicente Seguí va compartir l'escenari amb els festers i un cocodril, en la varietat està el gust

La nit de la tercera edat, sobre el guió estava reservada a la vedette, els humoristes, el mag i un cantant d'èxit, com és Vicente Seguí. En la pràctica va caldre deixar buit a algun convidat no previst, com un cocodril que es va passejar per la plaça, l'actuació dels festers sobre l'escenari i la presència d'un club la presència del qual va ser exemple de professionalitat.

Encara que enguany s'han celebrat dos dinars de la tercera edat, a causa de no existir en la població un local per a acollir als nou-cents inscrits, en realitat el dia festiu pensat especialment per als majors ha estat només un, el dimecres 2 de setembre. I per a ells hi ha un tipus d'espectacle quasi obligat per a tancar la jornada: la nit de varietats.

Enguany el guió es va mantenir fidel a la tradició i els més de mil assistents que omplien la plaça còmodament asseguts (ja ho hem dit: els protagonistes són els nostres iaios) van poder gaudir de tot allò que sabien que anaven a veure i que, un any més, esperaven amb la il·lusió d'un xiquet: el mag, els ballarins, la vedette, els humoristes i l'estrella de la funció, que en aquest cas era Vicente Seguí, l'únic valencià que ha assolit vèncer en el programa Operación Triunfo.

El mag va oferir quasi tot el que sempre s'espera d'ell: apareixia de forma impossible en una caixa tancada; la seua ajudant, que era enfilada amb llances de foc en un calaix encara més menut, al finalitzar la funció seguia amb les seues facultats intactes; fins i tot va fer alguna voltereta impossible sobre l'escenari. Però tot just va assolir cridar l'atenció del personal i més d'un insinuava en les primeres files que tot allò estava molt vist... Tot?

Decidit com estava a sorprendre al personal, i gens de l'oferit era una novetat, no va tenir més remei que traure a passejar un cocodril per la plaça. La desbandada general de les primeres files, sobretot de les festeres, va demostrar que, efectivament, tot no estava vist.

Amb el somriure còmplice de Pepe Bonacho, que tornava a les seues funcions habituals manager general i abandonava l'escenari que havia ocupat la nit anterior, durant el karaoke, arribava altre número previsible: la vedette. Encara que, si de cas, en les primeres files van evitar fer comentaris sobre l'originalitat de la proposta... no fora que aquesta també es traguera algun cocodril de vaja vostè a saber on.

Després de passejar-se entre el públic, perquè tots comprovaren que el seu era tot natural (cosa que algun iaiet va poder comprovar de primera mà), es va decidir a traure dos voluntaris a l'escenari, per a què "li les hi tocaren" mentre ella ballava ritmes brasilers. Els afortunats van ser José Sanchis, cap dels festers, i Aarón Ribelles qui, després de la seua actuació transvestit de Pimpinela la nit anterior, tornava sota els focus per a demostrar que ell era "molt home". Va haver sorpresa, clar, i encara que van tocar molt, no va ser precisament el que més d'un havia imaginat...

La parella de ballarins, subcampeona d'Espanya en acrobacias, va servir de breu interludi abans de donar pas al duo d'humoristes que, sota el títol genèric de La paròdia nacional, va arremetre contra tot i contra tots, amb especial interès en els acudits de mariquites, el vocabulari pujat de to i algunes melodies "de sempre", que van funcionar una vegada més, sobretot entre el públic de més edat... que al cap i a la fi era per a qui estava pensada la vetllada.

Perquè tots gaudiren del numeret, l'actuació de la parella, que atenia al nom dels Quiyos, es convertia per moments en un trio, amb la suggestiva presència d'una ballarina que no tenia gens que envejar a la vedette.

Una vegada calfat l'ambient, només quedava cedir l'escenari a l'estrella de la nit, que va complir de totes totes el que s'esperava d'ell.

Vicente Seguí en les distàncies curtes

Decidit a demostrar que lo seu en televisió no va ser flor d'un dia, el de Vilamarxant va eixir disposat a jugar-se-la en les distàncies curtes i, com els bons toreros, es va arrimar i molt al públic: diverses cançons del seu últim disc les va interpretar a peu de plaça, barrejat entre els espectadors, fins i tot deixant que alguna iaieta s'animara a assecar-li la suor... és el que tenen els ídols, tots volen acostar-se a ell.

I d'arrimer-se, Vicente Seguí va demostrar que sap i molt. Va triar a una de les festeres, Elena Ferrer, i li va dedicar damunt de l'escenari la cançó que dóna títol al seu tercer disc: Mirándote. Va ser un d'eixos moments que no s'obliden, sobretot per a Elena que, precisament, no sabia on mirar amb el cantant a molt poca distància.

Tampoc s'ha d'oblidar la presència del club de fans del guanyador de Operación Triunfo, que van acompanyar les coreografies quasi quasi com si foren part de l'espectacle: des de guants blancs en el tema inicial fins a les bengales durant la interpretació delJardín Prohibido, la seua presència es va fer notar i van transmetre una imatge absolutament professional del que ha de ser un club d'aquest tipus.

Com absolutament professional va ser l'actuació de Vicente Seguí una vegada va baixar de l'escenari: va signar samarretes (i alguna peça d'altre tipus, si l'ocasió es terciaba), va dedicar postals, va posar per a innombrables fotografies, va repartir besos entre totes i abraçades entre tots. I no va tenir inconvenient a passar quasi tant temps amb els seus fans com damunt de l'escenari... a més, al final de la cua es trobaven precisament les components del seu club de fans, que amb eixa pacient espera donava una mostra més del seu exquisit comportament.

Un gran exemple de professionalitat.

02 Setembre 2009
FaceBook  Twitter  
  • Imprimeix