La Unió Esportiva Puçol complix 60 anys i ho celebra amb més 300 jugadors en les seues files

La Unió Esportiva Puçol complix 60 anys i ho celebra amb més 300 jugadors en les seues files

La targeta de visita de la UD Puçol unix experiència i il·lusió: tretze equips, més de tres-cents jugadors de totes les edats, eleccions a la junta directiva en el pròxim mes de març i la satisfacció de mantindre el primer equip en 3a Divisió, a pesar de comptar amb un dels pressupostos més baixos de la categoria. A l'efemèride se suma el periòdic Levante el 25 de novembre, amb una pàgina sencera dedicada a l'escola.

La temporada passada es va patir quasi fins a última hora, però al maig es va confirmar que el primer equip de la UD Puçol conservava la categoria, després d'haver passat en els últims llocs de la taula uns quants mesos.

La presència d'un home com Fernando García Cabot al capdavant del primer equip va ser la taula de salvació: no sols ha sigut entrenador de distintes categories en la casa (i va portar als juvenils a la Lliga Nacional), sinó que ha passat per l'escola del València CF i és el gestor esportiu municipal. Unix joventut i experiència, preparació i afany de superació. Un exemple perfecte en què mirar-se els més de tres-cents jugadors del planter, que aspiren, com en qualsevol altra escola, a estar algun dia en el primer equip del seu poble.

Però el cas de l'entrenador del primer equip no és un fet aïllat. Des de querubins fins al segon equip, que actualment milita en 1a regional, totes les seccions del club tenen com a entrenadors a jugadors que han recorregut les distintes categories de la UD Puçol al llarg dels anys. Ha sigut així durant els 60 anys de vida que té el club (fruit de la fusió en 1951 dels dos clubs que hi havia llavors en la població), “i continuarà sent així en el futur, perquè encara que el club tinga seixanta anys i la directiva tinga eleccions anticipades al març del 2011, a ells no se'ls permet jubilar-se: la directiva encapçalada per Pascual Orero porta molts anys traient avant el club amb el seu esforç i ells també han d'ajornar la jubilació”, assegura Manolo Piñol, regidor d'esports.

Però una família amb tretze fills necessita una vivenda a mesura, unes instal·lacions àmplies i modernes, i és ací on hi ha alguns flocs que resoldre. Enguany, amb la inversió de 70.000 euros del Pla ES del govern central, l'ajuntament ha aconseguit reformar els dos vestidors grans, a més d'adequar la maquinària de l'aigua calenta i millorar la instal·lació de plaques solars per a aconseguir un estalvi important en el consum diari de gas.

També hem reconstruït el mur del camp que va tirar el temporal i hem reformat el magatzem”, recorda el regidor d'esports. “No obstant això, les aportacions municipals són insuficients perquè continua fent falta un segon camp de futbol i eixe és responsabilitat de la Diputació de València: no hi ha data per a la seua construcció, encara que ja hem posat els diners que ens correspon”.

Els camps de futbol de les poblacions solen formar part dels plans a cinc anys de la Diputació: la construcció ja s'ha escomés en altres pobles de la província, però no a Puçol, l'ajuntament del qual ja té reservat en el seu pressupost el 50% del cost d'eixe segon camp amb gespa artificial, però no pot fer res més perquè el conveni firmat amb la Diputació (que aporta l'altre 50%) implica esperar que li toque el torn… i encara no hi ha data confirmada.

Afortunadament, les bones relacions entre l'ajuntament i el club permeten que es puga utilitzar el camp de futbol del Poliesportiu Municipal per a alguns entrenaments i inclús els partits d'alguna secció, però és un camp amb moltes nóvies: reservat per altres equips per a les seues competicions i amb els problemes lògics d'un gespa natural saturat d'entrenaments entre setmana i de partits els caps de setmana. La gespa artificial és la solució, però esta solució passa pel “sí vull” de la Dipu.

Si les aportacions municipals són importants, no ho són menys les del club esportiu: una escola amb tres-cents alumnes, la més gran de Puçol, ha de cuidar la seua imatge, la seua presència, ja que són els encarregats de portar el nom de la població per tota la comunitat.

D'ací que entre les novetats d'enguany, el dia de la presentació oficial dels tretze equips es va poder veure a tota l'escola amb la nova equipació, amb el xandall d'esta temporada, inclús a alguns amb el polo i les Bermudes que el club també ha regalat als jugadors”, explica Gonzalo Alcácer, un dels directius veterans de la casa.

Ara, amb el nou equipatge, a entrenar cada vesprada amb ganes, a jugar els caps de setmana, a fixar-se en els majors per a aprendre i, sobretot, a disfrutar del futbol: per a alguns, complir seixanta anys pot ser l'antesala de la jubilació, per a altres és només un aprenentatge més… al cap i a la fi, la majoria dels jugadors continuen sent xiquets.

I per als que continuen sent com a xiquets, el periòdic Levante-EMV dedica el dijous 25 de novembre una pàgina completa a l'escola, amb fotos de tots els jugadors. Una excusa perfecta per a llegir un periòdic en paper, com en els vells temps.

L'equip de querubins 

25 Novembre 2010
FaceBook  Twitter  

Altres