Conta la llegenda… (els festers i les festeres de 2018)

Que cada any, a primeries de setembre, un grup valent de joves posen a la disposició del poble de Puçol el seu temps i, a vegades, les seues hores de son per a organitzar i protagonitzar una setmana que esperen siga única. Es fan cridar “els festers” ,i com si d'una profecia es tractara, van marcar el seu futur fa 10 anys, quan van decidir apuntar-se per a ser festers l'any 2018. Així va començar tot…

MADO: Xics, com és possible que als 10 anys tinguéreu tan clar que volies ser festers?

FESTERS: Nosaltres som tots amics. Quan prenguérem la comunió vam ser festers infantils junts; ahí va ser quan entre els nostres pares i nosaltres decidírem que ens apuntaven per a festers joves. A tots agradava i durant estos anys, que hem tingut temps de madurar la idea, cada vegada ho hem tingut més clar… i ací estem!

Tinc entés que us apunteu per a festers solament els xics, elles tradicionalment són “acompanyants”?

(De sobte un murmuri in crescendo sorgeix de la part femenina.)

D'acompanyants res! Que nosaltres ací treballem igual que ells.

Per favor xiques, expliqueu-me això.

Abans sí que era cert que s'encarregaven ells de pràcticament tot: cartons, reunions… Les xiques eren... doncs això, “acompanyants” per als actes que tots veiem: presentació, processons, cercaviles... Elles anaven a lluir-se, que està molt bé, però les coses han canviat molt. Nosaltres ara formem part exactament igual que ells de tota l'organització i compartim tant els bons moments com els dolents, que també n'hi ha.

(De seguida m'adone que aquesta és una llegenda amb cavallers però sense princeses, més aviat tenim unes guerreres; i com en tot conte que es precie, també han de lluitar contra dracs.)

Dius que també hi ha mals moments?

Normalment els mals moments estan relacionats amb el tema econòmic.

Nosaltres sabem aproximadament els diners que podem reunir amb cartons, loteries, barres… i sobre la base d'això invertim, però et fa por que aparega alguna despesa extra, que alguna cosa isca malament. Comptem amb l'ajuda de festers d'altres anys que ens han passat els seus números, per si hi ha algun cost amb el qual no comptàvem, però encara així hi ha nits en les quals ens costa dormir pensant si tindrem tot ben lligat.

També hi ha temes que desconeixem; per exemple, quan van vindre al gener representants dels grups, de la discomòbil i altres actes. Cal triar-ne un per al dia 8. En van vindre diversos alhora, cadascun d’ells amb un tipus de contracte i unes condicions. Nosaltres mai havíem tractat amb estos documents. Encara sort que des de l'Ajuntament ens van ajudar; ells estan més familiaritzats amb aquest tipus de coses.

Este és un poble en el qual la gent durant les festes ix al carrer, pràcticament hi ha ple en tots els actes i en molts va a més, per exemple en la paelles, on es canvia constantment d'ubicació per a allotjar a totes les persones que s'apunten. La col·laboració és proporcional?

No, no és proporcional. Estem eixint d'una època de crisi i entenem que cadascun col·labora com pot, però costa molt traure els diners que fa falta per a fer unes festes a l'altura que aquest poble es mereix.

Pel que em conteu, em fa l'efecte que la gent només veu la punta de l'iceberg.

Sí, cert. Quan arriben festes anem mudats i solament es veu una part del treball, però arrere queden infinitat de reunions, entre nosaltres, amb l'Ajuntament, amb representants, molta loteria venuda i molts passejos amb els cartons en la mà…

Això sí, estem convençuts que tot això valent la pena.

Sempre s'ha dit que la festa no la fan solament els festers, compteu amb ajuda de casa?

Per descomptat, és fonamental l'ajuda dels nostres pares. Molts d'ells ja han sigut festers i els seus consells són importants, encara que l'última decisió sempre és nostra. Mai ens han atabalat en aqueix sentit i sempre estan ahí.

Ells també han format el seu grup i ens consta que estan gaudint la festa tant com nosaltres.

(Els nostres cavallers i guerreres també tenen el seu estendard i saben que és un dels motius pels quals estan ací.)

Si us esmente a la nostra patrona la Verge al Peu de la Creu, quins sentiments us venen al cap?

Uuufff! Molts. Nosaltres tots som creients, cadascun a la seua manera, hi ha qui ho exterioritza més i uns altres, menys. Si en molts dels actes religiosos que hem tingut ja se'ns ha posat un nus en la gola, imagina't en els de la setmana de festes: d'una banda, és el sentiment que et produeix la culminació de tot un any de treball; i per un altre, la unió que nosaltres hem tingut per a aconseguir-ho. Tot això es maximitza en els actes religiosos. És com si mirares dins de tu i… segur que serà molt emotiu.

A més, està Ismael, el nostre rector. Amb ell tenim un amic i un gran suport que sempre ens guia en tot el relacionat amb l'església: és un vertader plaer parlar amb ell.

Parlant d'actes, hi ha algun que us faça especial il·lusió?

La presentació, és com el tret d'eixida. A partir d'ací…. a gaudir! Això sí, quan estiguem tots dalt de l'escenari i hagen passat els nervis.

(Riures nerviosos, sobretot d'elles, que ja es veuen passant la dificultat.)

Xiques, i què em conteu de l’entrà de la murta? Porteu bé pujar al llom del cavall? És un acte preciós i contrasta amb la cara desencaixada d'alguna festera.

Nooo, res bé! Ens imposa molt això del cavall. Si anàrem amb vaquers i assegudes d'una altra manera segurament seria millor, però amb vestit de valenciana, al llom… no sé… no ho veiem molt segur.

(Les meues guerreres i sense cavalls, qui l'haguera dit!)

Imagineu que estem a 10 de setembre de 2018; quins sentiments us agradaria tindre?

A més de cansament, que és senyal que ho hem gaudit, ens agradaria pensar que tot ha eixit bé i la satisfacció d'haver vist a tot un poble participar en el que hem organitzat. Crec que també ens quedarà una sensació de buit, en el sentit de… ja ha passat tot?

Potser és el moment per a apuntar-se a festers casats.       

Veurem, segons isquem d'aquesta.

(M'adone que són plenament conscients de la responsabilitat que han adquirit. Volen per damunt de tot que isquen unes festes redones i, sobretot, gaudir-les junts, lligar encara més els llaços que tenen des de xicotets i implicar amb ells a tot un poble. Només així es donaran per satisfets. Ells, els nostres cavallers i guerreres han llançat la profecía. A nosaltres solament ens queda acceptar-la… i passar-ho bé!)

Escriu Mado Moreno

446-festeros

16 Agost 2018
FaceBook  Twitter  

Altres