Vaquero, Mario Vaquero; àlies Cobra, John Cobra: dos noms i un destí

Vaquero, Mario Vaquero; àlies Cobra, John Cobra: dos noms i un destí

El dilluns 22 de febrer, a les 10 de la nit, TVE emet la gala especial amb els deu finalistes per a representar a Espanya en Eurovisió 2010. Entre ells està John Cobra, nom artístic de Mario Vaquero, un veí de Puçol que busca l'oportunitat de la seua vida, després d'una joventut marcada pel seu enfrontament contra tot i contra tots.

Fins al dimarts 23 de febrer, Mario Vaquero no pot parlar del seu alter ego, perquè ha de respectar l'exclusiva que ha firmat amb la cadena pública, i si la nit anterior guanya el passaport per a representar a Espanya el 29 de maig en Oslo, serà l'ambaixador de Puçol en tota Europa.

Fàcil no ho va a tindre, John Cobra va quedar segon en les votacions per Internet, després de Coral Segovia, i en la gala també competirà amb els altres huit finalistes: Lorena, Samuel i Patricia, Daniel Diges, Fran Dieli, Venus, Anabel Conde, José Galisteo i Ainhoa Cantalapiedra.

Però, qui és realment este home a qui alguns titlen de fer apologia de la violència i altres encimbellen en la xarxa? És cert el que diuen d'ell, sobretot en Telecinco, arran d'haver sigut expulsada Karmele Marchante, una presentadora de la cadena que també competia per Eurovisió?

Mario Vaquero, àlies John Cobra, representa a la perfecció la història mítica del personatge anònim que intenta aconseguir la fama i la riquesa. El cine de Hollywood ens ha repetit la trama fins a la sacietat, encimbellant a la glòria a desconeguts com, per exemple, Sylvester Stallone, creador de Rocky, Rambo i Cobra, tres personatges amb més d'un punt en comú amb el passat de Mario Vaquero, no en va el seu àlies potser sorgix de la unió de dos dels seus justiciers ficticis: John Rambo i Cobra, el braç fort de la llei.

Però mitificar el personatge anònim d'un poble que anhela aconseguir la glòria no és exclusiu de Hollywood, també el cine espanyol està ple d'històries de toreros que busquen el triomf encara a costa de la seua vida, perquè "més cornades fa la fam", que deia El Cordobés en un dels seus títols mítics dels seixanta... o potser era Palomo Linares, tant dóna.

Però el cine ja no és el rei. Hui és la televisió la que entronitza déus a través dels seus programes concurs amb sers anònims que descobrixen en una casa, en una illa o en una granja l'oportunitat de la seua vida. També els magazins diaris de xafardejos són armes ideals per a afonar o encimbellar a sers grisos àvids de posar una nota de color en la seua vida... i en el seu compte bancari.

Mario Vaquero, fent honor al seu cognom, porta anys galopant en solitari a la busca del seu destí. Ha passat per etapes més agressives, dedicades a cridar l'atenció amb poses i actituds pròpies d'adolescent irat, encara que hui no se sap molt bé si creu en elles. Fruit d'eixa rebel·lia juvenil va passar per la presó, una cosa que mai ha ocultat, però d'això fa huit anys i hui es considera a si mateix "un exemple de reinserció social a través de la música".

Televisió Espanyola i el Festival d'Eurovisió li estan donant l'oportunitat de la seua vida: amb més de trenta anys, amb Carolina com la seua parella estable i amb la ment posada en estabilitzar la seua vida i formar una família, Mario i John s'enfronten al seu particular duel en OK Corral, com ja feren Wyatt Earp i Doc Holliday enfront dels germans Dalton. De tots ells, només un va sobreviure.

La seua cançó, Carol, està dedicada precisament a la seua nóvia Carolina, la qual no sols recolza esta aventura des del primer moment, sinó que assegura que "ja és hora que estos quatre anys que porta treballant en la música tinguen el seu reconeixement".

Una cançó que ja no recorda aquell pistoler inexpert, que disparava contra tot i contra tots des de el seu blog o des de qualsevol vídeo en YouTube. Ara apunta a la reflexió, al descans del guerrer, com John Cobra assegura en el seu blog: "la cançó conta com la vaig conéixer en el bus, com ens volem, és una cosa diferent de les altres propostes per a Eurovisió".

Un blog i una pàgina web que s'han convertit en les seues noves armes, la seua forma comunicar-se amb els seus fans i intentar convéncer a tots de la seua nova vida, de la seua nova imatge: "ho he passat molt malament en la meua vida per la meua gran culpa, però crec que arriba l'hora en què la vida em demostra ser justa tornant-me tantes coses bones que he fet també, i de cor gràcies a RTVE pel tracte i la seua atenció, així dóna gust, amb serietat i professionalitat, estic gratament sorprés i afalagat, i vull donar-los un 10, gràcies".

Com el final d'Appaloosa (sens dubte el gran western cinematogràfic del segle XXI), dos que sempre han cavalcat junts s'enfronten al seu últim duel, precisament en OK Corral, i després de l'enfrontament cada un emprendrà un camí distint: Vaquero i Cobra, Mario i John, potser seguiran camins separats; un busca la tranquil·litat, reinserir-se en una societat que li respecte, l'altre aposta per l'aventura i la falta de lligams.

El Festival d'Eurovisió té la clau, encara que l'última paraula sempre serà del madur vaquer... i ja se sap que després del duel definitiu només pot quedar u.

16 Febrer 2010
FaceBook  Twitter  

Altres