Una conversació amb Amor Moreno, la campiona del món de dards

Una conversació amb Amor Moreno, la campiona del món de dards

Amor Moreno porta pràcticament tota la seua vida jugant als dards i al llarg de tot este temps a aconseguit triomfs excel·lents. Ella conta com va començar tot fins a arribar a la cúspide, quines ferramentes utilitza per a encertar en la diana i la seua perspectiva sobre este esport de què tan poc se sol parlar.

-Quant de temps portes jugant?

-Bueno, en realitat fa aproximadament 4 anys que no jugue, encara que comence a fer una altra vegada els meus xicotets temptejos en el món del dard. Anteriorment vaig estar jugant durant 15 anys consecutius.

-Quin horari dediques a l'entrenament?

-Actualment gens, només el dia de la partida. Però abans entrenava entre 6 i 8 hores diàries.

-Entrenes en casa o simplement en el teu local i en les partides de lliga?

-De moment només jugant partides de lliga, perquè estem o engarrotamentpreparant ara un nou equip... però quan comence la lliga...

-Quan vas començar a notar que milloraves considerablement?

-Això és difícil d'explicar, però intentaré ser breu. Quan entrenes tu sola, normalment fas barbaritats, llavors eixe tant per cent has de reduir-ho a la mitat, ja que en competició la cosa canvia. No estàs soles i influïxen molts factors, com la concentració i, com no podia ser de cap altra manera, l'estat psicològic, tan difícil de controlar sense experiència, com la tan temuda tremolor de mà, o engarrotament. Però, acabant de contestar a la pregunta, vaig notar que von no et jugues resaig anar millorant quan els meus companys, que llavors eren molt majors que jo i grans jugadors del dard, em prenien en compte per a les seues alineacions, ja que jo tan sols tenia 14 anys quan vaig començar.

-Segons la teua experiència, per què no s'encerta tant en els campionats com en les partides on no et jugues res?

-Perquè fa falta un autocontrol que és molt difícil d'aconseguir. Encara que també he de dir que, per desgràcia, hi ha jugadors tramposets, que deleguen eixe factor en altres substàncies que no s'anomenen psicologia.

-Com es podria millorar este aspecte? És a dir, aprendre a autocontrolar-se...

-Jugant campionats, però no campionats de qualsevol tipus, ii estàs apegat tampoc jugant en la divisió inferior. Per a aprendre has d'aprendre dels millors: observant el teu contrari, pots aprendre moltes més coses que guanyant partides. Val més la pena guanyar una partida en primera divisió, que guanyar un campionat en segona. Eixe és el meu lema.

-En quina diana t'agrada més jugar?

-Les dos són molt interessants. Quan jugues bé i estàs apegat, tot és bo. En tot cas, preferisc les 3, ja que et falta una, la de pèl, que és on realment aprens a jugar, i recordar que en pèl, en un campionat, no hi ha perdedors. KO directe. Aprens a controlar el teu joc, la teua ment i el teu cos, ja que ho tens de fer tot de cap, no hi ha màquina que et descompte i et diga el tancament.

-Quin tipus de dards i accessoris utilitzes?

-Actualment utilitze Harrows, canya llarga, ploma ampla i puntes curtes, és curiós, però és que són els únics en condicions que em queden després de quatre anys sense competir oficialment, ja que els he anat regalant, i com no em quedaven ovalades, he gastat les que em tenia en l'estoig.

-Eres supersticiosa?

-Sí, abans era molt supersticiosa, i jugava amb dards Paulin d'Unicorn, canya mitjana, ploma ovalada i punta curta. No sé el que passarà quan torne a competir de forma continuada.

-Amb qui jugaries un esdeveniment important de parella i per què?

-Triaria dos persones. El primer seria Juanvi Civera, ja que vam començar junts i sempre em va quedar eixa espineta de jugar amb ell per parelles. El segon, el meu marit, Daniel Huertas, perquè va jugar el seu primer Campionat d'Espanya per parelles amb mi, i sé que va poder fer-ho molt millor.

-Creus que hi ha camaraderia o al contrari veus molta falsedat, vanitat i falses enhorabones?

-Bó, quan no eres ningú en este món no ho notes tant, si al contrari eres algú, has de competir també amb la hipocresia i mal perdre d'alguns jugadors; però, d'altra banda, hi ha bon ambient.

-Quin tipus d'entrenament has realitzat per a aconseguir el nivell que tens hui en dia?

-Això és un secret que guarde per al meu equip.

-Què consideres més important, jugar campionats de la zona o jugar campionats fora contra gent d'alt nivell?

-Depén de fins on vullga un arribar, abans ja he donat el meu punt de vista: preferisc jugar amb els de fora i els millors.

-Quina tècnica utilitzes per a centrar-te en les partides?

-Pense a guanyar.

-Quan jugues amb un jugador que saps que et pot guanyar, quins feixos per a no vindre't baix?

-Cada un sap fins on pot arribar, tu mateix poses el límit. Si penses que u és millor que tu, les expectatives que li pugues guanyar són menors. Només pense en què té tres dards, igual que jo, i que els dos tenim possibilitat d'encertar. Tot depén d'un mateix.

-Com et motives en cada partida d'un campionat per a no caure en una monotonia que et porte a perdre?

-L'important és no perdre l'afició, eixe cuquet que tens al jugar, o la mentalitat de guanyador que cada un posseïsca.

-Què recomanes fer quan el que desitges és millorar i no obstant estàs estancada i inclús pareix que cada dia jugues pitjor?

-Tot el que puja baixa i viceversa, el difícil és mantindre's durant anys. La veritat és que tots hem passat alts i baixos, però no cal picar-se. El millor en eixos casos és passar a entrenaments més simples, aclarir-se i, si més no que van ser els meust'ho esperes, estàs en la part alta de nou.

-Quins són els teus objectius en l'actualitat?

-Actualment, no tinc cap objectiu, simplement em divertisc. Recorde alguns triomfs del meu palmarés ja que van ser els meus objectius en el seu moment, els que vaig poder aconseguir llavors. De totes maneres, al final el millor de tot és el que un es porta d'este món: saber que hi ha gent que et rodeja i que està amb tu.

 

27 Maig 2009
FaceBook  Twitter  

Altres