Fernando García: claus per a fer esport a casa i viure per a contar-ho... Sense lesions!

El confinament en les llars està portant a moltíssimes persones a practicar esport a casa. Això pot ser molt positiu, però també perillós per a aquells que, sense coneixements ni les recomanacions professionals, realitzen exercicis que se'ls ocorren o que troben per Internet. A través d'esta entrevista, Fernando García aporta les claus per a realitzar un tipus d'exercici físic que, lluny de posar en risc la salut i el benestar, ajude a millorar-los.

«Estem vivint una època especial; hem de ser conscients del punt de partida i de les limitacions de cadascun abans de posar-se a fer esport», assenyala Fernando García, tècnic d'Esports de l'Ajuntament. La clau en estos moments és, segons el responsable, conéixer l'estat físic i limitacions pròpies de cadascun.

Per a això, caldria preguntar-se: «Abans de tot això, jo feia exercici físic ocasionalment?... Regularment amb intensitat moderada? O em prenia l'esport de debò i tenia una rutina de dos o tres entrenaments exigents cada setmana? Competia a un nivell alt?».

Per a respondre a estes preguntes, és important «ser realista i sincer amb un mateix, i saber d'on partia abans de tot», afig el responsable, que a més és professional de l'activitat física i sempre ha gaudit del'esport, com a practicant, aficionat, jugador i també com a entrenador.

A partir d'ací, és possible determinar el tipus d'exercici físic recomanable per a cadascun, des d'esportistes que pertanyen a un club, escola o centre i estan rebent instruccions per part dels seus propis entrenadors i monitors, fins a aquells que estan començant i no saben molt bé quina seria una rutina adequada per a ells.

Què recomanaries als qui no compten amb un entrenador o monitor?

L'ús d'Internet, com en tots els àmbits, pot ser una eina molt útil, però també perillosa, perquè pots trobar mals consells, o bons, però aplicar-los malament. Per a evitar possibles lesions i altres problemes de salut, aquelles persones que no pertanyen a un club o escola esportiva i, per tant no tenen un entrenador que els guie, Internet és una possibilitat, perquè poden trobar continguts molt bons, però també autèntiques barbaritats.

Crec que la moda d'entrenar a alta intensitat amb hits, tabata i altres exercicis amb esforços curts però intensos, i poca recuperació, poden ser una barbaritat per a qui no està acostumat, perquè poden lesionar-se o tindre problemes seriosos de salut. I ara, en teoria, no es pot anar al fisioterapeuta ni s'ha d'acudir al metge llevat que siga necessari.

Llavors... Com poden fer-ho?

Jo buscaria vídeos publicats per persones preparades: diplomats en fisioteràpia o en educació física, per exemple. La base és conéixer-te per a filtrar els continguts i adaptar-los a la teua necessitat. Amb una rutina de 45 minuts o una hora és suficient, fins i tot dues, si és algú acostumat a fer més esport. Amb això sobra. És convenient també llegir les recomanacions del Col·legi Oficial de Llicenciats en Educació Física. O, per què no, buscar professionals online que oferisquen serveis personalitzats.

Però la gent que mai ha fet esport i ara està socarrantse a casa és un perill, a nivell cardiorespiratori i també muscular, perquè no saben com respondrà el seu cos, i no és el millor moment per a anar a l'hospital...

Ha de ser un manteniment per a trobar-se millor i no anar-se al llit contracturat, perquè és molt important per a la salut descansar bé. De fet, els metges estan insistint que l'esport és per a millorar, no per a tindre més malalties. Aqueixa és la clau.

219-fernando-garcia-cabot-4

Alguns clubs sembla que s'estan adaptant a la situació.

Correcte. Les persones acostumades a fer esport mínim dues o tres vegades a la setmana i fins i tot competeixen han d'estar tutoritzats per un entrenador que estiga format en la mena d'exercici que realitza, per exemple, amb els nivells 1, 2 o 3. Per tant, seguiria estos consells del club o l'entrenador, en cas que hagen decidit continuar els entrenaments, com en el cas de la UD Puçol, el Club de Futbol Sala, d'Handbol, Tripuçol i alguns altres. Així poden fer marxa, això sí, adaptada a la situació, perquè ara l'objectiu no és competir.

I el mateix amb altres activitats com a pilates, ioga, manteniment... Si estan seguint consells de persones formades, en teoria, estan rebent una planificació d'entrenaments adaptats al seu nivell.

