Maniak Monkis debuta a Puçol amb una exposició col•lectiva que provoca de tot menys indiferència

Maniak Monkis debuta a Puçol amb una exposició col•lectiva que provoca de tot menys indiferència

Sis alumnes de Belles Arts no sols van ser capaços d'acabar la carrera com a amics, sinó que temps després han aconseguit col•laborar en una exposició col•lectiva que reinterpreta el concepte de friky, tècnica mixta, procés creatiu i lectura oberta. Tot això es pot contemplar en la Casa de Cultura del 3 al 20 de desembre. I a més, gratis.

 

Els camins de l'Art, com els del Senyor, són infinits. La interpretació d'una obra d'art "està substancialment oberta a una sèrie virtualment infinita de lectures possibles", com assegurava Umberto Eco en el seu llibre Obra oberta.

Amb semblant coartada ideològica i cultural, uns vells (encara que molt jóvens) col·legues de la Facultat de Belles Arts, en les llargues tertúlies matinals prèvies a qualsevol examen, van decidir renovar el concepte de "reinterpretar l'obra" d'un autor. Mentres anaven aprovant les distintes assignatures, les llargues tertúlies van continuar durant anys, quasi sempre amb finals nocturns flipants o penjats... potser amb l'ajuda de qualsevol producte capaç d'adormir la ment: Umberto Eco, sense anar més lluny.

Les seues reflexions, somnis i desafiaments de joventut van trobar en José Mª García un camp abonat: el gerent de la Casa de Cultura de Puçol els va oferir la possibilitat de muntar una exposició col·lectiva, una cosa que no sols servix per a donar una oportunitat als nous artistes, sinó que també permet tindre l'acte d'inauguració ple... com va poder comprovar-se el dijous 3 de desembre a les 8 de la vesprada: ja se sap que la gent jove sempre es mou; si és per un col·lega, encara més; i si hi ha piscolabis... la sala d'exposicions estava a rebentar, amb públic inclús en les escales.

Per a materialitzar per fi les idees (i després de la coartada que proporciona Eco en el fullet de presentació), els sis amics es van batejar amb un nom sonor, Maniak Monkis, que, efectivament, no vol dir res, però sona bé. I van plantejar sis obres en set passos, o el que és el mateix, tots participen en les obres de tots... i després remata la faena el que l'ha començat.

"Cada un comença una obra. Després la passa als altres, i cada un de nosaltres va completant un pas de l'obra, interpretant el que ha volgut expressar l'anterior. I així fins que els sis hem treballat en un quadro i este torna a l'autor inicial, que el finalitza". La síntesi la realitza Álex Galcerá, un jove de Puçol que ja sap el que és exposar, pintar i inclús vendre massivament camisetes de disseny a Andalusia. Un JASP, que deia aquell antic anunci que promocionava cotxes amb la imatge de jóvens àmpliament preparats.

La seua definició del procés de treball s'ajusta a tots els llenços exhibits en l'exposició amb què debuten com Maniak Monkis, excepte a tres d'ells, que són només dobles, "o siga, obra de dos autors". Però on millor encaixa és en el gegantí quadro que dóna títol a l'exposició: Del mono al robot pasando por... Audrey Hepburn, una peça que renova el concepte d'obra col·lectiva i on els sis jóvens han participat activament, en molts moments treballant al mateix temps sobre el quadro... cada un en el seu racó, això sí.

"La idea la portàvem des de la Facultat i la vam anar madurant en un blog en el que d'alguna forma vam bolcar les nostres reflexions. Finalment, gràcies a Chema, hem aconseguit portar-la a la pràctica... una altra cosa és que es venguen o no estos quadros, encara que no és el que ens preocupa, perquè també volem que l'exposició siga una cosa viva que vaja evolucionant", finalitza l'Alex.

El que no ha canviat de moment són els components. Fruit d'aquella vella amistat, Maniak són Miguel Delicatxo, Iván Gallevo i Lucía Martínez; per la seua banda, els Monkis són Jordi Machí, Mari Server i Alex Galcerá.

Junts han homenatjat al cine, al còmic i a l'art comercial (representat per eixa omnipresent imatge d'Audrey Hepburn, un de les icones de l'art pop); ho han fet amb ironia, amb senyals i amb colors cridaners. Usant sempre una tècnica mixta i oberts, com no podia ser de cap altra manera, a les influències dels altres, a les interpretacions dels seus companys... i del públic, que és qui sempre té l'última paraula: per a uns, una genial mostra de col·laboració; per a altres, l'obra d'uns frikys...

En tot cas, a ningú deixa indiferent.

Una cosa pareguda van manifestar la regidora Lola Sánchez i l'alcalde José Vicente Martí, durant l'acte d'inauguració, on van agrair la seua capacitat d'innovar, de col·laborar, de sorprendre... i d'omplir la sala d'exposicions de la Casa de Cultura, una cosa difícil d'aconseguir en els temps que corren.

Maniak Monkis, un nom a retindre, perquè l'espenta i la provocació d'estos jóvens artistes poden obrir sendes inexplorades, nous camins de col·laboració. O potser no. Ja ho deia aquella vella pel·lícula de Werner Herzog: També els nanos van començar xicotets.

Pots comprovar-lo fins al 20 de desembre, tots els dies laborables a la vesprada, de 18 a 21 hores, en la Casa de Cultura de Puçol. L'entrada és lliure. Els quadros no, cal pagar-los.

 

03 Desembre 2009
FaceBook  Twitter  

Altres