Claus per a una recuperació economia sostenible

Un grup de financers i economistes, antics alumnes del col·legi britànic Caxton College de Puçol, identifica problemes i solucions pràctiques per a abordar la crisi econòmica que deixa la pandèmia a Espanya.

La reactivació del sistema productiu és una de les màximes preocupacions dels actors socials, econòmics i polítics, tant d'Espanya com de la resta de països castigats dramàticament per la pandèmia de la Covid-19. En estos moments, amb un paisatge epidemiològic optimista, en el qual les vacunes comencen a formar part de les nostres vides i els contagis s'atenuen, podríem pensar que estem en un punt d'inflexió que permetria abonar el camí cap a una recuperació.

Un dels vehicles que pot ajudar al fet que esta senda de la recuperació siga més ràpida passa per l'arribada de fons europeus. Per això, tot apunta al fet que la seua gestió pot ser clau per a estimular la nostra economia i a més reestructurar el nostre model productiu.

Referent a això, Andrea Antón, analista financer en OpenMarket, multinacional amb seu a Londres que assessora empreses com ara Amazon o Microsoft, assegura que «un influx monetari no significa una recuperació reeixida. Potser el més important és establir i concretar aquelles transformacions prioritàries que s'han de dur a terme, així com designar als dirigents d'estes transformacions. S'haurà de definir quines iniciatives d'inversió són les necessàries per a estimular l'economia espanyola a llarg termini ja que no és suficient pensar a salvar 2021».

Des d'una altra perspectiva, Borja Escrivá, Sènior Manager en el departament fiscal de Llevant de PwC España, confia que«l'entorn polític i social siga estable i que el nivell de seguretat jurídica no supose un risc per a la inversió. En definitiva, és important que l'empresari sàpia l'escenari en el qual juga». 

Generar més ocupació

La reforma del sistema laboral pot ajudar a la recuperació econòmica?Juan Manuel Muñoz, director d'inversions del Grup Atitlan, busca resposta a esta pregunta que permanentment sobrevola el nostre país. «El millor actiu per a qualsevol estat és canviar un ‘aturat’ per un ‘treballador en actiu’, perquè tens un efecte doble, en eliminar el cost i al seu torn generar futurs ingressos. Per a això s'han de crear polítiques que afavorisquen l'ocupació, oferint a les empreses incentius (fiscals o de qualsevol altra índole) per a incrementar l'ocupació laboral».

Fent al·lusió a este mateix assumpte, Borja Escrivá afig que un dels principals problemes que impedeixen resoldre este tema és la falta de consens. «De poc serveix reformar el sistema laboral si l'empresari tem que en uns anys torne a canviar».

Sembla clar que «el model laboral present està bastant antiquat i per tant alenteix la prosperitat econòmica d'Espanya. La modernització del nostre sistema laboral, perquè puga estar a l'una amb els d'altres economies europees, com poden ser l'alemanya o britànica, és vital per a impulsar creixement econòmic a Espanya. No sols es tracta de promoure noves ocupacions sinó també d'adequar la qualitat dels mateixos a la situació actual», precisa Andrea Antón des de la City londinenca.

Pujada d'impostos

La forta despesa pública que l'Estat ha hagut d'assumir en esta època de pandèmia per a afrontar la complicada situació laboral espanyola significa, en paraules d'Andrea Antón, que «el fort endeutament del nostre país donarà lloc a un augment d'impostos, ja que esta és una de les maneres més eficaces que té un país de recollir diners i poder fer front als deutes de la Unió Europea».

Borja Escrivá, per part seua, qüestiona les mesures proposades fins hui ja que «tenen escàs efecte recaptatori».

Juan Manuel Muñoz fa un pas avant i intenta aportar solucions al problema. «L'important no és l'endeutament en nivell absolut, sinó en relació al PIB del país, per la qual cosa existeixen dues vies, no excloents, per a rebaixar-lo: incrementar el PIB o reduir l'endeutament. En relació a la primera idea, les mesures adoptades han permés mantindre viva l'economia (molts països han dut a terme mesures similars) i per tant evitar destrucció de PIB a curt-mitjà termini. En relació a la segona opció, l'única alternativa és generar superàvits, i estes sol poden ser obtinguts reduint la despesa, o incrementant els ingressos. El problema és que cap d'estes alternatives és bona en el curt-mitjà termini».

Futur

Tots conclouen que la situació generada per esta pandèmia ha deixat encerts i desencerts dels quals hem d'aprendre per a pròximes crisis. Així mateix , coincideixen que, el més important, i també el més difícil, és trobar l'equilibri entre la salut pública i mantindre l'economia funcionant.

A nivell empresarial també mantenen una opinió compartida quant a la idea que assenyala Juan Manuel Muñoz de «revertir deslocalitzacions, portant de tornada la capacitat productiva a la Unió Europea i als Estats Units».

«A Europa hem deixat de costat la producció industrial, cedida a Àsia principalment, i la investigació, dominada pels EUA. Hem de recuperar estes vies per a assegurar un flux econòmic estable davant la caiguda d'un sector tan rellevant com el turístic», culmina Borja Escrivá.

Informa i fotos: Caxton College

09 Juny 2021
FaceBook  Twitter  

Altres