Què hi ha dels esportistes d'alt rendiment?

Crec que a Puçol hi ha moltes persones que entrenen tres, quatre, cinc vegades per setmana o més, i que s'exigeixen molt, ja que estan portant al seu cos a un nivell màxim, ja siga per a competir, o perquè els agrada. Esta gent, en teoria, ha de ser la que menys problemes tinga en esta època. Primer, perquè tenen una planificació dirigida per un professional i no faran barbaritats per al seu cos.

No obstant això, m'encantaria transmetre el missatge que, ara, el seu objectiu no ha de ser millorar el seu estat físic, fins i tot m'atreviria a dir que tampoc és mantindre-ho, perquè no poden simular les mateixes condicions que tenien quan portaven una vida normal, llevat que tinguen una mansió i dos metres quadrats...

Però en algun moment tornaran a competir...

Sí, i en este sentit, els esportistes d'alt rendiment també han de tindre coneixement; ser conscients que quan tornen a la normalitat, hi haurà un període d'adaptació, com una pretemporada, i ja llavors podran exigir-se més. Però que ningú pense que quan acabe este període els posaran un campionat provincial, o d'Espanya o del món, o hauran de competir en la seua lliga.

De fet, s'està comentant que els esportistes professionals tindran entre quatre i sis setmanes d'adaptació després del confinament abans de tornar a competir. Crec que és important, als qui ens agrada exigir-nos i anar de gom a gom, assumir la situació en la qual ens trobem i saber que probablement no hi ha esdeveniments multitudinaris en molt de temps.

Reprenent l'assumpte de les lesions: Quins són els perills a casa?

Està havent-hi molts casos de gent que s'està lesionant. Això no significa necessàriament trencar-se una cama -o sí-, però hi ha algunes malalties que poden suposar un malestar en el dia a dia, com a contractures, sobrecàrregues, trencaments fibril·lars, fins i tot algun esquinç he vist... La majoria és per fer males pràctiques. I clar, si et lesiones i és greu, has d'anar al metge i, si pots evitar anar, el millor és consultar a un professional que puga orientar-te i fer exercicis per a millorar.

En cas de patir una lesió seriosa, el metge ha de ser el que et diagnostique i, després, un fisioterapeuta o un preparador físic t'instruirà els exercicis que pugues realitzar i que puguen ajudar-te a millorar.

I els qui ja comptaven amb lesions cròniques o prèvies al confinament?

En estos casos, han de fer exercici progressivament, amb molta cura i, el més important, és comptar amb un professional que vaja guiant el procés de recuperació aportant els tipus d'exercici més adequats per a la seua lesió i el seu estat físic en general. Alguns experts locals ja estan oferint estos serveis a través d'Internet.

Els experts parlen de la importància que els xiquets es moguen durant la quarantena...

És molt important i ja s'està promovent. Alguns estudis d'especialistes i la pròpia OMS ho certifiquen: en edats de fins a 14 anys s'ha de fer, excepte excepcions, un mínim d'una hora diària. Pot ser gimnàstica suau o exercicis que envien els seus mestres d'educació física -ja s'està fent-. I també rutines una mica més intenses per a aquells que pertanyen a clubs o escoles esportives i tenen el suport dels seus entrenadors.

L'ideal és que, si poden fer alguna cosa més que les tres hores setmanals del col·legi, les facen, com una hora al dia, perquè el dia dona per a molt i es fa molt llarg. De fet, els pares han d'estar pendents que els xiquets es moguen, facen exercicis de mobilitat articular de maluc, braços... Que caminen, encara que siga pel corredor... I, sobretot, que no estiguen tot el dia parats davant de la televisió, l'ordinador o el mòbil. Tot això seria l'ideal.

En definitiva, la clau per a tots és conéixer-se i posar en pràctica aquells exercicis adequats per al seu estat físic, si pot ser, seguint les recomanacions d'un professional, especialment els qui no estan acostumats a fer esport o pateixen algun tipus de lesió o malaltia. «I molt coneixement, que hi haurà temps de sobres per a recuperar la rutina d'entrenament i la normalitat: Això és un període excepcional», afig Fernando García.

Informa: Irene Mollá | Fotos: Sabín

219-fernando-garcia-cabot-3

23 abril 2020
FaceBook  Twitter  

Altres